L'edat dels metalls, caracteritzada pel descobriment de la metal·lúrgia, és la darrera etapa de la prehistòria. Se sol dividir en tres períodes en funció del tipus de metall utilitzat: l'edat del coure (des del 5000 aC fins al 1800 aC), l'edat del bronze (des del 1800 aC fins al 800 aC) i l'edat del ferro (des del 800 aC fins al segle i aC).
Cap al 5000 aC, al Pròxim Orient es van començar a fabricar alguns objectes, com ara eines, armes i joies, amb uns materials nous: els metalls. Aquest fet va comportar el naixement de la metal·lúrgia, és a dir, el conjunt de tècniques que permeten extreure els metalls dels seus minerals.
La primera tècnica emprada consistia a colpejar el metall amb un martell de pedra per donar-hi forma.
Posteriorment, es va començar a fer servir la forja, en què el metall s'escalfava i es colpejava al mateix temps per poder modelar-lo més fàcilment.
En una segona fase es va incorporar el procés de fosa. Això va permetre als artesans fer aliatges, és a dir, barrejar diferents metalls. L'aliatge del coure i l'estany va ser l'origen del bronze.
Procediment de fosa
Paral·lelament al desenvolupament de la me-tal·lúrgia, i també al Pròxim Orient, van aparèixer la roda, la vela i l'arada. Aquests nous ginys van canviar la vida de les persones perquè, en el cas de la roda i la vela, van facilitar el transport i el comerç i, en el cas de l'arada, va permetre ampliar la superfície de les terres conreades.
Sí no has pogut assistir a classe o bé vols repassar els continguts, aquest vídeo t'anirà molt bé per completar la comprensió lectora d'aquest espai.