Virginia Woolf

La infància de Virgínia va estar envoltada d'intel·lectualitat per tots costats. A la seva casa es respirava art, política i un ambient tant liberal com complex. Malgrat això, van ser els seus germans homes els únics que van poder estudiar en la Universitat, ja que es considerava que les dones de la família havien de quedar-se a casa per a cuidar el seu pare i, per tant, ser educades per un tutor.

Al cap de tretze anys, Virgínia va patir un dur cop del qual no es recuperaria mai. El 5 de maig de 1895 la seva mare va morir sobtadament a causa d'una febre reumàtica. Aquest fet va provocar a Virgínia la seva primera crisi depressiva. Però això no va ser l'única cosa pel que va haver de passar Virgínia. En una obra autobiogràfica, l'autora llisca que va haver de suportar abusos sexuals per part de dos dels seus germanastres (fills d'un matrimoni anterior de la seva mare) i que arran d'això mai va poder deixar de sentir desconfiança cap als homes i va desenvolupar una visió romàntica de les dones. En 1905, el seu pare va morir de càncer, i abans que Virgínia haguera complit els vint-i-tres anys ja s'havia intentat suïcidar. Malgrat no haver-ho aconseguit, va patir una forta crisi nerviosa per la qual va haver de ser ingressada durant un temps.

En 1925, Virginia aconseguiria un gran èxit amb la publicació de la seva novel·la La senyora Dalloway. Després va treure més èxits com: al far, les ones, una habitació pròpia…