Carme Tierz

Si, a l’inici del nou segle, va aflorar una generació de dramaturgues i dramaturgs catalans que ha vist representada la seva obra a mig món, vint anys després, molts artistes i companyies emergents tendeixen a escriure col·lectivament els seus espectacles, en comptes de posar en escena textos ja existents. La seva és una escriptura híbrida, multidisciplinària, generada durant el procés d’investigació i de creació. Un llenguatge, moltes vegades, de signe experimental.

La tendència s’ha estès igualment entre els centres educatius que fan entrar les arts escèniques i la creació contemporània a les aules. Bé sigui perquè es vol integrar l’alumnat en el procés —fent-lo partícip de la creació en qualsevol dels seus vessants— o perquè el vinculen a programes que fomenten l’ús d’eines dramatúrgiques no textuals, la literatura dramàtica sovint s’allunya de l’escena més jove. I és així malgrat que hi ha autores i autors de llarga trajectòria i provada solvència que s’han especialitzat en teatre juvenil; és a dir, que recullen en els seus textos les preocupacions i anhels de la generació Z.

A què es deu aquesta aparent desavinença entre les creadores i creadors joves i la literatura dramàtica produïda al nostre país? L’allunyament, és real? Està generalitzat o es circumscriu estrictament a un sector de la creació emergent? El text és un component secundari per a les noves generacions d’artistes (i de públics)?

Carme Tierz, periodista teatral durant vint anys i, actualment, professional vinculada a projectes que donen impuls i suport a la creació contemporània jove, ha formulat aquestes preguntes a artistes i col·lectius escènics de recent formació per conèixer de primera mà les seves impressions sobre la literatura dramàtica. Aquestes impressions es compartiran amb les i els assistents del simposi «Imaginar el futur? Literatura dramàtica catalana en temps de crisi. 2008-2021» a través del testimoni de les noves fornades de talents teatrals.

Carme Tierz és llicenciada en Periodisme per la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB i ha desenvolupat la seva carrera en l'àmbit del periodisme cultural. Ha estat directora de les revistes especialitzades TeatreBCN i Hamlet, entre d’altres, i columnista, redactora i crítica a mitjans com El Periódico i Time Out BCN. És coautora del llibre Barcelona, ciutat de teatres i col·laboradora de l’Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes (EAEC). Actualment, és directora artística de RBLS Festival Teatre Jove i coordinadora i redactora de l’ICUB de projectes que vinculen cultura i educació, com En residència, +Escena i el Projecte de batxillerats escènics.

Si, al inicio del nuevo siglo, afloró una generación de dramaturgas y dramaturgos catalanes que ha visto representada su obra en medio mundo, veinte años después, muchos artistas y compañías emergentes tienden a escribir colectivamente sus espectáculos, en lugar de llevar a la escena textos ya existentes. La suya es una escritura híbrida, multidisciplinaria, generada durante el proceso de investigación y de creación. Un lenguaje, muchas veces, de signo experimental.

La tendencia se ha extendido igualmente entre los centros educativos que hacen entrar las artes escénicas y la creación contemporánea en las aulas. Bien sea porque se quiera integrar al alumnado en el proceso —haciéndolo partícipe de la creación en cualquiera de sus vertientes— o porque lo vinculan a programas que fomentan el uso de herramientas dramatúrgicas no textuales, la literatura dramática a menudo se aleja de la escena más joven. Y es así a pesar de que hay autoras y autores de larga trayectoria y probada solvencia que se han especializado en teatro juvenil; es decir, que recogen en sus textos las preocupaciones y anhelos de la generación Z.

¿A qué se debe esta aparente desavenencia entre las creadoras y creadores jóvenes y la literatura dramática producida en nuestro país? ¿El alejamiento, es real? ¿Está generalizado o se circunscribe estrictamente a un sector de la creación emergente? ¿Es el texto un componente secundario para las nuevas generaciones de artistas (y de públicos)?

Carme Tierz, periodista teatral durante veinte años y, actualmente, profesional vinculada a proyectos que dan impulso y apoyo a la creación contemporánea joven, ha formulado estas preguntas a artistas y colectivos escénicos de reciente formación para conocer de primera mano sus impresiones sobre la literatura dramática. Estas impresiones se compartirán con las y los asistentes al simposio «Imaginar el futuro? Literatura dramática catalana en tiempos de crisis. 2008-2021» a través del testimonio de las nuevas hornadas de talentos teatrales.

Carme Tierz es licenciada en Periodismo por la Facultad de Ciencias de la Información de la UAB y ha desarrollado su carrera en el ámbito del periodismo cultural. Ha sido directora de las revistas especializadas TeatreBCN y Hamlet, entre otras, y columnista, redactora y crítica en medios como El Periódico y Time Out BCN. Es coautora del libro Barcelona, ​​ciutat de teatres y colaboradora de la Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes (EAEC). Actualmente, es directora artística de RBLS Festival Teatro Joven y coordinadora y redactora del ICUB (Instituto de Cultura del Ayuntamiento de Barcelona) de proyectos que vinculan cultura y educación, como En residencia, + Escena y el Proyecto de bachilleratos escénicos.

Although at the start of the new century a generation of Catalan playwrights emerged who have seen their work performed halfway around the world, twenty years later, many emerging artists and companies tend to write their shows collectively, instead of staging existing texts. Theirs is a hybrid, multidisciplinary writing, developed during the research and creation process. A language, often, of an experimental nature.

The trend has also spread among centres of education that bring the performing arts and contemporary creation into the classroom. Whether this is to make students part of the process – by involving them in creation in any of its aspects – or because they link them to programmes that encourage the use of non-text-based dramaturgical tools, dramatic literature does not often address a young audience. And this is despite the fact that there are playwrights with a long career and proven track record who have specialised in youth theatre; in other words, in their plays they explore the concerns and longings of Generation Z.

What explains this apparent disparity between young creators and dramatic literature produced in our country? Is the distance real? Is it widespread or is it strictly confined to a sector of emerging creation? Is text a secondary component for new generations of artistes (and audiences)?

Carme Tierz, theatre journalist for twenty years and currently a professional linked to projects that encourage and support young contemporary creation, has put these questions to artistes and recently-established theatre groups to discover firsthand their impressions of dramatic literature. These impressions will be shared with those attending the symposium “Imagining the Future? Catalan Dramatic Literature in Times of Crisis. 2008-2021” through the experiences of the new generation of theatre talent.

Carme Tierz holds a degree in Journalism from the Faculty of Information Sciences of the Autonomous University of Barcelona (UAB) and has worked in the field of cultural journalism. She has been Editor-in-Chief of the specialised journals TeatreBCN and Hamlet, among others, and a columnist, writer and critic for publications such as El Periódico and Time Out BCN. She is the co-author of the book Barcelona, ciutat de teatres and contributor to the Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes (EAEC). She is currently Artistic Director of RBLS Festival Teatre Jove (Young Theatre Festival) and coordinator and writer for the ICUB projects that link culture and education, such as En residència, +Escena and the Projecte de batxillerats escènics.