El poble, en que qual vaig estar era del més petits de tots, per aquest motiu només hi havia una persona d'allá que fes l'intercanvi. Tot i ser petit tenia uns carrers ben amples i a més tenia un passeig molt gros que travessava gaire bé tot el poble i tenia palmeres als costats, fet curiòs que em va fer gràcia pel nom del poble. Molta gent hi passetjava el seu ca; encara que hi havia poques persones pel carrer i tot era molt silenciós, peró tranquil i agradable, degut al cant dels ocells i el renou del vent. 

També em va ensenyar l'antiga guardaria i era ben petita i amb un pati al davant. Tot i aixó em va comentar que a pocs metres de casa seva hi varen fer un nou colegi, on hi havia guardaria i primària, peró en lloc de ser petita i agradable com la antiga, era significativament gran i no gaire encantadora. Llavors vàrem visitar l'esglèsia que és l'edifici blanc de les fotos. Per ser un poble petit tenia una gran esglèsia i un ajuntament ben gran. Per acabar un fet que em va cridar l'atenció era que gairabé totes les cases eren de color roig o d'altres més variats.

Catalina Jaume

Rafelcofer, és el poble on vaig estar els quatre dies de l'intercanvi, ella sempre em comentava que era un dels pobles més petits en comparació amb el dels voltants. Era l'única que vivia a n'aquest poble, però per ser tan petit tenia molts de llocs per veure. La seva casa estava ben situada, es a dir, era al centre del poble, quan sortiem tot d'una vàrem veure el campanar amb l'ajuntament al seu costat, no era gaire gros, però estava ben decorat i il·luminat. Llavors seguirem caminant i hi havia l'escola on va el seu germà, que em va dir que era un poc petita però a ell li agrdava molt. A cinc minuts més caminant, em va mostrar la biblioteca, i el metge estava a devora, i al centre hi havia una petita font, però no funcionava aquell dia. 

De camí cap a casa ens vàrem trobar a les seves amigues i ens digueren que al turó que hi havia a dos minuts hi havia una posta de sol molt guapa, i decidirem anar-la a veure. Era un dels únics pobles que no tenia platja, però si hi volien anar sempre anaven a Gandia que era molt gran i hi havia de tot. Aquest poble era més o manco com els de Mallorca.

                                                                                                                                                            Maria del Mar Jordà

El poble on he fet estada ha estat Piles, un poble costaner de 3031 habitants, que es troba a la comarca La Safor. De Piles a l'IES Joan Fuster, Bellreguard hi ha uns 7 minuts amb cotxe aproximadament, com de Sant Joan, que és el poble on visc, fins a Sineu, on anam cada dia a l'institut. Molta gent de l'intercanvi era de Piles, ja que és un poble dels més grans del voltant de Bellreguard. Vam fer una volta pel poble i em van ensenyar llocs importants com l'església, l'Ajuntament, la torre de Piles... i, fins i tot, vam anar a la platja de Piles que es troba a 2,5 km del poble. Piles és un poble tranquil i no molt diferent dels de Mallorca, els tipus de cases, edificis... són semblants.

Laia Reus Sans

Piles és el poble on he estat els quatre dies d'intercanvi. És un poble costaner de aproximadament 3000 habitants. Es troba al sud de València, a una hora amb cotxe. De Piles vaig tenir la sort de visitar la Torre de Piles, la platja, l'església, l'Ajuntament, el parc... Un fet que em va cridar molt l'atenció va ser que tots els pobles del voltant tenien platja i tots estaven separats d'ella per una carretera. És un poble bastant tranquil i similar als pobles del Pla. Una cosa que em va sorprendre va ser que allà molts de grups d'amics tenen el que ells anomenen una càbila. Una càbila és una portassa que paguen entre tots i és on fan totes les festes, dinars, sopars, quedades... Em va parèixer una bona idea i que sobretot està molt bé perquè els adolescents tenen un lloc cobert on poder quedar. Per acabar, el que més em va generar curiositat va ser que quasi totes les cases del poble, tenien unes fustes que tapaven la porta. Vaig demanar que era i em van explicar que era perquè no entràs tota la brutor del carrer i perquè no pegàs el sol tot el dia a la porta. En definitiva, Piles va ser un poble acollidor i molt guapo.

                                               Aina Matas

Jo vaig fer estada a Piles, un poble a uns 5 minuts aproximadament de Bellreguard. Piles te uns 2688 habitants, a Piles vaig anar a visitar alguns parcs, la Torre de Piles, la platja... Aquest poble era un poble molt tranquil i que tenia les coses bastant a prop, estava a una hora o més de València i les cases i carrers em recordaven molt a Mallorca, però hi havia una cosa que domes tenien els pobles petits, que eren les persianes una cosa un poc diferent de les de Mallorca, aquí les persianes són les portes que es veuen al carrer abans de la porta de vidre i allà eren una espècie de cortines de fusta petita, allà també vàrem quedar tots per conèixer més el poble i vàrem veure bastantes coses noves, a la Torre hi havia unes zones on es podia menjar o fer un pícnic amb amics que al nostre cas vàrem fer una paella, el que més em va agradar del poble és que és petit i acollidor.

Margalida Company Campos

La meva estada en aquest intercanvi va ser piles, un encantador poble costaner amb aproximadament 3000 habitants. Es situa a aproximadament 7 minuts en cotxe passant per miramar. En aquest poble vaig trobar l’ajuntament, la torre de piles, el poliesportiu, el parc…  Vaig entendre que es un poble semblant qualsevol altre poble del pla l'única diferència era que a uns minuts caminant s’hi trobava la platja anomenada la platja de piles. Era un poble petit i molt acollidor, tantes semblançes hem varen fer sentir agust, hi tornaria mil vegades. 

Aina Maria Alomar Ferrer

El poble on he estat és Bellreguard que és on hi ha l'institut. He trobat que el poble era molt semblant a Sineu, ja que més o menys fa la mateixa grandària i el parc és molt semblant. Vàrem anar molt amb els amics i no em vaig fixar molt amb el poble però per el que he vist  m'ha agradat molt.

                                                                                                          BLAI MUNAR PERICÀS

Durant els tres dies i mig de l'intercanvi la meva estada va ser en un poble molt petit que es deia Alqueria de la Comtessa, era un poble on habitaven unes 1.500 persones. Estabv a uns 10 min en cotxe de les Platja de Piles on vam anar a sopar dos dies. Aquell poble tenia una petita esglèsia que pareixia estar feta pels millors arquitectes del món ja que era molt acollidora i molt elegant. No obstant això, no vam estar molt al poble ja que sempre solí.em quedar a Piles o Palmeres         

                     Mercè Amengual Gelabert

El poble on he estat jo ha estat BELLREGUARD. De primeres es podia veure que era un poble molt acollidor i semblant a petra,on hi ha l'institut principal i la majoria d'extraescolars i els pocs dies que he estas allà puc dir que hi tornaria.

JOAN VANRELL AGUILÓ

El poble que jo vaig estar va ser Bellreguard, jo el vaig trobar bastant gran comparat amb Llubí, encara que la família que em va acollir trobava que era molt petit. No vàrem tenir temps de veure moltes coses de Bellreguard, però el que vaig veure em va semblar molt acollidor, la mare em va contar que Bellreguard no li faltava de res, ho tenia tot. Bellreguard és on hi ha l'IES Joan Fuster i també té una platja gran.

Marta Oliver Quetglas

El poble on vaig estar, Piles, a una horeta de València i 5 minutets de Bellreguard, el poble de l’institut IES Joan Fuster era un poble com els del pla de Mallorca, petit, agradable de fer-hi l’estada i amb una gent encantadora que te veia i encara que no te conegues te saludava.El primer dia la meva parella d’intercanvi mos va dur als llocs més importants i coneguts del seu poble, Piles. Varem anar al poliesportiu, a la capella, a veure la creu, a conèixer l'ajuntament i els carrers del poble i a dinar a la Torre de Piles de paella valenciana feta pel seu padrí. Un dia varem anar a veure la platja de Piles, una platja com la de Can Picafort que se trobava a menys de 10 minuts amb cotxe desde el poble. Fets que em van cridar l’atenció van ser l’originalitat de colors diversos entre façanes de veïns i l'accés de parcs a un poble aparentment petit com era Piles.

Maria Nicolau 

El poble on vaig fer estada es diu Bellreguard. És un poble no massa gran, però en en qual vàrem poder fer un poc de turisme. Ens van mostrar l'esglèsia, l'ajuntament, la biblioteca, l'escola i l'institut, obviament. Tot els establiments estaven bastant decorats i tot era molt xulo. A part, la seva mare, el primer dia ens va contar algunes curiositats i anècdotes sobre el poble, i per que poguessim gaudir d'unes vistes espectaculars, vam pugar al cim d'una montanya. A Bellreguard hi havia l'institut IES JOAN FUSTER, un instiut bastant gran i amb molts d'alumnes. Bellreguard estava a menys de 5 minuts de Piles, el poble veí, a un poc més d'una hora de València centre i a 15 minutets de Gandia.

Aina García Seguí.

Durant els quatre dies que hem estat d'intercanvi he fet estada a Bellreguard. Un poble costaner a una hora en cotxe de la ciutat de València i a pocs minuts de Gandia.  Allà diuen que no és un poble ni gros ni petit, té quasi 5.000 habitants. Jo, acostumada als petits pobles del pla de Mallorca consider que és bastant gran. És un poble molt acollidor conegut pels "figatells" i la popular festa de "Moros i cristians". No vaig tenir gaire temps per visitar-lo, però pel poc que vaig veure podria dir què és molt complet, té una mica de tot: la famosa església de "Sant Miquel Arcàngel", l'IES JOAN FUSTER, un esplai on es reuneixen els joves (també recapten doblers per a una falla), un camp de futbol, una gran varietat de restaurants, la plaça major, l'ajuntament... Encara que el que més destacaria és la seva platja, situada entre la platja de Piles i la platja de Daimús, està a uns pocs minuts del poble. El que em va cridar molt l'atenció va ser que molta gent de Bellreguard té una segona residència a Miramar, el poble de devora, on van a estiuejar.

La meva estança a Bellreguard va ser molt agradable, en definitiva és un poble ple de vida al qual tornaria una i mil vegades més.

Laia Morlà Moreno

Miramar ha estat el pble on he estat aquests dies. És un poblet d'uns 3000 habitants molt acollidor i amb un estil preciós. Els edificis eren d'uns colors càlids i vius i hi havia arbres per tot. Miramar es troba a la costa i te diverses platges increibles.  Encara que hi haguessin hagut bastantes cases a poc espai, res semblava massa ple. Els carrers eren grans i les vores tenien l'espai necessarie per que varies persones hi puguin caminar a la vegada. He tingut la sort de veure algunes falles, que, encara que encara l'haguessin estat construint, ja han estat impressionants. En general, era un poble molt bonic i estic feliç d'haver pogut verrer-lo.

Vivian Luna Lorenzen

Vaig estar al poble de piles, un poble d'uns 3000 hab., aquest poble te la part de platja i la part de costa, es un poble petitet i molt acollidor i la gent que vaig conèixer allà eren molt amables, aquest esta molt a prop del poble de l' intitut a(uns 5 inuetts en cotxe). Del poble em varen mostrar llocs important com la esglèsia i el primer dia anarem a sopar a la Càvila ( Una cotxeria que serveix per fer events), tambè anarem caminant de plaja de Piles fins a Piles (40 minutets)

Em va cridar molt l'atenció que els pobles estaven a 2 minuts cada un

Marta Buñola