Actualitat
La Terrra és un sistema dinàmic que es manifesta amb volcans i terratrèmols. A més hi ha una sèrie de processos geològics que modifiquen el relleu del nostre planeta, l'erosió i la sedimentació.
La Terra està dividida en cinc parts, que són:
Nucli Intern
Nucli Extern
Mantell Inferior
Mantell exterior
Escorça (terrestre i oceànica)
El nucli intern és la capa més interna del planeta, la qual mesura 1.180km aproximadament.
Està compost per un 70% de ferro i en aquesta profunditat hi ha una pressió de 3.6 millons d'atmosferes, per tanta pressió és sòlid.
El nucli extern se situa després del nucli intern, completant la primera capa. Mesura 2.250km aproximadament, això el fa la capa més densa de la Terra.
Per tanta alta temperatura que arriba el nucli extern, pot arribar fins a uns 6000 °C, això fa que tota la capa estigui en estat líquid.
El mantell inferior és la capa central i representa el 56% del volum del la Terra, mesura aproximadament uns 2.230 km, sent la segona capa més densa.
Els dos mantells són responsables del moviment de les plaques tectòniques, a causa de als corrents de convecció que ocorren en l'interior.
El mantell superior mesura aproximadament 600 km is'inicia a la discontinuïtat de Mohorovičić, que està a una profunditat mitjana de 6 km sota l'escorça oceànica i 35 km sota l'escorça continental.
La seva funció més important és que és l'aïllant tèrmic i refractari de la superfície terrestre.
L'escorça és la capa menys extensa del planeta, però es la capa més aprop de l'atmosfera. A l'escorça hi viuen tots els essers vius i ecosistemes i tambè és troba el 100% de l'aigua. Té una mesura de 70 km aproximadament
Andrija Mohorovičić (1857-1936)
Va ser un notable meteoròleg i sismòleg austríac. És el descobridor de la discontinuïtat de Mohorovičić, que és la separació de l'escorça i el mantell superior
William C. Repetti (1884-1966)
Era un excelent sismòleg Estadounidense. Va observar una discontinuïtat de Repetti, que és la separació del mantell superior i el mantell inferior
Beno Gutenberg (1889-1960)
Va ser un exelent sismòleg aleman. És el descobridor de la discontinuïtat de Gutemberg, que és la separació del mantell inferior i el nucli superior
Inge Lehmann (1888-1993)
Va ser una notable sismòloga danesa. És la descobridora de la discontinuïtat de Lehman, que és la separació del nucli superior i el nucli inferior
El geòleg Alfred Wegner va ser el descobridor de Pangea, l'unió de tots els continents en un de sol, la famosa teoria de la deriva continental.
Alfred va observar un seguit de successos que el van portar fins a la veritat. Es van trobar fòssils d’una mateixa espècie en diferents continets, de manera que demostrava que havien estat ajuntats anteriorment.
Alfred es va adonar que es repetien patrons dels relleus en diferentes zones, com hi havia també cadenes muntanyoses que creuaven separacions oceaniques i plantes tropicals a l'Àrtic.
La teoria no va ser acceptada per la majoria dels científics contemporanis, de fet se’n van burlar. Afirmaven que els continents havien estat units per ponts de terra per justificar les proves que Alfred defensava.
Després de tot això, al 1952 Marie Tharp i Bruce Heezenvan van descobrir la fossa tectònica que recorre l'Atlàntic, demostrant la teoria que els continents havien estat units anteriorment.
Estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli, que en sortir a l'exterior es converteix en lava, (roca fosa).
Moviment violent del terreny ocasionat per l'alliberament d'energia que sorgeix de l'interior de la Terra.
Poden formar serralades, o bé fosses oceàniques. El segon cas es produeix quan una placa oceànica s'enfonsa sota una continental.
El magma surt a la superfície separant les plaques i renovant el fons oceànic. Es formen muntanyes, volcans i depressions. A més, una única dorsal oceànica connecta els oceans.
Poden provocar terratrèmols tan impactants com el de 1906 que va assolar San Francisco.