1. Fase prèvia

Parlem per separat amb els protagonistes del conflicte. Busquem un bon moment per presentar-nos i oferir-los la possibilitat de mediar per arreglar el conflicte.

Parlem dels avantatges que té la mediació: tothom hi surt guanyant, és confidencial, evita problemes majors, cadascú pot defensar els seus punts de vista, no s’hi perd res per provar-ho, s’evita fer ús de la violència, ens ajuda a sentir-nos millor, a canviar allò que no funciona...

En aquest moment cal valorar si el conflicte plantejat pot desenvolupar-se o no a través d’un procés de mediació, o bé ha de seguir una altra via.

2. Fase clarificadora

Les persones mediadores donen la benvinguda a les persones en conflicte i es presenten definint el seu rol mediador:

· Els/les mediadors/es no es decanten per ningú.

· No donen solucions, ni influeixen en les decisions.

· No tenen cap mena de poder.

· Mantenen confidencial el contingut de la trobada.

Tot seguit expliquem les normes bàsiques de funcionament de la mediació:

· parlar i escoltar per torns;

· parlar sincerament i sense ofendre ningú;

· cooperar per sortir del conflicte.

Ens assegurem que tothom entén i accepta les normes i les poden complir.

A partir d’aquí podem desglossar aquesta fase en 3 apartats:

a) Exploració el conflicte: les persones mediadores pregunten primerament a una part i després a l’altra què succeeix i com se senten. En aquest moment, els protagonistes del conflicte encara no es comuniquen directament, sinó que la informació s’adreça als mediadors que escolten de manera activa, és a dir, parafrasegen, aclareixen, reformulen i resumeixen les narracions de cadascú. Es tracta de conèixer les diferents percepcions del conflicte i que tothom pugui expressar-se i sentir-se comprès.

b) Definició conjunta del conflicte: ens centrem en els interessos de cada part, estudiar què passaria si no s’acorda una manera de canviar la situació, suggerir a cadascú que es posi en el lloc de l’altre… per acabar definint el conflicte que ens afecta. Les persones mediadores utilitzen el llenguatge inclusiu (“nosaltres”) i estableixen una planificació amb els punts a tractar per tal d’avançar cap a una solució constructiva, creativa i cooperativa.

c) Transformació del conflicte: fem propostes amb l’agenda al davant, els protagonistes del conflicte creen el màxim nombre d’opcions als diferents temes plantejats. Es fa una pluja d’idees i després se seleccionen les opcions més interessants i s’avaluen tenint en compte la seva factibilitat i equitat. La cooperació i la bona comunicació entre les parts resulten essencials.

3. Fase de tancament

Després d’explorar el conflicte i de proposar vies de transformació, cal realitzar un breu pla d’acció on quedi clar com es duran a la pràctica les decisions preses de comú acord. A vegades és convenient posar una data de revisió dels acords per avaluar el seu compliment, si és el cas.

Les persones mediadores demanen a cadascú que resumeixi el pla d’acció i feliciten els protagonistes del conflicte per la tasca duta a terme.

També és un bon moment per posar de manifest, de manera simbòlica (abraçada, encaixada de mans…), que la relació entre ambdues persones ha millorat perquè desapareix l’animadversió inicial, perquè es creen vincles nous o bé perquè es reconstrueixen els que hi havia.

Cal guardar una memòria escrita que sintetitzi com s’ha desenvolupat el procés de mediació i quines han estat les conclusions i accions de canvi consensuades. Per acabar, tant els mediadors com les persones que han pres part en la mediació signem el full de memòria.

Les persones mediadores, en concloure la trobada de mediació, pregunten als participants què podien haver fet diferent i què han après durant el procés: què els ha resultar significatiu i quines eines i/o estratègies els hi ha aportat aquest procés que els permetin optar decididament pel diàleg i la no-violència en properes ocasions.