Simón Orfila

Com ja saps, ets un cantant molt reconegut a Espanya i arreu del món. Com ho dus?

Bé, intent fer una vida normal. M'agrada molt ser a Menorca, estar amb la meva al·lota i sa família... Per això ho intent dur de la manera més normal possible.

Com va ser la teva infància?

Feliç, amb una família normal. El meu germà i jo estàvem molt units, juntament amb els meus pares. Anava a l’escola i amb els meus amics. Des de petit he muntat a cavall, que és la meva afició.

Ja seguies el fil de ser cantant?

Sí, ja des de jove volia ser cantant o humorista.

I per què?

Sempre m'havia agradat el món del teatre, d'interpretar i a escola, quan feien una obra de teatre, sempre volia passar davant… A més, part de la família de la meva mare, sempre els hi ha agradat el teatre, en plan amateur.

Ens podries explicar la teva trajectòria professional?

La meva mare i la meva tia cantaven al cor d'òpera de Maó; als 16 anys vaig cantar una peça de Sarsuela al festival que vam fer per recaptar doblers pel viatge de final de curs de 4^t d'ESO. Allà la gent va començar a dir-me que tenia bona veu i que m'hauria de dedicar a això, però com que era jove encara passava de tot fins que vaig entrar al cor de Maó on va venir a cantar n'Alfredo Kraus un gran tenor de la història que després va ser el meu mestre. Ell em va voler apadrinar i als 18 anys me’n vaig anar a Madrid i vaig començar la meva carrera musical.

Tens algun ídol? Si és així, has seguit les seves passes?

Sí que en tenc, molts; n'Alfredo Kraus, per exemple, que va ser el meu mestre; en Joan Pons el baríton de Ciutadella, que tenc la sort que, quan venc a Menorca, puc donar classes amb ell; en Josep Carreras, que ha estat sempre el meu ídol i, fins i tot, vaig poder cantar amb ell; na Montserrat Cavaller...

A causa de la teva feina viatges molt, per on? Quins llocs t’han agradat més? Quins escenaris t’agradaria trepitjar?

Vaig per tot el món. Ara venc de Palma, després he d'anar a Barcelona, a l'Escorial, a San Sebastià, a Pequín, a Novara (Itàlia), etc. Un Lloc que m’agrada molt és Barcelona, cantar al Liceu, ja que va ser el primer teatre que em va donar l’oportunitat de cantar. També m’estim molt Oviedo i una altra que m’agrada molt és Berlín. M’agradaria trepitjar el Metropolitan de Nova York, que és el que me falta, ja que he cantat a l’Escala de Milan i al Covent Garden de Londres, que són els més importants.

Com gestiones la dedicació laboral i el temps familiar?

Així com puc, ja que sempre sóc a fora. Amb la meva al·lota vam posar una condició: no feríem més de dues setmanes sense veure-nos, i si no puc venir jo, ve ella. És un poc difícil però és el que hi ha.

Com és el teu dia a dia? Quant de temps dediques a assajar?

A fora normalment assajam cada dia i segons el país assajam més prest o més tard, per exemple a Alemanya és molt prest, de les 9 a les 12 i de les 14 fins a les 18. I si és per Espanya o Itàlia normalment assaig de 11 a 14 i de 16 a 20. Quan vénen els assajos amb orquestra, assajam tot el dia, i part del vespre. És a dir, és una dedicació total.

Canviaries alguns aspectes de la teva professió?

Sí, canviaria els poders que tenen els directors d´escena avui en dia perquè has de fer el que ells diuen i, a vegades, et fan fer coses rares que no t’agraden.

Quines són les teves manies abans de sortir a l’escenari?

Jo surt amb el peu endret sempre. És una mania que fa molta estona que tenc. I després necessit beure Coca Cola abans de sortir.

Quin es el teu pròxim repte?

Ara he debutar, després de l’estiu, amb Fausto, que és una obra on faig de Mesistòfeles, de dimoni. Feia molts anys que el volia fer, i aquesta vegada ha arribat el moment, i és el meu repte d’enguany.

Ens podries xerrar sobre els teus discos?

Hi ha el disc de My dream que em feia molta il·lusió perquè sobretot em van orquestrar cançons menorquines i va ser molt de gust cantar cançons que sempre havia sentit a Menorca amb orquestra. A més, el vaig presentar per algunes ciutats del món i el fet que es puguin escoltar cançons menorquines per tot està molt bé. L’altre disc que tenc és un concert amb na Mariola Cantarero, que és una gran soprano. És un concert en directe on ho vam passar molt bé. Després també he enregistrat diferents òperes de per tot el món, que són molt bonics, com "La Cenicienta", "Norma," que em fa sempre molta il·lusió gravar, pel fet de que queda per tota la vida.

La crisi econòmica ha afectat al món de l’òpera?

Sí, molt, per tots els teatres et demanen si pots anar cobrant menys. Les coses estan molt malament, hi ha hagut molts de teatres que han hagut de tancar i molta gent ha quedat al carrer. I no només ha afectat la crisi a l'òpera sinó també al cine, etc. Açò no només ha perjudicat la cultura sinó també a la gent que treballa al voltant, com els acomodadors, els il·luminadors, els que fan net, els que venen crispetes, etc.

Ha estat difícil arribar on ets ara?

Sí, molt.

Què li diries a un jove que es volgués dedicar a l’òpera?

Que mai es pensi que ho fa tot bé, que s’escolti molt i que sobretot corregeixi els errors perquè sobretot quan ets jove, si cantes òperes molt fortes o dramàtiques que no et convenen pots forçar i et pots espatllar la veu per sempre.

En conclusió, com podem veure, és una feina difícil d'aconseguir, tot i que una vegada ho aconsegueixes dóna molt bon fruit i la pots gaudir molt, com fa en aquest cas en Simón.

Alumnes: Miquel Carreras, Lluna Galmés i Carme Moll