Alumnat de 4t d’ESO i 1r Bat del nostre centre ha conegut a Joan Gras Puigmartí, nascut a Sant Llorenç Savall, veí de Terrassa i assassinat a Gusen el 21 de novembre de 1941, a Josep Cirera Mayol, nascut a Terrassa i assassinat a Gusen el 4 de juliol de 1941, i a Ramon Pere Moragues nascut el 5 de juliol de 1903 a Vinaixa deportat a Mauthausen i mort a Hatheim el 17 d’agost de 1941. La seva memòria continua present en la nostra ciutat i quan passem pels carrers, abaixem el cap per rendir-los homenatge, en llegir les seves Stolpersteine.
Considerem molt important el treball de la memòria, des de la proximitat de víctimes de la nostra ciutat (nascuts o vinguts), a les quals els va anar la vida. Persones joves que creien en una societat democràtica i van ser víctimes del totalitarisme. Una ocasió única per poder conscienciar els nostres joves que el monstre feixista ha estat i només coneixent-lo, podem combatre’l per evitar que guanyi la lluita contra la democràcia.
https://malarrassa.cat/destacats/joves-recorden-deportats-victimes-nazisme/
Discurs llegit:
Bona tarda, soc Robert Serra, alumne de 1r de Batxillerat de l’Institut Can Roca, i vinc a tancar aquest esdeveniment amb un discurs que vaig llegir per commemorar a les víctimes amb les llambordes stolpersteine. Primer de tot, voldria agrair a l’Ajuntament de Terrassa i a Manel Galindo per tenir aquesta iniciativa de dur a terme un projecte tan important i per deixar-me estar aquí avui.
Durant els darrers mesos, l’Ajuntament ha instaurat unes llambordes amb noms, dates de naixement i lloc de mort de víctimes de Terrassa per tota la ciutat. Aquest projecte, anomenat Stolpersteine (que ve a significar “Pedra amb la qual ensopegues”), va ser creat i iniciat per Gunter Demnig a Colònia quan es va negar la deportació de gitanos als camps nazis. Més tard el va dedicar a totes les víctimes del nazisme conegudes entre el 1933 i 1945, incloent-hi també les víctimes espanyoles. Actualment, hi ha més de 75.000 Stolpersteine en més de 20 països.
Moltes persones que desconeguin sobre el tema, es preguntaran per què es troben quadrats daurats en alguns carrers de la ciutat. Bé, com diu Santayana “Qui no coneix la història, està condemnat a repetir-la”. No vull dir que si no posem les llambordes tornarem a fer el mateix, però és important ser conscient que això va passar, que no és cap conte que aprens a la classe d’història perquè algú ho ha dit així. És rellevant per a tothom, i més per a les noves generacions, que se sigui conscient que tot això va passar, que perquè nosaltres estiguem aquí hi va haver milers de persones que es van sacrificar per tots, que van patir i lluitar fins a la fi.
Aquest sacrifici, impensable per alguns ara mateix, va ser descomunal. Haver de marxar de casa teva, deixar a part de la teva família, la teva feina, la teva vida… Tot. I només per fugir cap a un futur incert i fosc que no sabien què els presentava.
I per això estem aquí avui. Per honrar, visibilitzar i conscienciar de la valentia de totes les víctimes i concretament dels més de 5.000 espanyols que van morir de manera terrible a camps de concentració pels nazis. Per honrar, visibilitzar i conscienciar que això va estar més a prop nostre del que molts pensem, que persones d’aquesta mateixa ciutat també van haver de fugir. Per honrar, visibilitzar i conscienciar que tots els exiliats d’aquí Terrassa, Catalunya i el món van existir, van viure i van marxar per protegir-se a ells i a la seva família contra la monstruositat que assolava aquells temps. Una vertadera mostra de l’expressió.
«L'esperança és l’últim que es perd».
Només queda a dir: Gràcies per haver combatut al feixisme. Moltes gràcies, companys, us mereixeu aquestes llambordes per haver suportat tant. Que el vostre nom no s’esborri de la història.