PROJECTE
TERTÚLIA DE LECTURA
AMB LA LECTURA APRENEM COMPARTINT EXPERIÈNCIES LECTORES
AMB LA LECTURA APRENEM COMPARTINT EXPERIÈNCIES LECTORES
Llegir sembla que és una experiència individual. Hom agafa un llibre, impressió en paper o digital, i llig. Sol. Si multipliquem per vint les nostres lectures personals i les compartim, el resultat és meravellós. Llegim amb els nostres ulls i gaudim. Si llegim amb els ulls dels nostres joves ens adonem que la lectura esdevé enriquidora. Gràcies per deixar-me rellegir amb la vostra mirada.
Llegir sembla que és una experiència individual. Hom agafa un llibre, impressió en paper o digital, i llig. Sol. Si multipliquem per vint les nostres lectures personals i les compartim, el resultat és meravellós. Llegim amb els nostres ulls i gaudim. Si llegim amb els ulls dels nostres joves ens adonem que la lectura esdevé enriquidora. Gràcies per deixar-me rellegir amb la vostra mirada.
LES TERTÚLES, ALS ESPAIS OBERTS
LES TERTÚLES, ALS ESPAIS OBERTS
CONSELLS PER A FER UNA BONA INTERVENCIÓ EN UNA TERTÚLIA LITERÀRIA
CONSELLS PER A FER UNA BONA INTERVENCIÓ EN UNA TERTÚLIA LITERÀRIA
1. SOBRE LA TRIA DEL FRAGMENT:
1. SOBRE LA TRIA DEL FRAGMENT:
Ha de ser breu i significativa per al comentari. Llig-la amb expressivitat, ritme i to adequats.
Ha de ser breu i significativa per al comentari. Llig-la amb expressivitat, ritme i to adequats.
2. PER A LA PRESENTACIÓ DEL FRAGMENT:
2. PER A LA PRESENTACIÓ DEL FRAGMENT:
1. Jutifica bé per què has triat el fragment llegit.
1. Jutifica bé per què has triat el fragment llegit.
2. Explica el moment de la història on es produeix allò llegit.
2. Explica el moment de la història on es produeix allò llegit.
3. Resumeix breument què s'ha llegit, per si no s'ha entés bé.
3. Resumeix breument què s'ha llegit, per si no s'ha entés bé.
3. COMENTARIS DEL FRAGMENT TRIAT
3. COMENTARIS DEL FRAGMENT TRIAT
1. Pots fer una valoració de les actuacions dels personatges que hi apareixen.
1. Pots fer una valoració de les actuacions dels personatges que hi apareixen.
2. Pots relacionar els successos o emocions amb experiències reals o personals.
2. Pots relacionar els successos o emocions amb experiències reals o personals.
3. Pots comentar què intenta expressar l'autor o què ens ha volgut transmetre.
3. Pots comentar què intenta expressar l'autor o què ens ha volgut transmetre.
4. També es pot relacionar el fragment amb d'altres lectures, pel.lícules, cançons... ( incloent el títol entre cometes de l'obra referida).
4. També es pot relacionar el fragment amb d'altres lectures, pel.lícules, cançons... ( incloent el títol entre cometes de l'obra referida).
ELS FÒRUMS, A L'AULA VIRTUAL
ELS FÒRUMS, A L'AULA VIRTUAL
Totes i tots comentem el fragment triat i fem dues intervencions en resposta d'altres companys.
Totes i tots comentem el fragment triat i fem dues intervencions en resposta d'altres companys.
"Des de les finestres tot es veia d'una mida reduïda: unes persones corrien, d'altres queien, i s'alçaven, i d'altres no es movien de terra. Eren els xicotets personatges d'una representació a l'altra banda dels vidres. La mort ens havia vingut a visitar.
"Des de les finestres tot es veia d'una mida reduïda: unes persones corrien, d'altres queien, i s'alçaven, i d'altres no es movien de terra. Eren els xicotets personatges d'una representació a l'altra banda dels vidres. La mort ens havia vingut a visitar.
ENTRADA: Aquest fragment transcorre durant l'etapa primera de la guerra, uns dies després d'anar a refugiar-se a l'hotel Palestine; en aquest moment de la història els nord-americans estaven lluitant contra un grup d'elit de la Guàrdia republicana, i en disparar bombes i míssils van haver de fugir de l'hotel per por que s'enderrocara.
M'ha cridat molt l'atenció, ja que el que crec que el que ens vol transmetre l'autora és que en aquells països estan molt malament, que la gent que viu allí arrisca la seua vida cada dia per aconseguir aigua, un poc de pa, el que siga per poder sobreviure, una guerra no perdona a ningú, qui es pose en el seu camí acaba mort i no s'hi i pot fer res, ja que es una cosa molt injusta que segueix passant per conflictes que no val la pena lluitar i a vegades ni sas com han sorgit, estàs dispost a perdre la teua casa?, a que murga un familiar teu?, un amic?, doncs la veritat és que ningú vol això que encara que tu no hages fet res, sols pel fet de viure en el lloc on vius has de patir les conseqüències sobre problemes que no pots solucionar.
RESPOSTA: És molt interessant la teua tria, a més a més, pense que l'autora vol mostrar-nos eixe canvi dràstic on de cop i volta el que hi veus darrere les teues finestres ja no és tranquil·litat, és la guerra. Pense que l'Erfan tindria una sensació horrible en veure aquell panorama i no el que solies veure al teu dia a dia darrere el vidre de la finestra. A mi em recorda al mòbil, on un dia a través de la pantalla veus coses impressionants i altre dia de sobte veus desgràcies que passen al món, coses que desitjaries que no estigueren com a "vídeos top", amb milions de reproduccions pel gran impacte que causa veure imatges així.
"Si realment hi creus, aleshores un dia guiaràs l'alliberament de les dones somalis de l'esclavitud en què les han posat els homes. Seras la seua guia, petita guerrera meua."
"Si realment hi creus, aleshores un dia guiaràs l'alliberament de les dones somalis de l'esclavitud en què les han posat els homes. Seras la seua guia, petita guerrera meua."
ENTRADA:
ENTRADA:
He triat aquest fragment del llibre per les emocions que em transmet. El moment de la història en què passa és quan Sàmia es prepara per a la seua primera carrera. Alí serà el seu entrenador i l'ajudarà per confiar en ella mateixa. Qui parla és son pare, qui l'anima i li diu que algun dia aconseguirà grans coses.
He triat aquest fragment del llibre per les emocions que em transmet. El moment de la història en què passa és quan Sàmia es prepara per a la seua primera carrera. Alí serà el seu entrenador i l'ajudarà per confiar en ella mateixa. Qui parla és son pare, qui l'anima i li diu que algun dia aconseguirà grans coses.
He elegit també aquest fragment perquè m'agradaria escoltar dels meus pares paraules com les del pare de Sàmia, que demostren que confien en mi.
He elegit també aquest fragment perquè m'agradaria escoltar dels meus pares paraules com les del pare de Sàmia, que demostren que confien en mi.
RESPOSTA: A mi aquesta frase també em va marcar quan la vaig llegir. Es reflexa la confiança que té el seu pare en ella per la manera com l'anima. Tant de bo tots els pares tingueren la confiança que té el pare de Sàmia en ella i ens animaren de la mateixa manera. D'altra banda, també està clar que Sàmia ha sigut al llarg del llibre una petita guerrera que ha lluitat moltíssim per aconseguir córrer en els Jocs Olímpics, el seu somni des de la infància.
RESPOSTA: A mi aquesta frase també em va marcar quan la vaig llegir. Es reflexa la confiança que té el seu pare en ella per la manera com l'anima. Tant de bo tots els pares tingueren la confiança que té el pare de Sàmia en ella i ens animaren de la mateixa manera. D'altra banda, també està clar que Sàmia ha sigut al llarg del llibre una petita guerrera que ha lluitat moltíssim per aconseguir córrer en els Jocs Olímpics, el seu somni des de la infància.
"Els rostres eren famèlics, desesperats.
"Els rostres eren famèlics, desesperats.
Rostres empresos cap a la més baixa condició humana"
Rostres empresos cap a la més baixa condició humana"
ENTRADA:
ENTRADA:
Situem el fragment una vegada Gustav Mahler i Nèstor han passat la frontera i han arribat a la que és la tercera ciutat més important del país. Nèstor li pregunta que on està tota la gent i Gustav encén un cigarret i de sota del sòl comencen a sortir nens, nenes, dones, vells i velles.
Situem el fragment una vegada Gustav Mahler i Nèstor han passat la frontera i han arribat a la que és la tercera ciutat més important del país. Nèstor li pregunta que on està tota la gent i Gustav encén un cigarret i de sota del sòl comencen a sortir nens, nenes, dones, vells i velles.
He triat aquest fragment perquè pense que l'autor ens ha volgut fer veure la realitat. No en tots els llocs els xiquets van a l'escola o als parcs a jugar o que quan arriben a casa poden sentir-se en un lloc segur i protegits, o moltes més coses de les que nosaltres disposem al nostre dia a dia que per a gent que viu en aquests països en guerra ho poden considerar un privilegi. Ens vol fer vorer que som gent afortunada i que de vegades els nostres problemes no són ni la mitat d'importants del que nosaltres creem.
He triat aquest fragment perquè pense que l'autor ens ha volgut fer veure la realitat. No en tots els llocs els xiquets van a l'escola o als parcs a jugar o que quan arriben a casa poden sentir-se en un lloc segur i protegits, o moltes més coses de les que nosaltres disposem al nostre dia a dia que per a gent que viu en aquests països en guerra ho poden considerar un privilegi. Ens vol fer vorer que som gent afortunada i que de vegades els nostres problemes no són ni la mitat d'importants del que nosaltres creem.
RESPOSTA: M'ha agradat molt la teua reflexió sobre el fragment que has escollit. Estic al 100% d'acord amb tu, jo també pense que l'autor ens hi ha volgut donar un colp de realitat i reflexió. De fet pense que l'autor ens fa reflexionar durant tota la novel.la amb petits fragments de realitat. La teua reflexió m'ha recordat a totes aquelles voltes que ens queixem dels nostres problemes sense saber el que estan vivint a l'altre costat el món.
RESPOSTA: M'ha agradat molt la teua reflexió sobre el fragment que has escollit. Estic al 100% d'acord amb tu, jo també pense que l'autor ens hi ha volgut donar un colp de realitat i reflexió. De fet pense que l'autor ens fa reflexionar durant tota la novel.la amb petits fragments de realitat. La teua reflexió m'ha recordat a totes aquelles voltes que ens queixem dels nostres problemes sense saber el que estan vivint a l'altre costat el món.
'' Les seues idees polítiques eren d'una simplicitat diàfana: el que ell volia era la República, la independència d'Alcoi i que no hi haguera ni rics ni pobres.''
'' Les seues idees polítiques eren d'una simplicitat diàfana: el que ell volia era la República, la independència d'Alcoi i que no hi haguera ni rics ni pobres.''
ENTRADA: En aquest fragment es descriu la forma de ser del Pare de Júlia. Quina relació tenia amb les idees anarquistes, les seues intervencions a les assemblees i com parlava en públic. Al final del paràgraf s'explica la relació de "Pepet de l'Olla" (El pare de Júlia) amb els fets de la Revolució del Petroli. En poques línies fa una descripció de com era son pare del lloc on va nàixer, de l'origen del seu malnom i de les coses que més estimava a la vida.
ENTRADA: En aquest fragment es descriu la forma de ser del Pare de Júlia. Quina relació tenia amb les idees anarquistes, les seues intervencions a les assemblees i com parlava en públic. Al final del paràgraf s'explica la relació de "Pepet de l'Olla" (El pare de Júlia) amb els fets de la Revolució del Petroli. En poques línies fa una descripció de com era son pare del lloc on va nàixer, de l'origen del seu malnom i de les coses que més estimava a la vida.
M'ha semblat interessant perquè mai havia sentit parlar que a Alcoi hi haguera hagut un moviment revolucionari anarquista durant el segle XIX. Havia escoltat algunes histories dels meus avis sobre els anarquistes d'Alcoi. No sabia mai a que es referien. Amb la lectura del llibre he vist que cent cinquanta anys després, les diferències socials encara estan presents a la nostra societat i moltes de les seues reivindicacions encara estan vigents. El fet que unes persones volgueren millorar la seua vida, m'ha portat a pensar que moltes de les coses que ells van aconseguir, com la jornada de huit hores, hui encara perduren a les nostres feines. Un aspecte interessant del paràgraf és que través de la descripció del pare es pot conéixer com s'organitzaven els anarquistes i quines coses demanaven.
M'ha semblat interessant perquè mai havia sentit parlar que a Alcoi hi haguera hagut un moviment revolucionari anarquista durant el segle XIX. Havia escoltat algunes histories dels meus avis sobre els anarquistes d'Alcoi. No sabia mai a que es referien. Amb la lectura del llibre he vist que cent cinquanta anys després, les diferències socials encara estan presents a la nostra societat i moltes de les seues reivindicacions encara estan vigents. El fet que unes persones volgueren millorar la seua vida, m'ha portat a pensar que moltes de les coses que ells van aconseguir, com la jornada de huit hores, hui encara perduren a les nostres feines. Un aspecte interessant del paràgraf és que través de la descripció del pare es pot conéixer com s'organitzaven els anarquistes i quines coses demanaven.
RESPOSTA: Estic d'acord amb la reflexió que ha fet el meu company. A mesura que lliges aquest capítol descobreixes molts fets històrics d'Alcoi que han marcat la societat. Gràcies a la lluita d'aquestes persones, nosaltres tenim uns drets i hauríem d'estar molt agraïts. Quan aig llegir aquest llibre dos anys enrere no vaig comprendre per què feien aquestes coses, però gràcies a aquesta segona lectura he comprés per què lluitaven i he comprovat que la meua visio sobre aquest tema ha canviat.
RESPOSTA: Estic d'acord amb la reflexió que ha fet el meu company. A mesura que lliges aquest capítol descobreixes molts fets històrics d'Alcoi que han marcat la societat. Gràcies a la lluita d'aquestes persones, nosaltres tenim uns drets i hauríem d'estar molt agraïts. Quan aig llegir aquest llibre dos anys enrere no vaig comprendre per què feien aquestes coses, però gràcies a aquesta segona lectura he comprés per què lluitaven i he comprovat que la meua visio sobre aquest tema ha canviat.
"Doncs m'ha dit: «Mira, Nuri: tot això que veus, tot, tot és de l'hereu Sebastià. La caseta en què viviu vosaltres, — vol dir la nostra, Pepa, — aquesta ermita, el molí, — aquest, aquest, — el mas gran a on viu l'hereu Sebastià, tot això que sembla un poblet escampat, tot, tot és de l'hereu Sebastià."
"Doncs m'ha dit: «Mira, Nuri: tot això que veus, tot, tot és de l'hereu Sebastià. La caseta en què viviu vosaltres, — vol dir la nostra, Pepa, — aquesta ermita, el molí, — aquest, aquest, — el mas gran a on viu l'hereu Sebastià, tot això que sembla un poblet escampat, tot, tot és de l'hereu Sebastià."
ENTRADA: El fragment es situa al principi de l'obra, quan entren Pepa i Antònia a la casa-molí per saber si Marta es casa i li pregunten a Xeixa si ho sap. Malgrat que ell no voler contestar, envien a Nuri a preguntar-li-ho a Tomàs (l'ermità) però com que no està en l'ermita, l'ermitana en comptes de contestar-li, li explica que tot el poble és de l'hereu i, més avant, també menciona que deu anar amb compte perquè tot és de Sebastià.
ENTRADA: El fragment es situa al principi de l'obra, quan entren Pepa i Antònia a la casa-molí per saber si Marta es casa i li pregunten a Xeixa si ho sap. Malgrat que ell no voler contestar, envien a Nuri a preguntar-li-ho a Tomàs (l'ermità) però com que no està en l'ermita, l'ermitana en comptes de contestar-li, li explica que tot el poble és de l'hereu i, més avant, també menciona que deu anar amb compte perquè tot és de Sebastià.
He elegit aquest fragment perquè representa un dels temes principals de «Terra Baixa», ja que en el començament es pot veure com Sebastià (l'hereu i amo del poble), exerceix una opressió cap als ciutadans. Hi ha exemples que es poden veure més endavant, com que ell decideix en qui es casa Marta o, fins i tot, expulsant del poble a Xeixa per desobeir-lo.
He elegit aquest fragment perquè representa un dels temes principals de «Terra Baixa», ja que en el començament es pot veure com Sebastià (l'hereu i amo del poble), exerceix una opressió cap als ciutadans. Hi ha exemples que es poden veure més endavant, com que ell decideix en qui es casa Marta o, fins i tot, expulsant del poble a Xeixa per desobeir-lo.
RESPOSTA:
RESPOSTA:
Com bé ha dit la meua companya, està clar que Sebastià té una actitud de superioritat; és narcisista i un interessat. Vull destacar també el tipus d'amor que sent per Marta. En la conversa que tenen abans que Marta es case, m'ha cridat l'atenció aquest diàleg: << -Que et fa fàstic, el Manelic? Sí, eh? Doncs això és el que jo vui. I no t'ho penses pas l'alegria que em dónes! ¿Tu et penses que si t'agradés jo t'hi fari casar, amb aquest home? Encara que em costés la hisienda i la vida no t'hi casaries! >> Encara que Marta es case amb un altre home, Sebastià sempre voldrà tindre-la de possessió. Tot i que ell ha sigut el que l'ha emparellat, ha triat a un home del qual Marta sent rebuig perquè tota la vida siga seua. És un amor malaltís i un clar exemple d'opressió cap a ella.
Com bé ha dit la meua companya, està clar que Sebastià té una actitud de superioritat; és narcisista i un interessat. Vull destacar també el tipus d'amor que sent per Marta. En la conversa que tenen abans que Marta es case, m'ha cridat l'atenció aquest diàleg: << -Que et fa fàstic, el Manelic? Sí, eh? Doncs això és el que jo vui. I no t'ho penses pas l'alegria que em dónes! ¿Tu et penses que si t'agradés jo t'hi fari casar, amb aquest home? Encara que em costés la hisienda i la vida no t'hi casaries! >> Encara que Marta es case amb un altre home, Sebastià sempre voldrà tindre-la de possessió. Tot i que ell ha sigut el que l'ha emparellat, ha triat a un home del qual Marta sent rebuig perquè tota la vida siga seua. És un amor malaltís i un clar exemple d'opressió cap a ella.