Jordi Casanovas

Les crisis no són cap oportunitat. Les crisis són moments de gran dificultat, d’incertesa i de dolor. La nostra feina, l’escriptura teatral o la dramatúrgia, és una professió fràgil i de naturalesa incerta, però també és un ofici de llarg recorregut, que convé professionalitzar i prendre’s molt seriosament. Sovint associem l’escriptura dramàtica a algun concepte romàntic d’autoria, però convé que l’autor teatral tingui coneixements de tots els engranatges que conformem el sistema industrial, públic i privat del teatre. Què espera de nosaltres aquesta indústria i què hi podem aportar? Quines són les eines que té un professional de la dramatúrgia per fer possible que el seu ofici sigui viable, artísticament i econòmicament? Quins són els models que escapen dels tòpics més romàntics d’autoria? Quines són les estratègies o models que pot endegar un professional de la dramatúrgia a fi de consolidar la seva carrera? Quins són els mecanismes de producció que poden dotar de llibertat i de continuïtat la creació textual escènica?

Jordi Casanovas és dramaturg, director i productor teatral. Ha escrit més de quaranta textos teatrals, entre els quals destaquen: Alguns dies d’ahir (La Villarroel, 2020); Jauría (Teatro Kamikaze, 2019); Idiota (Sala Muntaner, 2015); Vilafranca (Teatres amics; Teatre Lliure, 2015); Ruz-Bárcenas (Teatro del Barrio, 2014); Una història catalana (TNC, 2011/2013); Pàtria (Teatre Lliure, 2012) o Un home amb ulleres de pasta (Sala Flyhard, 2010). Així mateix, ha obtingut els premis següents: el Ciutat de València 2006 per Estralls; el Ciutat d’Alcoi 2005 amb Beckenbauer; el Marqués de Bradomín 2005 amb Andorra; el Josep Robrenyo 2002 amb Les millors ocasions; el Butaca 2009 per La Revolució; el Time Out 2011 per Un home amb ulleres de pasta; el Butaca 2011 per Una Història Catalana; el Ciutat de Barcelona 2012 per Pàtria; el Butaca 2015 per Vilafranca i el Max 2020 per Jauría.

Las crisis no son ninguna oportunidad. Las crisis son momentos de gran dificultad, de incertidumbre y de dolor. Nuestro trabajo, la escritura teatral o la dramaturgia, es una profesión frágil y de naturaleza incierta, pero también es un oficio de largo recorrido, que conviene profesionalizar y tomarse muy seriamente. A menudo asociamos la escritura dramática a algún concepto romántico de autoría, pero conviene que el autor teatral tenga conocimientos de todos los engranajes que conforman el sistema industrial, público y privado del teatro. ¿Qué espera de nosotros esta industria y qué podemos aportar? ¿Cuáles son las herramientas que tiene un profesional de la dramaturgia para hacer posible que su oficio sea viable, artística y económicamente? ¿Cuáles son los modelos que escapan de los tópicos más románticos de autoría? ¿Cuáles son las estrategias o modelos que puede emprender un profesional de la dramaturgia con el fin de consolidar su carrera? ¿Cuáles son los mecanismos de producción que pueden dotar de libertad y de continuidad la creación textual escénica?

Jordi Casanovas es dramaturgo, director y productor teatral. Ha escrito más de cuarenta textos teatrales, entre los cuales destacan: Alguns dies d’ahir (La Villarroel, 2020); Jauría (Teatro Kamikaze, 2019); Idiota (Sala Muntaner, 2015); Vilafranca (Teatres amics; Teatre Lliure, 2015); Ruz-Bárcenas (Teatro del Barrio, 2014); Una història catalana (TNC, 2011/2013); Pàtria (Teatre Lliure, 2012) o Un home amb ulleres de pasta (Sala Flyhard, 2010). Así mismo, ha obtenido los premios siguientes: el Ciutat de València 2006 por Estralls; el Ciutat d’Alcoi 2005 con Beckenbauer; el Marqués de Bradomín 2005 con Andorra; el Josep Robrenyo 2002 con Les millors ocasions; el Butaca 2009 por La Revolució; el Time Out 2011 por Un home amb ulleres de pasta; el Butaca 2011 por Una Història Catalana; el Ciutat de Barcelona 2012 por Pàtria; el Butaca 2015 por Vilafranca y el Max 2020 por Jauría.

Crises are not an opportunity. Crises are moments of great difficulty, of uncertainty and pain. Our work, playwriting, is a fragile and uncertain profession, but also a longstanding craft that needs to be professionalised and taken very seriously. We often link playwriting to some romantic concept of authorship, but playwrights should have knowledge of the mechanisms that make up the industrial, public and private system of theatre. What does this industry expect from us and what can we contribute to it? What tools do professional playwrights possess to make their craft feasible, artistically and economically? What are the models that escape the most romantic commonplaces of authorship? What are the strategies or models professional playwrights can follow to establish their career? What are the production mechanisms that can give freedom and continuity to text-based theatre creation?

Jordi Casanovas is a playwright, director and theatre producer. He has written over forty plays, notably including Alguns dies d’ahir (La Villarroel, 2020); Jauría (Teatro Kamikaze, 2019); Idiota (Sala Muntaner, 2015); Vilafranca (Teatres amics; Teatre Lliure, 2015); Ruz-Bárcenas (Teatro del Barrio, 2014); Una història catalana (TNC, 2011/2013); Pàtria (Teatre Lliure, 2012) and Un home amb ulleres de pasta (Sala Flyhard, 2010). He has also received the following awards: Ciutat de València 2006 for Estralls; Ciutat d’Alcoi 2005 for Beckenbauer; Marqués de Bradomín 2005 for Andorra; Josep Robrenyo 2002 for Les millors ocasions; Butaca 2009 for La Revolució; Time Out 2011 for Un home amb ulleres de pasta; Butaca 2011 for Una Història Catalana; Ciutat de Barcelona 2012 for Pàtria; Butaca 2015 for Vilafranca; and Max 2020 for Jauría.