I aquí, qui mana?
1.-Llançament del projecte. Com treballem?
Nois, Benvinguts a un nou projecte! Aquest cop treballarem història i les llegües, un altra vegada. Els protagonístes els líders d'avui i demà.
Però abans de començar....
Perquè no recordem com treballem en els projectes? Nosaltres ja som experts, però una repassada no aniria malament.
Recordeu la metàfora dels Avengers? Sempre diem que els Avengers són molt diferents entre ells, però que això és el que els fa més forts i únics. Una combinació d'èxit.
1.- Mireu el primer vídeo i comentem-lo a classe. Com preparen la seva llar els peixos pallassos?
2.- Aquest cop anirem al pati per continuar a questa primera sessió de recordatori. Farem dues dinàmiques:
TERANYINA: ens passarem un cabdell de llana els uns als altres i mentre ho fem, direm quina és la nostra millor qualitat i que pot fer que el nostre equip cooperatiu destaqui per sobre de la resta.
LES MEVES QUALITATS: tots portarem un bolígraf i uns post-its on escriurem les qualitats dels nostres companys i els hi enganxarem a l'esquena. Al final de l'activitat tots veurem com ens veuen els nostres igual i que creuen que podem aportar en un grup cooperatiu.
3.- Recordarem el document: Com es treballa en grups cooperatius?
4.- Triarem els nostres rols i els podrem posar en l'aturada estratègica, que teniu publicada a Zona d'Avaluació del projecte.
Peixos pallasso: Incredible teamwork!
Document treball cooperatiu: Com treballem?
2.- Llançament del projecte. Recordem quins sistemes polítics hem treballat a l'aula.
Per tal de començar amb el nostre projecte explorarem els orígens i l'evolució dels sistemes de govern a través de la història. Aprendrem com diferents societats han organitzat el poder i com aquests sistemes han canviat al llarg del temps.
GRÈCIA:
A la ciutat-estat d'Atenes, en el segle V a.C., es va desenvolupar la democràcia directa sota la influència de líders com Cleistenes i Pericles. Aquí, els ciutadans tenien el dret de votar i participar en l'Assemblea Popular, prenent decisions polítiques importants.
A Esparta, en contrast amb Atenes, es va establir un sistema oligàrquic. El poder estava en mans de dos reis i una assemblea de ciutadans anomenada Gerúsia. L'èmfasi estava posat en la formació militar i la disciplina.
ROMA:
A la República Romana, i que va venir desprès de la monarquia, establerta al 509 a.C., el poder estava en mans dels senadors i els ciutadans podien votar per elegir els seus representants. Això representava una forma primerenca de govern republicà.
Després de la transició de la República a l'Imperi, el poder es va concentrar en l'emperador, i Roma va deixar de ser una república per esdevenir una monarquia autocràtica.
EDAT MITJANA:
Durant l'Edat Mitjana, a Europa, predominava el sistema feudal. Els senyors feudals tenien un gran poder i control sobre les terres, mentre que els camperols hi treballaven. El sistema era jeràrquic i descentralitzat.
A mesura que avançava l'Edat Mitjana i s'apropava l'Edat Moderna, van sorgir les monarquies absolutes, on els monarques tenien un poder pràcticament il·limitat. Exemples de monarquies absolutes inclouen la de Lluís XIV a França.
Aquesta és una visió general dels orígens i els sistemes de govern que han marcat la història. Ara, és el vostre torn d'investigar i explorar més sobre aquests sistemes i els líders que els van influenciar. Això us ajudarà a entendre com els governs han canviat al llarg del temps i com han influït en les societats.
Aquí hi teniu enllaçats 3 documents que us expliquen de manera més completa el que us hem pinzellat en les instruccions.
Teniu 20 minuts per mirar-vos-els. Utilitzarem la tècnica de la substància 🧁 (us mireu els documents individualment, apunteu 3 idees importants que surtin en cadascun dels documents i la discutiu amb la resta del grup. Heu de triar una frase / idea de cada època i compartir-la amb la resta del grup)
Després de treballar amb la tècnica cooperativa de la substància 🧁, ho farem de manera individual. Teniu 10 minuts per poder contestar aquests mini test sobre el que hem recordat en aquesta última sessió.
3.- Recerca d'informació: La democràcia, com ens governem avui en dia?
La democràcia és com un joc de govern on tothom té una veu i pot participar. Deixa'ns explicar-ho de manera senzilla:
Participació de tots i totes: En una democràcia, tothom té l'oportunitat de dir la seva opinió i ajudar a prendre decisions importants. Això pot ser a través de votar en unes eleccions lliures, compartir les teves idees o d'altres formes.
Drets importants: En una democràcia, tothom tenim drets especials. Això significa que tens el dret de dir el que penses, triar la teva religió i ser tractat amb justícia.
Llibertat per a tothom: La democràcia és com una gran festa on tothom pot ser qui és i fer el que li agrada, sempre que no faci mal a ningú més.
Triar els nostres representants polítics: Quan hi ha eleccions, podem triar els nostres propis "líders". És com triar el capità de l'equip al pati de l'escola.
Igualtat davant llei: Les lleis són com les regles del joc. Totes les persones, inclosos els nostres representants polítics, han de seguir-les. Això fa que tothom sigui igual davant la llei.
Dir adéu als mals representants polítics: Si els nostres representants polítics no fan una feina bona, podem triar altres persones en les properes eleccions. Així afavorim que els nostres representants polítics ens escoltin.
Protegir els més petits: La democràcia també protegeix els que són diferents o més petits. Ningú ha de ser tractat malament.
Importància d'estar informat/da: És important tenir accés a una informació veraç. Potser no pots votar ara, però pots aprendre sobre el que passa i pensar com podries fer-ho millor quan siguis més gran.
Així que la democràcia és com fer les coses junts i juntes, escoltar-se amb respecte els uns als altres i assegurar-nos que tothom té la seva oportunitat. És com fer un gran equip on tothom juga el seu paper!
Molts països s'organitzen seguint aquest sistema de govern. Però n'hi ha d'altres que no ho fan així. Per entendre la democràcia també hem de comprendre el seu oposat, la dictadura.
Imagina't una escola on només un alumne decideix tot, sense escoltar a ningú més i sense que la resta d'alumnes poguessin participar en la presa de decisions. Això seria una mica com una dictadura. Algunes coses importants a saber:
En una dictadura, una sola persona, com un rei o un líder polític, té tot el poder. Aquesta persona decideix tot el que passa al país sense preguntar a la gent.
Sense votar: Normalment, en una dictadura, la gent no pot votar per triar els seus líders. Això vol dir que no tenen una veu per dir què volen per al seu país.
El líder controla l'exèrcit, les lleis i fins i tot les notícies que la gent pot veure o escoltar. No hi ha llibertat per dir el que es pensa.
Les persones no tenen els mateixos drets o llibertats. Potser no poden reunir-se, expressar les seves opinions o tenir llibertat de religió.
Les dictadures poden durar molt de temps perquè el líder no vol perdre el seu poder i utilitza la força per mantenir-se al càrrec.
En resum, una dictadura és com un joc on només una persona decideix les regles i tothom ha de seguir-les, sense poder dir la seva opinió o triar quines són les regles del joc. És com tenir un delegat de classe que decideix tot i ningú més pot opinar sobre el funcionament de la classe o les relacions entre l'alumnat.
La nostra feina és:
1.- Un cop llegit l'anterior text, aprofundim en alguns conceptes una mica complexes sobre què és l'Estat, quines són les principals diferències entre una democràcia i una dictadura i quins tipus hi ha de cadascuna. Veiem-ho junts i juntes amb el Power point que tenim a continuació.
2.- Activitat avaluable de Socials: Escull dos dels països de la llista que hi ha al document i omple les dues taules amb la informació relativa a cada país.
3.- Després d'omplir les dues taules, cada grup haurà de fer una breu presentació explicant les característiques que apareixen a la taula sobre cada país a la resta de classe.
Què és un estat?: Diferència entre dictadura i democràcia.
Com ens governem? Què hem après?
4.- RECERCA D'INFORMACIÓ: Els governs locals
Imagina't que la nostra societat és com una gran escola, on necessitem regles i persones per prendre decisions importants.
Primer de tot, vivim en una democràcia. Això significa que tothom té dret a expressar la seva opinió i votar per escollir qui ens representa.
Tenim diferents nivells de govern. A Catalunya, tenim la Generalitat , que és com el nostre "govern local" o "ajuntament", però a nivell de comunitat autònoma. Després, a nivell més gran, tenim el Govern central amb la seva seu a Madrid.
Aquestes institucions es dediquen a gestionar temes com educació, salut, transport, cultura, i molts altres. Per exemple, el Govern de la Generalitat pren decisions importants a Catalunya, com ara les escoles públiques, els hospitals, i fins i tot la promoció de la llengua i cultura catalanes.
A Catalunya, tenim el Parlament. És com una gran aula on els representants del poble (anomenats diputats) es reuneixen per discutir i votar sobre les lleis i propostes que afecten a la nostra comunitat.
Pensa en els partits polítics com a equips d'una entitat esportiva. Cada partit té les seves idees i propostes sobre com fer les coses. Les persones voten als partits que creuen que representen millor les seves idees i valors.
En resum, viure a Catalunya significa que tenim el nostre propi govern i institucions que treballen per millorar la nostra comunitat. I també som part d'Espanya, on hi ha altres governs i institucions que gestionen temes més amplis. És com formar part d'una gran empresa on cada secció té un paper important!
A Catalunya, els governs locals són gestionats pels ajuntaments. Cada municipi, com Terrassa, Barcelona, Lleida o Matadepera, té el seu propi ajuntament.
L' alcalde és la persona encarregada de dirigir l'ajuntament. Ell o ella pren les decisions principals juntament amb un equip de regidors i regidores. L'alcalde es pot anomenar de diferents maneres segons el municipi. Així doncs, a les terres Lleidatanes als alcaldes els anomenem Paers en Cap i als regidors Paers. És una paraula llatina que vol dir Home de Pau. Imagineu l'origen d'aquesta figura política! A altres municipis els anomenem Batlle. A terres andorranes s'anomenen consol major. A l'Alguer Síndic. I a la Vall d'Aran Baile.
Els són com els "representants" de la ciutat. Representen als ciutadans i ciutadanes en l'ajuntament i treballen en comissions sobre diferents temes, com ara educació, urbanisme, cultura, i altres aspectes importants per al municipi.
Un dels treballs més importants de l'ajuntament és decidir com gastar els diners de la ciutat. Això es fa a través del ple municipal, que determina en què es gastarà el diner en serveis com escoles, parcs, carrers, i altres necessitats locals.
És essencial que els ciutadans participin i donin la seva opinió sobre les decisions que afecten la seva vida quotidiana. Per això, hi ha mecanismes, com consultes ciutadanes o reunions obertes, on es pot debatre i donar feedback sobre les propostes i projectes municipals.
En resum, els governs locals a Catalunya, a través dels ajuntaments, són essencials per gestionar i millorar la vida als nostres municipis. Treballen per garantir que les nostres ciutats siguin un lloc millor per a tots els seus habitants.
Organització política i territorial d'Espanya i Catalunya
5.- RECERCA D'INFORMACIÓ: Què és un bon lider? Escoltem a Lin-Manuel Miranda.
El líder ha d'animar a la gent a fer el millor i ajudar-los quan tenen problemes. És com ser un bon company d'escola que ajuda als altres quan necessiten.
Un bon líder tracta a tothom de manera igual i justa, sense importar qui sigui. Imagina't jugar a futbol i que l'àrbitre sigui just amb totes les jugades.
És genial si el líder té confiança i creu en si mateix, però també ha de ser humil. Això significa saber que no ho saben tot i estar disposats a aprendre de la gent. El líder ha de prendre decisions pensant en el què és millor per a tothom, no només per a ell mateix o un petit grup. Un bon líder diu la veritat i és honest amb els altres. És com quan jugues a cartes; tothom vol que els altres siguin honestos.
Els bons líders són models a seguir. Mostren com actuar correctament i són amables i respectuosos amb els altres.
Els 2 primers vídeos us mostren a dos líders importants del segle XVIII. Quin diríeu que és un bon líder, i quin diríeu que és un mal líder?
Mirem tots junts aquestes cançons del musical Hamilton, del gran Lin- Manuel Miranda, i descobrim perquè 2 homes que haurien de ser tan iguals són tan oposats.
Utilitzem la tècnica del mapa conceptual a 4 bandes 🧠. Agafeu els post-its que us donarem i poseu adjectius que corresponguin a bons i a mals líders. Cada equip escriure fins a 10 post-its incloent-hi les dues categories. Les empegarem a la pissarra, que estarà dividia en 👍 / 👎.
George Washington: One last time, "Hamilton"
King George III: I know him, "Hamilton".
In order to prepare yourselves for the visit to our city council, complete the following Wizer.me. Engage with the vocabulary in it, you are going to need it after the field trip, as we are going to start with the 2nd part of the project.
A 21st C Leader: Alexandra Ocasio Cortés
6.- Visita a l'ajuntament de Terrassa: Coneguem al nostre alcalde.
La participació del nostre alcalde ha estat un complement valuós per al projecte, ja que ha proporcionat una perspectiva pràctica i local que ha enriquit la comprensió dels estudiants sobre la feina i responsabilitats d'un líder.
6.- Hands on: A presidential campaign.
Today, we're going to talk about something very exciting: . We all have something we're good at, right? Imagine if we put all those skills together. What do you think could happen? We could do amazing things for our world!
Now, a big part of being a good leader is learning from others who have done important things. This is where the U.S. presidents come in! Each of them did something incredible for their country. And now, you'll have the chance to learn about them and even create a political campaign for them.
I'll give you the name of an important U.S. president.Your job will be to create a political campaign for this president. How will you do it? By making a presidential poster and a speech introducing your candidate and explaining why you think they're a great leader (teachers will record it).Once you're done, you'll present these materials to the entire school! Yes, you heard right. All students, teachers, and other members will get to see and hear your presentations.And here's the most exciting part! After watching all the presentations, everyone will vote for their favorite president. After a week, the results will be displayed on the school's website.
So, are you ready to roll up your sleeves and discover how you can be amazing leaders, just like these U.S. presidents? Let's get started, we have a lot of work ahead, and I'm excited to see what you'll do!
Upload your posters in the drive folder provided below.
7.- A trabajar: Los medios de información. Seamos periodistas plolíticos.
Es hora de trabajar la estructura de la entrevista. Ya la habeis visto en clase y debemos utilizar lo aprendido en esta sección del proyecto.
Para este miniproyecto necesitais seguir los siguientes pasos.
1.- Elección del Presidente: Recordad que en proyectos anteriores, cada grupo presentó a un presidente estadounidense. Ahora, vuestro trabajo es elegir a uno de esos presidentes para entrevistar.
2.-Preparación de la Entrevista: Como grupo cooperativo, debéis preparar una lista de preguntas interesantes y relevantes para hacer al presidente que habéis seleccionado. Aseguraos de repasar bien sobre su vida, logros y contexto histórico para hacer preguntas adecuadas. Para esto podeis cojer los links presentados en el proyecto anterior.
3.-Interacción con Otro Grupo: Una vez tengáis preparada vuestra entrevista, deberéis presentarla al grupo que ha seleccionado al presidente que queréis entrevistar. Es esencial que presentéis la información de manera clara y atractiva para que el otro grupo entienda y se sienta interesado en responder.
4.- Realización de la Entrevista: Durante la sesión, el grupo seleccionado como "presidente" responderá a las preguntas que habéis preparado. Aseguraos de tomar notas y ser respetuosos durante el proceso.
5.- Reflexión Final: Al finalizar la entrevista, tomad un momento para reflexionar sobre lo aprendido y la experiencia de este ejercicio. ¿Qué descubrimientos interesantes hicisteis? ¿Porqué fue considerado un gran lider por su pueblo? ¿Cómo os sentisteis al formular las preguntas y recibir las respuestas?
¡Buena suerte con la entrevista! Este es un ejercicio valioso para repassar la estructura de la entrevista. Esta debe ser presentada en formato digital, por escrito. No debeis grabarla.
8.- Producte final: Un projecte electoral per a la nostra ciutat.
Tenim un repte emocionant per endavant! Imagina que tenim l'oportunitat d'imaginar i dissenyar com voldríem que fos la nostra ciutat de Terrassa, amb els seus 225,000 habitants. Aquesta és una oportunitat real per pensar com podem millorar la nostra ciutat, i fins i tot, fer sentir la nostra veu als nostres líders.
Cada grup tindrà la tasca de crear un programa electoral . Això significa que haurem de pensar en les coses que són importants per a nosaltres, com ara les escoles, els parcs, els centres esportius, els llocs per a joves, i molts altres temes que fan que Terrassa sigui especial.
Aquest programa reflectirà les vostres idees i preocupacions per a Terrassa. És una manera de fer saber als adults què pensen els joves de la ciutat. Al pensar en un programa electoral, estem considerant els reptes reals de la nostra ciutat i com podem fer-la un lloc millor per a tots.
Una vegada que hàgiu acabat, presentarem tots els programes i decidirem quin és el millor. Aquest programa seleccionat anirà directament a l'alcalde de Terrassa! Imagina que les vostres idees poden influir en les decisions que es prenen per a la nostra ciutat.
Així que, preparats per fer una diferència? Endavant, tenim un món de possibilitats davant nostre, i estem emocionats de veure què fareu per millorar la nostra estimada ciutat de Terrassa.
Us deixem un comparador de propostes i programes electorals de les eleccions generals del 2023, perquè descobriu els temes importants en propostes com aquestes.
També us deixem 3 exemples de fulletons electorals, que és el que esperem veure en el vostre producte final, no past tot un programa que pot arribar a tenir entre 85 i 140 pàgines.
Guia pràctica per preparar un projecte electoral.
Comparador de programes electorals (Eleccions generals 2023)