Entre el segle XI i la meitat del segle XII en els regnes feudals d’Europa Occidental va anar formant-se un estil artístic comú a tots ells: l’estil romànic.

L’art romànic va ser predominantment rural. L’Església era el principal client dels artesans, als quals encarregava la construcció i decoració de petites esglésies. D’aquesta manera, la religiositat és la característica més important del romànic.

L’objectiu principal de les obres d’art era provocar un apropament dels fidels cap a Déu. Per això, una altra característica fonamental de l’art romànic és l’ús de símbols: tot transmetia un missatge passat pel tamís del cristianisme.

En arquitectura, els edificis més representatius van ser les esglésies, les catedrals i monestirs.

L’escultura i la pintura van ser un complement decoratiu de les construccions arquitectòniques i van adaptar-se al marc en el qual estaven inserides (capitells, timpans, absis, etc.) i la religiositat va estar present en la recerca del sentit espiritual de les coses.

Adaptació de L’art romànic (Revista Sàpiens, 2010) http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/07/24/l%E2%80%99art-romanic/