El concepte de paisatge lingüístic prové de l’etnolingüística i la sociolingüística i fa referència a la visibilitat de les diverses llengües que conviuen en un territori determinat i a la necessitat de cartografiar la relació canviant entre elles. En el marc dels estudis de traducció, s’ha combinat amb qüestions «ecològiques[AA1] » per repensar la complexitat de la connexió entre llengües, cultures i territoris, tot reconeixent la vulnerabilitat de les llengües minoritàries dins dels marcs actuals de globalització. En aquesta contribució, voldria explorar els canvis en els paisatges lingüístics del teatre català contemporani, tot relacionant-los amb la triple crisi —socioeconòmica, política i ecològica— que s’està vivint amb intensitat des de mitjans de la primera dècada del segle XXI. Em centraré en tres aspectes d’aquests canvis ecolingüístics: 1. La presència i visibilitat de dramatúrgies plurilingües; 2. El tractament i la recuperació de figures invisibles o marginades del patrimoni teatral ‒sobretot, pel que fa a la diversitat dialectal‒, i 3. El paper de la traducció d’altres tradicions ‒especialment pel que fa a la representació de conflictes lingüístics i identitats i cultures minoritàries.

Helena Buffery és professora a la Universitat College Cork, del sud d’Irlanda. Ha publicat diversos estudis sobre teatre contemporani català, però, sobretot, s’ha centrat en la presència de la traducció interlingüística i intercultural i en la influència que té en el teatre, la llengua i la cultura catalanes.

El concepto de paisaje lingüístico proviene de la etnolingüística y la sociolingüística y hace referencia a la visibilidad de las diversas lenguas que conviven en un territorio determinado y a la necesidad de cartografiar la relación cambiante entre ellas. En el marco de los estudios de traducción, se ha combinado con cuestiones ecológicas para repensar la complejidad de la conexión entre lenguas, culturas y territorios, reconociendo la vulnerabilidad de las lenguas minoritarias dentro de los marcos actuales de globalización. En esta contribución, quisiera explorar los cambios en los paisajes lingüísticos del teatro catalán contemporáneo, relacionándolos con la triple crisis —socioeconómica, política y ecológica— que se está viviendo con intensidad desde la mitad de la primera década del siglo XXI. Me centraré en tres aspectos de estos cambios ecolingüísticos: 1. La presencia y visibilidad de dramaturgias plurilingües; 2. El tratamiento y la recuperación de figuras invisibles o marginadas del patrimonio teatral ‒sobre todo en relación a la diversidad dialectal‒, y 3. El papel de la traducción de otras tradiciones ‒especialmente respecto a la representación de conflictos lingüísticos y identidades y culturas minoritarias.

Helena Buffery es profesora en la Universidad College Cork, del sur de Irlanda. Ha publicado distintos estudios sobre teatro contemporáneo catalán, pero se ha centrado en la presencia de la traducción interlinguística e intercultural y en la influencia que tiene en el teatro, la lengua y la cultura catalanas.

The concept of linguistic landscape comes from ethnolinguistics and sociolinguistics and refers to the visibility of the diverse languages coexisting in a given territory and the need to map the shifting relations between them. In the framework of translation studies, environmental issues have been combined to rethink the complexity of the link between languages, cultures and territories while acknowledging the vulnerability of minority languages within the current globalisation frameworks. In this contribution, I would like to look at the changes in the linguistic landscapes of contemporary Catalan theatre while relating them to the triple crisis —socioeconomic, political and ecological— being intensely experienced since the mid-2010s. I will focus on three aspects of these ecolinguistic changes: 1. The presence and visibility of multilingual playwriting; 2. The treatment and recovery of invisible or marginalised figures of theatre heritage ‒ mainly in terms of dialectal diversity ‒, and 3. The role of translation from other traditions ‒ particularly in terms of the portrayal of linguistic conflicts and minority identities and cultures.

Helena Buffery is a professor at University College Cork, in Ireland. She has published different studies on contemporary Catalan theatre, but, above all, focusing on the presence of interlinguistic and intercultural translation and its influence on Catalan theatre, language and culture.