És important mantenir uns hàbits d'alimentació saludables per a gaudir d'una bona salut no només física sinó també psíquica i emocional. El nostre estat de salut, a més, és un bon predictor de com funcionem en altres àmbits de la nostra vida: si tenc salut, podré enfrentar-me amb energia als estudis, esports, etc. Si no tenc un bon estat de salut, probablement, tendré problemes per a concentrar-me, rendir, etc.
Hi ha persones que no es senten bé amb el seu cos i amb la imatge que tenen i, durant l'adolescència i l'etapa de l'institut, comencen a preocupar-se pel seu cos, el seu pes, la seva imatge, etc. Això, pot acabar derivant en un problema de salut, un Trastorn de Conducta Alimentària (TCA).
Són trastorns que estan relacionats amb la percepció que una persona té de sí mateixa i amb la distorsió de la pròpia imatge corporal. Els TCA més comuns, que segur te sonen, són l'Anorèxia i la Bulímia.
Anorèxia nerviosa: es caracteritza per la impossibilitat d'assolir o mantenir un pes mínim segons l'edat i l'alçada; per por a augmentar de pes, tot i que estigui per davall del pes, i per l'alteració en l'autopercepció del pes o la forma corporal, o la negació de la gravetat del baix pes corporal.
Bulímia nerviosa: es caracteritza per tenir un pes normal però les persones amb aquest trastorn participen en episodis irregulars d'afartament (atracón) - és a dir, menjar grans quantitats d'aliments amb una sensació de pèrdua de control- juntament amb conductes compensatòries -vòmits autoinduïts, excés d'exercici, etc.-.
Altres trastorns de conducta alimentària:
Trastorn per afartament (atracón): ho pateixen aquelles persones que, regularment, mengen en excés però no s'involucren en cap tipus de conducta compensatòria com les persones amb bulímia nerviosa.
Com comentàvem abans, un TCA té una repercussió directa amb la nostra salut física i emocional. En primer lloc, perquè és perillós pel nostre cos no aportar-li els nutrients necessaris per al bon funcionament i les conseqüències de la restricció alimentària són perilloses. En segon lloc, perquè emocionalment no estam bé, patim i l'alimentació es converteix en el centre de les nostres activitats. A més a més, un TCA pot anar associat a una baixa autoestima, sentiments d'insuficiència, sentiments de falta de control, depressió, ansietat, ira i solitud.
Per tant, una persona amb TCA, NO ESTÀ BÉ i necessita ajuda.
Per saber si tu (o un/a amic/ga) podries estar patint un TCA, cal observar alguns comportaments com:
En relació als hàbits d'alimentació:
estar a dieta constantment (molt estrictes o no; èpoques d'excés de menjar fins tornar a la dieta).
sentiments de culpa per haver menjat.
comportament alimentari estrany (fer trocets petits, jugar amb el menjar sense dur-lo a la boca, ritme excessivament lent o ràpid, etc.).
Rebuig per determinats tipus de menjar (hidrats, olis, dolç...).
Desaparició de menjar a casa.
Excuses per a no menjar.
Anar al bany inmediatament després d'haver menjat.
En relació amb el cos i la imatge corporal:
oculten el seu cos amb roba ampla.
no volen fer plans que impliquin mostrar el seu cos (anar a la platja).
percepció errònia de tenir un cos gras.
pesar-se molt o tenir pànic a la bàscula.
En relació a l'activitat física:
realitzar molta activitat física.
estar nerviós/osa o inquiet/a si no pot fer exercici.
En relació amb l'àmbit social i de relacions:
patró comunicatiu negatiu.
evita les menjades socials i prefereix menjar tot/a sol/a.
mal humor i canvis bruscs d'actitud.
passar moltes hores visitant pàgines amb continguts relacionats amb el cos i l'alimentació.
els temes de conversa solen tractar sobre el menjar i el físic.
disminució de tots els camps d'interès social.
En relació a aspectes psicològics:
ansietat, irritabilitat, nerviosisme...
humor canviant.
hiperexigència (sobretot a l'àmbit dels estudis). Molta angoixa i frustració davant mals resultats acadèmics.
missatges molt negatius cap a un/a mateix/a.
conductes impulsives, mentides o autolesions.
constant insatisfacció personal.
dificultats de concentració.
Factors individuals
Predisposició genètica: si hi ha familiars que hagin patit aquests trastorns.
Trets psicològics: tenir una autoexigència molt elevada, perfeccionisme obsessiu o necessitat exagerada de control.
Baixa autoestima: fer una valoració negativa i insatisfactòria d'un mateix.
Trastorns psiquiàtrics: tendència a la depressió, trastorns d'ansietat i trastorns obsessius.
Imatge negativa del cos: tenir una visió negativa del propi cos lligada a les emocions i sentiments.
Adolescència: una etapa on els joves són més vulnerables en un entorn social que dóna massa importància a la imatge del cos.
Sexe: les noies pateixen aquests trastorns amb més freqüència que els nois, encara que aquests també poden patir-los.
Factors familiars
Ambient familiar: Situacions que produeixen inseguretat i manca d'estabilitat en els fills (falta de comunicació, dinàmica excessivament rígida o permissible, etc.).
Experiències vitals estressants: situacions amb canvis traumàtics en l'estructura familiar ( separacions, la mort d'un dels membres, etc.).
Factors socials
Pressió social respecte a la imatge: en els mitjans de comunicació es dóna molta importància al fet d'estar prim, i aquest és el model de bellesa que és popularitza.
Determinats esports o professions: activitats com la dansa, la gimnàstica rítmica o professions relacionades amb el món de l'espectacle o la moda que promouen un model d'imatge que els joves volen imitar.
Crítiques i burles relacionades amb el físic: actituds que fan sentir els adolescents insegurs amb la seva imatge.
Un sistema poc clar de tallatge de la roba: un sistema imposat per la moda, que resulta confús i no ajuda a conèixer la talla real.
Pàgines web que fan apologia de l'anorèxia i la bulímia: espais virtuals amb intercanvi de consells i trucs entre persones afectades amb la finalitat d'aprimar-se i d'amagar el problema a la família i amics, etc.
Cercar ajuda i parlar-ho amb algú!
Pots parlar amb qualsevol persona de la teva confiança: ta mare, ton pare, un germà, germana, tiet/a, cosí/ina, padrí/ina, amb un amic o amiga, amb un professor/a, amb el/la cap d'estudis, educador/a (PTSC), orientador/a, director/a, amb el teu metge o infermer del centre de salut, etc.
Què fer? Una vegada hagis parlat amb una persona adulta i hi hagi sospites de que puguis estar patint un TCA haureu de consultar amb un professional. En aquest sentit, dins el nostre sistema de salut es pot fer a través de dues vies: per la via pública o per la via privada.
Sistema Nacional de Salut (públic): comentar al teu metge les teves preocupacions i els teus canvis en els hàbits d'alimentació. Aquest professional et valorarà i et derivarà als serveis oportuns que et podran ajudar i guiar en el procés de recuperació.
Professional privat: pots anar directament a un psicòleg/a o psiquiatra privat/da especialista en trastorns de conducta alimentària que et valorarà i t'oferirà un tractament personalitzat segons les teves necessitats.
Qualsevol professional especialista en TCA t'ajudarà a:
restaurar el pes i l'estat nutricional en un nivell saludable per a tu.
a tractar possibles complicacions físiques (amenorrea o falta de menstruació, alteracions gastrointestinals, alteracions òssies, etc.).
et proporcionarà informació i educació sobre patrons alimentaris i nutricionals saludables.
a modificar o millorar les disfuncions prèvies o adquirides a conseqüència dels TCA (modificar i reduir pensaments, actituds, sentiments, conductes inadequades, etc.).
a tractar trastorns associats si n'hi ha (hi pot haver alteracions en l'estat d'ànim, autoestima, conducta, etc.).
a aconseguir suport familiar proporcionant a la família assessorament i acompanyament.
a prevenir recaigudes.
Et deixem alguns comptes d'Instagram que pots consultar. Són comptes amb continguts sobre les relacions saludables amb el menjar, l'autoestima, la gordofòbia, etc. Molt recomanables! Si en coneixes més i vols compartir-los, pots enviar un correu electrònic a l'orientadora Joana Maria Llofriu (teniu l'adreça més avall) i s'inclouran a aquest site!