Jordi Oriol


Foto: Sílvia Poch

[CAT]

En un món on els juraments ja no tenen valor; on les promeses electorals ja no signifiquen res; on la paraula ja no es compleix, i les promeses ja es fan només per trencar-se... seria bonic veure com el llenguatge recupera el seu poder.

Imagina que les paraules poguessin fer mal de veritat. Imagina-te-les tan destructives com un explosiu. Imagina que de sobte prenguessin el seu sentit original i produïssin l’efecte d’allò que el seu significat vol significar. Imagina que el llenguatge recuperés el seu poder, de la mateixa manera que els diners són poder i una arma carregada és poder. Imagina un món on les paraules fessin més mal que els pals i les pedres, més sang que les dagues i les escopetes. Aquelles paraules no dites serien mines sense detonar. Aquelles paraules dites, terribles cràters desoladors. Les paraules podrien ferir de veritat. Els ganivets i les pistoles poden fer mal, però hauries de vigilar amb el que dius.

Ara imagina’t tot un poble armat. Imagina’t tot un poble irat, enrabiat i armat de paraules fins a les dents. Un exèrcit desenfrenat de poetes. Imagina les conseqüències d’una manifestació. La sang que correria per un eslògan; per quatre paraules iròniques o amb mala llet. Adeu a la innocència. Adeu als eufemismes... i les metes... fora.

Però imagina que, al mateix temps, les paraules poguessin salvar-nos. Preservar-nos del mal, que ens ajudessin a desfogar-nos buidant el pap i traient la merda. Imagina com seria tirar floretes i germinar un camp de primavera. Omplir-nos de felicitat. Imagina flotar de plaer, volar d’alegria i morir-te de gust. Imagina. Ara digues: «Ual·la!». Digues: «Xaxi!».

Pot ser, la paraula mateixa, al centre de l’escriptura? Podem potenciar l’ús dels recursos lingüístics com a motor creatiu i per vertebrar una obra?

Això serà una oda que convidarà a esprémer la llengua per treure’n tot el suc dramàtic; a mostrar la força de la musicalitat de la paraula, la tensió dramàtica dels equívocs, la pulsió còmica dels dobles sentits o la visió grotesca que ens poden transmetre certes expressions, al·legories, metàfores, frases fetes, i d’altres maneres de dir.

I si elaborem l’escriptura des de dins? I si creem personatges des del seu aparell fonador, els seus tics lingüístics i la seva dicció erràtica? I si cerquem l’estructura dramàtica a partir de l’acció verbal? I si fem que les paraules diguin molt més del que se suposa que volen dir? I si?...


Jordi Oriol és actor, autor i director de teatre.Ha escrit una vintena d’espectacles teatrals com: La mala dicció (2021); Europa Bull (2019); Esquerdes Parracs Enderrocs (2017); L’EMPESTAT (2015); SAFARI Pitarra (2014); Home-Natja (2010); Un tal ímpetu vital (2009); OB-sessions (2008) i La caiguda d’Amlet (2007), entre altres. Com a actor, ha treballat sota la direcció d’Àlex Rigola, Ciro Zorzoli, Xavier Albertí, Carlota Subirós, Ramon Simó, Magda Puyo, Oriol Broggi, Jordi Casanovas, Roger Bernat, Alex Serrano, entre d’altres. El 2007 funda el col·lectiu artístic Indi Gest, amb qui crea els seus espectacles.

Ha obtingut el Premi Extraordinari de l’Institut del Teatre de Barcelona (2007); el Premi inJUVE per OB-sessions; el Premi FAD Sebastià Gasch a la creació emergent (2011); el Premi BBVA de Teatre per L’Empestat (2017) i el Premi Quim Masó per Europa Bull (2018). També ha guanyat el III Torneig de Dramatúrgia Catalana del Temporada Alta 2013 amb Muda muda, i ha aconseguit 4 Premis de la Crítica 2019 per Europa Bull (Millor direcció i Millor dramatúrgia) i, també per Europa Bull, 7 nominacions als Premis Butaca 2020 (entre les quals es compten la de Millor espectacle, Millor direcció i Millor text).

[ESP]

En un mundo donde los juramentos ya no tienen valor; donde las promesas electorales ya no significan nada; donde la palabra ya no se cumple, y las promesas ya solo se hacen para romperse… sería bonito ver como el lenguaje recupera su poder.

Imagina que las palabras pudieran dañar de verdad. Imagínatelas tan destructivas como un explosivo. Imagina que de golpe recuperasen su sentido original y produjeran el efecto de lo que su significado quiere significar. Imagina que el lenguaje recuperase su poder, de la misma forma que el dinero es poder y una arma cargada es poder. Imagina un mundo donde las palabras hicieran más daño que los palos y las piedras, más sangre que las dagas y las escopetas. Aquellas palabras no dichas serían minas sin detonar. Aquellas palabras dichas, terribles cráteres desoladores. Las palabras podrían herir de verdad. Los cuchillos y las pistolas podrían hacer daño, pero tendrías que vigilar lo que dices.

Ahora imagínate todo un pueblo armado. Imagínate todo un pueblo irado, enrabiado y armado de palabras hasta los dientes. Un ejército desenfrenado de poetas. Imagina las consecuencias de una manifestación. La sangre que correría por un eslogan; por cuatro palabras irónicas o con mala leche. Adiós a la inocencia. Adiós a los eufemismos… y las metas… fuera.

Pero imagina que, al mismo tiempo, las palabras pudieran salvarnos. Preservarnos del mal, que nos ayudaran a desahogarnos desembuchando y sacando la mierda. Imagina como sería decir piropos y germinar un campo de primavera. Llenarnos de felicidad. Imagina flotar de placer, volar de alegría y morirte del gusto. Ahora di: «Uala!». Di: «Chachi!».

¿Puede encontrarse, la palabra misma, en el centro de la escritura? ¿Podemos potenciar el uso de los recursos lingüísticos como motor creativo y para vertebrar una obra?

Esto será una oda que invitará a exprimir la lengua para sacarle todo el jugo dramático; a mostrar la fuerza de la musicalidad de la palabra, la tensión dramática de los equívocos, la pulsión cómica de los dobles sentidos o la visión grotesca que nos pueden transmitir ciertas expresiones, alegorías, metáforas, frases hechas, y otras maneras de decir.

¿Y si elaboramos la escritura desde dentro? ¿Y si creamos los personajes des de su aparato fonador, sus tics lingüísticos y su dicción errática? ¿Y si buscamos la estructura dramática a partir de la acción verbal? ¿Y si hacemos que las palabras digan mucho más de lo que se supone que quieren decir? ¿Y si?...

Jordi Oriol es actor, autor y director de teatro. Ha escrito una veintena de espectáculos teatrales como: La mala dicció (2021); Europa Bull (2019); Esquerdes Parracs Enderrocs (2017); L’EMPESTAT (2015); SAFARI Pitarra (2014); Home-Natja (2010); Un tal ímpetu vital (2009); OB-sessions (2008) i La caiguda d’Amlet (2007), entre otros. Como actor, ha trabajado bajo la dirección de Àlex Rigola, Ciro Zorzoli, Xavier Albertí, Carlota Subirós, Ramon Simó, Magda Puyo, Oriol Broggi, Jordi Casanovas, Roger Bernat y Alex Serrano, entre otros. El 2007 funda el colectivo artístico Indi Gest, con el que crea sus espectáculos.

Ha obtenido el Premio Extraordinario del Instituto del Teatro de Barcelona (2007); el Premio inJUVE por OB-sessions; el Premio FAD Sebastià Gasch a la creación emergente (2011); el Premio BBVA de Teatro por L’Empestat (2017) y el Premio Quim Masó por Europa Bull (2018). También ha ganado el III Torneo de Dramaturgia Catalana del Temporada Alta 2013 con Muda muda, y ha conseguido 4 Premios de la Crítica 2019 por Europa Bull (Mejor dirección y Mejor dramaturgia) y, también por Europa Bull, 7 nominaciones a los Premios Butaca 2020 (entre los cuales se contabilizan las de Mejor espectáculo, Mejor dirección y Mejor texto).

[ENG]

In a world where oaths are no longer valuable; where electoral promises no longer mean anything; where your word is no longer your bond, and promises are now made just to be broken... it would be nice to see how language recovers its power.

Imagine that words could really hurt. Imagine them as destructive as an explosive device. Imagine that suddenly they took the original meaning and produced the effect of the true sense of their meaning. Imagine that language resumed its power, just as money is power and a loaded weapon is power. Imagine a world where words hurt more than sticks and stones and are more bloody than daggers and rifles. Those unsaid words would be unexploded mines. Those said words, terrible devastating craters. Words could really hurt. Knives and guns can hurt, but you should mind what you say.

Now imagine a whole armed people. Imagine a whole irate, angered people armed with words to the teeth. An unbridled army of poets. Imagine the consequences of a demonstration. The blood that would run along a slogan; along four ironic or ill-intended words. Farewell to innocence. Farewell to euphemisms… away with objectives.

But imagine that, at the same time, words could save us. Protect us from evil, help us to let off steam and unburden ourselves. Imagine what it would be sowing the ground with compliments. Filling ourselves with joy. Imagine floating with pleasure, flying with joy and dying of delight. Imagine. Now say: “Great!”. Say: “Wonderful!”

Can the word itself be the core of writing? Can we strengthen the use of linguistic resources as a creative driver and to structure a play?

This will be an ode that will invite us to squeeze the language and extract all its dramatic juice; to show the strength of the musicality of the word, the dramatic tension of misunderstandings, the comic drive of the double meanings or the grotesque vision that some expressions, allegories, metaphors, set phrases and other ways of speaking can convey.

What if we produce writing from inside? What if we create characters from their vocal tract, their linguistic ticks and their erratic diction? What if we look for the dramatic structure based on verbal action? What if we make words say much more than what they are supposed to say? What if?...


Jordi Oriol is an actor, playwright and theatre director.He has written around twenty plays such as La mala dicció (2021); Europa Bull (2019); Esquerdes Parracs Enderrocs (2017); L’EMPESTAT (2015); SAFARI Pitarra (2014); Home-Natja (2010); Un tal ímpetu vital (2009); OB-sessions (2008) and La caiguda d’Amlet (2007). As an actor, he has worked under the direction of Àlex Rigola, Ciro Zorzoli, Xavier Albertí, Carlota Subirós, Ramon Simó, Magda Puyo, Oriol Broggi, Jordi Casanovas, Roger Bernat and Alex Serrano, among others. In 2007 he founded the artistic group Indi Gest, which whom he creates his shows.

He has received the Institut del Teatre de Barcelona Extraordinary Award (2007); the inJUVE Award for OB-sessions; the FAD Sebastià Gasch Award for emerging creation (2011); the BBVA Theatre Award for L’Empestat (2017) and the Quim Masó Award for Europa Bull (2018). He also won the 3rd Temporada Alta 2013 Catalan Playwriting Tournament with Muda muda and 4 Critics Awards 2019 for Europa Bull (Best Direction and Dramaturgy) and, also for Europa Bull, 7 nominations Butaca Awards 2020 (including Best Production, Best Direction and Best Text).