Falla que dóna lloc a l’escurçament d’un nivell rocós i situa roques més antigues per sobre de roques més modernes.

El cos rocós desplaçat per un encavalcament és anomenat làmina encavalcant o mantell de corriment (de dimensions majors). Respecte a cadascun dels encavalcaments, la unitat rocosa que hi ha a sobre és anomenada bloc superior de l’encavalcament i la que hi ha a sota, bloc inferior

Només es donen en zones compressives i com a conseqüència de la pressió. Tenen diferents parts:

• Els flancs: són els plans laterals del plec.

• La xarnera: és el punt d'inflexió del plec, és a dir, el punt en el que canvia de sentit la inclinació del plec.

• L'eix del plec: està constituït per la unió de totes les xarneres d'un mateix estrat.

• El pla axial: és el pla imaginari que uneix tots els eixos del plec dels diferents estrats.

--> Estructura que pot presentar una roca deformada i que té plans de referència que han estat corbats.

• Plec harmònic: El plec que té tots els estrats igualment deformats i que conserven el paral·lelisme. Només es produeixen si les capes són, més o menys, de la mateixa consistència.

• Plec monoclinal: Flexió.

• Plec ptigmàtic: Tipus de plegament disharmònic desenvolupat en nivells individuals (capes, venes, dics), caracteritzat per una geometria concèntrica, manca de paral·lelisme entre els plans axials, i longitud d’ona variable al llarg de la superfície plegada. Són típics de venes i filons en roques metamòrfiques i en migmatites.

• Plomall del mantell: Material magmàtic originat per un punt calent que ascendeix a través del mantell i arriba fins a la base de la litosfera, en forma de columna de pocs quilòmetres de diàmetre.

• Plumbífer: Que conté plom.