Anton Pujol

Àlex Rigola és un veritable artista en evolució constant. Tot i que al principi la seva carrera es va centrar en la direcció, aviat va esdevenir una empresa multidimensional i ha estat al capdavant del Teatre Lliure o de la Biennal de Venècia. Aquest periple va desembocar en la creació de la seva pròpia companyia d’arts escèniques, Heartbreak Hotel, amb Jordi Puig «Kai» i Max Glaenzel. Al llarg dels anys, la seva feina dramatúrgica l’ha portat a adaptar al teatre obres literàries (2666 i Incerta glòria) i fins a tot a l’autoria (Aquest país no descobert…).

Per a aquesta ponència, revisaré les adaptacions que ha fet Rigola de tres obres de Txékhov: Ivànov (2017), Vania (Escenas de la vida) (2017) i La gavina (2020). La meva anàlisi seguirà certes línies de debat de la conferència. En particular, examinaré com els mecanismes de producció condicionen els resultats teatrals i demostraré com les adaptacions i els muntatges de Rigola són un exemple d’una écriture de plateau en què els actors i les actrius influencien el producte final. D’altra banda, posaré de manifest com Rigola convida els seus actors i actrius a deixar que les seves vides de cada dia repercuteixin en les seves actuacions.

El procés d’adaptació es podria considerar problemàtic perquè un text/obra es converteix en una entitat fluïda que pesa més a favor dels intèrprets i la seva feina que l’obra original. Després de revisar algunes teories d’adaptació, presentaré arguments divergents sobre com les adaptacions de Rigola afecten la nostra memòria (teatral) col·lectiva.

Anton Pujol is Associate Professor a la Universitat de North Carolina a Charlotte. És especialista en literatura i traducció. Es va graduar de la Escola de Traducció de la Universitat Autònoma de Barcelona, i doctorar en literatura a la Universitat de Kansas en literatura peninsular. També va obtenir un MBA de la Universitat de Chicago on es va especialitzar en finances interancionals. Properament, Universtiy of Toronto Press publicarà la seva edició sobre cinema català titulada Catalan Cinema: The Barcelona Film School and the New Avant-Garde. Raig Verd publicarà la seva traducció del National Book Award del 2020 en poesia DMZ Colony de Don Mee Choi. Ara, serveix com a dramaturg per la companyia Mabou Mines col.laborant amb l’adaptació a òpera de Barcelona, mapa d’ombres dirigida i adaptada per Mallory Catlett i música de Mika Karlsson. Ha publicat articles en moltes revistes com, per exemple, Translation Review, Catalan Review, Studies in Hispanic Cinemas, Anales de la Literatura Española Contemporánea and Arizona Journal of Hispanic Cultural Studies, entre d’altres.

Àlex Rigola es un verdadero artista en evolución constante. Aunque en principio su carrera se centró en la dirección, pronto se convirtió en una empresa multidimensional y ha estado al frente del Teatre Lliure o de la Bienal de Venecia. Este periplo desembocó en la creación de su propia compañía de artes escénicas, Heartbreak Hotel, junto con Jordi Puig «Kai» y Max Glaenzel. A lo largo de los años, su trabajo dramatúrgico lo ha llevado a adaptar obras literarias (2666 e Incerta glòria) e incluso a la autoría (Aquest país no descobert…).

Para esta ponencia, revisaré las adaptaciones que ha hecho Rigola de tres obras de Chéjov: Ivànov (2017), Vania (Escenas de la vida) (2017) y La gavina (2020). Mi análisis seguirá ciertas líneas de debate de la conferencia. En particular, examinaré cómo los mecanismos de producción condicionan los resultados teatrales y demostraré cómo las adaptaciones y los montajes de Rigola constituyen un ejemplo de una écriture de plateau en que los actores y las actrices influyen en el producto final. Además, pondré de manifiesto cómo Rigola invita a sus actores y actrices a dejar que sus vidas de cada día repercutan en sus actuaciones.

El proceso de adaptación podría considerarse problemático porque un texto/obra se convierte en una entidad fluida que pesa más a favor de los intérpretes y su trabajo que la obra original. Tras revisar algunas teorías de adaptación, presentaré argumentos divergentes sobre cómo las adaptaciones de Rigola afectan nuestra memoria (teatral) colectiva.

El doctor Anton Pujol es profesor asociado de la Universidad de Carolina del Norte en Charlotte. Imparte clases de Literatura y Traducción tanto en el grado como el programa de máster en el Departamento de Estudios de Lenguas y Cultura. Se graduó en la Universidad Autónoma de Barcelona y posteriormente obtuvo un doctorado en literatura española en la Universidad de Kansas. También tiene un MBA en la Universidad de Chicago, con especialización en economía y finanzas internacionales. Recientemente ha publicado artículos en Translation Review, Catalan Review, Studies in Hispanic Cinemas, Anales de la Literatura Española Contemporánea and Arizona Journal of Hispanic Cultural Studies, entre otras.

Àlex Rigola is a true artist in progress. While his career started in theatre direction, it soon became a multi-faceted endeavour. It is a career progression that has included managing the Teatre Lliure as well as the Venezia Biennale. This artistic journey led to the creation of his own performing arts company, Heartbreak Hotel, alongside Jordi Puig “Kai” and Max Glaenzel. Along the way, his dramaturgy work evolved into adapting literary works for the stage (2666 and Incerta glòria) and even playwriting (Aquest país no descobert…).

For this presentation, I will review Rigola’s adaptations of three Chekhov plays: Ivànov (2017), Vania (Escenas de la vida) (2017), and La gavina (2020). My analysis will follow certain lines of debate of the conference. Specifically, I will examine how production mechanisms determine theatrical outcomes and demonstrate how Rigola’s adaptations and productions are an example of an écriture de plateau where the actors heavily influence the final product. Moreover, I will highlight how Rigola invites his actors to allow their daily lives to affect their performances.

The adaptation process might be considered problematic because a text/play becomes a fluid entity that weighs more in favour of the actors and their work than the original work. After reviewing some adaptation theories, I will present diverging arguments on how Rigola’s adaptations play on our collective (theatrical) memory.

Dr. Anton Pujol is an Associate Professor at the University of North Carolina at Charlotte. He teaches Literature and Translation in both the undergraduate and the MA program in the Department of Languages and Culture Studies. He graduated from the Universitat Autònoma de Barcelona and he later earned a Ph.D. at the University of Kansas in Spanish Literature. He also holds an MBA from the University of Chicago, with a focus in economics and international finance. He has recently published articles in Translation Review, Catalan Review, Studies in Hispanic Cinemas, Anales de la Literatura Española Contemporánea and Arizona Journal of Hispanic Cultural Studies, among others.