Victoria Szpunberg

Darrerament ‒(però en realitat no es tracta de res nou)‒, han aparegut moltes propostes escèniques que semblen construïdes a partir d'una dramatúrgia del jo. O bé per ensenyar directament la crisi o l'estat d'ànim de l'autor, o per fer un catàleg de fets generacionals, o per explicar una anècdota de la infància o, simplement, per exposar una mirada narcisista i autoreferencial (l'escena com a selfie) . «El jo , jo... ¡El més fastigós de tots els pronoms!», diu Gadda. «Només importo jo», seria una de les màximes de l'individualisme. En tot cas, la pròpia experiència sempre ha estat una qüestió fonamental a l'hora de crear un imaginari, fins i tot quan es parla de buscar la veu pròpia, la mirada personal, ens estem referint a connectar, d'alguna manera, amb la vivència més personal. Però ara no només sembla ser que el punt de partida és la pròpia persona, sinó que cal fer-ho evident, com si això donés una garantia d'autenticitat, de superació de l'artifici. On queda la ficció quan li (im)posem el prefix «auto»? I, més important encara, on queda la imaginació? I l'imaginari col·lectiu?

Victoria Szpunberg és dramaturga i professora de dramatúrgia a l'Institut del Teatre i a l'Obrador de la Sala Beckett. L'any 2000 és convidada a la Residència Internacional del Royal Court Theatre amb la seva primera obra. A partir d'aquell moment, les seves obres s'han estrenat a diversos festivals i teatres nacionals i internacionals. Les seves obres estan traduïdes a més de deu idiomes. A banda de la seva carrera com a autora, ha col·laborat amb diferents coreògrafs, ha signat dramatúrgies i adaptacions teatrals, ha treballat com a directora i ha escrit peces per a ràdio i instal·lacions sonores. També ha participat en projectes de teatre i educació i ha estat col·laboradora de l'Escola de Teatre Social Patothom. El 2013 va rebre el Premi Max (autoria teatral catalana). Entre les seves obres destaquen Entre aquí y allá (lo que dura un paseo) (RESAD, Madrid, Royal Court de Londres, 2000), Esthetic Paradise (Sala Beckett-Festival Grec, 2004), La màquina de parlar (Sala Beckett, 2007 / El Maldà, 2017), El meu avi no va anar a Cuba (Festival Grec-Sala Beckett, 2008), La marca preferida de las hermanas Clausman (Teatre Tantarantana, 2010), Boys don’t Cry (Festival Grec-Teatre Lliure i Teatre Tantaranta, 2012), L'onzena plaga (Teatre Lliure, 2015), Balena blava (amb composició musical de Raquel García Tomás, Teatre Nacional de Catalunya, 2017). El 2019 és autora resident de la Sala Beckett amb l'obra Amor mundi (Festival Grec, 2019) i guanya la beca del VII Laboratorio SGAE per escriure l'obra Tu hija. Actualment, està acabant un llibret d'òpera pel Teatre Liceu (amb composició musical d'Arnau Tordera, temporada 2022) i prepara la producció de la seva darrera obra pel TNC-CDN (2022).