Ariadna Peya

La intervenció serà sobre la línia de treball que hem desenvolupat en els darrers anys, tant a nivell de llenguatge artístic com a nivell de metodologia de treball i de continguts de la companyia.

Com a companyia considerem que hem establert uns criteris que funcionen i que interessen, tant a la pròpia companyia com als públics als que s’arriba. Aquests criteris són els següents:

En primer lloc, el llenguatge híbrid, on música i moviment tenen l’impuls i la iniciativa, però que se sostenen en el text, la performance, la poesia, la llengua de signes i la imatge. Des dels seus inicis, la companyia ha apostat per aquesta barreja, que amb els anys s’ha anat aprofundint i desenvolupant tècnicament tant de manera individual com híbrida.

En segon lloc, la metodologia, que consisteix a impregnar-se profundament d’una temàtica. Es comença la creació amb una fase llarga d'investigació i formació sobre la matèria. Durant mesos s'entra en el tema a través de la recerca, però, sobretot, a base de crear un vincle amb persones expertes en el tema, tant a nivell teòric com vivencial, és a dir, aquelles que el viuen en primera persona. Així, es connecta l’emoció amb el tema i es va desenvolupant un punt de vista propi i íntim. Durant aquesta fase d'investigació de continguts també es generen espais per al desenvolupament de tècniques i imatges poètiques relacionades amb la temàtica, i s’hi conviden totes les persones vinculades a la creació: artistes, assessors i personal tècnic i de gestió. D'aquesta manera, el procés passa a ser una part molt important de la creació, que s'acaba reflectint en el resultat de la peça final. Aquesta manera d'encarar el procés creatiu contribueix a la innovació en l'àmbit de la creació artística, ja que s’allunya de la objectivitat i s’apropa a la subjectivitat i el vincle. Es pot dir que la companyia fa un treball emocional profund i busca connectar molt amb el públic. Si a tot això s’hi suma el fet de combinar la dansa —un art que de vegades és difícil que valori el públic general— amb el text i la música —que són tan populars—, veiem que es genera una projecció molt més gran de la cultura de la dansa.

En tercer lloc, la selecció dels continguts, que s’intenta que tingui impacte social. Com a companyia, es considera que dedicar-se a l'art és un privilegi que atorga veu i visibilitat dins la societat i que, per tant, és una responsabilitat associada a aquest privilegi el fet de generar imaginaris que siguin transformadors i que afavoreixin millores socials. Posar en escena realitats poc visibles i que inclouen patiment, falta d'acceptació, i, fins i tot, violència, transforma la mirada de la societat, augmenta l’empatia del públic i impacta positivament en la vida de les persones que encarnen aquests patiments.

Per últim, l'accessibilitat. En els darrers espectacles s'ha incorporat l’accessibilitat per a persones sordes. S'ha investigat el potencial escènic de la llengua de signes i se l’ha integrat en els espectacles. A més, s'han incorporat subtítols a tots els textos que sonen, independentment de si estan signats o no. A Suite TOC núm. 6 s’ha creat un text d'audiodescripció que s'ha posat en pràctica a les funcions de l’Auditori de Barcelona i que s'ofereix als teatres que contracten l’espectacle. Més enllà de la llengua de signes, i les mesures concretes d’accessibilitat, la companyia vol acostar la cultura a col·lectius vulnerables i facilitar que la seva expressió artística arribi al màxim de gent possible. Però no només es pot fer a través de l’expressió formal, de les llengües, sinó que al darrere hi ha d’haver un compromís ferm amb les comunitats afectades i les que treballen la cultura accessible per generar continguts interessants i incorporar membres de les comunitats en les creacions. Per això es compta amb una persona que fa de mànager en accessibilitat, que a més de ser intèrpret de llengua de signes fa un treball constant de desenvolupament del concepte d'accessibilitat amb la companyia per incorporar-lo de manera transversal.

Es pot dir que el projecte de la companyia és singular per la seva particular mescla de llenguatges, que des de l’inici investiga la interacció entre aquestes disciplines i ha creat un llenguatge propi i únic en el context artístic. A més, la seva mirada compromesa amb la realitat i l’actualitat política afavoreix que l'art es mantingui connectat amb la societat i, per tant, que la societat es mantingui connectada amb l'art.

Ariadna Peya s’ha format en dansa a Barcelona i ha realitzat cursos a Nova York, Londres, Israel, Berlin, Cuba i Bahia amb coreògrafs internacionals. És una apassionada del moviment i la creació. Amb el temps ha desenvolupat un llenguatge propi fort, passional, acurat i poètic. El seu treball està molt vinculat amb la música i a la barreja de llenguatges escènics. Ha treballat com a ballarina als musicals Grease, el musical de tu vida, Flashdance i Vinegar Dances.

Ha coreografiat els videoclips Calma, Oceanes o Re-üll, de Clara Peya; Dance my baby dance, de Funkystep & The Sey Sisters i Dreamer, de Soraya; Good Girl, de Clara Gispert i Canta, de Judit Nedderman. Entre d’altres, ha estat l’encarregada del moviment escènic dels espectacles Mares i filles, Homes foscos (David Pintó i Clara Peya), Nine (de Mariona Castillo); Pluja (de Guillem Albà y Clara Peya), el nou espectacle de Guillem Albà, Calma!, i Jo vaig amb mi (de Paco Mir).

També ha estat directora coreogràfica del musical El despertar de la Primavera – Spring Awakening, d’Origen produccions (Teatre Gaudí – Teatre Victòria), ha fet la coreografia del curtmetratge d’Estrella Damm 2018 «Àlex i Júlia», dirigit per Dani de la Torre i produït per Utopía 126 (Formentera). A més, ha estat la directora coreogràfica de Maremar, de Dagoll Dagom, i porta vint anys en la docència. En aquest sentit, ha impartit cursos a Catalunya, Madrid i La Habana.

La intervención será sobre la línea de trabajo que hemos desarrollado en los últimos años, tanto a nivel de lenguaje artístico como a nivel de metodología de trabajo y de contenidos de la compañía.

Como compañía consideramos que hemos establecido unos criterios que funcionan y que interesan tanto a la propia compañía como a los públicos a los que llega. Estos criterios son los siguientes:

En primer lugar, el lenguaje híbrido, donde música y movimiento tienen el impulso y la iniciativa, pero que se sostienen en el texto, la performance, la poesía, la lengua de signos y la imagen. Des de sus inicios, la compañía ha apostado por esta mezcla, en la que se ha ido ahondando y que con los años se ha desarrollado técnicamente tanto de forma individual como híbrida.

En segundo lugar, la metodología, que consiste en impregnarse profundamente de una temática. Se empieza la creación con una fase larga de investigación y formación sobre la materia. Durante meses se ahonda en el tema a través de la investigación, pero, sobre todo, a partir de la creación de un vínculo con personas expertas en el tema, tanto a nivel teórico como vivencial, es decir, aquellas que lo viven en primera persona. Así, se conecta la emoción con el tema y se va desarrollando un punto de vista propio e íntimo. Durante esta fase de investigación de contenidos también se generan espacios para el desarrollo de técnicas e imágenes poéticas relacionadas con la temática, y se invitan a todas las personas vinculadas a la creación: artistas, asesores y personal técnico y de gestión. De esta manera, el proceso se convierte en una parte muy importante de la creación, que se acaba reflejando en el resultado de la pieza final. Esta forma de encarar el proceso creativo contribuye a la innovación en el ámbito de la creación artística, ya que se aleja de la objetividad y se acerca a la subjetividad y al vínculo. Se puede decir que la compañía hace un trabajo emocional profundo y busca conectar mucho con el público. Si a todo eso sumamos el hecho de combinar la danza —un arte que a veces es difícil que el público general valore— con el texto y la música —que son tan populares—, vemos que se genera una proyección mucho mayor de la cultura de la danza.

En tercer lugar, la selección de contenidos, que se intenta que tenga impacto social. Como compañía, se considera que dedicarse al arte es un privilegio que otorga voz y visibilidad dentro de la sociedad y que, por lo tanto, es una responsabilidad asociada a este privilegio el hecho de generar imaginarios que sean transformadores y que favorezcan mejoras sociales. Poner en escena realidades poco visibles y que incluyen sufrimiento, falta de aceptación e incluso violencia, transforma la mirada de la sociedad, aumenta la empatía del público e impacta positivamente en la vida de las personas que encarnan estos sufrimientos.

Por último, la accesibilidad. En los últimos espectáculos se ha incorporado la accesibilidad para personas sordas. Se ha investigado el potencial escénico de la lengua de signos y se ha integrado en los espectáculos. Además, se han incorporado subtítulos en todos los textos que suenan, independientemente de si están o no firmados. En Suite TOC núm. 6 se ha creado un texto de audiodescripción que se ha puesto en práctica en las funciones del Auditorio de Barcelona y que se ofrece a los teatros que contratan el espectáculo. Más allá de la lengua de signos, y las medidas concretas de accesibilidad, la compañía quiere acercar la cultura a colectivos vulnerables y facilitar que su experimentación artística llegue al máximo de gente posible. Pero no solo se puede hacer a través de la expresión formal, de las lenguas, sino que detrás tiene que haber un compromiso firme con las comunidades afectadas y las que trabajan la cultura accesible para generar contenidos interesantes e incorporar miembros de las comunidades en las creaciones. Por ello se cuenta con una persona que tiene el papel de mánager en accesibilidad, que además de ser intérprete de lengua de signos hace un trabajo constante de desarrollo del concepto de accesibilidad con la compañía para incorporarlo de forma transversal.

Se puede decir que el proyecto de la compañía es singular por su particular mezcla de lenguajes, que desde el inicio investiga la interacción entre estas disciplinas y ha creado un lenguaje propio y único en el contexto artístico. Además, su mirada comprometida con la realidad y la actualidad política favorece que el arte se mantenga conectado con la sociedad y, por lo tanto, que la sociedad se mantenga conectada con el arte.

Ariadna Peya se ha formado en danza en Barcelona y ha realizado cursos en Nueva York, Londres, Israel, Berlín, Cuba y Bahía con coreógrafos internacionales. Es una apasionada del movimiento y la creación. Con el tiempo ha desarrollado un lenguaje propio fuerte, pasional, cuidadoso y poético. Su trabajo está muy vinculado a la música y a la mezcla de lenguajes escénicos. Ha trabajado como bailarina en los musicales Grease, el musical de tu vida, Flashdance y Vinegar Dances.

Ha coreografiado los videoclips Calma, Oceanes o Reojo, de Clara Peya; Dance my baby dance de Funkystep & The Sey Sisters y Dreamer, de Soraya; Good Girl, de Clara Gispert y Canta, de Judit Nedderman. Entre otros, ha colaborado en la parte del movimiento de los espectáculos Madres e hijas, Puertas Abiertas y Hombres oscuros (de David Pintó y Clara Peya); Nine (de Mariona Castillo); Pluja (de Guillem Albà y Clara Peya), el nuevo espectáculo de Guillem Albà, Calma!, y Yo voy conmigo (de Paco Mir).

También ha sido la directora coreográfica del musical El despertar de la Primavera – Spring Awakening, de Origen produccions (Teatro Gaudí ‒ Teatro Victoria), ha hecho la coreografía del cortometraje de Estrella Damm 2018 «Álex y Julia», dirigido por Dani de la Torre y producido por Utopia 126 (Formentera). Además, ha sido la directora coreográfica de Maremar, de Dagoll Dagom, y lleva veinte años en la docencia. En este sentido, ha impartido cursos en Cataluña, en Madrid y en la Habana.

The presentation will be in the line of work that we have developed in recent years, both in terms of artistic language and of methodology and the company’s content.

As a company, we believe that we have established effective criteria of interest to both the company itself and the audiences we reach. These criteria are as follows:

First, hybrid language, where music and movement possess momentum and initiative but are sustained in text, performance, poetry, sign language and image. Since its inception, the company has been committed to this mix, which over the years has been deepened and technically developed both individually and as a hybrid.

Second, the methodology, which consists of deeply immersing oneself in a topic. The creation begins with a long phase of research and training on the subject. For months the topic is explored through research, but, above all, based on creating a link with people who are experts on the subject, both theoretically and experientially; that is, those who experience it in the first person. Thus, emotion is connected to the subject, developing a personal and intimate point of view. During this phase of content research, spaces are also created for the development of techniques and poetic images related to the subject, and all the people linked to the creation are welcome: artists, consultants and technical and management staff. In this way, the process becomes a very important part of the creation, which ends up being reflected in the result of the final piece. This way of approaching the creative process helps innovate in the field of artistic creation, as it moves away from objectivity and closer to subjectivity and the link. It can be said that the company carries out a profound emotional task and seeks to connect greatly with the audience. If we add to all this the fact of combining dance —an art that is sometimes difficult for the general public to appreciate— with text and music —which are so popular—, we see a much greater projection of dance culture.

Third, the selection of content, which is intended to have a social impact. As a company, we consider that dedication to art is a privilege that provides a voice and visibility within society and that, therefore, it is a responsibility associated with this privilege to generate imaginaries that are transformative and enable social improvements. Staging not very visible realities that include suffering, lack of acceptance, and even violence, transforms society’s viewpoint, increases audience empathy, and has a positive impact on the lives of the people who embody these sufferings.

Finally, accessibility for the deaf has been included in recent shows. The stage potential of sign language has been researched and integrated into the shows. Moreover, subtitles have been included in all spoken texts, whether signed or not. For Suite TOC núm. 6 an audio described text has been implemented in the performances in the Auditori de Barcelona and made available to theatres that contract the production. Beyond sign language and specific accessibility measures, the company seeks to bring culture closer to vulnerable groups and make it easier to share their artistic expression with as many people as possible. But not only can this be done through formal expression, languages, but it is backed by a firm commitment to the communities concerned and those working on accessible culture to create interesting content and include members of the communities in the creations. There is therefore a person who acts as an accessibility manager, who in addition to being a sign language interpreter carries out a constant task of developing the concept of accessibility with the company to include it in a cross-cutting manner.

The company’s project can be described as unique due to its particular mix of languages, which from the outset explores the interaction between these disciplines and has created its own unique language in the artistic context. In addition, its commitment to reality and current politics helps art to stay connected to society and, therefore, society to stay connected to art.

Ariadna Peya has trained in dance in Barcelona and followed courses in New York, London, Israel, Berlin, Cuba and Bahia with international choreographers. She is passionate about movement and creation. Over time she has developed her own powerful, passionate, meticulous and poetic language. Her work is closely linked to music and the mixing of performing languages. She has worked as a dancer in the musicals Grease, el musical de tu vida, Flashdance and Vinegar Dances.

She has choreographed the music videos Calma, Oceanes and Reojo, by Clara Peya; Dance my baby dance by Funkystep & The Sey Sisters and Dreamer, by Soraya; Good Girl, by Clara Gispert and Canta, by Judit Nedderman. Among others, she has worked on elements of movement in the productions Madres e hijas, Puertas Abiertas and Hombres oscuros (by David Pintó and Clara Peya); Nine (by Mariona Castillo); Pluja (by Guillem Albà and Clara Peya), Guillem Albà’s new production, Calma!, and Yo voy conmigo (by Paco Mir).

She has also been choreographic director on the musical El despertar de la primavera – Spring Awakening, by Origen produccions (Teatre Gaudí ‒ Teatre Victòria), did the choreography for the Estrella Damm 2018 short “Álex y Julia”, directed by Dani de la Torre and produced by Utopia 126 (Formentera). She has been choreographic director on Maremar, by Dagoll Dagom, and taught for twenty years, teaching courses in Catalonia, Madrid and La Havana.