L'AMIPA participa al taller de FAPA Mallorca sobre la prevenció de violències entre adolescents.
La sessió, conduïda per la formadora Mercè Cabot, va posar l’accent en la importància de detectar, prevenir i actuar davant les situacions de violència masclista que poden aparèixer en l’etapa adolescent
El passat 20 de setembre, membres de la nostra AMIPA varen assistir al taller organitzat per FAPA Mallorca sota el títol “Escoltar, acompanyar, prevenir: Prevenció de violències entre adolescents”, celebrat a l’IES Sant Marçal.
Les famílies tenim un paper clau: podem esdevenir referents positius d’igualtat, fomentant relacions més sanes i respectuoses.
Per ajudar els nostres fills i filles en aquesta etapa vital, hem d’apostar per:
🔹 Revisió personal i coherència: el que diem i el que fem ha de coincidir.
Exemple: si volem que els nostres fills utilitzin el mòbil amb responsabilitat, també nosaltres hem de donar exemple i no estar enganxats a la pantalla constantment.
🔹 Comunicació familiar oberta i sincera: escoltar sense jutjar.
Exemple: si el nostre fill ens diu “no m’agrada el meu cos”, en lloc de restar importància o donar una solució ràpida (“no diguis doiades, si estàs bé”), podem respondre amb interès: “Entenc que et sentis així. Vols que en parlem?”.
🔹 Presència i vincle: estar-hi, acompanyar i fer sentir seguretat.
Exemple: dedicar temps de qualitat, com sopar plegats sense pantalles o acompanyar-los a activitats que els agraden. Encara que no parlin gaire, el simple fet de ser-hi crea vincle i confiança.
🔹 Regulació emocional i calma: respondre des de la serenitat, no des de la reacció.
Exemple: si el nostre fill aixeca la veu o discuteix, en comptes de cridar més fort, podem respirar profundament i dir: “Ara mateix estic nerviós/a. Parlem-ne quan estiguem més tranquils”. Així ensenyam a regular emocions amb l’exemple.
La ponent va compartir preguntes reals que fan els joves a les aules i que mostren la seva vulnerabilitat i la necessitat de ser escoltats:
“És normal, als 14 anys, que no m’agradi el meu cos?”
“És normal deixar de menjar per sentir-me millor?”
“Què faig si veig algú patint violència masclista?”
“Per què sobrepenso tant a la meva edat?”
“I si a casa em pressionen massa?”
Aquestes inquietuds ens recorden que escoltar de manera activa és fonamental per entendre què els preocupa i com viuen la seva realitat.
Durant el taller també es varen repassar els diferents tipus de violències que poden aparèixer en l’adolescència, el problema de tot és que els tenim interioritzats i semblen invisibles:
Violència física, verbal, sexual i psicològica.
Manipulació, coacció, extorsió i xantatge emocional.
Discriminació i exclusió.
Humiliacions i abús de poder.
Amenaces i assetjament.
Ciberviolències.
Violències masclistes.
Aquest tipus d’iniciatives ens proporcionen eines concretes i pràctiques per educar des del respecte i la igualtat. Ens recorden que la família, juntament amb l’escola, juga un paper essencial a l’hora de detectar senyals d’alerta, prevenir situacions de risc i oferir espais segurs de diàleg.
Des de la nostra AMIPA volem agrair a FAPA Mallorca i a l’IES Sant Marçal la seva implicació, i reafirmem el nostre compromís per continuar participant en accions formatives que contribueixin a una educació més justa i lliure de violències.
Volem demanar al centre si es fan algunes de les iniciatives recomanades pels experts per tal de minvar aquesta problemàtica.
Aquest són els punts més destacats:
Prevenció i acompanyament davant les violències
1. Prevenció i sensibilització
• Es fan tallers o xerrades periòdiques a l’alumnat sobre tipus de violències (física, verbal, psicològica, sexual, ciber…).
• Les programacions de diferents matèries incorporen continguts de coeducació i igualtat.
• A les tutories es treballen dinàmiques sobre autoestima, respecte i convivència.
2. Acompanyament emocional
• El centre disposa d’un espai segur (punt violeta, aula de convivència positiva, racó de paraula…).
• El professorat rep formació específica per detectar senyals d’alerta en l’alumnat.
• Es fan accions per fomentar la regulació emocional (ioga, mindfulness, mediació…).
3. Participació de l’alumnat
• Hi ha un grup d’alumnes mediadors formats en convivència i prevenció de violències.
• Les preguntes i preocupacions reals dels adolescents es treballen a tutoria.
• Es fan activitats cooperatives per afavorir el vincle positiu entre iguals.
4. Comunicació amb les famílies
• El centre ofereix tallers o xerrades per a famílies sobre prevenció de violències i coeducació.
• Es comparteixen recursos (guies, vídeos, podcasts) per millorar la comunicació amb fills i filles.
• Hi ha canals de comunicació clars i accessibles entre famílies i professorat.
5. Protocol i actuació
• El centre té difós i conegut el protocol de detecció i actuació davant casos de violència masclista o assetjament.
• Tot l’alumnat sap a qui pot acudir si veu o pateix una situació de violència.
• Els casos detectats es documenten i es fa un seguiment adequat amb família i serveis externs si cal.
6. Clima escolar i cultura del centre
• Es promouen activitats de vincle positiu (aprenentatge servei, esports cooperatius, tallers artístics).
• Hi ha missatges visibles al centre contra les violències i a favor de la igualtat.
• Es revisa i actualitza el pla de convivència amb mesures concretes de prevenció.