Pau Faner

Pau Faner va néixer a Ciutadella l’any 1949 i és un escriptor i pintor, a més a més va ser professor de secundària. Aquest gran escriptor va escriure nou relats breus, cinc llibres infantils/juvenils, i setze novel·les, gràcies a les quals va rebre nou premis, entre els quals destaca el premi Nadal, que va guanyar el 1986 amb la novel·la Flor de Sal. Podem afirmar que aquest gran autor ha aconseguit arribar a tots els públics lectors.

Com a pintor ha exposat en diverses galeries d’art situades a Barcelona, Madrid i Nova York.

Nosaltres sabem que vostè és un gran artista, aquest interès li ve de família?

No, no... el meu pare era cuiner. Li agradava dibuixar i dibuixava bé, això sí. Però en la meva família no hi ha precedents ni de pintors ni d'escriptors. De fet, la meva àvia paterna que tenien l'única fonda que en aquella època hi havia a Ciutadella, era analfabeta. Tot i que tenia moltes ganes d'aprendre a llegir i escriure, no va poder. Les condicions de vida d'aquella època (principis del segle passat) van impedir a molta gent poder aprendre a llegir i escriure.


A quina edat va començar vostè a dedicar-se a la pintura i l'escriptura?

Vaig començar a pintar quan anava a escola. L'escola m'agradava, m'anava bé, tenia bones notes i aquestes coses. M'agradava molt dibuixar i pintar. Trobava que fer un quadre, era molt més fàcil que escriure un llibre... trobava que escriure una novel·la era molt complicat. En el fons, un quadre és una imatge, mentre que una novel·la són moltes imatges. Així que, pintar ho he fet sempre. Hi havia un senyor, que venia a la fonda de la meva àvia, que era un fill de l'escriptor Ruiz i Pablo. Vivia a Barcelona i escrivia a La Vanguardia. Com alguns dels quadres meus eren a la fonda de la meva àvia, els veia i un dia em va dir "si vols, puc organitzar una exposició dels teus quadres a l'Ateneu de Barcelona". I així ho vàrem fer: tenia 20 anys quan vaig fer la meva primera exposició a Barcelona. Recordo que vaig anar a la casa d'aquest senyor a Barcelona per organitzar l'exposició. Allà vàrem xerrar una estona i li vaig comentar que també m'agradaria, algun dia, poder escriure. Va regalar-me un llibre del seu pare amb la següent dedicatòria: "Per a Pau Faner: pintor i amb esperances d'escriptor". Dos anys després vaig publicar el meu primer llibre. En aquell moment no hi havia ningú a Menorca que fos escriptor: des del seu pare, l'escriptor Ruiz i Pablo, feia ja molts d'anys que ningú havia publicat i per això es veia com un fet prou dificultós. Recordo que, quan li vaig dir al meu pare que volia ser escriptor ell em va dir que era gairebé impossible, que els escriptors només rebien reconeixement quan eren ja morts...


Com es va inspirar per escriure “Flor de sal”, la seva obra més distingida? Li va costar molt?

Havia fet una novel·la anterior que es deia Fins al cel i havia guanyat el premi "Josep Pla". Era una novel·la que havien tingut guardada gairebé 6 anys. Per aquella època va sortir publicada un llibre, El nom de la rosa d'Umberto Eco que va tenir molt bona acceptació. Això va fer que es poses de moda les novel·les històriques. L'editorial va pensar que Fins al cel, que més o manco també és una novel·la històrica, potser funcionaria i la van publicar. Llavors em van donar el premi. En aquests moments vaig entrar dins l'editorial "Destino" que també organitzava el premi "Nadal". I vaig proposar-me escriure una novel·la per participar-hi. Recordo que quan el meu pare em deia que això d'escriure era impossible, jo li deia mig de broma, "veuràs com un dia guanyaré el premi Nadal"... i ell bromejava dient-me "Idò així sí que pots escriure"....

Bé... així vaig escriure una novel·la en la línia de Fins al cel, però situada a Menorca en el s. XVIII, en el context de les disputes per la capitalitat entre Maó (més vinculada amb els anglesos i progressista) i Ciutadella (on els francesos absolutistes havien arrelat més). Recordo també que en una conversa amb Joaquim Molas, professor de la Universitat de Barcelona, va sorgir el possible argument i vaig animar-me a escriure aquesta novel·la.

De totes maneres, aquesta novel·la sempre es considera la meva obra més "distingida" quan jo crec que no ho és... que n'hi ha d'altres que són més bones.


De totes les obres que ha escrit, quina és la que més li ha agradat?

No sé... n'hi ha 3 o 4 que m'agraden especialment... Per exemple, la penúltima que he publicat titulada El mal de la guerra és de les meves preferides, tot i que el tema és cru, violent... També la darrera que he publicat, que ha tingut molt d'èxit, m'agrada i trobo que és entretinguda... . De fet, qualque vegada he rellegit algunes pàgines i he pensat "si l'hagués escrit algú altre, m'agradaria llegir-la". Perquè s'ha de llegir allò que s'ha escrit: ho fas per estudiar, per fer una passa endavant...


D'entre tots els premis que vostè ha rebut, quin ha estat el que li ha fet més il·lusió i del qual està més orgullós?

No ho sé... tots m'han fet il·lusió. Realment és molt difícil guanyar un premi. Penseu que s'hi presenta molta gent i que, a vegades, hi ha novel·les que són més comercials i interessen més publicar-les.

Vaig guanyar el premi "Ciutat de Palma" molt jove... només tenia 22 anys i quatre anys després el "Sant Jordi". Recordo que el dia que van fer públic qui havia guanyat el premi "Sant Jordi" vaig desconnectar el telèfon, no vaig escoltar la ràdio... l'endemà al matí ho vaig saber pels periodistes que van venir a casa meva. Potser el Premi que més em va sorprendre va ser el premi "Josep Pla", ja que era un premi molt competitiu... El dia dels reis, que és quan lliuren aquest premi, jo estava mirant la retransmissió en directe per la TV de la cerimònia i així ho vaig saber. Després vaig guanyar el premi Nadal, ja tenia molt més de ressò... i fins aquí. Qualsevol premi és una alegria molt grossa. L'escriptor Valentí Puig deia que rebre un premi era molt semblant a ser "reina por un dia" -recordant el mític programa de televisió. L'endemà de rebre el premi cal continuar treballant


Si vostè no hagués estat ni pintor, ni professor, ni escriptor, a què s’hauria dedicat?

L'ideal seria no haver de fer feina o, almenys fer només allò que més t'agrada.... que no sempre ho pots fer. Per sort, ara sí, ara faig allò que més m'agrada que és escriure. Potser m'hauria agradat ser músic... però no en sé.


Si vostè hagués pogut triar entre ser professor o artista, que hauria triat?

Artista... Fer de professor era una manera de poder viure. Hi ha dues maneres de viure: bé o malament. Per viure bé escrivint, has d'escriure allò que agrada a la gent, has d'estar al servei del públic, ser simpàtic. Jo no ho sóc simpàtic.... M'agrada escriure allò que em surt del cor, sense pensar si agradaran o no. Llavors, fer de professor era com una mena d'assegurança: fent de professor tenia un sou segur i això em permetia escriure allò que jo volia.


Quin és el seu autor preferit, i la seva obra preferida?

Durant molts d'anys el meu autor preferit era Gabriel García Márquez, però això no vol dir que no n'hi hagués alguns més.... en català en Pere Calders o en Joan Perucho. Avui en dia m'agraden les novel·les d'aventura. Hi ha molts autors, com ara Robert Louis Stevenson, Salgado, etc.


Nosaltres sabem que no només ha viscut a Menorca, sinó que també ha viscut a Catalunya; a quins dels dos llocs prefereix viure?

Aquí, a Menorca... De totes maneres és més interessant per la meva trajectòria literària viure a Barcelona. Però no m'agrada: massa gent, cotxes, massificació.... De fet, tinc dos fills, una filla i un fill i tots dos viuen a Catalunya.

Vaig néixer a un carrer que es deia "camí de Santa Bàrbara" que no hi havia cases... només allà on nosaltres vivien. I vaig acostumar-me a viure a un lloc aïllat. De fet encara m'agrada, ja que visc enfora del poble. Per escriure necessito poder aïllar-me, ja que per escriure has d'estar tot sol... Només quan fas la promoció d'un llibre és quan és necessari estar més en contacte amb els diaris, la ràdio... i després tornes a la solitud.

Precisament en Gracia Marquéz estava escrivint El amor en los tiempos del cólera quan va rebre el premi Nobel. Després de rebre aquest premi va haver de dedicar-se un temps a promocions, a atendre als diaris, televisions, etc. I quan li demanaven "ara què fa?" ell contestava que ara feia de "premi Nobel" (no li tocava altre remei) però que tenia una novel·la començada i que ella patiria les conseqüències d'haver-la hagut de deixar per atendre als mitjans de comunicació.


Quins són els seus temes preferits a l'hora d'escriure i pintar?

Jo sóc molt imaginatiu... els temes fantàstics són els meus preferits, però davall d'una història fantàstica cal que hi hagi algun sentit, algun missatge, algun objectiu. Els temes són els de sempre: les experiències de la vida, l'amor, l'aventura, etc. I el medi per transmetre-ho és la fantasia.

Quan van donar-me el "premi Sant Jordi" vaig anar a l'editorial i allà treballava d'editor el prestigiós poeta Joan Olivé. Recordo que va dir: "el que has de fer és una novel·la de pirates amb molt d'amor". I per què, li vaig demanar; i va contestar-me: "perquè aquí, a Catalunya, balears, només llegeixen les dones i els hi agraden les novel·les de pirates amb molt d'amor". Jo, que era jove, vaig pensar que se'n reia de jo. Però, amb el temps, hi vaig pensar bé i vaig veure que tenia raó. Així, vaig escriure Moro de rei que és un llibre que ha tingut molt d'èxit. Un altre exemple seria el meu darrer llibre El amor del campitán Gabín.


Quin és el missatge principal que vol transmetre als seus lectors

Cada novel·la té un objectiu diferent, un missatge diferent. En el darrer llibre, El amor del campitán Gabín, el missatge és la lluita per la llibertat, l'amor.

Però cada novel·la té un missatge diferent que intento transmetre també en el títol o com a mínim insinuar-ho; ja que no és gaire fàcil posar un títol.

Un bon tema és fonamental per escriure un bon llibre: és tan important com saber escriure bé.

Alumnes: Sofia Pascar, Josep Rotger, Francesc Salort i Sara Urrexeola

Moltes gràcies!!!

Pau Faner ens ha rebut a ca casa i, tot i que ell diu que no és gaire simpàtic, en noltros ho ha estat. Moltes gràcies: ha sigut una conversa molt agradable i cordial.