Al voltant de les set de la tarda, el cardenal protodiaca va aparèixer al balcó de Sant Pere per pronunciar l'esperada fórmula: Habemus Papam! Robert Francis Prevost, el que fos prefecte del Dicasteri pels bisbes, serà d'ara endavant Lleó XIV.

Visiblement emocionat, el nou Papa va romandre uns instants en silenci, amb un somriure serè, abans de dirigir-se per primera vegada al món com a successor de Pere.

Aquest any 2025, la Campanya del Malalt està marcada per la celebració d’un Any Jubilar i, com proposa el papa Francesc, per ser pelegrins de l’esperança, també amb els malalts.

La Nit de Nadal de 2024, en vigílies de la festivitat de Nadal, el papa Francesc va obrir la Porta Santa de la Basílica de Sant Pere, iniciant oficialment el Jubileu de l’Esperança 2025. Recordem que, durant la cerimònia, el Sant Pare va assegurar que en començar aquest any jubilar «entrem en el temps de la misericòrdia i del perdó, perquè es reveli a tot home i a tota dona el camí de l’esperança que no defrauda (…). Es tracta, per tant, d’endinsar-nos en aquest misteri de gràcia, de créixer en la intimitat amb el Senyor en la pregària. Només així, “com més arrelats estem en Crist, com més a prop estem de Jesús, més trobem la serenitat interior”» (Papa Francesc, Homilia del III Diumenge d’Advent de 2017), i podrem ser instruments d’esperança, d’alegria i de consol per als nostres malalts.

També subratllen que no falten els problemes, tant a l’Església com al món, així com en la vida quotidiana de les famílies, però la nostra esperança està en Déu. «Nosaltres confiem en el Déu que en Jesucrist ha revelat de manera completa i definitiva la seva voluntat d’estar amb l’home, de compartir la seva història, per guiar-nos a tots cap al seu Regne d’amor i de vida. I aquesta gran esperança anima i, a vegades, corregeix les nostres esperances humanes (…).» (Benet XVI, Àngelus, 3-I-2010).

L'Església dedica el mes de maig a la Mare de Déu 

Hem començat el mes de maig. El Senyor vol de nosaltres que no desaprofitem aquesta ocasió de créixer en el seu Amor a través del tracte amb la seva Mare. Que cada dia sapiguem tenir amb Ella aquests detalls de fills —coses petites, atencions delicades—, que esdevenen grans realitats de santedat personal i d’apostolat, és a dir, d’una fal·lera constant per contribuir a la salvació que Crist ha vingut a dur al món (Sant Josepmaria Escrivà)

En què consisteix la Unció dels malalts? Té algun efecte? En quines condicions es pot rebre? Aquestes són algunes de les preguntes que es responen en aquest article de la sèrie “Preguntes sobre la fe”. 

Què és un Jubileu? Cada quant se celebra un Jubileu? Algunes respostes per saber més del Jubileu ordinari convocat per l'any 2025 sota el lema “Spes non confundit”.  

La indulgència, do inestimable de la misericòrdia divina, és un dels “signes” particulars dels Anys jubiliars. La Penitenciaria Apostòlica ha fet públiques les normes sobre la concessió de la indulgència durant el Jubileu del 2025. 

Del 18 al 25 de gener se celebra com cada any la Setmana de pregària per la unitat dels cristians que culmina amb la festa de la conversió de sant Pau. 

El nucli del missatge de Jesús és que el Regne de Déu és a prop i transforma la història. Ens convida a convertir-nos i a confiar en Déu, ja que el Regne és l’acció viva de Déu en el present. Jesús ens revela que Déu és sobirà i actua de manera única avui. Tot i ser petit com una llavor, el Regne és poderós i acaba triomfant. És un tresor que ho val tot i ens demana una decisió personal. Jesús mateix és el Regne, i ens crida a seguir-lo fins a la creu per a experimentar la resurrecció. Aquest camí culmina en el Cel, on Déu ens ofereix la vida eterna. 

Aquest mes de novembre, l’Església ens convida a recordar d’una manera especial la "comunió dels sants", un dels grans tresors de la nostra fe. Amb aquesta expressió, ens recordem que formem part d’una gran família en la qual tots, vius i difunts, estem units en Crist. Aquesta comunió és un regal que ens permet resar els uns pels altres, sabent que Déu escolta les nostres pregàries i ens uneix per fer-nos més forts en l’amor i l’esperança.

Dins d’aquest esperit, aquest dijous dia 7 de novembre, a l’oratori de l’espai Montclar, farem una vetlla de pregària per les víctimes, els desapareguts i totes les famílies afectades per la DANA. Serà un moment per trobar-nos junts en la pregària i recordar la força que té la fe quan ens reunim per demanar el bé dels altres.

La comunió dels sants ens recorda que no estem sols: quan ressem, ens unim a l’Església universal, i així la nostra pregària esdevé una ajuda concreta i un gest d’amor. És un temps per viure amb esperança, confiant que Déu acompanya totes les famílies que passen per moments difícils i ens convida a ser llum i suport els uns per als altres.

Al mes de novembre, l'Església viu el bon costum de resar pels familiars i amics difunts. Quina diferència hi ha entre Tots Sants i el dia dels Difunts? Breu expicació seguint alguns punts del Catecisme.

En aquest vídeo, un grup d'infants ens expliquen com els cristians honoren els sants intercessors sense festa pròpia. 

A principis de mes, el 7 d'octubre, se celebra la festivitat de la Mare de Déu del Roser festa que convida els cristians a descobrir el res del Rosari. Sant Joan Pau II en la seva Carta apostòlica "El Rosari de la Verge Maria", encoratjava a resar el rosari per aprendre de Maria “a contemplar la bellesa del rostre de Crist i a experimentar la profunditat del seu amor”. 

Al matí, 2 d’octubre de 1928, festa dels Àngels de la Guarda, després de celebrar missa, sant Josepmaria Escrivà de Balaguer era a la seva cambra llegint unes notes. De sobte, li va sobrevenir una gràcia extraordinària, per la qual va entendre que el Senyor donava resposta a aquelles insistents peticions de Domine, ut videam! i Domine, ut sit!

Sempre va guardar una comprensible reserva sobre aquest meravellós succés i les seves circumstàncies personals. Justament tres anys més tard en descriurà el moll:

“Vaig rebre la il·luminació sobre tota l'Obra, mentre llegia aquells papers. Commogut em vaig agenollar —hi era sol a la meva cambra, entre xerrada i xerrada—, vaig donar gràcies al Senyor, i recordo amb emoció les batallades del cloquer de la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels”.

1. Estimar la nostra realitat actual

Sant Josepmaria ens preguntava: "Vols ser sant de veritat?". La seva resposta era clara: "Compleix el petit deure de cada moment: fes el que has de fer i posa't en el que estàs fent". Ens convidava a descobrir Déu en les coses ordinàries de la vida: "O el trobem en la vida quotidiana, o no el trobarem mai".

2. Descobrir el "quelcom diví" en els detalls

Sant Josepmaria ens recordava que, sovint, vivim com si Déu estigués lluny, però en realitat està sempre al nostre costat. Ens animava a veure que hi ha quelcom sant i diví amagat en les situacions més comunes. Això significa convertir les circumstàncies diàries en una conversa amb Déu, transformant la rutina en oració.

3. Cercar la unitat de vida

Per Sant Josepmaria, la clau és "materialitzar la vida espiritual" i evitar portar una doble vida, on la vida interior queda separada de la vida familiar, professional i social. La unitat de vida implica integrar Déu en totes les nostres activitats diàries.

4. Veure Crist en els altres

Les nostres relacions quotidianes, tant familiars com professionals, són font d'alegria i tensions. El secret, segons Sant Josepmaria, és reconèixer Crist en els altres. Cada persona forma part d’un mateix poema diví que Déu escriu amb la nostra llibertat.

5. Fer-ho tot per Amor

Sant Josepmaria deia: "Tot el que es fa per Amor adquireix bellesa i grandesa". No es tracta de fer grans gestes, sinó de posar amor en el petit deure de cada moment, fent-ho el millor possible”. 

L'inici del curs acadèmic pot ser un malson o una oportunitat per començar de nou i treure el millor de nosaltres mateixos. Per als qui opten pel segon, sant Josepmaria té aquests deu consells de butxaca. 

Adoro te devote, latens deitas, quæ sub his figuris vere latitas

Tant va estimar Déu el món

Comencem amb un acte personal d’adoració rendida a l'Eucaristia, al mateix Crist, ja que en aquest Santíssim Sagrament «estan continguts veritablement, realment i substancialment el Cos i la Sang juntament amb l'ànima i la divinitat de nostre Senyor Jesucrist, i, per consegüent, Crist enter»[3]. Jesús s’hi troba present, però no se’l veu: està ocult sota les espècies de pa i de vi[4]. «Està amagat en el Pa ... per amor teu»[5].

L'amor que manifesta a les criatures és la causa que s'hagi quedat entre nosaltres, en aquest món, sota el vel eucarístic. «Des de petit he comprès perfectament el perquè de l'Eucaristia: és un sentiment que tots tenim; voler quedar-nos per sempre amb qui estimem»[6]. El nostre Pare, considerant el misteri de l'amor de Crist que posa les seves delícies a estar entre els fills dels homes (cf. Prv 8, 31), que no consenteix deixar-nos orfes (cf. Jo 14, 18), que ha decidit romandre amb nosaltres fins a la consumació dels segles (cf. Mt 28, 20), il·lustrava el motiu de la institució d'aquest Sagrament amb la imatge de les persones que s'han de separar. «Desitjarien estar sempre juntes, però el deure —el que sigui— els obliga a allunyar-se»; i pel fet de no estar en condicions d'aconseguir-ho, «es bescanvien un record, potser una fotografia», però «no aconsegueixen fer més perquè el poder de les criatures no arriba tan lluny com el seu voler». Jesús, Déu i Home, supera aquests límits per amor nostre. «El que nosaltres no podem, ho pot el Senyor». Ell «no deixa un símbol, sinó la realitat: es queda Ell mateix»[7]: el qui va néixer de Maria a Betlem; el qui va treballar a Natzaret i va recórrer Galilea i La Judea i va morir crucificat en el Gòlgota; el qui va ressuscitar gloriosament al tercer dia i es va aparèixer als seus deixebles repetides vegades[8].

El divendres següent al segon diumenge després de Pentecosta, l’Església celebra la festa del Sagrat Cor de Jesús. 

El misteri central de la fe i de la vida cristiana 

«El misteri central de la fe i de la vida cristiana és el misteri de la Santíssima Trinitat. Els cristians són batejats en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant» (Compendi 44). Tota la vida de Jesús és revelació del Déu u i tri: en l’anunciació, en el naixement, en l’episodi en què va ser perdut i trobat al temple quan tenia dotze anys, en la seva mort i resurrecció, Jesús es revela com a fill de Déu d’una forma nova respecte a la filiació coneguda per Israel. A més, quan va començar la vida pública, quan va ser batejat, el mateix Pare testifica al món que Crist és el fill estimat (cf. Mt 3,13-17) i l’Esperit davalla sobre ell en forma de colom. A aquesta primera revelació explícita de la Trinitat correspon la manifestació paral·lela en la transfiguració, que introdueix en el misteri pasqual (cf. Mt 17,1-5). Finalment, en acomiadar-se dels seus deixebles, Jesús els envia a batejar en el nom de les tres persones divines, perquè sigui comunicada arreu del món la vida eterna del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant (cf. Mt 28,19). 

Missatge «Urbi et orbi» del Papa en la Pasqua 2024

El Papa Francesc va donar el seu missatge «Urbi et orbi» per desitjar a tothom una Bona Pasqua de 2024. «Jesús de Natzaret, el crucificat, ha ressuscitat» és l'anunci que ressona aquests dies va dir el Papa el Diumenge de Resurrecció. 

Enguany, Institució Igualada ha participat activament en la processó del sant Crist d'Igualada d'una manera significativa presentant un estandart que simbolitza la nostra devoció i compromís amb les arrels i les tradicions de la ciutat d’Igualada.

A més a més, s'ha colocat a l'oratori de l'espai Montclar una imatge per a la veneració del Sant Crist d'Igualada. Estem molt contents de poder fer realitat aquesta devoció popular a la nostra escola.

Aquest mes d'abril, el Papa Francesc eleva la seva pregària perquè “la dignitat i la riquesa de les dones siguin reconegudes a totes les cultures, i perquè cessi la discriminació que pateixen en diverses parts del món”. 

Cal que els governs es comprometin a eliminar lleis discriminatòries i a treballar perquè els drets humans de les dones siguin garantits.

Respectem les dones. Respectem-les en la dignitat, en els drets fonamentals. I si no ho fem, la nostra societat no avançarà.

Alt relleu de sant Josepmaria i el beat Àlvar a Montserrat

El dissabte 24 de febrer tindrà lloc la cerimònia de benedicció d'un alt relleu de sant Josepmaria i el beat Àlvar a Montserrat. Són nombroses les manifestacions d'amistat i afecte del fundador de l'Opus Dei i el seu successor amb la comunitat de monjos de Montserrat. 

Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer (Barbastre, 9-I-1902 - Roma, 26-VI-1975) va tenir una estreta vinculació amb Montserrat al llarg de la seva vida. La seva relació d'amistat amb la comunitat benedictina de Montserrat comença el desembre de 1937, després de la seva evasió a través dels Pirineus, quan va celebrar missa els dies 5 i 6 de desembre a la capella del col·legi de Nostra Senyora de Meritxell, a Escaldes-Engordany (Andorra) on s'havien establert els monjos de Montserrat.  

A través del desert Déu ens guia a la llibertat 

Déu no es cansa de nosaltres. Acollim la Quaresma com el temps fort en el qual la seva Paraula s’adreça de nou a nosaltres: «Jo soc el Senyor, el teu Déu, que t’he fet sortir de la terra d’Egipte, d’un lloc d’esclavatge» (Ex 20, 2). És temps de conversió, temps de llibertat. Jesús mateix, com recordem cada any el primer diumenge de Quaresma, va ser conduït per l’Esperit al desert per a ser provat en la llibertat. 

Les famílies no es poden quedar soles en aquests moments difícils 

Preguem perquè els malalts terminals i les seves famílies rebin sempre les cures i l'acompanyament necessaris, tant des del punt de vista mèdic com humà. 

Any nou, lluita nova

Enfront de l'expressió habitual de «Any nou, vida nova», aquesta altra té més rics matisos. Perquè no es tracta d'estrenar una vida nova —la vida és la mateixa, la vida segueix— sinó de renovar la nostra lluita per millorar-nos, per aconseguir les nostres il·lusions i projectes, per realitzar la nostra missió en la vida, i la nostra lluita contra les nostres febleses i parts negatives. La vida, al cap i a la fi, és lluita. 

Estima al Senyor el teu Déu... i estima als altres com a tu mateix 

Els cristians de Burkina Faso proposen per a la nostra reflexió en aquestes Jornades de pregària per la unitat dels cristians la paràbola del bon samarità, en que Jesús explica en què consisteix estimar el proïsme. 

Vídeos breus per viure la novena 

És tradicional preparar-se durant nou dies per a la festa de la Immaculada Concepció, l'anomenada Novena a la Immaculada. Us facilitem un vídeo breu per a cada dia amb Mn. Josep Maria Torras que seran bilingües. 

L'Advent és un temps d'esperança 

“Advent” és una paraula provinent del llatí i que significa “vinguda”, ja que és el temps litúrgic de la preparació de la vinguda del Senyor en el misteri de Nadal. Té el seu origen en la festa de Nadal, apareguda a Orient al segle IV, que es celebrava el 6 de gener i a Occident el 25 de desembre, coincidint amb la festa romana del “dia del sol” 

Concurs de preguntes  

 family.evangeli.net us convida a que poseu a prova els vostres coneixements sobre l'Advent i el Nadal participant en aquests 3 concursos: 

10. Jesús, el Messies, neix a Betlem

11. Jesús és Déu i home veritable

12. El Baptisme de Jesús

L'Església viu el bon costum de resar pels familiars i amics difunts 

Des dels primers temps, l'Església ha honrat la memòria dels difunts i ha ofert sufragis en el seu favor, en particular el sacrifici eucarístic, perquè, una vegada purificats, puguin arribar a la visió beatífica de Déu. L'Església també recomana les almoines, les indulgències i les obres de penitència en favor dels difunts. A continuació, alguns textos sobre aquest costum de pregar pels difunts.  

6 idees de sant Josepmaria per meditar sobre la mort 

La resurrecció de Jesús no dona només la certesa de la vida més enllà de la mort, sinó que il·lumina també el misteri mateix de la mort de cadascun de nosaltres. Si vivim units a Jesús, fidels a Ell, serem capaços d'afrontar amb esperança i serenitat fins i tot el pas de la mort. 

Alguns consells per resar el rosari

L'origen del Rosari es remunta al naixement de l'Avemaria en el segle IX, com a oració per a honrar a María, la Mare de Déu. Sembla que el Rosari va tenir el seu origen en l'orde de sant Benito i es va expandir per acció dels dominics. 

Cors ardents, peus en camí

Sol la trobada amb el Ressuscitat il·lumina la nostra vida i fa cremar el nostre cor. Ho han experimentat els missioners i missioneres, els qui, amb el seu cor ardent, ens mostren el camí cap als germans més pobres i necessitats, i la presència del Senyor viu enmig d'ells.

Aquesta trobada personal amb Crist fa que els ulls de les persones s'obrin i mou a l'acció. Així, els missioners es posen en camí i lliuren la seva vida perquè l'Evangeli arribi a tots els racons del món. 

Paràboles de Jesús: Els vinyaters homicides

«La pedra que rebutjaren els constructors, aquesta s’ha convertit en pedra angular. És el Senyor qui ha fet això, i és admirable als nostres ulls?». 

Avui la paràbola va adreçada particularment als sacerdots i notables d’Israel. Ells mateixos són els vinyaters de la vinya, és a dir, els pastors del Poble que el propietari (Déu) ha posat sota llur cura. Han liquidat un profeta rere l’altre... Al final, també a Jesucrist, la “pedra principal”. La seva preciosa Sang vessada per aquells “pagesos homicides”, gràcies al seu Amor diví, ha esdevingut beguda de salvació per a tots nosaltres. —Aquí la tenim: a la Santa Missa! És meravellós el que ha fet el Senyor! 

"Setembre costerut", "estrès postvacacional"... L'inici del curs acadèmic pot ser un malson o una oportunitat per començar de nou i treure el millor de nosaltres mateixos. Per als qui opten pel segon, sant Josepmaria té aquests deu consells de butxaca. 

Sant Josepmaria, fundador de l'Opus Dei, en el llibre Solc escrivia: "—Ell ens espera en la grandesa de l'ordinari!" (Solc 486). Per això, en començar qualsevol tasca, el cristià hi posa una gran il·lusió perquè sap que pot esdevenir un encontre amb Déu.

Amb aquesta idea de fons, el vídeo "4 idees per començar el curs amb il·lusió" vol animar tant els estudiants com els professionals, que després de les vacances retornen a les seves tasques habituals, a què ho facin amb alegria perquè són cridats a la santedat.

"Davant Déu, cap feina no és per si mateixa gran o petita. Tot adquireix el valor de l'Amor amb què es realitza" (Solc487).

En una de les seves Cartes, sant Josepmaria fa un diagnòstic que avui manté tota la seva actualitat: «És freqüent —escriu—, fins i tot entre catòlics que semblen responsables i pietosos, l’error de pensar que només estan obligats a complir els seus deures familiars i religiosos, i gairebé no volen sentir a parlar de deures cívics».[1] De seguida aclareix que habitualment «no es tracta d’egoisme: és senzillament falta de formació, perquè ningú no els ha dit mai clarament que la virtut de la pietat —part de la virtut cardinal de la justícia— i el sentit de la solidaritat cristiana es concreten també en aquest estar presents, en aquest conèixer i contribuir a resoldre els problemes que interessen tota la comunitat».[2] Continuar llegint...

El vídeo del Papa és una iniciativa de la Xarxa Mundial d'Oració del Papa, que difon les intencions mensuals del Papa. Es publica cada mes al Youtube. 

Una persona sense sostre que mor al carrer mai no apareixerà a la primera pàgina dels cercadors d'internet o dels mitjans de comunicació.

Com hem pogut arribar a aquest nivell d'indiferència?

Com deixem que la “cultura del rebuig”, en què milions d'homes i dones no valen res davant els beneficis econòmics, domini les nostres vides, les nostres ciutats, la nostra manera de viure?

Se'ns endurirà el coll de tant mirar a l'altra banda per no veure aquesta situació.

Si us plau, deixem de fer invisibles els qui estan al marge de la societat, ja sigui per motius de pobresa, dependències, malalties psíquiques o minusvalideses.

Centrem-nos en l'acolliment. En acollir totes les persones que ho necessiten.

La cultura de l'acollida, de rebre, de donar sostre, de donar llar, de donar amor, de donar calidesa humana.

Preguem perquè les persones que viuen al marge de la societat, en condicions de vida infrahumanes, no siguin oblidades per les institucions i mai no siguin descartades.

En aquest sagrament, el Senyor es troba sempre en camí cap al món. Aquest aspecte universal de la presència eucarística es mostra en la processó de la nostra festa. Portem a Crist, present en la figura del pa, pels carrers de la nostra ciutat. Encomanem aquests carrers, aquestes cases, la nostra vida quotidiana, a la seva bondat.

Que els nostres carrers siguin carrers de Jesús! Que les nostres cases siguin cases per a ell i amb ell! Que en la nostra vida de cada dia penetri la seva presència. Amb aquest gest, posem davant els seus ulls els sofriments dels malalts, la solitud dels joves i dels ancians, les temptacions, les pors, tota la nostra vida. La processó vol ser una benedicció gran i pública per a la nostra ciutat: Crist és, en persona, la benedicció divina per al món. Que el raig de la seva benedicció s'estengui sobre tots nosaltres! 

«En celebrar la solemnitat del Cor del teu Fill unigènit, recordem els beneficis del seu amor envers nosaltres».

L’Església dirigeix la mirada al costat obert de Crist en la Creu, expressió de l’amor infinit de Déu pels homes.

La litúrgia del dia desenvolupa els dos pilars teològics de la devoció: les riqueses insondables del misteri d’amor desplegat en Crist i la contemplació reparadora del seu cor traspassat.

Oferim un desenari senzill perquè els joves preparin la festa de l'Esperit Sant, la Pentecosta: resar una oració, llegir un text de sant Josepmaria i proposar-se una missió (un propòsit). 

L'Església dedica el mes de maig a la Mare de Déu. Sant Josepmaria deia: "Mes de maig. El Senyor vol de nosaltres que no desaprofitem aquesta ocasió de créixer en el seu Amor a través del tracte amb la seva Mare". 

El Sant Rosari en format mp3 actualitzat amb les tres noves invocacions incloses per voluntat del Papa Francesc. Els trobareu a spotify, soundcloud, ivoox, youtube i iTunes.

Sant Josepmaria resava a la Mare de Déu des de petit; de gran va descobrir-ne més coses: es va trobar als braços d’una Mare, tan propera com ho és el Cel. 

Al peu de la Creu acompanyaven el Senyor la seva Mare, santa Maria, algunes altres dones i Joan, el deixeble més jove. Només aquestes persones, poques, eren al seu costat en aquelles hores dramàtiques. Aquestes... i una multitud de curiosos i oportunistes, el grapat de soldats que l’havia portat al Calvari, i els acusadors que se’n continuaven burlant, potser assaborint la seva «victòria». I els altres deixebles? Havien fugit....

L'Església celebra el 30 d'abril la Jornada Mundial d'oració per les vocacions i la Jornada de vocacions natives sota el lema, «Posa't en camí. No esperis més». Oferim el missatge del Papa Francesc.

El 27 d'abril se celebra la festa de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. Aquesta festa es converteix en una oportunitat per demanar moltes coses a la Mare Nostra i en especial per fer una petició per tal que s'acabi la sequera a Catalunya. Oferim una petita oració de petició a la Mare de Déu: 

Mare de Déu de Montserrat, que estàs tan a prop nostre en aquesta muntanya santa, volem ser bons fills teus i que ens ensenyis a estimar cada dia més a Jesús. Et demanem que s’acabi la sequera a Catalunya i donis moltes alegries a les nostres famílies.

Aquesta festa religiosa, la Festa del Sant Crist d’Igualada , commemora el fets succesïts el 20 d’abril de l’any 1590 quan es va produir el fet miraculós de la suor de sang del Sant Crist d’Igualada. Foren testimonis la noia Coloma, vidua Masarda, Miquel Quadres, Gaspar Sanjust, entre altres, les declaracions dels quals consten ben documentades. No fou, però, solament un petit grupet de persones sinó tot el poble igualadí, que amb pietat i serenor va comprovar el fet de la Suor de Sang del Sant Crist, un fet acceptat i viscut amb fidelitat i constància des d’aquell any de les darreries del segle XVI. 

Homilies de las celebraciones litúrgiques del Papa Francesc durante la Setmana Santa 

El Regina coeli és una pregària que és tradicional de resar durant el temps de Pasqua a les 12 del migdia.  

La Setmana Santa és el centre de l’any litúrgic: en aquests dies revivim els moments decisius de la nostra redempció. L’Església ens guia, amb la seva saviesa i la seva creativitat, del Diumenge de Rams a la Creu i a la Resurrecció. 

El Papa Francesc fa una crida a viure una jornada de pregària i confessió els dies 17 i 18 de març i convida els temples a obrir durant 24 hores ininterrompudament amb exposició del Santíssim, moments d'oració i presència de preveres disponibles per confessar. A Igualada es durà  a terme els dies 24 i 25 de març.

Sant Josep va ser l'espòs de Maria, qui infantà Jesús, fill de Déu. Artesà de professió, va ser un home just que fa la voluntat de Déu. El dia de la seva festa, el 19 de març, és el dia del pare i el dia del seminari. Entre d'altres, és patró de l'Església, de la família, de diversos territoris i també dels fusters, emigrants i viatgers. 

El sant Pare fixant-se en l'evangeli de la Transfiguració ens convida els cristians a posar-se en camí i proposa, en primer lloc, escoltar Jesús, meditant les "lectures bíbliques de cada dia" i escoltar els nostres germans i germanes a l'Església. 

Quan comença i acaba el temps de Quaresma? Què és el dimecres de Cendra? Quines obligacions té un catòlic en Quaresma? Responem a nou preguntes sobre aquest temps litúrgic. 

11 de febrer, memòria litúrgica de la Verge de Lourdes, es commemora l'edició número 31 de la Jornada Mundial del Malalt. Enguany, el lema és «Cuida d'ell. La compassió com a exercici sinodal de sanació». 

Sant Josep va ser l'espòs de la Mare de Déu, que infantà virginalment a Jesús. Són moltes les maneres que han tingut els cristians al llarg de la història per manifestar la seva devoció. Sembla que la celebració de la seva festa el 19 de març va ser adoptada pels franciscans el 1399, seguit pels dominics una mica després. El Papa Pius IX, atenent peticions d'arreu del món, va declarar sant Josep com a patró universal de l'Església el 8 desembre de 1870. 

Cada any, el 2 de febrer, l'Església celebra la festa de la Candelera o festa de la llum. Per què s'anomena així? Quin origen té? 

En el tercer diumenge del temps ordinari, l'Església celebra el “Diumenge de la Paraula de Déu”. El Papa Francesc l'ha instituït per a “créixer al poble de Déu la familiaritat religiosa i assídua amb la Sagrada Escriptura”. 

Del 18 al 25 de gener se celebra com cada any la Setmana de pregària per la unitat dels cristians que culmina amb la festa de la conversió de sant Pau. 

Aquest llibre electrònic reuneix les catequesis del Papa Francesc sobre el discerniment, pronunciades en les audiències entre agost de 2022 i gener de 2023. 

Amb motiu de l'aniversari del naixement de sant Josepmaria, el 9 de gener de 1902, compartim un breu vídeo amb unes pinzellades de la seva vida. Josepmaria Escrivà de Balaguer és conegut com “el sant de la vida ordinària”. Va fundar l'Opus Dei l'any 1928. D'aleshores ençà, el seu missatge s'ha estès arreu del món.

En el primer "Vídeo del Papa" del 2023, el Papa Francesc posa l'accent en la importància dels educadors. Afegiu un contingut nou a l'ensenyament: la fraternitat, un ingredient clau a la recerca d'un món proper als més vulnerables. 

Carta apostòlica Admirabile signum, «El bell signe del pessebre», del Papa Francesc sobre el significat i el valor del pessebre. 

Un dels fets que s'ha representat més en la història de l'art és el naixement de Jesús. La representació popular d'aquest fet és el pessebre, la història de com Déu es fa present entre nosaltres. Aquest vídeo dona pistes de com es fa el pessebre. 

El dia 8 de desembre l'Església celebra la festa de la Immaculada Concepció. Així, doncs, ens preparem per a aquest aniversari de la Nostra Mare del Cel amb la tradicional Novena a la Immaculada. Adjuntem un pdf que pot ajudar a seguir aquests dies de preparació: PDF i un vídeo a on apareixen 9 idees. 

El Senyor no s’ha retirat del món, no ens ha deixat sols. L’Advent és un temps en què l’Església crida els seus fills a vigilar, a estar desperts per rebre Crist que passa, Crist que ve. Article sobre aquest temps de l’any litúrgic. 

El diumenge 13 de novembre l'Església celebra la Jornada Mundial dels Pobres. Enguany, el papa Francesc proposa com a lema “Jesucrist es va fer pobre per vosaltres”. El papa Francesc convida a “compartir el poc que tenim amb els qui no tenen res, perquè cap sofreixi” .

La idea d'impulsar aquesta Jornada va sorgir el 13 de novembre de 2016, durant el tancament de l'Any de la Misericòrdia i quan en la Basílica de Sant Pere el Sant Pare celebrava el Jubileu dedicat a les persones marginades. En finalitzar l'homilia, i de manera espontània, Francesc va expressar un desig: «voldria que avui fos la Jornada dels Pobres».