ENTRADA: Aquest fragment transcorre durant l'etapa primera de la guerra, uns dies després d'anar a refugiar-se a l'hotel Palestine; en aquest moment de la història els nord-americans estaven lluitant contra un grup d'elit de la Guàrdia republicana, i en disparar bombes i míssils van haver de fugir de l'hotel per por que s'enderrocara.

M'ha cridat molt l'atenció, ja que el que crec que el que ens vol transmetre l'autora és que en aquells països estan molt malament, que la gent que viu allí arrisca la seua vida cada dia per aconseguir aigua, un poc de pa, el que siga per poder sobreviure, una guerra no perdona a ningú, qui es pose en el seu camí acaba mort i no s'hi i pot fer res, ja que es una cosa molt injusta que segueix passant per conflictes que no val la pena lluitar i a vegades ni sas com han sorgit, estàs dispost a perdre la teua casa?, a que murga un familiar teu?, un amic?, doncs la veritat és que ningú vol això que encara que tu no hages fet res, sols pel fet de viure en el lloc on vius has de patir les conseqüències sobre problemes que no pots solucionar.

ENTRADA:

Situem el fragment una vegada Gustav Mahler i Nèstor han passat la frontera i han arribat a la que és la tercera ciutat més important del país. Nèstor li pregunta que on està tota la gent i Gustav encén un cigarret i de sota del sòl comencen a sortir nens, nenes, dones, vells i velles.

He triat aquest fragment perquè pense que l'autor ens ha volgut fer veure la realitat. No en tots els llocs els xiquets van a l'escola o als parcs a jugar o que quan arriben a casa poden sentir-se en un lloc segur i protegits, o moltes més coses de les que nosaltres disposem al nostre dia a dia que per a gent que viu en aquests països en guerra ho poden considerar un privilegi. Ens vol fer vorer que som gent afortunada i que de vegades els nostres problemes no són ni la mitat d'importants del que nosaltres creem.

"Doncs m'ha dit: «Mira, Nuri: tot això que veus, tot, tot és de l'hereu Sebastià. La caseta en què viviu vosaltres, — vol dir la nostra, Pepa, — aquesta ermita, el molí, — aquest, aquest, — el mas gran a on viu l'hereu Sebastià, tot això que sembla un poblet escampat, tot, tot és de l'hereu Sebastià."

ENTRADA: El fragment es situa al principi de l'obra, quan entren Pepa i Antònia a la casa-molí per saber si Marta es casa i li pregunten a Xeixa si ho sap. Malgrat que ell no voler contestar, envien a Nuri a preguntar-li-ho a Tomàs (l'ermità) però com que no està en l'ermita, l'ermitana en comptes de contestar-li, li explica que tot el poble és de l'hereu i, més avant, també menciona que deu anar amb compte perquè tot és de Sebastià.

He elegit aquest fragment perquè representa un dels temes principals de «Terra Baixa», ja que en el començament es pot veure com Sebastià (l'hereu i amo del poble), exerceix una opressió cap als ciutadans. Hi ha exemples que es poden veure més endavant, com que ell decideix en qui es casa Marta o, fins i tot, expulsant del poble a Xeixa per desobeir-lo.

RESPOSTA:

Com bé ha dit la meua companya, està clar que Sebastià té una actitud de superioritat; és narcisista i un interessat. Vull destacar també el tipus d'amor que sent per Marta. En la conversa que tenen abans que Marta es case, m'ha cridat l'atenció aquest diàleg: << -Que et fa fàstic, el Manelic? Sí, eh? Doncs això és el que jo vui. I no t'ho penses pas l'alegria que em dónes! ¿Tu et penses que si t'agradés jo t'hi fari casar, amb aquest home? Encara que em costés la hisienda i la vida no t'hi casaries! >> Encara que Marta es case amb un altre home, Sebastià sempre voldrà tindre-la de possessió. Tot i que ell ha sigut el que l'ha emparellat, ha triat a un home del qual Marta sent rebuig perquè tota la vida siga seua. És un amor malaltís i un clar exemple d'opressió cap a ella.