El Neolític que significa "pedra nova" és la segona etapa de la prehistòria que va des l'aparició agricultura l'any 8.000 a.C fins l'aparició de la metal·lúrgia, cap al 5.000 a.C (depèn del lloc, a Catalunya al 3.000 a.C).
L'origen del Neolític va ser en el "creixent fèrtil", zona de Mesopotàmia i Egipte, lloc on es van donar els primers pobles gràcies a l'existència de grans rius amb terres fèrtils.
L'únic homínid que va viure aquesta etapa és l'homo sapiens.
A partir de l'observació dels fenomens de la natura van aprendre que les llavors enterrades sota terra originaven una nova planta i així va sorgir l'agricultura. Cultivaven cereals i llegums.
Examinant el comportament dels animals van aprendre a domesticar els animals (cabres, ovelles i porcs) i així va néixer la ramaderia.
El fet de no haver de desplaçar-se constantment per cercar aliments i la necessitat de tenir cura dels conreus i els ramats van fer que es tornessin sedentaris. Viuran en clans més grans o comunitats i apareixeran les primeres desigualtats socials basades en la riquesa.
Vivien en poblats que es solien situar en petites elevacions del terreny properes als cursos d'aigua, i poc a poc es convertiran en ciutats. Diem que tenien una economia productiva, ja que eren autosuficients i consumien allò que produïen. Els excedents de producció va permetre els inicis del comerç amb petits intercanvis.
Les cases es construïen de tova (fang i palla) i es cobrien amb branques i també palla.
Eren de planta rectangular o circular i tenien una dependència que contenia la llar de foc i una altra dependència que era el magatzem. .
Les noves feines agrícoles van fer necessària la fabricació d'instruments especialitzats en l'agricultura, com ara la falç per segar, el molí per moldre el gra, l'arada per cavar la terra i la destral per talar arbres.
La necessitat d'emmagatzemar, transportar i coure els aliments va propiciar el desenvolupament de la ceràmica i naixement d'una nova especialització l'artesania.
Per elaborar vestits i mantes van crear eines per teixir com el fus, amb el qual es convertien algunes fibres naturals (llana, lli) en llargs fils, i el teler.
Aquestes eines ja més especialitzades es feien a partir d'una nova tècnica anomenada pedra polida, que eliminava les rugositats de la superfície de les pedres. Aquesta tècnica s'utilitzava per exemple en l'elaboració de joies amb pedres semiprecioses desenvolupant així la mineria.
Durant el neolític, les persones adoraven les forces de la naturalesa relacionades amb el conreu de la terra, com la pluja, el Sol o els estels. També seguien fent culte a la fertilitat com al paleolític.
En quan als ritus funeraris els difunts es soterraven fora dels poblats, a les necròpolis "ciutat dels morts".
Sí no has pogut assistir a classe o bé vols repassar els continguts, aquest vídeo t'anirà molt bé per completar la comprensió lectora d'aquest espai.
Observa aquest vídeo sobre un poblat neolític a Banyoles i identifica quines són les característiques pròpies del neolític que pots observar