Abstractes
“Refo500”
La idea de “Refo500” surt a partir de l’exposició retrospectiva “Calvin & Us” iniciada pel Dr. Herman Seldhuis amb motiu del 500 aniversari de Joan Calví a la ciutat de Dordrecht el 2009. Els organitzadors van posar en marxa una fundació independent per obtenir un estatus oficial i legal, i aviat arribaven als Països Baixos sol·licituds procedents d'institucions estrangeres per unir-se al projecte. En conseqüència, “Refo500” va decidir convertir-se en una plataforma internacional on temes històrics i actuals del llegat de la Reforma Protestant es discutissin en tallers, jornades i simposis arreu del món. Si al començament de febrer de 2010 hi havia 7 socis holandesos, a partir de llavors s’hi han afegit 150 socis més d'arreu del món i aquest nombre segueix creixent.
Dr. Herman Selderhuis (Director “Refo500”, Theologischen Universität Apeldoorn)
1. The Reformation reaches the Netherlands (La Reforma arriba a Holanda)
Dr. Herman Selderhuis (Director “Refo500”, Theologischen Universität Apeldoorn)
La Reforma Protestant va tenir una profunda influència dins la història holandesa. La primera onada de la Reforma iniciada per Martí Luter a partir de 1520 no va arribar als Països Baixos. En canvi la segona onada —l’Anabaptisme— va esdevenir molt popular al Friesland, al nord est dels Països Baixos, on es van establir nombroses congregacions mennonites durant la dècada posterior a 1530. La tercera onada ––el Calvinisme–– va arribar a partir de 1540 i es va estendre per tot el país. Carles V i més tard Felip II, però, van començar una severa persecució. En resposta, els calvinistes es van rebel·lar amb protestes inconoclastes l’any 1566 i Felip II va enviar el duc d’Alba a sufocar la rebel·lió, tot establint el Concili de Greuges. Molts protestants holandesos van fugir a Alemanya, on el 1571 van fundar l’Església Reformada Holandesa, la qual més endavant va esdevenir la denominació predominant als Països Baixos en comptes de l’església estatal. El Calvinisme va tenir una gran influència en la vida holandesa tant dins com fora de l’església.
2. Miguel Servet, reformador radical
Dr. Sergio Baches Opi (Director Instituto de Estudios Sijenenses)
En esta conferencia, Sergio Baches expondrá la importancia de Miguel Servet en el contexto de la Reforma Protestante, así como su turbulenta relación con otros reformadores por razón de sus ideas teológicas radicales en torno a la Trinidad y al bautismo infantil, y su concepción liberal de la interpretación escriturística y de la organización del Cristianismo. Asimismo, se analizará la impronta que la muerte de Servet, por instigación de Juan Calvino, tuvo en el incipiente desarrollo del derecho a la libertad de conciencia en la Europa occidental.
3. Ciència i fe: la perspectiva reformada, amb Faraday d’exemple
Dr. David Andreu (Universitat Pompeu Fabra)
Les relacions entre ciència i fe, els posicionaments poden agrupar-se en tres camps principals. (1) El conflicte inevitable entre ciència, símbol de progrés i modernitat, i religió, sinònim de fanatisme anacrònic, és la postura amb més eco mediàtic; un combat fervorosament atiat des dels extrems del cientifisme anti-religiós de Dawkins i els Nous Ateus, d’una banda, i del creacionisme literalista, d’una altra. (2) Una visió menys polaritzada és la dels magisteris no solapants, promoguda pel paleontòleg Stephen Jay Gould, per a qui ciència i religió són aspectes diferents del saber (fets vs. valors) que tenen diferents “jurisdiccions”. (3) La percepció de fe i ciència com a “llibres de Déu” que es complementen arrela en una cosmovisió teïsta, vigorosament afermada per la Reforma, que batega en els darrers cinc segles d’història de la ciència. La figura de Michael Faraday, un dels científics més eminents de tots els temps, desmenteix paradigmàticament la suposada incompatibilitat entre fe i ciència, ans al contrari demostra que ambdues poden mantenir una conversa integradora i fructífera.
4. La Reforma Protestante llega a España
Dra. Frances Luttikhuizen (coordinadora)
El esfuerzo de recuperar la memoria histórica ha conllevado un renovado interés por las minorías religiosas y la actividad de la Inquisición española hacia dichas minorías. Analizaremos la llegada de los postulados protestantes a la Península Ibérica, el contexto social y político en que se desarrollaron, la literatura clandestina, los movimientos evangélicos en Sevilla y Valladolid, la personalidad y trayectoria de algunos de sus dirigentes, los autos-de-fe, los exiliados, etc.
5. Mujeres "herejes" del siglo XVI
Dra. María Martín Gómez (Universidad de Salamanca)
La ponencia titulada Mujeres ‘herejes’ del siglo XVI estudiará y destacará la importancia que tuvieron las mujeres en los círculos protestantes de la España del siglo XVI centrándose, sobre todo, en los focos de Sevilla y Valladolid. Para ello se analizarán las diferentes razones que se han dado desde la historia y la filosofía para entender el papel preponderante que las mujeres tuvieron en las comunidades protestantes ya que muchas de las congregaciones encontradas estuvieron dirigidas por mujeres autodidactas.
6. La Reforma i l’evolució de la música a Occident
Dr. Lluc Bosque (Universitat Autònoma de Barcelona)
¿Quina relació existeix entre el fet que la Constitució Suiza garanteixi la formació musical dels estudiants, la moda dels cors gòspel, els Cors de Clavé i el fet que, des del segle XVIII al segle XX la música més important a occident parli alemany? La Reforma va tenir una singular importància en l’evolució de la música a occident. En aquesta sessió coneixerem els orígens de la musica alemanya del segle XVI, les influències que la van fer créixer, les diferents escoles musicals que es van produir en el espai reformat, l’aportació sobre la música clàssica posterior i l’herència actual de la Reforma sobre els nostres entorns musicals. L’objectiu final serà que el participant en aquest curs pugui valorar, identificar i comprendre la rellevància de la Reforma en la història de la música.
7. Reinaldus Gonsalvius Montanus i Hamlet: dos fantasmes europeus. Reflexions després d'un viatge artístic a l'Europa del segle XVI
Prof. Óscar Barberán i Garcia
L'autor de les Artes de la Santa Inquisición Española — Reinaldus Gonsalvius Montanus, un pseudònim— i Hamlet, el personatge de Shakespeare són dues màscares rere les quals es denuncien els mals d'aquella Europa i d'aquell temps que són els mals de la Humanitat. O de la seva mancança. En aquest segle XXI, l'un el trobem encarnat en Julian Assange, i l'altre -amb l'avantatge de la seva condició de creació artística- continua fent de mirall a la nostra època i generació. En el procés de creació d'una 'variació' sobre els personatges de Shakespeare, vaig conèixer els treballs del professor Francisco Ruíz de Pablos sobre les Artes i sobre Hamlet. La conferència n'aprofita les investigacions, estudis i descobriments, i mirarà d'exposar la vigència i la repercussió de totes dues obres -des de l'experiència de l'escriptura dramàtica pròpia.
8. Petjada del Protestantisme en l’art
Dr. Daniel Giralt-Miracle (crític d’art, Barcelona)
A Europa, a partir del 1500, es produeixen grans canvis, s’inicia una època moderna en la vida urbana. Una reorganització política i social del continent que culminarà amb el Renaixement. Indiscutiblement, un dels factors més transformadors d’aquest període històric serà la Reforma. Neix una Devotio moderna, un clamor de reforma (tornar a donar forma) a una església degradada i un cristianisme mercantilitzat. Amb la seva traducció de la Bíblia a l’alemany i amb la seva voluntat de restituir l’essència del cristianisme, Luter promou, mitjançant la generalització de la impremta i gràcies a l’alfabetització, una convulsió que afectarà tots els àmbits de la cultura. Una nova espiritualitat envaeix l’art i la cultura. Pintors com Cranach, Dürer, Rembrandt, Grünewald, Holbein, etc. i músics com Bach, Mendelssohn, Haendel, Brahms, Telemann, etc. ho manifesten. Els reformats incorporen un nou cant congregacional que desvetllarà les comunitats. Tot plegat, comporta una nova ètica social i un nou sentit del treball.
9. Capitalisme i Protestantisme: una relació necessària? Una aproximació crítica a la tesi de Max Weber.
Dr.
9. Capitalisme i Protestantisme: una relació necessària? Una aproximació crítica a la tesi de Max Weber.
Dr. David Galcerà (INS “Consell de Cent”, Barcelona)
Max Weber va fer famosa la relació entre Capitalisme i Protestantisme, defensant la tesi segons la qual l’ètica protestant hauria sigut un element important per a la consolidació del sistema econòmic que va triomfar al nord d´Europa i als Estats Units
(INS “Consell de Cent”, Barcelona)
Max Weber va fer famosa la relació entre Capitalisme i Protestantisme, defensant la tesi segons la qual l’ètica protestant hauria sigut un element important per a la consolidació del sistema econòmic que va triomfar al nord d´Europa i als Estats Units. Weber argumenta que el concepte de Beruf (“vocació”) important pe a Luter, acaba desplaçant-se cap al sentit de “professió”. Per tant, el sentit originari de la vocació cristiana en el final dels temps s’identifica amb el treball a l’era present. Aquest desplaçament, juntament amb l’èmfasi calvinista en la predestinació i la necessitat de buscar l’èxit en les activitats al món com a prova d’haver estat escollit, fomentaren un esperit que, si no va determinar, si va contribuir poderosament al triomf del capitalisme. Pretenem exposar la gènesi i la repercussió d’aquesta tesi de Weber així com analitzar fins a quin punt és vàlida.
10. El Protestantisme i el Cinema
Dr. Francesc Sánchez Barba (Centre d'Investigacions Film-Història (UB)
Pot el cinema, vinculat principalment a les indústries del lleure i de l’espectacle, convertir-se en un vehicle de transmissió i reflexió de valors emanats de la religió protestant? Poden resseguir-se alguns d’aquests principis morals en determinades productores i des d’algunes esglésies nacionals o regionals? Com ha reflectit el cinema la vida de les petites comunitats luteranes de l’Europa Atlàntica i la seva evolució a partir del segle XVIII? Partint d’aquests tres interrogants principals, en aquesta comunicació s’analitzaran alguns films de grans directors com ara Carl Theodor Dreyer, Ingmar Bergman, Gabriel Axel o Bille August, entre d’altres que, a la segona meitat del segle XX, s’apropen a l’Edat Moderna i als primers compassos de la industrialització a la recerca dels valors cristians conservats no sense dificultat en un període de canvi permanent. Així mateix es reflexionarà sobre les relacions entre ideologia i cinema sense defugir del paper de la censura en aquest procés de creació i reflexió cinematogràfica.
11. Luis Usoz y Río y los “libros prohibidos”
Dra. Frances Luttikhuizen (coordinadora)
A Luis de Usoz y Río se le atribuye el haber rescatado del olvido los escritos de los reformadores españoles del siglo XVI. Veremos el impacto que tuvo sobre él George Borrow, el colportor enviado a España por la British Foreign Bible Society, y una visita que hizo a Inglaterra en 1840, cuando conoció a Benjamin Wiffen. Wiffen le ayudó a encontrar “libros prohibidos” en las bibliotecas públicas y privadas por toda Europa. Las aportaciones de Usoz a la historia del Protestantismo español del siglo XVI son ciertamente remarcables.
13. "Orígenes de la Sociedad Bíblica Británica y Extranjera"
Dr. Juan Sánchez Naffziger (investigador, Sevilla)
Fundada a principios del siglo XIX por el político ingles William Wilberforce con el principal propósito de traducir y difundir la Biblia en lengua vulgar, la British & Foreign Bible Society (BFBS) ha sido el origen de las comunidades protestantes en muchos países. La influencia de la BFBS en la península ibérica comienza durante la primera mitad del siglo XIX y se materializa a través de la diligente labor de colportores como George Borrow, que obtener permiso para imprimir y vender traducciones de las Escrituras al castellano sin anotaciones, cosa que las autoridades había prohibido previamente. Aunque la difusión y el arraigo de la Biblia tuvo serias limitaciones, la segunda mitad del XIX vería la conversión de algunos españoles al Protestantismo y sus descendientes continuarían beneficiándose de los esfuerzos editoriales de la BFBS.
14. Les denominacions protestants
Prof. Silvia Grau (Cap de Serveis Jurídics, Generalitat)
La xerrada sobre denominacions inclourà un breu resum de com es van gestar les diferents denominacions protestants, inclourà una petita introducció històrica de cada denominació, així com quines son les formes actuals de congregar-se (formes cultiques, llocs on es reuneixen, activitat social, música, rituals, etc). També introduiré nous moviments tipus Hillsong.
15. George Lawrence (1830-1894), colportor
Prof. Joaquim Campistron (investigador, Caldes de Montbui)
George Lawrence Davis nació en Monmouth (Gales-Inglaterra) en 1830. Bien pronto sintió el llamado misionero a España, acompañando a Chapman en 1863. Descubierto, debe huir, regresando gracias a la revolución liberal de 1868. Se instala en la villa de Gracia, fundando escuelas, hospital, y predicando el Evangelio con su carro bíblico en multitud de lugares del país. Sabía integrar a su familia y convertidos, de ahí que fuera tan prólija su tarea. Llegó a Caldes de Montbui en 1873 para atender a los heridos del ataque carlista que sufrió la población, fundando escuela e iglesia. Murió en enero de 1894 en dicha localidad, y a su entierro asistió un 30 % de la población. Recuperada su memoria del olvido, ahora una calle lleva su nombre y una ruta da cuenta de sus valores espirituales y legado.
16. L’anglès després de la Reforma
Dr. David Estrada (INS “Els Tres Turons”, Arenys de Mar)
L’ús encertat de la llengua no només demana un coneixement de les paraules i de les regles gramaticals, sinó també un coneixement dels valors i els lligams culturals associats amb la llengua com a estratègia social. La tria de mots i expressions és sovint una càrrega de profunditat ja que, a banda de la comunicació superficial, hi ha una xarxa d’associacions morals i culturals lligades cada missatge lingüístic: l’ús inconscient o equivocat d’aquests elements pot transmetre un missatge diferent d’aquell previst inicialment. La Reforma Protestant va anar més enllà de l’experiència religiosa dels anglesos i va afectar el sistema de valors, la percepció de la història i la ètica del dia-a-dia. I això queda reflectit en un seguit de canvis en l’ús de la llengua que van des de la introducció d’eufemismes, expressions de valoració i proverbis, fins a la censura d’expressions i l’adopció de noves expressions. El coneixement d’aquests canvis en l’ús de la llengua i el sistema de valors i referències enriqueix la tasca dels docents a les aules. El món descrit per l’anglès posterior a la Reforma Protestant està ple de missatges, valors i associacions. I aquest món apareix reflectit en el vocabulari, els poemes, les cançons, la literatura i les celebracions més habituals i més a l’abast dels alumnes. Revelar aquests lligams esdevé tot un repte.
17. Els nens refugiats a França:
Ana Rueda (INS “Els Tres Turons”, Arenys de Mar)
Durant la Guerra Civil Espanyola van actuar un petit nombre d’associacions altruistes i pacífiques que van ajudar ambdós bàndols, el dels republicans i el dels revoltats, entre les quals trobem els quàquers o Societat Religiosa dels Amics i l’església evangèlica. Ambdues ajudes però, van quedar silenciades durant el llarg període del Franquisme, fidel defensor de l’Església Catòlica Apostòlica Romànica. Un dels més objectius, per tant, esdevé donar a conèixer l’ajuda humanitària que van brindar ambdós sectors protestants a Catalunya, centrant-me en el projecte que va dur a terme el Sr. Edmond Leresche, director del comitè suís de Ayuda para la infancia a Barcelona. Leresche, juntament amb la col·laboració dels protestants a Suïssa va organitzar unes residències i campaments a França. Un grup de nens van ser enviats el juliol de 1938 per allunyar-los del conflicte i un cop aquest va acabar, van ser retornats en perfectes condicions a les seves famílies.
18. Experiències d’un nen refugiat
Dr. David Estrada Herrero (Universitat de Barcelona)
Conèixer l’experiència en primera persona, de la mà d’un dels nens refugiats permet descobrir una altra perspectiva de la cruenta guerra que va assolar Espanya durant 4 fatídics anys de la Guerra Civil Espanyola. “Yo tenía 5 años. Recuerdo los paquetes de comida que llegaban de vez en cuando. A raíz de los terribles bombardeos de los días 16, 17 y 18 de marzo de 1938. organizaron la evacuación de un grupo de niños a Francia. De entre el grupo de niños evangélicos, íbamos yo y seis de mis hermanos. Una vez en Francia, nos enviaron a la ciudad de Montauban, que había sido una fortaleza hugonote. Por la noche teníamos miedo. Estuvimos allí pocas semanas, pues pronto nos trasladaron a la pequeña población de Sète, junto al Mediterráneo y cerca de la playa. Recuerdo el gran comedor, donde por fin pudimos llenar nuestros estómagos…”
19. El Protestantisme als Països Catalans (I & II)
Dr. Josep Lluís Carod-Rovira (Universitat Pompeu Fabra)
El Protestantisme va arribar molt aviat a les terres de llengua catalana, ja el 1519. Al llarg de cinc segles, la història del Protestantisme als Països Catalans és, de fet, la història de l’antiprotestantisme, una història de persecucions, patiment, repressió i exili. No és fins a finals del segle XIX que s’inicia un període de prenormalitat, amb l’oasi dels anys republicans, el retorn a la persecució durant el franquisme i la situació actual, amb prop de mil centres de culte i 400 mil creients de totes les denominacions, de Perpinyà a Alacant, en un marc legal de llibertat de cultes.