1. Herman J. Selderhuis és professor d’Història de l’Esglèsia a la Theological University d’Apeldoorn, Holanda, i director de Refo500, la plataforma internacional dedicada a difondre el coneixement dels 500 anys de llegat de la Reforma. És autor i editor de nombrosos articles i llibres, com ara John Calvin. A Pilgrim’s Life (2009). Apart d’això, és president de l’International Calvin Congress i responsable d’investigació de la biblioteca John A Lasco d’Emden, Alemània.
2. Sergio Baches Opi és director de l’Instituto de Estudios Sijenenses "Miguel Servet", amb seu a Villanueva de Sijena, Osca (www.miguelservet.org). Advocat i doctor en dret per la Universitat Pompeu Fabra, s’ha especialitzat en l’estudi i la difusió de la vida, l’obra i el llegat de Miguel Servet (Villanueva de Sijena, 1511 - Ginevra 1553). Ha publicat i editat nombroses obres al voltant de l’humanista i metge aragonès i és autor de l’obra de teatre Miguel Servet, soplo efímero de libertad, publicada per Sariñena Editorial l’any 2014 i representada en diversos teatres i festivals.
3. David Andreu va estudiar química orgànica a la Universitat de Barcelona (UB), on es va doctorar (1981), continuant la seva formació (1982-86) a la Rockefeller University (New York) amb Bruce Merrifield, Premi Nobel de Química 1984. Després d’una nova etapa a la UB, el 2001 va ser nomenat catedràtic de Química a la Universitat Pompeu Fabra, on dirigeix el grup de recerca en proteòmica i química de proteïnes i ensenya química farmacèutica. És editor en cap de la revista científica Drugs of the Future, president de la European Peptide Society, i ha tingut responsabilitats a la Sociedad Española de Química Terapéutica i la Sociedad Española de Proteómica, que va cofundar. La Universitat de Budapest el va nomenar el 2015 doctor honoris causa per les seves contribucions a la recerca en vacunes i fàrmacs basats en pèptids.
4. Frances Luttikhuizen és doctora en Filologia Anglo-Germànica per la Universitat de Barcelona, catedràtica d’ensenyament secundari jubilada, coordinadora internacional de CIMPE (Centro de Investigación y Memoria del Protestantismo Español). Sobre el tema de la Reforma ha publicat: La reforma en España, Italia y Portugal, siglos XVI y XVII. Bibliografía actualizada (Sevilla, 2009); Underground Protestantism in Sixteenth Century Spain. A new look at a much ignored side of Spanish history (Göttingen: Vandenhoeck & Ruprecht, 2016); “The Ximenez Polyglot,” Unio cum Christo 2.1 (2016), 83–98; “Cisneros, precursor del movimiento evangélico en España”, Aletheia 50 (2016); “Luther and the Spanish Reformers,” Unio cum Christo 3.1 (2017); España y la Reforma Protestante (1517–2017), (Vigo: Editorial Academia del Hispanismo, 2017).
5. María Martin Gómez, doctora en Filosofía por la Universidad de Salamanca. Su producción científica siempre ha estado dedicada a la historia de la filosofía, especialmente a la historia de la filosofía española e iberoamericana. Actualmente es Profesora Ayudante Doctor y Vicedecana de Economía y Extensión Universitaria de la Facultad de Filosofía de la Universidad de Salamanca. Ha realizado estancias de investigación siendo becada en centros como la Universidad de Heidelberg, el Freiburg Institute for Advanced Studies (FRIAS) de la Albert-Ludwigs-Universität Freiburg o el Deutsches Literatur Archiv de Marbach (Alemania). Actualmente es la secretaria de la Revista de Hispanismo Filosófico. Historia del Pensamiento Iberoamericano. Sobre la Reforma ha publicado: “Crisis en la temprana modernidad. Casiodoro de Reina”, en: Crisis de la Modernidad y Filosofías Ibéricas, Madrid: Fundación Ignacio Larramendi, 2013, 187–198; “El pensamiento filosófico de María de Bohorquez”, en: Filosofías del Sur, Madrid: Fundación Ignacio Larramendi, 2015, 109–120; “Protestantismo español e Inquisición en el siglo XVI”, Revista de Hispanismo Filosófico. Historia del Pensamiento Iberoamericano 20, 2015, 129–132. Recientemente ha organizado el panel “Filosofía y mujer, siglos XVI-XX” en las XIII Jornadas Internacionales de Hispanismo Filosófico (Universidad de Salamanca, 28-31 de marzo).
6. Lluc Bosque, nascut a Barcelona en 1961, va estudiar medicina a la Universitat Central de Barcelona i música i piano al Conservatori Municipal de Barcelona, i cant amb els professors Claudio Gutmann, Begoña Alberdi i Oriol Roses. Des de 1987 és cantant a l’Orfeó Català havent col·laborat amb els principals cors professionals (Cor del Liceu, Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana) i amateurs (Cor Madrigal, Orfeón Donostiarra). Ha participat en la organització de diversos esdeveniments musicals especialitzats en música litúrgica, i és col·laborador habitual del cor BZM (Bach zum mitsingen), grup especialitzat en la interpretació amb criteris històrics de las cantantes de Bach en el marc litúrgic. També ha escrit diversos articles relacionats amb la música religiosa i és coautor del llibre “Cánticos Espirituales”. Actualment participa com especialista en Salut Laboral amb el Grup EVES (Educació per una Veu Eficient i Sana) de la Universitat Autónoma de Barcelona
7. Óscar Barberán i Garcia és llicenciat en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre - Escola Superior d'Art Dramàtic de Barcelona i màster de creació i producció de ficció i entreteniment audiovisual per la Universitat Autònoma i l’Institut del Teatre de Barcelona. Es considera un treballador de l’art dramàtic i la seva trajectòria polifacètica inclou feines de dramatúrgia, direcció, interpretació, escriptura, traducció, regidoria, acció sindical i docència. És autor de Estrelles de la màgia (premi millor espectacle de sala Fira Tàrrega 2002); L'amor és un camp d'esbergínies, Gertrudis, reina de Dinamarca, El perseguidor, Rocamadour (textos teatre); Entre dos fuegos (Euskal Telebisa Etb2).
8. Daniel Giralt-Miracle. Llicenciat en filosofia i lletres (UB) i en ciències de la informació (UAB) i diplomat en disseny i comunicació a Alemanya (Hochschule für Gestaltung d’Ulm). Ha actuat en el camp de la crítica i la història de l’art, ha estat professor a la UB i a la UAB i ha organitzat exposicions d’art i disseny en l’àmbit nacional i internacional. Entre d’altres responsabilitats en la gestió cultural pública i privada, ha estat director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona i comissari general de l’Any Internacional Gaudí. Des del 2009 és membre del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, i des del 2013, membre del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa (Generalitat de Catalunya). És acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. El 2013 la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi.
9. David Galcerà. Doctor en Filosofia (UB), diplomat en Filologia (UB). Premi Arnau Vilanova (2009). Professor d'ensenyament secundari al INS Consell de Cent. Col·labora amb el Instituto de Fiosofía-CSIC. Finalista Premi Claustre de Doctors a la millor tesi doctoral UB 2016. Publicacions destacades: Holocausto y Filosofía: Educar contra la barbarie (Lleonrad Muntaner, 2011); La pregunta por el hombre: Primo Levi y la zona gris (Anthropos, 2016); i contribució a Las víctimas como precio necesario (Trotta, 2016).
10. Francesc Sánchez Barba (Barcelona, 1957). Doctor en Història Contemporània (2001). Professor associat de la Universitat de Barcelona i professor a lNS Mediterrània del Masnou. És director adjunt del Centre d'Investigacions Film-Història (UB) i director associat de la revista "FILMHISTORIA". Autor de El pop en el cine (1954-2002) (2003), La II Guerra Mundial y el cine (1979-2004) (2005), Brumas del franquismo. El auge del cine negro español (1950-1965) (2007), Íntimament estranys. Amor, gènere i família a la ficció d'avui (2008) amb Xànxels Rojals Faure i El cine frente a la cámara (2011). Amb Josep Maria Caparrós i Magí Crusells és editor de Memòria histórica y Cine Documental (2016). Ha estat secretari del IV Congrés Internacional d'Història i Cinema: Memòria històrica i Cinema documental, celebrat a la Universitat de Barcelona (setembre de 2014) i del V Congreso Internacional: Escenarios del Cine Histórico a la Universidad Carlos III de Madrid (setembre de 2016).
11. Sílvia Grau és Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, Cap del Grup de Penal, Direcció General del Contenciós, Gabinet Jurídic de la Generalitat De Catalunya. Les seves àrees de expertesa son Dret Penal i Relacions entre Estat i Confessions Religioses. És membre de la Comisión Asesora de Libertad Religiosa, Ministerio de Justicia, des de l’any 2002.
12. Juan Sánchez Naffziger és doctor en llengua i literatura anglesa per la Universitat de Sevilla (2015) i especialista en el predicador i teòleg nord-americà Jonathan Edwards (1703-1758). Ha traduït a l’anglès diverses obres dels reformadors espanyols Constantino de la Fuente i Antonio del Corro. També ha editat una traducció anglesa del segle XVI d’una obra del reformador Juan Pérez de Pineda, de pròxima aparició. És membre de la comunitat anglicana de Sevilla.
13. Joaquim Campistron és professor d'E.G.B. jubilat. Des de fa alguns anys investiga sobre Lawrence. És promotor i guia de la “Ruta George Lawrence”, i sobre l'esmentat misssioner ha publicat articles a la premsa local de Caldes de Montbui, així com a Protestante Digital i Edificación Cristiana. Recentment ha publicat un article, juntament amb Christina, la besnéta de Lawrence, al Brethren Historical Review (2016), a més de la seva aportació a un llibre a punt d'aparèixer sobre la història d'una entitat local on s'esmenta el misssioner, proves totes elles de la seva tasca investigadora al respecte.
14. David Estrada Luttikhuizen és Catedràtic d'anglès d’educació secundària, Llicenciat en Filologia Anglesa (UB, 1982), Llicenciat en Antropologia Social (UB, 1987), i Doctor en Educació i Psicologia (UdG, 2008). Ha estat professor tutor de la UNED (1993-1997) i professor associat al Departament de Didàctiques Especifiques (UdG, 1993-2016). Ha publicat articles a Quimera, (2001), a El Faro (2003) a Turia; Revista Cultural (2006) a Revista de l’APAC (2007), i a Quaderns de Filologia (2011). La seva trajectoria literaria també inclou novel·les: Grumf! (Barcelona: Pòrtic, 1992); Operació catalànicus (Barcelona: Cruïlla. 1996); Pedragentil, tragicomèdia (Canet de Mar: Edicions Els Dos Pins, 2000), Can Bitxos, (Barcelona: Edicions Proa 2001).
15 Mar Vara Cifre és llicenciada amb Filosofia i ciències de l'Educació per la (UB, 1992) i Diplomada amb Teologia per la Universitat Martí i Codolar (1993) i la Universitat Pontíficia Tomás d'Aquino de Roma. Ha estat tutora de Humanitats a la UOC durant 15 anys i ha treballat com a professora de Filosofia al IOC .Actualment treballa com a professora de Religió a l'Institut Vila de Gràcia i a l'Institut Les Corts de Barcelona i dedica part de la seva jornada laboral a la Innovació Pedagógica en el terreny del Aprenentatge i Servei. i les tecnologies de l'aprenentatge (TAC).
16. Ana Rueda Sotorra és estudiant a la Universitat Pompeu Fabra on cursa actualment la carrera d’Humanitats. És ex-alumna de l’Insititut Tres Turons de Arenys de Mar on va fer el Baxillerat “Social-Humanistic”. El seu treball de reserca, del que va rebre la nota máxima, es titulava “Lluny de la Guerra: L’ajuda protestant a Catalunya 1936-1939”.
17. David Estrada Herrero és doctor en filosofia i teologia i professor d’estètica i filosofia a la Universitat de Barcelona entre 1967 i 2001. Ha publicat entre d’altres llibres i articles: Estética (Barcelona: Herder, 1989); The First New Testament (1978); “The Spanish Reformation”, a The Journal of Christian Reconstruction (1997); “Introducción” a Constantino de la Fuente, Exposición del Primer Psalmo (Sevilla, 2008); “Introducción” a Juan de Valdés, Diálogo de Doctrina Cristiana (Sevilla, 2010), “El Calvinismo de los Reformadores Españoles del siglo XVI” a Historia, influencia y legado de Juan Calvino (Barcelona, 2010); i “La Biblia en la literatura castellana de la Edad Media” a Huellas del Cristianismo en el Arte. La literatura (Madrid, 2012). L’any 2010 va rebre un Divinitatis Doctorem Honoris Causa de part del Westminster Theological Seminary a Filadelfia, Pennsylvania.
18. Josep-Lluís Carod-Rovira és director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu. Autor de la Història del Protestantisme als Països Catalans, s’ha especialitzat en la recerca sobre la història del Protestantisme, tema sobre el qual ha pronunciat nombroses conferències, participat en congressos, dirigit seminaris i publicat el capítol corresponent en l’obra col·lectiva Les religions a Catalunya, així com diferents treballs sobre el metodisme a Mallorca, els inicis del Protestantisme a Eivissa, Vicent Mateu i el Protestantisme valencià o la repressió franquista contra el Protestantisme. És Llicenciat en Filologia Catalana, ha estat President de l’Institut Ramon Llull i Vicepresident de la Universitat Catalana d’Estiu. Articulista i conferenciant, ha publicat quinze llibres d’assaig, biografies i història. Des del Govern de Catalunya, com a Conseller en Cap i Vicepresident, promogué la Llei de centres de culte de Catalunya i continuà potenciant el Mapa de les Religions a Catalunya. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya i diputat electe al congrés de diputats d’Espanya.