El cadàver exquisit

Aquest antic joc va ser popularitzat pels surrealistes, que el feien servir com a simple passatemps, com a font d'inspiració o com a mètode de creació d'obra (o totes tres coses alhora). En principi el cadàver exquisit és un dibuix, però el procediment és perfectament aplicable a un text.

PROCEDIMENT:

Cada participant escriu el que es demana al capdamunt d'un paper. Després es doblega la part escrita de manera que el text quedi a sota, de cara a la taula. Seguidament, el passa a qui té al costat, de manera que tots els papers canvien de mà fent una roda. Cadascú en el paper que li han passat escriu la nova aportació. Un cop escrita es repeteix l'operació de doblegar el paper enrere per amagar allò escrit i passar-lo a la persona del costat. Un cop acabades totes les aportacions, a cada un dels papers (que quedaran com un acordió) hi haurà un esquelet de narració compost amb aportacions de persones diferents, independents les unes de les altres. Naturalment, no tots serviran, però sempre algun o altre (o aspectes d'un) oferirà bones possibilitats d'inventar personatges, situacions, històries ...

ESQUEMA 1 ("El senyor tal, que és ...")

1. [un nom] (escriu un nom de persona, o un personatge, amb article)

2. "que és..." (un adjectiu, un ofici o una manera de ser)

3. "ha ..." (un verb transitiu en perfet d'indicatiu)

4. [un nom o un sintagma nominal]

5. "a..." (un lloc)

6. "perquè" (una raó per fer una acció, en subjuntiu)

7. "i per això..." (una frase en present, conseqüència d'un acte).

Un possible resultat: "L'home del temps, que és una mica curt, ha pintat un arbre perquè les nines poguessin saltar a la corda. i per això a les carreteres hi ha tants d'embossos".

A partir d'aquí es tracta d'elaborar una narració que expliqui i faci lògic aquest plantejament. Per exemple, el fil argumental podria ser: en un lloc on fa dies que plou, unes nines demanen a l'home del temps que pari de ploure perquè així puguin sortir a saltar a la corda. Ell pinta els arbres de color blau perquè els niguls es pensin que és el mar i així no hi aboquin l'aigua, perquè no val la pena. Això fa que els cotxes es deturin a miraer els arbres blaus i hi hagi embossos.

Aquest fil argumental ja no cal seguir-lo al peu de la lletra. Per exemple, d'aquest esquema pot sortir-ne el nucli d'una bona narració sobre el fet de pintar els arbres de blau per enganar els niguls i que pari de ploure, o que inclogui aquesta anècdota, o que en parteixi, encara que al final l'anècdota desaparegui en el procés de correcció.

ESQUEMA 2 ("Quin dia duran ...?")

1. "Quin dia..." (persona, ofici, càrrec, animal, en plural i amb article)

2. "portaran" (objecte, animal, persona, ofici, càrrec, amb article)

3. "a...?" (lloc, part del cos)

4. "El dia que ..." (frase amb l'esquema subjecte, verb en present de subjuntiu, complement directe).

Un possible resultat: "Quin dia els fuster duran unes ulleres a la sabata? El dia que els pinsans cantin òpera".

A partir d'aquest esquema narratiu la narració podria explicar, per exemple, que en un poble els fusters (o tots els habitants) treballaven amb els peus, i per fer coses molt delicades i petites es posaven unes ulleres lupa a les sabates. El seu treball i les feines que feien anaven molt lligats al cant dels ocells de cada temporada i de cada hora del dia. Per una malaltia els pinsans varen emmudir i els fusters ja no podien fer les feines fines que acompanyaven amb aquests cants. Un famós veterinari va prometre que faria que els pinsans cantassin òpera.

Naturalment, es pot prendre la història sencera, o un aspecte. Per exemple: el fet de fer les feines segons els cants dels ocells, el de treballar amb els peus, els d'uns animals que perden la veu i l'única solució és tornar-los-en una que no els correspon, etc.

ESQUEMA 3 ("Per què ha ficat...?)

1. "Per què..." (una persona, ofici, càrrec, animal... amb article)

2. "ha ficat" (objecte, animal, persona, amb article)

3. "a...?" (lloc o objecte que pugui contenir alguna cosa, amb article)

4. "Perquè..." (frase amb l'esquema subjecte, verb en present de subjuntiu, complements directe i complement circumstancial de temps).

Un possible resultat: "Per què el batle de Tarragona ha ficat una palangana al mig del deset? Perquè els taxistes obrin els llums del taxi de dia".

ESQUEMA 4 ("En tal, que es dedica a...")

1. [una persona, amb article*

2. "que es dedica a..." (un ofici o activitat)

3. "va anar a..." (un lloc)

4. "amb..." (un mitjà de transport)

5. "per..." (un objectiu d'un viatge, en infinitiu)

6. "Allà s'hi va trobar el/la..." (una persona)

7. "i li va preguntar: Per què...? (una pregunta)

8. "I li va respondre: Perquè... (una resposta amb "perquè". Una oració simple).

9. "La conversa es va acabar quan..." (introducció d'una tercera persona que realitza una acció).

Per exemple: "El president de la República, que es dedica al contraban de tabac, va anar a Disneyworld amb monopatí per instal·lar-hi plantacions de maduixes. Allà s'hi va trobar James Bond, i li va preguntar: "Per què l'aixeta de l'aigua calenta sempre és a l'esquerra?". I ell li va respondre: "Perquè al matí les gallines volen sentir el gall". La conversa es va acabar quan el revisor els va fer fora del tren per no dur bitllet".

ESQUEMA 5 ("Ha volgut regalar")

1. [article i un adjectiu aplicable a persones]

2. [un nom de persona]

3. "ha volgut regalar..." (un possible regal)

4. "a..." (un nom de persona, amb un article)

5. "per..." (un possible motiu per fer un regal)

6. "Però ha dit que no ho podia acceptar perquè..." (oració simple).

"La fantasiosa Marilyn Monroe ha volgut regalar una corbata a la meva mare per haver-se tret el carnet de conduir. Però ha dit que no ho podia acceptar perquè les oques de foie-gras pateixen massa".

En aquest i en altres casos convé que la persona que escrigui un nom de persona comuniqui el gènere (masculí o femení) al qui ha d'escriure al mateix paper, per tal de mantenir la concordança -si no concorda no passa res, es canvia el gènere de l'adjectiu.