Embedded Files
9/03/2020: Pifiología
9/03/2020: Pifiología
“Soy y seré a todos definible,
“Soy y seré a todos definible,
mi nombre tengo que daros,
mi nombre tengo que daros,
cociente diametral siempre inmedible
cociente diametral siempre inmedible
soy de los redondos aros"
soy de los redondos aros"
Comencem la Setmana Matemàtica!
Comencem la Setmana Matemàtica!
S’acosta el dia Pi. I per celebrar-ho, us proposem reptes per aquesta setmana. Quatre benvingudes, quatre reptes matemàtics. Per a participar-hi:
S’acosta el dia Pi. I per celebrar-ho, us proposem reptes per aquesta setmana. Quatre benvingudes, quatre reptes matemàtics. Per a participar-hi:
-Escriviu la vostra resposta en un full de paper.
-Escriviu la vostra resposta en un full de paper.
-Poseu-hi els vostres noms.
-Poseu-hi els vostres noms.
-Introduïu el full a la bústia que hi ha a l’entrada durant aquesta setmana.
-Introduïu el full a la bústia que hi ha a l’entrada durant aquesta setmana.
Animeu-vos-hi! Hi haurà premis per a cada repte: a la resposta més correcta, i a la més original!
Animeu-vos-hi! Hi haurà premis per a cada repte: a la resposta més correcta, i a la més original!
Primer repte
Primer repte
Per al primer repte, toca un text: heu de tornar a llegir el poema del principi. Ara, compteu les lletres. Us n’heu adonat?
Per al primer repte, toca un text: heu de tornar a llegir el poema del principi. Ara, compteu les lletres. Us n’heu adonat?
Seguint les mides de les paraules, podem reconstruir els primer decimals del nombre Pi!
Seguint les mides de les paraules, podem reconstruir els primer decimals del nombre Pi!
El primer repte de la setmana matemàtica és… escriure vosaltres un poema (o un text, o un rodolí…) amb la mateixa norma: que les lletres segueixin els decimals de Pi.
El primer repte de la setmana matemàtica és… escriure vosaltres un poema (o un text, o un rodolí…) amb la mateixa norma: que les lletres segueixin els decimals de Pi.
Pot ser molt curt, un simple rodolí.
Pot ser molt curt, un simple rodolí.
O podeu intentar batre el rècord mundial, el Cadaeic Cadenza
O podeu intentar batre el rècord mundial, el Cadaeic Cadenza
Recordeu, per a comprovar les paraules, els primers decimals de Pi:
Recordeu, per a comprovar les paraules, els primers decimals de Pi:
3,
3,
1415926535 8979323846 2643383279 5028841971 6939937510 5820974944 5923078164 0628620899 8628034825 3421170679 8214808651 3282306647 0938446095 5058223172 5359408128 4811174502 8410270193 8521105559 6446229489 5493038196 4428810975...
1415926535 8979323846 2643383279 5028841971 6939937510 5820974944 5923078164 0628620899 8628034825 3421170679 8214808651 3282306647 0938446095 5058223172 5359408128 4811174502 8410270193 8521105559 6446229489 5493038196 4428810975...
Ànims, esperem llegir-ne molts!
Ànims, esperem llegir-ne molts!
Entregueu els vostres PI-poemes a la capsa de reptes.
Entregueu els vostres PI-poemes a la capsa de reptes.
2/03/2020: 8 de març, Dia Internacional de la Dona.
2/03/2020: 8 de març, Dia Internacional de la Dona.
Som memòria i som agraïment. Som persistència i som tenacitat.
Som memòria i som agraïment. Som persistència i som tenacitat.
Som joves, som petites, som grans. Quan cal: descomunals.
Som joves, som petites, som grans. Quan cal: descomunals.
Som cura i som paraules. Sororitat: som nous significats.
Som cura i som paraules. Sororitat: som nous significats.
Som la urgència de qui va contra rellotge, som la pressa que el present convoca,
Som la urgència de qui va contra rellotge, som la pressa que el present convoca,
som el reclam d’una justícia justa i
som el reclam d’una justícia justa i
el delit de qui intueix tot el que ha de venir.
el delit de qui intueix tot el que ha de venir.
Som una flor que esberla la vorera i
Som una flor que esberla la vorera i
som el bosc aquell d’arbres altíssims.
som el bosc aquell d’arbres altíssims.
Som tot això i no hi ha qui ens aturi, que cada dia en som més.
Som tot això i no hi ha qui ens aturi, que cada dia en som més.
I som aquí, des de fa temps.
I som aquí, des de fa temps.
Iniciem la setmana dedicant l’espai de les Benvingudes al proper 8 de març, Dia Internacional de la Dona. És aquesta una efemèride que hauríem de celebrar tots junts per continuar lluitant per la igualtat de les dones, pels seus drets i per no oblidar les seves importants aportacions a la societat. Trobem una mica de tot això en aquesta adaptació del poema de Mireia Calafell (Barcelona, 1980). Potser es podria dir d’una altra forma, però la força i la bellesa que es desprenen d’aquests versos són l’impuls per no perdre l’esperança.
Iniciem la setmana dedicant l’espai de les Benvingudes al proper 8 de març, Dia Internacional de la Dona. És aquesta una efemèride que hauríem de celebrar tots junts per continuar lluitant per la igualtat de les dones, pels seus drets i per no oblidar les seves importants aportacions a la societat. Trobem una mica de tot això en aquesta adaptació del poema de Mireia Calafell (Barcelona, 1980). Potser es podria dir d’una altra forma, però la força i la bellesa que es desprenen d’aquests versos són l’impuls per no perdre l’esperança.
17/02/2020: Restos del Carnaval.
17/02/2020: Restos del Carnaval.
Ocurrió que la madre de una amiga mía había resuelto disfrazar a la hija de una flor como su propio nombre, Rosa. Por lo tanto, había comprado hojas y hojas de papel crepé de color rosa, con los cuales, pretendía imitar los pétalos de una flor. Boquiabierta, yo veía cómo el disfraz iba cobrando forma y creándose poco a poco. Aunque el papel crepé no se pareciese ni de lejos a los pétalos, yo pensaba que era uno de los disfraces más bonitos que había visto jamás.
Ocurrió que la madre de una amiga mía había resuelto disfrazar a la hija de una flor como su propio nombre, Rosa. Por lo tanto, había comprado hojas y hojas de papel crepé de color rosa, con los cuales, pretendía imitar los pétalos de una flor. Boquiabierta, yo veía cómo el disfraz iba cobrando forma y creándose poco a poco. Aunque el papel crepé no se pareciese ni de lejos a los pétalos, yo pensaba que era uno de los disfraces más bonitos que había visto jamás.
Fue entonces cuando, por simple casualidad, sucedió lo inesperado: sobró papel, y mucho. Y la mamá de mi amiga -respondiendo tal vez a mi muda llamada, a mi muda envidia, o por pura bondad de su parte- decidió hacer para mí también un disfraz de rosa con el material sobrante. Aquel carnaval, pues, yo iba a conseguir por primera vez en la vida lo que siempre había querido: iba a ser otra, aunque no yo misma.
Fue entonces cuando, por simple casualidad, sucedió lo inesperado: sobró papel, y mucho. Y la mamá de mi amiga -respondiendo tal vez a mi muda llamada, a mi muda envidia, o por pura bondad de su parte- decidió hacer para mí también un disfraz de rosa con el material sobrante. Aquel carnaval, pues, yo iba a conseguir por primera vez en la vida lo que siempre había querido: iba a ser otra, aunque no yo misma.
Cuando ya estaba vestida y en la calle, un chico muy guapo se paró ante mí y con una mezcla de cariño, grosería, broma y sensualidad, me cubrió el pelo de confeti. Por un instante permanecimos sonriendo, sin hablar. Y entonces yo consideré que, al fin, alguien me había reconocido; era sí, una rosa.
Cuando ya estaba vestida y en la calle, un chico muy guapo se paró ante mí y con una mezcla de cariño, grosería, broma y sensualidad, me cubrió el pelo de confeti. Por un instante permanecimos sonriendo, sin hablar. Y entonces yo consideré que, al fin, alguien me había reconocido; era sí, una rosa.
Aquest fragment del llibre de relats “Restos del Carnaval”, ens ve perfecte per la setmana que comencem. L’autora, Clarice Lispector, va ser una de les escriptores brasileres més importants. I potser, de la manera més simple i involuntària, ens està donant idees per a una disfressa original i bella.
Aquest fragment del llibre de relats “Restos del Carnaval”, ens ve perfecte per la setmana que comencem. L’autora, Clarice Lispector, va ser una de les escriptores brasileres més importants. I potser, de la manera més simple i involuntària, ens està donant idees per a una disfressa original i bella.
10/02/2020: Josefina Castellví, l'ambaixadora del gel.
10/02/2020: Josefina Castellví, l'ambaixadora del gel.
Filla d’un metge i d’una mestressa de casa, Josefina Castellví (Pepita per als amics) va néixer a Barcelona i es va llicenciar a Biologia al 1957, quan només tenia 22 anys. De dotze persones matriculades en el seu curs aquell any, només 2 van acabar la carrera: ella i una monja. “Sóc molt exigent amb mi mateixa. Sóc tossuda i lluitadora”(J.C.)
Filla d’un metge i d’una mestressa de casa, Josefina Castellví (Pepita per als amics) va néixer a Barcelona i es va llicenciar a Biologia al 1957, quan només tenia 22 anys. De dotze persones matriculades en el seu curs aquell any, només 2 van acabar la carrera: ella i una monja. “Sóc molt exigent amb mi mateixa. Sóc tossuda i lluitadora”(J.C.)
Després va marxar a França per continuar els estudis i amb 25 anys es va especialitzar a Oceanografia. Quan va tornar a Catalunya va entrar a treballar com a científica especialitzada en bacteriologia marina a l’Institut de Ciències Pesqueres (avui Ciències del Mar). “Una dona en un laboratori era la que rentava els tubs o feia les factures, però mai una científica”. (J.C.)
Després va marxar a França per continuar els estudis i amb 25 anys es va especialitzar a Oceanografia. Quan va tornar a Catalunya va entrar a treballar com a científica especialitzada en bacteriologia marina a l’Institut de Ciències Pesqueres (avui Ciències del Mar). “Una dona en un laboratori era la que rentava els tubs o feia les factures, però mai una científica”. (J.C.)
Va ser la primera dona en investigar l’Antàrtida. “Vaig tindre molta sort. Vaig anar a l’Antàrtida amb 11 homes. 11 i jo, 12”. (J.C.)
Va ser la primera dona en investigar l’Antàrtida. “Vaig tindre molta sort. Vaig anar a l’Antàrtida amb 11 homes. 11 i jo, 12”. (J.C.)
Entre els nombrosos premis que ha rebut destaquen el de la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1994), la Creu de Sant Jordi (2003), el Premi Cultura de la Generalitat de Catalunya (2013) i Catalana de l,’Any (2014). “El més difícil és obtenir el primer premi perquè els altres vénen com per accions mimètiques”. (J.C.)
Entre els nombrosos premis que ha rebut destaquen el de la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1994), la Creu de Sant Jordi (2003), el Premi Cultura de la Generalitat de Catalunya (2013) i Catalana de l,’Any (2014). “El més difícil és obtenir el primer premi perquè els altres vénen com per accions mimètiques”. (J.C.)
Destaca en ella una altra afició: colecciona pingüins en miniatura. Els té de tot origen i mida, els neteja amb delicadessa i els exhibeix orgullosa a casa seva.
Destaca en ella una altra afició: colecciona pingüins en miniatura. Els té de tot origen i mida, els neteja amb delicadessa i els exhibeix orgullosa a casa seva.
A l’actualitat, Josefina Castellvi té 85 anys i no hi ha dia que no s’emocioni recordant la vida a l’Antàrtida. La història d’aquesta microbiòloga i oceanògrafa és la d’una dona lluitadora que va aconseguir i mantenir el seu lloc en el món de la ciència i que va demostrar que això que li va dir un dia un home (i no fa tants anys) “Hijita, se equivoca usted, ¡esto [la investigación científica] no es para mujeres!” eren paraules que no tenien cap sentit.
A l’actualitat, Josefina Castellvi té 85 anys i no hi ha dia que no s’emocioni recordant la vida a l’Antàrtida. La història d’aquesta microbiòloga i oceanògrafa és la d’una dona lluitadora que va aconseguir i mantenir el seu lloc en el món de la ciència i que va demostrar que això que li va dir un dia un home (i no fa tants anys) “Hijita, se equivoca usted, ¡esto [la investigación científica] no es para mujeres!” eren paraules que no tenien cap sentit.
3/02/2020: "Bienvenido, silencio" (B.Bertoldi)
3/02/2020: "Bienvenido, silencio" (B.Bertoldi)
Si tienes entre 12 y 16 años, no faltas nunca a clase (o casi nunca) y en tu instituto hay una biblioteca o una franja horaria dedicada a trabajar tranquilo y en silencio , graba en tu ingeniosa mente estas diez reglas de oro y no seas tú el primero en incumplirlas.
Si tienes entre 12 y 16 años, no faltas nunca a clase (o casi nunca) y en tu instituto hay una biblioteca o una franja horaria dedicada a trabajar tranquilo y en silencio , graba en tu ingeniosa mente estas diez reglas de oro y no seas tú el primero en incumplirlas.
1.- Emplea bien el tiempo: puedes repasar, leer o hacer tareas. Pero atención: si vas a la biblioteca a la hora del patio es para continuar trabajando, y no para estar calentito (especialmente en invierno) mientras hablas.
1.- Emplea bien el tiempo: puedes repasar, leer o hacer tareas. Pero atención: si vas a la biblioteca a la hora del patio es para continuar trabajando, y no para estar calentito (especialmente en invierno) mientras hablas.
2.- No comas ni bebas en la biblioteca. Mejor comerte el bocadillo y beberte el zumo fuera y entrar con el estómago lleno. De esta forma, no ensuciarás nada ni te ensuciarán a ti.
2.- No comas ni bebas en la biblioteca. Mejor comerte el bocadillo y beberte el zumo fuera y entrar con el estómago lleno. De esta forma, no ensuciarás nada ni te ensuciarán a ti.
3.- No hagas ruido. Ni al entrar, ni al salir , ni una vez dentro. Tampoco alces la voz (los oídos de todos te lo agradecerán), a no ser que quieras que te llamen la atención...
3.- No hagas ruido. Ni al entrar, ni al salir , ni una vez dentro. Tampoco alces la voz (los oídos de todos te lo agradecerán), a no ser que quieras que te llamen la atención...
4.- Siéntate en una silla (y no en la mesa o en algo similar) para estar cómodo y para trabajar en una buena postura.
4.- Siéntate en una silla (y no en la mesa o en algo similar) para estar cómodo y para trabajar en una buena postura.
5.- No hagas grupos. Está muy bien eso de hacer corrillos y hablar todos a la vez. Pero, ¿crees que este es el momento más adecuado para ello? Por supuesto que no: molestarás a los compañeros que necesitan trabajar individualmente y en silencio.
5.- No hagas grupos. Está muy bien eso de hacer corrillos y hablar todos a la vez. Pero, ¿crees que este es el momento más adecuado para ello? Por supuesto que no: molestarás a los compañeros que necesitan trabajar individualmente y en silencio.
6.- No te rías a carcajadas. Y si el libro que estás leyendo u ojeando es tan divertido que no puedes reprimirte... ,al menos, inténtalo.
6.- No te rías a carcajadas. Y si el libro que estás leyendo u ojeando es tan divertido que no puedes reprimirte... ,al menos, inténtalo.
7.- Aprovecha esos minutos para estar tranquilo (mirando una revista) o, simplemente, para estar callado y descansar la mente.
7.- Aprovecha esos minutos para estar tranquilo (mirando una revista) o, simplemente, para estar callado y descansar la mente.
8.- Piensa en el otro. No estás solo en el instituto, o en tu clase, o en la biblioteca. Respeta a los demás.
8.- Piensa en el otro. No estás solo en el instituto, o en tu clase, o en la biblioteca. Respeta a los demás.
9.- Abandona el lugar si te lo ordenan. Quizás este no es el sitio ideal para divertirse, así que si tienes que irte, no tengas ni la menor pizca de remordimiento.
9.- Abandona el lugar si te lo ordenan. Quizás este no es el sitio ideal para divertirse, así que si tienes que irte, no tengas ni la menor pizca de remordimiento.
10.- Vive cada momento de forma diferente. El día se divide en horas y hay tiempo para todo (estudiar, jugar, comer…). No pretendas hacerlo todo a todas horas.
10.- Vive cada momento de forma diferente. El día se divide en horas y hay tiempo para todo (estudiar, jugar, comer…). No pretendas hacerlo todo a todas horas.
Tu cerebro necesita silencio: para pensar, para relajarte, para trabajar e, incluso, para estar sano. Y su mejor guardián son las bibliotecas o los lugares destinados al estudio o a la reflexión. Pero para que todos nos beneficiemos de este auténtico lujo, el silencio, hay unas normas que cumplir. Solo así el orden, el respeto y la fraternidad estarán asegurados.
Tu cerebro necesita silencio: para pensar, para relajarte, para trabajar e, incluso, para estar sano. Y su mejor guardián son las bibliotecas o los lugares destinados al estudio o a la reflexión. Pero para que todos nos beneficiemos de este auténtico lujo, el silencio, hay unas normas que cumplir. Solo así el orden, el respeto y la fraternidad estarán asegurados.
27/01/2020: Paraules de Pau Casals a l'Onu.
27/01/2020: Paraules de Pau Casals a l'Onu.
“Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare – una dona excepcional, genial - , quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, sóc català. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. En aquell temps – segle onzè – van reunir-se a Toluges – avui França – per parlar de la pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra, CONTRA la guerra. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament. (...)
“Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare – una dona excepcional, genial - , quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, sóc català. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. En aquell temps – segle onzè – van reunir-se a Toluges – avui França – per parlar de la pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra, CONTRA la guerra. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament. (...)
Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Vaig a tocar una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: "Peace, Peace, Peace" (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya. “
Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Vaig a tocar una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: "Peace, Peace, Peace" (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya. “
Al llarg de la seva vida Pau Casals va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. El 24 d'octubre de 1971, en reconeixement a la seva actitud, el secretari general de les Nacions Unides, U-Thant, li va lliurar la Medalla de la Pau. El discurs que Pau Casals va fer en agraïment a aquesta distinció i la seva posterior interpretació del cant dels ocells consten com un dels testimonis més impressionants de la seva dimensió humana.
Al llarg de la seva vida Pau Casals va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. El 24 d'octubre de 1971, en reconeixement a la seva actitud, el secretari general de les Nacions Unides, U-Thant, li va lliurar la Medalla de la Pau. El discurs que Pau Casals va fer en agraïment a aquesta distinció i la seva posterior interpretació del cant dels ocells consten com un dels testimonis més impressionants de la seva dimensió humana.
20/01/2020: Una historia de celos, per Berta Bertoldi.
20/01/2020: Una historia de celos, per Berta Bertoldi.
Todo comenzó por un simple mensaje de whatsapp de Ariadna a Enric, el chico que estaba saliendo con Sofía. Los tres iban al mismo instituto, a la misma clase. Y aquellas palabras, aparentemente inofensivas e inocentes, habían sido suficientes para aflorar los peores sentimientos en el ánimo de Sofía y para que esta le declarara la guerra a Ariadna, la autora de aquel terrible mensaje y a partir de ese día, su enemiga.
Todo comenzó por un simple mensaje de whatsapp de Ariadna a Enric, el chico que estaba saliendo con Sofía. Los tres iban al mismo instituto, a la misma clase. Y aquellas palabras, aparentemente inofensivas e inocentes, habían sido suficientes para aflorar los peores sentimientos en el ánimo de Sofía y para que esta le declarara la guerra a Ariadna, la autora de aquel terrible mensaje y a partir de ese día, su enemiga.
-Hola, Enric. Soy la Ariadna. Te importa si quedamos esta tarde y me explicas el tema que ha explicado hoy el profe? Es que no me ha quedado claro...
-Hola, Enric. Soy la Ariadna. Te importa si quedamos esta tarde y me explicas el tema que ha explicado hoy el profe? Es que no me ha quedado claro...
Aquellas “clases particulares” se sucedieron una tarde sí y la otra también. A Enric le caía muy bien Ariadna. Era una chica muy simpática y agradable. Y, ¿por qué no admitirlo? También muy guapa. Él tenía novia, pero notaba que empezaba a dudar de sus sentimientos, quería estar con su novia pero también necesitaba la compañía de Ariadna, su cabeza estaba hecha un lío... Y decidió cortar con su novia un tiempo, para ver si se aclaraba.
Aquellas “clases particulares” se sucedieron una tarde sí y la otra también. A Enric le caía muy bien Ariadna. Era una chica muy simpática y agradable. Y, ¿por qué no admitirlo? También muy guapa. Él tenía novia, pero notaba que empezaba a dudar de sus sentimientos, quería estar con su novia pero también necesitaba la compañía de Ariadna, su cabeza estaba hecha un lío... Y decidió cortar con su novia un tiempo, para ver si se aclaraba.
A la pobre Sofía cada vez se le hacía más duro y difícil asistir al instituto. Los celos y la rabia la corroían por dentro. Verlos allí, a los dos, sabiendo lo que pasaba, teniendo que contestar a otros compañeros que le preguntaban por este tema...Y, lo que era peor, verlo a él, sentirlo tan cerca, oír su risa, escuchar sus pasos...
A la pobre Sofía cada vez se le hacía más duro y difícil asistir al instituto. Los celos y la rabia la corroían por dentro. Verlos allí, a los dos, sabiendo lo que pasaba, teniendo que contestar a otros compañeros que le preguntaban por este tema...Y, lo que era peor, verlo a él, sentirlo tan cerca, oír su risa, escuchar sus pasos...
Un día no pudo más y explotó en medio de la clase de Mates. Se levantó, se dirigió al sitio de
Un día no pudo más y explotó en medio de la clase de Mates. Se levantó, se dirigió al sitio de
Ariadna y clavándole los ojos como puñales le gritó: “Eres una traidora y una falsa. ¡Has conseguido lo que querías! ¡Me das asco! Te voy a partir…”
Ariadna y clavándole los ojos como puñales le gritó: “Eres una traidora y una falsa. ¡Has conseguido lo que querías! ¡Me das asco! Te voy a partir…”
El profesor, afortunadamente, pudo reaccionar rápido y coger la mano en el aire de Sofía. Enric también se había levantado de su sitio.
El profesor, afortunadamente, pudo reaccionar rápido y coger la mano en el aire de Sofía. Enric también se había levantado de su sitio.
Un silencio espeso y profundo se apoderó del aula. Todas las miradas se posaron en Ariadna, que ya se había levantado para hacer frente a las provocaciones de Sofía, en el chico que les gustaba a las dos y en el profesor que, sin comerlo ni beberlo, se veía en medio de todo aquel problema (y no matemático, precisamente).
Un silencio espeso y profundo se apoderó del aula. Todas las miradas se posaron en Ariadna, que ya se había levantado para hacer frente a las provocaciones de Sofía, en el chico que les gustaba a las dos y en el profesor que, sin comerlo ni beberlo, se veía en medio de todo aquel problema (y no matemático, precisamente).
Pero, ¿cómo se resuelve este problema? ¿Quién o quiénes son los culpables? ¿Hay culpables en esta historia? Y, mejor aún, ¿tiene esto solución?
Pero, ¿cómo se resuelve este problema? ¿Quién o quiénes son los culpables? ¿Hay culpables en esta historia? Y, mejor aún, ¿tiene esto solución?
Aquesta setmana dedicarem les Benvingudes a la figura del mediador en la resolució de conflictes entre alumnes. La seva funció serà primordial per a evitar els problemes entre l'alumnat i garantir un bon ambient de convivència al centre.
Però, qui pot ser mediador i en què consisteix el seu paper? Per a què serveix? Tot conflicte té solució?
13/01/2020: Las tres leyes de la robótica, de Isaac Asimov
13/01/2020: Las tres leyes de la robótica, de Isaac Asimov
1. Un robot no puede dañar a un ser humano ni, por inacción, permitir que un ser humano sufra daño.
1. Un robot no puede dañar a un ser humano ni, por inacción, permitir que un ser humano sufra daño.
2. Un robot debe obedecer las órdenes dadas por los seres humanos excepto cuando tales órdenes entren en conflicto con la Primera Ley.
2. Un robot debe obedecer las órdenes dadas por los seres humanos excepto cuando tales órdenes entren en conflicto con la Primera Ley.
3. Un robot debe proteger su propia existencia hasta donde esta protección no entre en conflicto con la Primera o Segunda Ley.
3. Un robot debe proteger su propia existencia hasta donde esta protección no entre en conflicto con la Primera o Segunda Ley.
Isaac Asimov fue uno de los autores más prolíficos, innovadores y visionarios del siglo XX. Escritor y profesor de química ruso -nacionalizado estadounidense- nacido el 2 de enero de 1920 (este año se celebra el centenario de su nacimiento) y que falleció en Nueva York, Estados Unidos, el 6 de abril de 1992 a los 72 años de edad, escribió algunas de las obras literarias de ciencia ficción más importantes de la historia.
En este enlace tenéis alguna de sus famosas frases célebres:
16/12/2019: Bojos del festival, per l'equip humà de l'Institut
16/12/2019: Bojos del festival, per l'equip humà de l'Institut
Fa dos anys, en ple festival de Nadal, el professorat de l'Institut va decidir fer una coreografia amb la cançó de "Vaya, vaya, aquí no hay playa"...
Fa dos anys, en ple festival de Nadal, el professorat de l'Institut va decidir fer una coreografia amb la cançó de "Vaya, vaya, aquí no hay playa"...
Un ball de Nadal de temàtica estiuenca? Estan bojos aquests professors (i boges les professores)!
Un ball de Nadal de temàtica estiuenca? Estan bojos aquests professors (i boges les professores)!
Però no en van tenir prou, i el curs passat vam continuar amb una altra coreografia, en aquest cas amb música més apropiada al moment, però molt més "currada". Recordeu l'espegat final del ball? Va ser antològic...
Però no en van tenir prou, i el curs passat vam continuar amb una altra coreografia, en aquest cas amb música més apropiada al moment, però molt més "currada". Recordeu l'espegat final del ball? Va ser antològic...
I aquest curs? Com ho podrem superar? Doncs amb una barreja de les dues; us estem preparant una coreografia encara més "currada" i una temàtica "aquàtica" que us deixarà amb la boca oberta i molts ganes de saltar a la piscina.
I aquest curs? Com ho podrem superar? Doncs amb una barreja de les dues; us estem preparant una coreografia encara més "currada" i una temàtica "aquàtica" que us deixarà amb la boca oberta i molts ganes de saltar a la piscina.
Us ho perdreu?
Us ho perdreu?
Un cop s'ha perdut la vergonya, les persones són capaces de fer les bogeries més increïbles... Fins i tot el professorat que a classe sembla el més seriós és capaç de sorprendre-us amb actuacions estelars, com la d'aquest proper divendres...
Aquest festival serà l'acte de cloenda d'una setmana dedicada a la convivència que comença avui amb la vostra col·laboració responent aquest formulari ( també el trobareu a l'Espai de Lectura)
9/12/2019: La llegenda de Sant Nicolau (adaptació)
9/12/2019: La llegenda de Sant Nicolau (adaptació)
Explica la llegenda de Sant Nicolau que temps era temps tres petits infants van anar a espigolar els camps. Es van perdre i pensaren:
Explica la llegenda de Sant Nicolau que temps era temps tres petits infants van anar a espigolar els camps. Es van perdre i pensaren:
Tirem per aquí, tirem per allà, la nostra casa on serà?
Tirem per aquí, tirem per allà, la nostra casa on serà?
Finalment arriben a casa un carnisser:
Finalment arriben a casa un carnisser:
– Que ens obrireu, bon carnisser?
– Que ens obrireu, bon carnisser?
– Entreu, entreu, nois estimats, que aquí hi ha lloc per tots plegats.
– Entreu, entreu, nois estimats, que aquí hi ha lloc per tots plegats.
Només de passar la porta el carnisser els agafà i els va matar a ganivetades com qui talla un tros de carn, i els posà en sal per a què es conservessin
Només de passar la porta el carnisser els agafà i els va matar a ganivetades com qui talla un tros de carn, i els posà en sal per a què es conservessin
Set anys després passà per allí Sant Nicolau tot fent camí. Al carnisser va anar a trucar:
Set anys després passà per allí Sant Nicolau tot fent camí. Al carnisser va anar a trucar:
– Carnisser tens llit i sopar?
– Carnisser tens llit i sopar?
– Sant Nicolau, entreu, entreu que aquí dins lloc hi trobareu.
– Sant Nicolau, entreu, entreu que aquí dins lloc hi trobareu.
Sant Nicolau així que entrà ja demanava per sopar.
Sant Nicolau així que entrà ja demanava per sopar.
– Voleu pernil d’allò millor?
– Voleu pernil d’allò millor?
– No en vull, no en vull, que no és gens bo.
– No en vull, no en vull, que no és gens bo.
– Voleu un tros de vedell xic?
– Voleu un tros de vedell xic?
– No en vull, no en vull, que no és bonic.
– No en vull, no en vull, que no és bonic.
– Menjaré de la carn tendra que fa set anys que teniu en sal.
– Menjaré de la carn tendra que fa set anys que teniu en sal.
El carnisser quan ho sentí de casa seva va fugir.
El carnisser quan ho sentí de casa seva va fugir.
– Oh, carnisser, no fugis, no; atreveix-te a demanar el teu perdó.
– Oh, carnisser, no fugis, no; atreveix-te a demanar el teu perdó.
Sant Nicolau al saler va, picant tres voltes amb la mà.
Sant Nicolau al saler va, picant tres voltes amb la mà.
– Petits infants que en aquí estau, jo sóc el gran Sant Nicolau.
– Petits infants que en aquí estau, jo sóc el gran Sant Nicolau.
I va estirar el Sant tres dits i s’aixecaren els petits.
I va estirar el Sant tres dits i s’aixecaren els petits.
El primer diu: – Que he dormit bé!
El primer diu: – Que he dormit bé!
El segon diu: – I jo també!
El segon diu: – I jo també!
I fa per últim el tercer: – Jo al mig del cel em creia ser!
I fa per últim el tercer: – Jo al mig del cel em creia ser!
La festa de Sant Nicolau, de molta tradició al nord d'Europa, se celebra entre 6 de desembre i té una correlació directa amb la nostra festivitat de Reis o la figura del Pare Noel. Aquell dia els infants de les cases reben regals i presents.
Fins a quin punt les festes tradicionals provenen d'un origen universal i s'han anat diversificant en les diferents cultures? Hi ha algun dia que els infants de tradició musulmana també rebin regals? I als països llatins, quina és la tradició nadalenca que vinculen amb els regals per a nens? O els d'arrels ortodoxes o orient pròxim o llunyà?
2/12/2019: Els contenidors oblidats, per Eddy Cherry
2/12/2019: Els contenidors oblidats, per Eddy Cherry
Hi havia una vegada una colla de nois i noies d'un Institut que van dedicar una setmana, unes quantes hores, a pintar uns contenidors de color groc.
Hi havia una vegada una colla de nois i noies d'un Institut que van dedicar una setmana, unes quantes hores, a pintar uns contenidors de color groc.
Els contenidors estaven súpercontents, per fi podrien dedicar la seva vida a alguna cosa de profit: a recollir la gran quantitat d'envasos i plàstics que es llençaven cada dia a l'hora del pati i portar-los a la seva planta de reciclatge per a què tinguessin una nova vida.
Els contenidors estaven súpercontents, per fi podrien dedicar la seva vida a alguna cosa de profit: a recollir la gran quantitat d'envasos i plàstics que es llençaven cada dia a l'hora del pati i portar-los a la seva planta de reciclatge per a què tinguessin una nova vida.
Però es van anar entristint en veure que gairebé ningú els feia cas i que els envasos i el embolcalls de plàstic continuaven anant a parar a les brosses de rebuig, replenes a vessar, si no a terra.
Però es van anar entristint en veure que gairebé ningú els feia cas i que els envasos i el embolcalls de plàstic continuaven anant a parar a les brosses de rebuig, replenes a vessar, si no a terra.
I tenien ganes de cridar, però no podien: NOMÉS VOLEM ENVASOS! NOMÉS VOLEM EMBOLCALLS DE PLÀSTIC! PERÒ EN VOLEM!
I tenien ganes de cridar, però no podien: NOMÉS VOLEM ENVASOS! NOMÉS VOLEM EMBOLCALLS DE PLÀSTIC! PERÒ EN VOLEM!
I cada dia, quan els nois i noies tornaven a classe i el pati es convertia de nou en el regne de les gavines afamades encara se sentia, com una remor llunyana, el lament dels contenidors; bonics per fora, buits per dins...
I cada dia, quan els nois i noies tornaven a classe i el pati es convertia de nou en el regne de les gavines afamades encara se sentia, com una remor llunyana, el lament dels contenidors; bonics per fora, buits per dins...
Recordeu que tenim dos contenidors grocs per a la recollida de plàstics i envasos? De veritat que us fa mandra recórrer uns quants metres per llençar les coses on toca? Entre tots i totes, amb petits gestos, podem millorar i molt el nostre dia a dia actual i el del futur.
25/11/2019: Suelta, anònim
25/11/2019: Suelta, anònim
Si no trae alegría, SUELTA. Si no te ilumina ni construye, SUELTA. Si permanece pero no crece, SUELTA. Si son más los desencuentros que los encuentros, SUELTA. Si no acaricia tu ser, SUELTA. Si dice pero no hace, SUELTA. Si intenta cambiarte, SUELTA. Si se impone el "yo", SUELTA.
Si no trae alegría, SUELTA. Si no te ilumina ni construye, SUELTA. Si permanece pero no crece, SUELTA. Si son más los desencuentros que los encuentros, SUELTA. Si no acaricia tu ser, SUELTA. Si dice pero no hace, SUELTA. Si intenta cambiarte, SUELTA. Si se impone el "yo", SUELTA.
Si no suma a tu vida, SUELTA
Si no suma a tu vida, SUELTA
S’estima que el 35 per cent de les dones de tot el món ha patit violència física i / o sexual per part d'un company sentimental o violència sexual per part d'una altra persona diferent al seu company sentimental en algun moment de les seves vides. I alguns estudis nacionals demostren que una de cada tres dones a Espanya ha experimentat violència física i / o sexual per part d'un company sentimental durant la seva vida.
Des de que s’han començat a comptar al 2003, ja són més de 1000 dones les que han sigut víctimes d’homicidi. Avui és 25 de novembre, dia Internacional Contra les Violències de Gènere. Aturar-ho està a les nostres mans.
18/11/2019: Les paraules de la Greta Thunberg
18/11/2019: Les paraules de la Greta Thunberg
Si, estem fallant, però encara hi ha temps per canviar-ho tot (...). Resoldre el canvi climàtic és el desafiament més gran i complex que ha enfrontat l'homo sapiens.
Si, estem fallant, però encara hi ha temps per canviar-ho tot (...). Resoldre el canvi climàtic és el desafiament més gran i complex que ha enfrontat l'homo sapiens.
La solució, però, és molt simple, que fins i tot un nen petit podria entendre. Hem d'aturar les nostres emissions de gasos d'efecte hivernacle (...)
La solució, però, és molt simple, que fins i tot un nen petit podria entendre. Hem d'aturar les nostres emissions de gasos d'efecte hivernacle (...)
O bé, evitem que les temperatures augmentin sobre els 1,5 °C o no ho fem.
O bé, evitem que les temperatures augmentin sobre els 1,5 °C o no ho fem.
O evitem la reacció en cadena dels ecosistemes que es desfan o no ho fem.
O evitem la reacció en cadena dels ecosistemes que es desfan o no ho fem.
O triem continuar com a civilització o no.
O triem continuar com a civilització o no.
Els adults diuen: "Hem de donar esperances a la propera generació". Però no vull la teva esperança, ni vull que la tinguis. Vull que entris en pànic, que sentis la por que jo sento cada dia, i després vull que actuïs (...)
Els adults diuen: "Hem de donar esperances a la propera generació". Però no vull la teva esperança, ni vull que la tinguis. Vull que entris en pànic, que sentis la por que jo sento cada dia, i després vull que actuïs (...)
Vull que actuïs com si la teva casa estigués en flames, perquè això és el que està passant.
Vull que actuïs com si la teva casa estigués en flames, perquè això és el que està passant.
Fragment del discurs de la Greta Thunberg a l'Assemblea Anual del Fòrum Econòmic Mundial, 2019
11/11/2019: Petites grans passes, per Eddy Cherry
11/11/2019: Petites grans passes, per Eddy Cherry
Des de petita que havia estat considerada una nena prodigi. Va acabar la carrera amb tot just 23 anys i no va tenir problemes per accedir a la beca que li permetria dedicar la seva vida a la investigació científica.
Des de petita que havia estat considerada una nena prodigi. Va acabar la carrera amb tot just 23 anys i no va tenir problemes per accedir a la beca que li permetria dedicar la seva vida a la investigació científica.
Des del primer dia que va entrar al laboratori tenia clar els passos que havia de fer per confirmar la seva hipòtesi. La idea se li havia aparegut com per art de màgia just el dia que va fer divuit anys. Ho va veure clar, aquell havia de ser l'objectiu de la seva vida.
Des del primer dia que va entrar al laboratori tenia clar els passos que havia de fer per confirmar la seva hipòtesi. La idea se li havia aparegut com per art de màgia just el dia que va fer divuit anys. Ho va veure clar, aquell havia de ser l'objectiu de la seva vida.
Una vida que havia passat envoltada de provetes, vasos de precipitats, pipetes, embuts i tubs d'assaig. Sempre la mateixa fórmula amb diferents variants per intentar trobar aquella composició que sabia que existia, que havia d'existir.
Una vida que havia passat envoltada de provetes, vasos de precipitats, pipetes, embuts i tubs d'assaig. Sempre la mateixa fórmula amb diferents variants per intentar trobar aquella composició que sabia que existia, que havia d'existir.
I el dia que feia vuitanta anys, quan finalment tota la família ja l'havia convençut que havia de deixar la feina, que ja no tenia forces per anar cada dia al laboratori... Aquell dia en què hi va entrar per últim cop; només de travessar la porta, va sentir una olor estranya... Era aquella olor, l'olor que havia somiat durant tots aquells anys, l'olor del resultat esperat, de la fórmula desitjada.
I el dia que feia vuitanta anys, quan finalment tota la família ja l'havia convençut que havia de deixar la feina, que ja no tenia forces per anar cada dia al laboratori... Aquell dia en què hi va entrar per últim cop; només de travessar la porta, va sentir una olor estranya... Era aquella olor, l'olor que havia somiat durant tots aquells anys, l'olor del resultat esperat, de la fórmula desitjada.
I sense dir res a ningú, se'n va tornar a casa i es va estirar al llit, convençuda que si l'endemà al matí no es despertava, no passaria res, que ja havia complert el seu objectiu vital. Que ja podia morir en pau.
I sense dir res a ningú, se'n va tornar a casa i es va estirar al llit, convençuda que si l'endemà al matí no es despertava, no passaria res, que ja havia complert el seu objectiu vital. Que ja podia morir en pau.
Dedicat a la Margarita Salas, bioquímica que va morir el passat dijous dia 7 de novembre a l'edat de 80 anys, i a totes les persones que han dedicat la seva vida a fer que les nostres vides siguin una mica millors.
28/10/2019: Arriba Castaween... (text anònim vingut del més enllà)
28/10/2019: Arriba Castaween... (text anònim vingut del més enllà)
Hi havia una vegada un Institut "normal", on tot era "normal". Els dies transcorrien "normalment" entre classes, tallers, sortides... Fins que arribava una setmana especial, sempre que s'acostava el dia 1 de novembre, dia de Tots Sants, dia dels morts...
Hi havia una vegada un Institut "normal", on tot era "normal". Els dies transcorrien "normalment" entre classes, tallers, sortides... Fins que arribava una setmana especial, sempre que s'acostava el dia 1 de novembre, dia de Tots Sants, dia dels morts...
Aquella setmana començaven a passar coses "estranyes", l'ambient s'omplia d'una "estranya" sensació de misteri vingut del més enllà. Els esperits adormits començaven a cobrar vida i les pors i el neguit envaïa l'ànima de tothom qui trepitjava el centre.
Aquella setmana començaven a passar coses "estranyes", l'ambient s'omplia d'una "estranya" sensació de misteri vingut del més enllà. Els esperits adormits començaven a cobrar vida i les pors i el neguit envaïa l'ànima de tothom qui trepitjava el centre.
I aquella setmana, un any més, ja la tenim aquí: CASTAWEEN comença a omplir l'ambient dels passadissos i les aules d'un estrany i tenebrós misteri.
I aquella setmana, un any més, ja la tenim aquí: CASTAWEEN comença a omplir l'ambient dels passadissos i les aules d'un estrany i tenebrós misteri.
Estigueu a l'aguait, no us despisteu, començaran a arribar senyals del més enllà, serà molt important que sapiguem interpretar-les correctament, per al nostre bé... per al bé de l'Institut...
Estigueu a l'aguait, no us despisteu, començaran a arribar senyals del més enllà, serà molt important que sapiguem interpretar-les correctament, per al nostre bé... per al bé de l'Institut...
21/10/2019: De viatges i aliments, d'Eddy Cherry
21/10/2019: De viatges i aliments, d'Eddy Cherry
"Estic fet pols, tio, fa deu dies que vaig marxar de casa. He travessat l'Atlàntic a la bodega d'un vaixell i després m'han posat en un camió frigorífic, amb un fred de collons, i m'he passat dos dies allà tancat fins que em van descarregar en un gran magatzem on tot eren presses i males cares; sort que ja he arribat a destí, no saps les ganes que en tenia", va dir la banana, amb la veu ronca i el color enfosquit.
"Estic fet pols, tio, fa deu dies que vaig marxar de casa. He travessat l'Atlàntic a la bodega d'un vaixell i després m'han posat en un camió frigorífic, amb un fred de collons, i m'he passat dos dies allà tancat fins que em van descarregar en un gran magatzem on tot eren presses i males cares; sort que ja he arribat a destí, no saps les ganes que en tenia", va dir la banana, amb la veu ronca i el color enfosquit.
"Jo en canvi estic fresc com una rosa; tot just ahir el pagès em recollia de l'hort i aquest matí m'ha portat directament a la botiga on sóc ara", va comentar el tomàquet, vermell, lluent i feliç.
"Jo en canvi estic fresc com una rosa; tot just ahir el pagès em recollia de l'hort i aquest matí m'ha portat directament a la botiga on sóc ara", va comentar el tomàquet, vermell, lluent i feliç.
Tot això va passar just abans que el client, amb cara encuriosida, llegís l'etiqueta que amb colors vius havien posat just a costat del tomàquet i en veu alta comentés: "Agricultrua ecològica... Però què collons és, això?!"
Tot això va passar just abans que el client, amb cara encuriosida, llegís l'etiqueta que amb colors vius havien posat just a costat del tomàquet i en veu alta comentés: "Agricultrua ecològica... Però què collons és, això?!"
Tenim en compte on i com estan fets els aliments que consumim? Sabeu què és l'agricultura quilòmetre 0? I els aliments BIO i ecològics? Val la pena pagar una mica més i parar-se a pensar què comprem i per què ho comprem? La sobirania alimentària, un dels grans reptes del segle XXI...
14/10/2019: Sentiments desprogramats, per Eddy Cherry
14/10/2019: Sentiments desprogramats, per Eddy Cherry
Cada matí es posa en marxa mitja hora abans que jo. Mentre em quedo al llit fent mandres, ell em comença a preparar l'esmorzar.
Cada matí es posa en marxa mitja hora abans que jo. Mentre em quedo al llit fent mandres, ell em comença a preparar l'esmorzar.
Un suc de taronja ideal, sense cap grumoll; unes torrades perfectes, de mantega i melmelada; i un cafè amb llet al punt just d'amargor.
Un suc de taronja ideal, sense cap grumoll; unes torrades perfectes, de mantega i melmelada; i un cafè amb llet al punt just d'amargor.
I quan jo em llevo amb l'olor del cafè acabat de fer, me'l trobo a la cuina, i em deixa anar un "bon dia, senyor", de to enllaunat.
I quan jo em llevo amb l'olor del cafè acabat de fer, me'l trobo a la cuina, i em deixa anar un "bon dia, senyor", de to enllaunat.
Però mai no em fa un petó. No ha estat programat per a això.
Però mai no em fa un petó. No ha estat programat per a això.
Com serà la societat d'aquí 10... 20... 30 anys? Ens ho podem imaginar? Què hi reconeixerem de la nostra societat actual? Tenim realment capacitat de saber com evolucionarà la tecnologia i com afectarà a la nostra manera de viure? Hi haurà espai per a les emocions i els sentiments?
07/10/2019: Invitació a la festa d'aniversari de la Neus Català
07/10/2019: Invitació a la festa d'aniversari de la Neus Català
Benvolgudes i benvolguts alumnes,
Benvolgudes i benvolguts alumnes,
Malauradament, no puc estar físicament amb vosaltres per a celebrar un dia tan important com aquest; però el que sí que puc fer és estar-hi en pensament, si feu l'esforç de no oblidar-me i tenir-me sempre present.
Malauradament, no puc estar físicament amb vosaltres per a celebrar un dia tan important com aquest; però el que sí que puc fer és estar-hi en pensament, si feu l'esforç de no oblidar-me i tenir-me sempre present.
És per això que us vull convidar a la meva festa d'aniversari:
És per això que us vull convidar a la meva festa d'aniversari:
Dia: divendres 11 d'octubre
Dia: divendres 11 d'octubre
Lloc: pati de l'Institut de Cornellà
Lloc: pati de l'Institut de Cornellà
Hora: les 9h del matí
Hora: les 9h del matí
Us hi espero!
Us hi espero!
Neus Català Pallejà, des del record
Neus Català Pallejà, des del record
PS. teniu tota una setmana per anar preparant la festa, segur que fareu una celebració ben sonada!
30/09/2019: La torre de Babel, mite
30/09/2019: La torre de Babel, mite
En tota la terra es parlava una sola llengua i tothom feia servir les mateixes paraules. Els homes van dir:
En tota la terra es parlava una sola llengua i tothom feia servir les mateixes paraules. Els homes van dir:
-Vinga, edifiquem una ciutat i una torre que arribi fins al cel; i així tot ho dominarem i no ens dispersarem per tota la terra.
-Vinga, edifiquem una ciutat i una torre que arribi fins al cel; i així tot ho dominarem i no ens dispersarem per tota la terra.
El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre i es digué, en veure-ho, que volien imitar-lo:
El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre i es digué, en veure-ho, que volien imitar-lo:
- Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Posaré confusió en el seu llenguatge perquè no s’entenguin entre ells.
- Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Posaré confusió en el seu llenguatge perquè no s’entenguin entre ells.
I aquella torre somiada mai no va ser acabada.
I aquella torre somiada mai no va ser acabada.
Hem d'interpretar la diversitat lingüística com un càstig "diví"? Com podem fer entendre la grandesa de la diversitat lingüística? Què significa que una llengua desaparegui? Fins a quin punt cada llengua representa una manera individual i única de veure el món?
Quantes llengües es parlen en aquesta classe?
23/09/2019: Una mort anunciada, d'Eddy Cherry
23/09/2019: Una mort anunciada, d'Eddy Cherry
Ningú no va anar a l'enterrament.
Ningú no va anar a l'enterrament.
Quan el Planeta va morir, ja no quedava persona al món per poder acompanyar-lo en els seus últims moments de vida.
Quan el Planeta va morir, ja no quedava persona al món per poder acompanyar-lo en els seus últims moments de vida.
D'altra banda, els assassins no acostumen a assistir als enterraments de les seves víctimes .
D'altra banda, els assassins no acostumen a assistir als enterraments de les seves víctimes .
Amb motiu de la vaga mundial del clima convocada per a aquest proper divendres 27 de setembre. Per si encara hi som a temps...
16/09/2019: El color dels sentiments, versió sobre un original de Judit Robert i Maria Garcia
16/09/2019: El color dels sentiments, versió sobre un original de Judit Robert i Maria Garcia
Tinc una capsa d’aquarel·les al meu interior i un pinzell invisible que dóna color als meus dies.
Tinc una capsa d’aquarel·les al meu interior i un pinzell invisible que dóna color als meus dies.
Cada dia obro la capsa d'aquarel·les i pinto el dia de color: hi ha dies grisos i dies verds, dies liles i dies blancs...
Cada dia obro la capsa d'aquarel·les i pinto el dia de color: hi ha dies grisos i dies verds, dies liles i dies blancs...
Mitjançant els colors, podem descobrir com ens sentim cada dia i tenir la capacitat de canviar-ho en qualsevol moment.
Mitjançant els colors, podem descobrir com ens sentim cada dia i tenir la capacitat de canviar-ho en qualsevol moment.
Per al primer dia de benvinguda del curs 2019-2020 un petit text per poder reflexionar sobre com ens sentim el primer dia de classe amb el curs per davant.
De quin color et sents avui?
Report abuse