1. Volum i entonació. La veu és clau per connectar amb el públic, fer-li arribar un missatge amb claredat, mantenir l’atenció i transmetre emocions. Evitar una entonació monòtona i poc variada. Alternar frases enunciatives amb exclamatives i interrogatives, subratllar amb la veu les paraules clau. Fer ús del volum perquè tot el públic pugui escoltar el discurs.

2. Ritme i Pronúncia. Cal procurar transmetre entusiasme per la temàtica que s’exposa. Emprar un ritme que faciliti el seguiment del discurs. Fer alentiments en els moments clau i utilitzar pauses que remarquin paraules o separin les idees. Pronunciar les síl·labes de les paraules amb claredat; evitar la pronúncia descurada dels sons.

3. Gestualitat. Pot accentuar, complementar, substituir o contradir allò que s’expressa en paraules. Emprar gestos oberts, com ara mostrar les mans, estirar braços, obrir espatlles. No interposar objectes entre el propi cos i el públic, com taules, carpetes o llibres. Cal assegurar que la cara és visible a tothom. Utilitzar gestos que acompanyin el discurs i en facilitin la comprensió, com ara indicar amb gestos una mida o una distància; assenyalar una direcció; descriure un ritme; estirar dos dits de la mà alhora que es diu que es presentaran dues idees clau. Evitar els tics gestuals que a vegades sorgeixen per nerviosisme: jugar amb un bolígraf o amb l’anell, apartar-se els cabells, col·locar-se bé les ulleres…Fer moviments pausats, evitar els moviments bruscos.

4. Mirada. Una mirada efectiva estén ponts de comunicació amb l’auditori; té més possibilitats de captar i mantenir l’atenció, fer arribar el missatge. Repartir la mirada entre el públic per aconseguir que tothom se senti mirat, evitar concentrar la mirada en una banda de la sala o mirar sempre els mateixos interlocutors.No mirar al buit, al terra ni al sostre, si no és amb un propòsit determinat. Evitar perdre el contacte visual perquè es llegeix o s’està pendent de les diapositives de la presentació.

1. Ordre i estructura: Organitzar el discurs en parts. L’organització més clàssica és: introducció, desenvolupament i conclusió.

2. Criteris que ajudin ordenar el discurs:

2.1 Importància (quina és la informació més important? quines idees són secundàries?)

2.2 Lògica (quines dades o conceptes ha de conèixer primer l’auditori?)

2.3 Cronologia (què va passar primer?)

2.4 Interès (quin tema interessa més a l’audiència?) Zoom: zoom in (de la visió general als detalls), zoom out (a la inversa)

3. Emprar connectors discursius: Per iniciar intervencions: L’objectiu d’aquesta l’exposició és... / Parlaré en primer lloc de... / D'entrada.../ Per introduir incisos o exemples: Per exemple... / Com és el cas de... / Recordem, en aquest sentit, que... Per estructurar el discurs: En primer lloc,... / En segon lloc,... / D'una banda,... D'altra banda,... /Finalment,.../ Per reprendre un tema: Tornant al que hem vist al principi... / Deia que... / Assenyalava que.../ Per establir relacions lògiques: Conseqüentment... / Això ens demostra que... / Deduïm doncs...Per concloure: Tractem, nalment, l'últim aspecte... / En resum,... Resumint,... / Per acabar... /En conclusió,...

4. Claredat i concisió: Un discurs és clar si els destinataris poden entendre sense dificultats les paraules i les construccions que s’hi utilitzen i no hi ha elements sobrers. Adequar el registre lingüístic al context de la comunicació i al coneixement que té del tema d'audiència per construir una exposició comprensible, manera i eficaç.

5. Conclusió. és la part que dona resposta d’una manera precisa a les preguntes, hipòtesis o objectius que han originat l’exposició. Relacionar cada conclusió directament amb les preguntes, les hipòtesis o els objectius inicial i emprar connectors per introduir-les. (En resum…/ Per acabar…/ Finalment…). Formular cada conclusió de manera clara, breu i directa. Utilitzar verbs més que no substantius i la veu activa més que no la passiva, evitar generalitzacions i relacions causa/efecte poc clares.

6. Domini del tema: ajuda a construir el discurs propi i adquirir seguretat. Consultar fonts d’informació diversa i rigorosa. Escollir els conceptes clau i les idees principals. Construir arguments sòlids per justificar un punt de vista determinat i citar les fonts de les idees, les dades o fragments textuals. Mostrar seguretat en les respostes a les possibles preguntes, escoltar-les amb atenció i pensar calmadament les respostes.

7.Temps: El temps d’atenció activa dels receptors és limitat. Cal assajar el discurs abans de la presentació. No sobrepassar ni reduir el temps establert. (ex. 10%-70%-20%)