CICLE DEMOGRÀFIC ANTIC

Model demogràfic caracteritzat per tenir un creixement vegetatiu molt baix, unes taxes de natalitat molt elevades (al voltant el 40 per mil), unes taxes de mortalitat molt elevades (25-38 per mil) i una baixa esperança de vida , amb aparició d'episodis de mortalitat catastròfica constants i la presència d'una mortalitat infantil molt elevada.

Elevada natalitat : cada dona fèrtil (entre 15 i 40 anys) podia tenir entre 4 i 6 fills. El desig de tenir molts fills estava influït tant per causes pràctiques (l'elevada mortalitat feia que molts no arribessin a adults, i era necessari garantir el reemplaçament generacional), com per causes econòmiques i culturals: creences religioses, assegurar l'herència de la propietat familiar, obtenir ajuda laboral dels fills, garantir la cura de les generacions ancianes per les joves, establir aliances matrimonials entre famílies ...

L'elevada mortalitat era motivada bàsicament per la generalitzada manca d'higiene que afavoria la transmissió de malalties infeccioses i per una medicina incapaç de plantejar amb eficàcia la lluita contra la mort en un context socioeconòmic en el qual el molt desigual repartiment de la riquesa feia que no pocs individus es trobessin a la vora de la desnutrició permanent.

La mortalitat infantil era molt elevada, amb taxes del 200 per 1.000 i encara superiors -nens morts abans de complir un any per cada 1.000 nascuts-, originada tant pels problemes derivats de l'embaràs i el part, com per qüestions d'higiene, alimentació i malalties específiques (xarampió, tos ferina, verola, diarrees estivals...).

Periòdicament, a més, feien la seva aparició les mortalitats catastròfiques, que en un curt espai de temps -de vegades, només unes setmanes- podien anul·lar el creixement acumulat fins i tot durant anys. Tres eren les grans causes d'aquestes crisis de mortalitat.

1. En primer lloc, les guerres, més per la destrucció i desarticulació de la vida econòmica que provocaven i per l'extensió de malalties duta a terme pels exèrcits en marxa, que pels morts al camp de batalla.

2. En segon lloc, les crisis de subsistències, Era cada un dels períodes crònics de fam característics de les societats agràries anteriors a la Revolució Industrial, provocats per un descens important de les collites de cereals durant dos o més anys consecutius (generalment, a causa d'una climatologia negativa).

3. Epidèmies És una malaltia que apareix en nous casos en una població en un període amb una incidència que sobrepassa substancialment allò que és "normal", basant-se en experiència recent.

Tot això genera que el creixement vegetatiu fos lent, feble i discontinu sigui lent i moltes vegades hi hagi decreixement com a conseqüència de la mortalitat catastròfica. Aquest model demogràfic genera una piràmide de població triangular amb una base molt ampla i una altura reduïda per tenir una esperança de vida molt curta.