La majoria de les històries dels fameliars han estat explicades oralment fins avui, encara que també hi ha diverses històries escrites recopilades de diversos autors entre els quals destaca Joan Guasch Castelló.

La mayoría de las historias de los fameliars han sido contadas oralmente hasta el día de hoy, aunque también hay varias historias escritas recopiladas de varios autores entre los que destaca Joan Guasch Castelló.

Santa Eulàlia és la població més familiar d'Eivissa i és el lloc on se centra la mitologia dels familiars. Tot i que no cal anar a la nit de Sant Joan per trobar-se amb un fameliar. A la plaça de l'ajuntament, en un passadís subterrani hi ha un munt d'escultures d'aquests follets, va ser aquí que vam conèixer la seva curiosa història. En altres llocs de la població també podreu trobar-vos algun fameliar despistat.

Santa Eulalia es la población más familiar de Ibiza y es el lugar donde se centra la mitología de los fameliars, aunque no hace falta ir en la noche de San Juan para encontrarse con un fameliar.

En la plaza del ayuntamiento, en un pasadizo subterráneo, se encuentran un montón de esculturas de estos duendecillos, fue aquí donde conocimos su curiosa historia. En otros lugares de la población también podréis encontraros algún fameliar despistado.

Coneixeu la llegenda dels familiars? Expliquen que a l'illa d'Eivissa hi ha uns petits éssers lletjos i esprimatxats semblants a uns follets anomenats els fameliars. Aquests éssers poden fer qualsevol feina bé i de forma ràpida, però que quan ho acaben si no tenen res a fer i s'avorreixen comencen a demanar menjar o feina… I si no els dónes feina buiden el teu rebost en un instant.

Si voleu atrapar un fameliar, haureu d'anar a la Nit de Sant Joan sota el pont vell del riu de Santa Eulalia. A mitja nit apareix una flor brillant que haureu d'agafar i ficar en una ampolla amb aigua beneïda. Al cap del temps apareixerà un fameliar demanant-nos menjar o treball, menjar o treball, i més val que li doneu perquè són uns diablets que no paren quiets fent mil entremaliadures quan no tenen tasques o ja han acabat amb tots els vostres queviures.

Aquestes estatues les va crear l'Andreu Moreno un escultor que va crear apart dels fameliars, els cans eivissencs i els cargols i cocodrils.

Estas estatuas las creó Andreu Moreno un escultor que creó aparte de los familiares, los perros ibicencos y los caracoles y cocodrilos.

La ruta del riu de Santa Eulària, que va des de Can Planetes fins a la seua desembocadura, està plena d’història, aus, ponts i éssers fantàstics.

Algú ha sentit parlar alguna vegada dels fameliars? Es tracta d’uns encantadors éssers mitològics que habiten en algunes zones de l’illa. Per conèixer-los millor es recomana un passeig per la vora de l’únic riu de Balears, el de Santa Eulària.

El punt de partida és el Centre d’Interpretació del Riu o Can Planetes, on es tenen unes bones vistes del Puig de Missa. Se segueix el camí riu avall fins arribar al pont Nou, que s’erigí el 1918 en resposta a la necessitat d’una carretera per arribar al poble de Santa Eulària. Un poc més avall es troba el pont Vell, que es menciona en els documents per primera vegada el 1717. Els molins fariners originaven un tragí constant de sacs de cereal i farina dalt de cavalls i mules i el riu representava un obstacle logístic. El pont facilità el treball i diverses llegendes expliquen que en la seua construcció hi participà fins al mateix diable!

L’aigua dolça del riu baixava amb fluïdesa fins a la dècada dels setanta del segle XX, quan l’extracció d’aigües subterrànies per l’auge turístic minvà el cabal fins a deixar-lo pràcticament sec. Riades com la de 1961 donen fe de l’abast de les seues crescudes. A pesar que l’aigua no flueixi com llavors, prop de la vora encara neden tranquils els ànecs i altres aus. Es calcula que habiten en el riu 150 espècies d’aus com el blauet, la garsa o la polla d’aigua.

Al peu del pont Vell es descobreix el primer rastre de la llegenda dels fameliars. La tradició conta que existeix un ésser petit i lleig que només és capaç de fer dues coses bé i amb urgència: treballar i menjar (feina o menjar!). Aquells que volien tenir un fameliar solien anar la nit de Sant Joan baix del pont per recollir una flor que introduïen en un recipient i que es convertia en aquest esperit popular. El problema és que treballaven tan ràpid com menjaven i prompte buidaven el rebost del seu amo en un tres i no res.

Diuen que el pont amaga les figures de cinc d’aquestos éssers. Si s’aconsegueix descobrir-les totes s’estarà llest per tenir un fameliar. Encara que és millor tenir a mà un bon formatge eivissenc o un cantó de pa pagès, per si de cas. Per als curiosos que no hagin tengut sort, se’n pot veure un exemplar domesticat a Can Planetes o en el nou passeig de s’Alamera de Santa Eulària des Riu.

Acompanyats o no per aquest entremaliat esperit, es recomana seguir tota la vora del riu fins a la desembocadura a la mar en un passeig pausat per no perdre detall del paisatge, del murmuri dels ocells i del seu xipolleig a l’aigua.

El camino del río de santa Eulalia, que va desde Can Planetes hasta su desembocadura,esta llena de historia, aves, puentes y seres mitológicos.

¿Alguna vez habéis oído hablar de los fameliars?Son unos encantadores seres mitológicos que habitan en algunas partes de la isla de Ibiza. Para conocerlos mejor y saber su historia deberías viajar por la orilla del único río de Baleares, el de Santa Eularia.

El punto de salida es el Centro de Interpretación del Río o Can Planetes, donde hay unas preciosas vistas del Puig de Missa. Se va río abajo hasta llegar al puente Nou, que se erigió en 1918 en respuesta a la necesidad de una carretera para llegar al pueblo de Santa Eulària. Bajando un poco mas se encuentra el puente Viejo, que se menciona en los documentos por primera vez en 1717. Los molinos harineros originaban un trajín constante de sacos de cereal y harina en lo alto de caballos y mulas y el río representaba un obstáculo logístico. ¡El puente facilitó el trabajo y varias leyendas explican que en su construcción participó hasta el diablo!

El agua dulce del río bajaba con fluidez hasta la década de los setenta del siglo XX, cuando la extracción de aguas subterráneas por el auge turístico mermó el caudal hasta acabar secándose. Riadas como la de 1961 dan esperanza al alcance de sus crecidas. A pesar de que el agua no fluya como semillas, cerca de la orilla aún nadan tranquilamente los patos y muchas mas aves. Se calcula que habitan en el río 150 especies de aves como el martín pescador, la urraca o la polla de agua.

Al pie del puente Viejo se descubre el primer rastro de la leyenda de los familiares. La tradición cuenta que existe un enano y feo ser que sólo es capaz de hacer dos cosas bien y con urgencia: trabajar y comer (¡trabajo o comida!). Aquellos que querían tener un fameliar solían ir la noche de San Juan debajo del puente para recoger una flor que metían en un recipiente y se convertía en ese ser tan popular. El problema es que trabajaban tan rápido como comían y pronto despejaban la despensa de su amo en un segundo. Dicen que el puente esconde las figuras de cinco de esos seres. Si se consigue descubrir todas se estará listo para tener un fameliar. Aunque es mejor tener a mano un buen queso ibicenco o una esquina de pan payés, por si acaso. Para los curiosos que no hayan tenido tanta suerte, se puede ver un ejemplar domesticado en Can Planetes o en el nuevo paseo de s'Alamera de Santa Eulària des Riu.

Acompañados o no por este travieso ser, se recomienda seguir toda la orilla del río hasta la desembocadura en el mar en un paseo pausado para no perder detalle del paisaje, del murmullo de los pájaros y de su chapoteo en el agua.

Al costat de l'ayuntament n'hi ha un refugi subterrani en el que hi han 5 estatues de fameliars diferents.

Aquest refugi no existia al 2012, va estar a partir del 2017 quan varen fer unes grans reformes a l'ajuntament i va convertir en zona peatonal. abans era tot carretera i havia un aparcament just davant l'ajuntament.

Al lado del ayuntamiento hay un refugio subterráneo en el que hay cinco estatuas de fameliares diferentes.

Este refugio no existía en 2012, fue a partir de 2017 cuando hicieron unas grandes reformas en el ayuntamiento y la zona se convirtió en zona peatonal; ya que antes era todo carretera y había un aparcamiento justo delante del ayuntamiento.

Abans era tot carretera i havia un aparcament just davant l'ajuntament.

Antes era todo carretera y había un aparcamiento justo delante del ayuntamiento.

Els simpàtics fameliars també han inspirat Isidor Marí per a una cançó protesta en contra de les autopistes a Eivissa, titulada A Pere Bambo i és fameliar, en què a la tornada es varia la coneguda frase del fameliar per un Ciment i asfalt, o menjar! , en referència a les construccions que s'estan realitzant de forma descontrolat en els darrers anys a Eivissa

Los simpáticos fameliars también han inspirado a Isidor Marí para una canción protesta en contra de las autopistas en Ibiza, titulada En Pere Bambo i es fameliar, en el que en el estribillo se varía la conocida frase de el fameliar por un Ciment i asfalt, o menjar! , en referencia a las construcciones que se están realizando de forma descontrolado en los últimos años en Ibiza