Doris Lessing

Doris Lessing va néixer a Pèrsia de pares britànics amb el nom de Doris May Tayler. El seu pare, que va quedar invàlid durant la Primera Guerra Mundial, era emprat al Banc Imperial de Pèrsia. La seva mare havia estat infermera. El 1925, amb la il·lusió d'enriquir-se amb el cultiu del blat de moro a la colònia britànica al sud de Rodesia (ara Zimbabwe) la seva mare va haver d'adaptar-se a la vida dura de la població entre els quals considerava salvatges. El seu pare, en canvi, no va aconseguir adaptar-se i va fracassar en el seu intent d'adquirir riquesa.

Lessing descriu la seva infància com una barreja de moments de felicitat i molt de dolor. La seva mare, obsessionada amb la criança adequada d'una filla, li va imposar un sistema rígid de regles i higiene, per després internar Doris en un col·legi de monges, on les monges terroritzaven les pupil·les amb històries d'infern i condemna. Més tard, Doris va anar a un col·legi secundari a la capital de Salisbury, que ben aviat va abandonar al cap de tretze anys.

Volent fugir de la seva mare, Lessing va deixar casa seva al cap de quinze anys per treballar com a mainadera. El seu ocupador li prestava llibres sobre política, sociologia mentre el seu cunyat se li ficava al llit per besar-la sense gaire habilitat, i Lessing va anomenar “una febre d'insatisfacció eròtica”. Frustrada amb el seu amant poc hàbil, es va lliurar a fantasies romàntiques elaborades. També escrivia històries i les venia a dues revistes sud-africanes.

Lessing va obrir nous camins literaris amb el llibre El quadern daurat (1962), un atrevit experiment narratiu, en què els múltiples perfils d'una dona contemporània són reflectits amb increïble profunditat i detall. Anna Wolf, igual que Lessing, lluita per assolir una sinceritat despietada amb la intenció d'alliberar-se del caos, l'apatia emocional i la hipocresia que afecta la seva generació.