Joan Sellent

L’objectiu d’aquesta conferència és reflexionar, partint de la meva experiència com a traductor al català de textos teatrals versificats, sobre una modalitat tan associada a èpoques passades com és el teatre en vers, i sospesar i valorar les diferents maneres possibles d’abordar aquest subgènere en l’època actual.

Incidiré sobretot en l’experiència d’haver fet la versió d’un text tan peculiar com La Bête, de David Hirson, un autor nord-americà contemporani que, amb aquesta obra, va proposar-se fer una paròdia de Molière que alhora és també un homenatge al teatre i a aquest dramaturg francès del segle XVII. La Bête és una rara avis espectacular: una obra en vers rimat escrita a finals del segle XX, imitant sense manies l’estil de Molière, però —cosa que la fa encara més singular—escrita en anglès.

Si en qualsevol text teatral —i de qualsevol altre gènere literari, per descomptat— la forma és un component de sentit que mai no es pot obviar, en el cas de La Bête adquireix un protagonisme tan evident que, a l’hora de traduir-lo, les decisions que es prenguin pel que fa al tractament del joc formal i a la recreació de les tècniques textuals seran, sense cap mena de dubte, el que decanti la balança perquè el resultat final de la versió pugui fer justícia a les intencions del text original i arribar a connectar eficaçment amb els espectadors.

Exposaré i il·lustraré amb exemples les estratègies que vaig seguir en la traducció d’aquest obra, i la compararé, pel que fa als reptes i prioritats que planteja, amb altres textos teatrals en vers que també he tingut ocasió de traduir, com ara diverses obres de Shakespeare i Peer Gynt, de Henrik Ibsen.

Joan Sellent és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i té un màster en Traducció Literària per la Universitat de Manchester (Anglaterra). Actualment, és traductor literari i exprofessor a la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, on va treballar des del 1994 fins al 2013. Durant la seva carrera professional ha compaginat la traducció literària amb la traducció de guions de llargmetratges i sèries televisives, i des de fa 20 anys es dedica majoritàriament a la traducció teatral. Entre d’altres autors, ha traduït al català a William Shakespeare, Tennessee Williams, Harold Pinter, Arthur Miller, Oscar Wilde, George Bernard Shaw, Tracy Letts, J.B. Priestley, David Hirson i Brian Friel.

El objetivo de esta conferencia es reflexionar, partiendo de mi experiencia como traductor al catalán de textos teatrales versificados, sobre una modalidad tan asociada a épocas pasadas como es el teatro en verso, y sospesar y valorar las diferentes maneras posibles de abordar este subgénero en la época actual.

Incidiré sobre todo en la experiencia de haber hecho la versión de un texto tan peculiar como La Bête, de David Hirson, un autor norteamericano contemporáneo que, con esta obra, se propuso hacer una parodia de Molière que a la vez es también un homenaje al teatro y a este dramaturgo francés del siglo XVII. La Bête es una rara avis espectacular: una obra en verso rimado escrita a finales del siglo XX, imitando sin manías el estilo de Molière, pero —cosa que la hace todavía más singular— escrita en inglés.

Si en cualquier texto teatral —y de cualquier otro género literario, por supuesto— la forma es un componente de sentido que nunca se puede obviar, en el caso de La Bête adquiere un protagonismo tan evidente que, a la hora de traducirlo, las decisiones que se tomen en relación al tratamiento del juego formal y la recreación de las técnicas textuales serán, sin lugar a dudas, lo que decante la balanza para que el resultado final de la versión pueda hacer justicia a las intenciones del texto original y llegar a conectar eficazmente con los espectadores.

Expondré e ilustraré con ejemplos las estrategias que seguí en la traducción de esta obra y la compararé, en cuanto a los retos y prioridades que plantea, con otros textos teatrales en verso que también he tenido ocasión de traducir, como por ejemplo distintas obras de Shakespeare y Peer Gynt, de Henrik Ibsen.

Joan Sellent es licenciado en Filología Catalana por la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) y tiene un máster en Traducción Literaria por la Universidad de Manchester (Inglaterra). Actualmente, es traductor literario y exprofesor de la Facultad de Traducción e Interpretación de la UAB, donde trabajó desde 1994 hasta 2013. Durante su carrera profesional ha compaginado la traducción literaria con la traducción de guiones de largometrajes y series televisivas, y desde hace 20 años se dedica mayoritariamente a la traducción teatral. Entre otros autores, ha traducido al catalán a William Shakespeare, Tennessee Williams, Harold Pinter, Arthur Miller, Oscar Wilde, George Bernard Shaw, Tracy Letts, J.B. Priestley, David Hirson y Brian Friel.

The objective of this lecture is to reflect on a category as closely related to past eras as verse drama based on my experience as a translator into Catalan of verse plays, , and to ponder and value the different possible forms of approaching this subgenre in current times.

I will mainly focus on the experience of having made the version of such a peculiar play as La Bête, by David Hirson, a contemporary American playwright who, with this play, sought to parody Molière, which is both a tribute to theatre and to this 17th century French playwright. La Bête is a spectacular rara avis: a verse play written in the late 20th century, unashamedly mimicking Molière’s style, but —something that makes it even more unique— written in English.

If in any drama text —and from any literary genre, of course— the form is a component of meaning that can never be ignored, in the case of La Bête it takes on such a significance that, when translating it, the decisions made concerning the treatment of the formal game and the recreation of text-based techniques will undoubtedly tip the balance so that the final result of the version can be at the level of the intentions of the original text and manage to efficiently reach the audience.

I will set out and illustrate with examples the strategies I followed in the translation of this play, and I will compare it, in terms of the challenges and priorities it poses, with other plays in verse that I have translated, such as several plays by Shakespeare and Peer Gynt, by Henrik Ibsen.

Joan Sellent holds a bachelor’s degree in Catalan Philology from the Autonomous University of Barcelona (UAB) and a master’s degree in Literary Translation from the University of Manchester (United Kingdom). He is currently a literary translator and a former professor at the Faculty of Translation and Interpretation of the UAB, where he worked from 1994 to 2013. During his professional career he has combined literary translation with the translation of feature films and TV series, and for 20 years he has mainly focused on theatre translation. Among other playwrights, he has translated William Shakespeare, Tennessee Williams, Harold Pinter, Arthur Miller, Oscar Wilde, George Bernard Shaw, Tracy Letts, J.B. Priestley, David Hirson and Brian Friel into Catalan.