La Guerra Freda a través de la música

Enguany fa 70 anys del començament de la Guerra Freda, el conflicte social, polític i econòmic que es va produir entre dos eixos: el capitalista, liderat pels Estats Units, i el comunista, liderat per la Unió Soviètica. No va ser una guerra pròpiament dita, sinó un enfrontament entre dos blocs, el dels països que havien adoptat el model econòmic liberal i capitalista (Estats Units, països europeus, alguns països d'Amèrica Llatina) i el dels països que havien adoptat el model econòmic comunista (Unió Soviètica, alguns països de l'est d'Europa, Vietnam, Corea, Xina).

L’enfrontament va comportar un seguit de conflictes que van aixecar moltes veus en contra, entre elles les de cantants i grups musicals que van parlar amb les seves lletres ja fos per fer crítica o per dibuixar-nos un futur incert. Des del CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa hem fet una exposició -física i virtual- i una petita recopilació de cançons sobre el tema. Podeu trobar les seves lletres -originals i traduïdes-, l'enllaç al vídeo, i l'enllaç a la documentació que tenim a la Biblioteca sobre cadascun dels temes.

L'inici de la Guerra Freda se sitúa després de la II Guerra Mundial, el 1947, tot i que va esclatar pròpiament amb la Guerra de Corea. Després van seguir altres conflictes com les guerres araboisraelianes, la crisi de Cuba, la Guerra de Vietnam, la Primavera de Praga, diferents conflictes a l'Àfrica, conflictes a Amèrica Llatina com la revolució sandinista, l'integrisme religiós, la invasió de l'Afganistán (amb l'inici del gihadisme), etc.

La tensió contínua entre tots dos blocs va propiciar l'espionatge i les curses espacial i d'armament, la consolidació de cada model a través dels lligams econòmics establerts entre cada potència i els païssos afins, i gairebé van portar a la III Guerra Mundial, la guerra nuclear, en diferents ocasions. Més de quaranta anys d’estratègies d'assetjament militar, confrontació ideològica i guerra econòmica, que amb grans interessos econòmics per ambdues parts va suposar grans desordres econòmics i socials als països afectats.

També us animem que ens envieu propostes de més cançons que recollirem al nostre compte d'Spotify on trobareu tota la recopilació perquè hi pugueu accedir. Comencem amb 176 cançons!

Us convidem a participar-hi!

Genesis - Land of confusion (1986)

Cançó de l'àlbum Invisible Touch, de Genesis, el 1986. Tracta de la incertesa de la Guerra Freda a la dècada dels 80, amb una certa esperança. Es recorda pel seu vídeo, on apareixen titelles que representen diferents líders polítics i la seva ineptitud, com Ronald Reagan, Nancy Reagan, Jimmy Carter, Margaret Thatcher, l'aiatol·là Khomeini, Mikhaïl Gorbatxov, Leonid Bréjnev, Moammar al-Gaddafi, Richard Nixon, etc.

Als conflictes que es van produir durant la Guerra Freda no sempre van intervenir-hi directament els Estats Units o la Unió Soviètica, però indirectament sempre van donar suport polític i econòmic a un o altre bàndol. A cada nou conflicte es produïen més desordres econòmics, polítics i socials, i aflorava la incompetència dels líders polítics per resoldre aquestes situacions més enllà de l'interès econòmic.

A la nostra biblioteca hi podeu trobar:

• Bernstein, Carl ; Woodward, Bob. El Escándalo Watergate. Barcelona : Euros, 1974.

• Mayordomo, El [pel·lícula cinematogràfica]. Directed by Lee Daniels. Madrid : E One, 2014.

• Peace and war in the modern age : premises, myths, and realities. Editors: Frank R. Barnet [et al.]. Garden City, New York : Anchor Books, Doubleday & Company, 1965.

Al nostre catàleg podeu trobar llibres sobre: Guerra freda, Capitalisme i comunisme, Watergate. I llibres de polítics com D.D. Eisenhower, J.F. Kennedy, L.B. Johnson, R. Nixon, G. Ford, J. Carter, R. Reagan, I. Stalin, G. Malenkov, N. Khruixtxov, L. Bréjnev, Y. Andropov, M. S. Gorbatxov, M. Thatcher, F. Mitterrand.

Cake - I bombed Korea (1994)

Cançó de l'àlbum Motorcade of Generosity, de Cake, el 1994. S'hi parla de la Guerra de Corea, sobre el que pensen els soldats, si sobreviuran o no, quina gent estan matant, si el que fan és bo o dolent.

La Guerra de Corea (1950-1953) va ser un conflicte armat entre la República de Corea (Corea del Sud), recolzada pels Estats Units i l'ONU, contra la República Popular Democràtica de Corea (Corea del Nord), recolzada per la Xina i la Unió Soviètica. Va ser el primer conflicte armat de la Guerra Freda i el primer en què es va plantejar la guerra nuclear. Enfrontament per aconseguir un equilibri geoestratègic a l'Àsia, va ser una de les guerres més sagnants després de la II Guerra Mundial, amb milions de morts, ferits i mutilats, a més de milions de persones sense llar i refugiats. També va provocar la por a què esclatés la III Guerra Mundial i afavorí el rearmament dels Estats Units.

A la nostra biblioteca hi podeu trobar:

• Delmas, Claude. Corée 1950: paroxysme de la guerre froide. Bruxelles : Complexe, 1982.

• Battle casualties in Korea: studies of the Surgical Research Team. Editor: John M. Howard. Washington, D.C. : Walter Reed Army Medical Center, 1955.
  

Al nostre catàleg podeu trobar documents sobre: Guerra de Corea, Crims de guerra

REM - Radio free Europe (1983)

Cançó de l'àlbum Murmur, de REM, el 1983. En aquesta cançó es fa referència a l'emissora de ràdio, situada a la platja de Pals, finançada per la CIA durant la Guerra Freda que elaborava els programes als EUA i els emetia des de la platja de Pals als països comunistes amb propaganda anticomunista amb la finalitat a llarg termini de fer caure el règimen de la Unió Soviètica.

D.D. Eisenhower va dir "El nostre objectiu a la Guerra Freda no és conquerir ni sotmetre per la força un territori. El nostre objectiu és més subtil, més penetrant i més complet (...) Als mitjans que utilitzarem se'ls acostuma a anomenar "guerra psicològica". Tant en un com altre bàndol les agències governamentals es van ocupar de difondre informació, propaganda de tot tipus, real o no, per tal d'influir en l'opinió pública en contra del comunisme o del capitalisme. Llibres, mitjans de comunicació, congressos, intel·lectuals, pel·lícules, música, etc. Tot podia ser útil per desprestigiar el contrari o enaltir un tipus de cultura.

A la nostra biblioteca hi podeu trobar:

• Chomsky, Noam ; Herman, Edward S. Los Guardianes de la libertad: propaganda, desinformación y consenso en los medios de comunicación de masas. Barcelona : Crítica, 2000.

• Galbraith, John Kenneth ; Mensikov, Stanislav Mijailovich. Capitalismo, comunismo y coexistencia: de un pasado amargo a un futuro mejor. Barcelona : Planeta, 1989.

• Luce, Phillip Abbott. La Nueva izquierda. Barcelona : Dima, 1966.

• Pratkanis, Anthony R. ; Aronson, Elliot. La Era de la propaganda: uso y abuso de la persuasión. Barcelona : Paidós, 1994.

Al nostre catàleg podeu trobar documents sobre: Capitalisme i comunisme, Guerra psicològica, Propaganda política, Govern i premsa

Bob Dylan - A hard rain's a-gonna fall (1963)

Cançó de l'àlbum The Freewheelin' Bob Dylan, de Bob Dylan, el 1963. Tot i que es va escriure poc abans de la crisi de Cuba, es va dir que feia referència a aquest conflicte. La lletra, però, és intemporal per la seva descripció de la injustícia, el sofriment, la contaminació i la guerra. El mateix Dylan digué que "cada nova línia era el començament d'una cançó completa, perquè va pensar que no viuria prou temps per escriure totes les cançons i havia de posar tot el que podia en aquesta". Un mes després d'haver-la escrit, el president John F. Kennedy anuncià el descobriment de míssils soviètics a l'illa de Cuba.

La Crisi de Cuba (1962) va esclatar a partir del descobriment per part dels Estats Units de bases de míssils nuclears soviètics a Cuba. Aquest país havia estat molt lligat als interessos nord-americans des de la seva independència d'Espanya el 1898, però amb la revolució de Fidel Castro el 1959, es van prendre mesures que anaven en contra dels interessos dels Estats Units. Tot això va portar a un bloqueig econòmic, ruptura de relacions, un intent d'invasió que va decidir el govern cubà a unir-se al bloc comunista. La instal·lació de míssils per part de la Unió Soviètica i el bloqueig dels Estats Units a l'illa van portar el món molt a prop de l'holocaust nuclear.

El diàleg entre totes dues potències farà que s'arribi a un acord i s'estableixi la comunicació directa entre el Kremlin i la Casa Blanca: el telèfon vermell.

A la nostra biblioteca hi podeu trobar:

• Harris, Seymour Edwin. El Programa económico de Kennedy y una mirada hacia el futuro. México : UTEHA, 1966.

• Haro Tecglen, Eduardo. Crónica de 13 meses: de la crisis de Cuba al asesinato de Kennedy. Barcelona : Nova Terra, 1966.

• Powaski, Ronald E. La Guerra fría: Estados Unidos y la Unión Soviética, 1917-1991. Barcelona : Crítica, 2000.

Al nostre catàleg podeu trobar documents sobre: Fidel Castro, J.F. Kennedy, N. Khruixtxov, Crisi dels míssils de Cuba

Bruce Springsteen - Born in the U.S.A. (1984)

Cançó que dona títol a l'àlbum publicat per Bruce Springsteen el 1984. És una protesta pacifista, un homenatge a alguns amics d'Springsteen que van anar a la guerra i alguns que no en van tornar, una crítica a la intervenció dels Estats Units a la Guerra del Vietnam i el tracte de menyspreu a què es va sotmetre els soldats quan van tornar, als quals va costar molt integrar-se de nou.

La Guerra del Vietnam (1955-1975) és el conflicte bèl·lic entre Vietnam del Nord i Vietnam del Sud amb ajuda del bloc comunista i capitalista, respectivament. En aquest conflicte es va fer ús de la guerra de guerrilles, de bombardejos massius i d'armes químiques. Molts dels abusos i violacions dels dos bàndols contra els drets humans van ser denunciats pels mitjans de comunicació i van posar-se en contra part de la població occidental. L'oposició a la guerra s'estén entre la joventut i provoca moviments antisistema com el hippie. Aquesta oposició va ser el motiu pel qual les tropes americanes abandonaren l'escenari el 1973. Hi van morir més de 5 milions de persones i va causar greus danys mediambientals.

Després de la II Guerra Mundial el comunisme va avançar a través d'Àsia (Xina, Birmània, Vietnam del Nord), Europa oriental, Cuba... i Occident temia quedar envoltada de comunistes. Països com Vietnam podien anar caient, segons la teoria del dòmino, dins l'àmbit comunista. Si a això hi afegim els interessos econòmics de les empreses que els Estats Units tenien a la regió, els motius de la intervenció es fan més palesos.

A la nostra biblioteca hi podeu trobar:

• Chaqueta metàl·lica, La [Pel·lícula cinematogràfica]. Directed by Stanley Kubrick. Warner Home Video, 2001.

• Abad, Ángel. Vietnam: independencia, guerra civil, conflicto internacional. Barcelona : Nova Terra, 1966.

• Tournaire, Hélène. El Libro amarillo del Vietnam. Barcelona : Ediciones de Cultura Popular, 1967.

Al nostre catàleg podeu trobar documents sobre: Guerra del Vietnam, Economia de guerra, Armes químiques, R. Nixon, Hippies, Contracultura, Crims de guerra

Steatsonic - A.F.R.I.C.A. (1986)

Cançó de l'àlbum On fire, de Steatsonic, el 1986. En aquesta cançó es fa referència als conflictes subsaharians, concretament a la Guerra de Sud-àfrica, i a líders com Nelson Mandela.

Durant la Guerra Freda es van produir molts conflictes al continent africà, i en cadascun d'ells hi havia un dels gran blocs al darrere. Molts d'ells van ser guerres d'independència, com la d'Argèlia, Angola o Moçambic, o bé guerres civils com a Etiòpia. I conflictes a Sud-àfrica o Namíbia ocupada pel règim racista sud-africà.

Amb el món dividit en dos blocs, Sud-àfrica tenia un paper geoestratègic molt important. Els moviments d'alliberament nacional van abocar els règims autoritaris i racistes directament a occident contra l'estratègia de l'URSS a l'Àfrica, que va anar augmentant la seva presència fins que els Estats Units van decidir intervenir-hi recolzant els moviments més reaccionaris del continent.

La Guerra de Sud-àfrica, a llarg termini, va contribuir a la fi de l'apartheid, sistema de discriminació racial de la minoria blanca envers els negres contra el que van sorgir activistes com Nelson Mandela.

A la nostra biblioteca hi podeu trobar:

• Bosch, Alfred. Nelson Mandela, l'últim home-déu a Sud-àfrica. Barcelona : Curial, 1995.

• Migración, crisis y conflicto en África Subsahariana. Editores: Marisa Revilla, Ignacio Suárez. Madrid : Fundación Carolina. CeALCI, 2010.

• Postconflict economics in Sub-Saharian Africa: lessons from the Democratic Republic of the Congo. Editor: Jean A.P. Clément. Washington, D.C. : International Monetary Fund, 2004.

• Ventosa, Evaristo. Historia de la Guerra de África. Barcelona : Salvador Manero, 1859.

Al nostre catàleg podeu trobar documents sobre: Guerra i Àfrica subsahariana, N. Mandela, Colonització, Descolonització, Apartheid

The Clash - Washington bullets (1980)

Cançó de l'àlbum Sandinista, del grup The Clash, el 1980. Amèrica Llatina va ser una altra zona de conflicte on van jugar la seva partida els Estats Units. Nicaragua, Cuba o Xile, van ser països on d'una manera o altra, l'imperialisme americà es va fer ben palès.

Els Estats Units van recolzar políticament i econòmicament a governs militars de molts països d'Amèrica Llatina: Guatemala, Xile o Argentina, i el bloc oriental va recolzar grups guerrillers de Bolívia, Colòmbia i Perú. Amèrica Llatina era com un tauler d'escacs on jugaven ambdós eixos.

A Nicaragua, que havia estat un país aliat dels Estats Units, tot i ser corrupte, quan el Front Sandinista d'Alliberament Nacional va fer caure el dictador Somoza, es va acabar la presència nord-americana i els sandinistes eren més a prop d'una revolució com la cubana, posant en perill el control del canal de Panamà.

A la nostra biblioteca hi podeu trobar:

• Losurdo, Domenico. El Lenguaje del Imperio: léxico de la ideología americana. Madrid : Escolar y Mayo, 2008.

• Ianni, Octávio. Imperialismo y cultura de la violencia en América Latina. México : Siglo XXI, 1970.

• Hayter, Teresa. Ayuda e imperialismo. Barcelona : Planeta, 1972.

Al nostre catàleg podeu trobar documents sobre: Imperialisme, Política d'intervenció i Estats Units, Amèrica Llatina

Pink Floyd - The Fletcher memorial home (1983)

Cançó de l'àlbum The Final Cut, del grup Pink Floyd, de 1983. Va néixer del sentiment de frustració vers els dirigents mundials apareguts després de la II Guerra Mundial, als quals anomena al llarg de la lletra: Ronald Reagan, Alexander Haig, Menachem Begin, Margaret Thatcher, Ian Paisley, Leonid Bréjnev, Joseph McCarthy, Richard Nixon i Leopoldo Fortunato Galtieri.

La Guerra Freda també es va convertir en una qüestió de política interior. Les dissidències eren reprimides en ambdós eixos: des de Joseph McCarthy amb la seva "cacera de bruixes", denunciant i creant llistes negres contra persones sospitoses de ser comunistes, fins a Margaret Thatcher i Ronald Reagan amb el seu anticomunisme, Reagan arriba a anomenar la Unió Soviètica "l'imperi del mal".

Per altra part, la repressió de revoltes com les de Polònia, Hongria o Txecoslovàquia ajuden a consolidar el comunisme. La cultura i la ideologia també es van veure afectades sempre que se sortien de les pautes oficials.

A la nostra biblioteca hi podeu trobar:

• Feuerlicht, Roberta Strauss. Joe McCarthy y el McCarthismo : el odio que transtornó a Norteamérica. Barcelona : Grijalbo, 1976.

• Hall, Stuart. The Hard road to renewal: Thatcherism and the crisis of the left. London : Verso, 1988.

• Stockman, David A. El Triunfo de la política: por qué fracasó la revolución de Reagan. Barcelona : Grijalbo, 1986.

• Veiga, Francisco. El Desequilibrio como orden: una historia de la posguerra fría, 1990-2008. Madrid : Alianza, 2009.

Al nostre catàleg podeu trobar documents sobre: M. Thatcher, McCarthy, R. Reagan, L. Bréjnev, R.M. Nixon, Economia de postguerra

Nena - 99 Luftballons (1983)

Cançó de l'àlbum Nena del mateix grup, el 1983. La versió original és alemanya i es traduí a l'anglès, tot i que la primera va tenir més èxit. La lletra explica com un accident pot portar a una guerra nuclear: la història de 99 globus vermells que suren a l'aire, les forces militars detecten objectes voladors, els confonen i llencen un atac nuclear.

La fi de la Segona Guerra Mundial i començament de la Guerra Freda ve conduït pel bombardeig de les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki per part dels Estats Units, únic atac nuclear de la història. A partir d'aquest moment tant els Estats Units com l'URSS, així com altres potències menors es van amenaçar amb armes nuclears llestes per a disparar, garantint la destrucció total de l'enemic.

Una de les conseqüències d'aquesta situació d'alarma constant és l'increment de les exportacions armamentístiques, convertint-se en un negoci de gran importància pels països desenvolupats. Les despeses militars es van incrementant contínuament i cada vegada suposen un major percentatge del Producte Interior Brut. La carrera armamentista va tenir conseqüències especialment nocives per al Tercer Món, on substituïen inversions per al desenvolupament i despesa social per despesa militar.

A la nostra biblioteca hi podeu trobar:

• Telefóno rojo, volamos hacia Moscú [Pel·lícula cinematogràfica]. Directed by Stanley Kubrick. Madrid : Sony Pictures Home Entertainment, 2011.

• International Standing Conference on Conflict and Peace Studies. Nuclear deterrence: implications and policy for the 1980s. Editors: Barrie Newman, Malcolm Dando. London : Castle House Publications, 1982.

• Russell, Bertrand. El Sentit comú i la guerra nuclear. Barcelona : Institut Català Internacional per la Pau, 2015.

• El frío y las tinieblas: el mundo después de una guerra nuclear. Paul R. Ehrlich, Carl Sagan (et al.). Madrid : Alianza, 1986.

Al nostre catàleg podeu trobar documents sobre: II Guerra Mundial, Guerra Freda, Guerra nuclear

Scorpions - Wind of change (1990)

Cançó de l'àlbum Crazy World, d'Scorpions, el 1990. La lletra exalta els canvis polítics de l'Europa de l'Est, com són la caiguda del mur de Berlín, els canvis als països comunistes i un futur en què s'acabarà la Guerra Freda i la caiguda de la Unió Soviètica.

M. Gorbatxov arriba al poder amb una política de diàleg amb els Estats Units. Tots dos països estaven debilitats econòmicament. La carrera armamentista, sobretot la nuclear, era molt costosa, i si bé abans constituïa un motiu de creixement econòmic, aleshores era un fort entrebanc per a les economies. La Guerra Freda arribava a la seva fi amb la desintegració del bloc soviètic, l'enderrocament del major símbol europeu que era el Mur de Berlín el 1989, la desaparició del Pacte de Varsòvia el 1991 i el desmembrament de l'URSS el mateix any.

No hem de subestimar l'increment del pacifisme i l'antimilitarisme entre la població oriental i occidental, amb moviments i organitzacions que van influir fortament en les decisions polítiques.

A la nostra biblioteca hi podeu trobar:

• Good bye Lenin! [Pel·lícula cinematogràfica]. Director: Wolfgang Becker. Barcelona : Cameo Media, 2004.

• Tras el muro: diez años después de 1989: balance de una década de transformaciones en los países del Centro y Este de Europa. Coordinadores: Gabriel Flores y Fernando Luengo. Barcelona : El Viejo Topo, 2000.

• Dahrendorf, Ralf. El Recomienzo de la historia: de la caída del muro a la guerra de Irak. Buenos Aires : Katz, 2006.

Al nostre catàleg podeu trobar documents sobre: Mur de Berlín, Postcomunisme, Perestroika, M. S. Gorbatxov, Pacifisme, Antimilitarisme

Hi ha moltes altres cançons que tracten dels diferents aspectes i conflictes de la Guerra Freda com Billy Joel - We didn't start the fire, Jimmie Osborne - God, please protect America, U2 - Bullet the blue sky o New Year's day , Sting - Russians, Jesus Jones - Right here, right now, Sex Pistols - Holidays in the sun, David Bowie - Heroes o When the Wind Blows, DEVO - Cold War, Morrissey - Everyday is like Sunday, Queen - Hammer to fall, Ramones - Bonzo Goes to Bitburg, Prince - Ronnie Talk To Russia, Oingo Boingo - Nothing to Fear, Polanski y el ardor - Ataque preventivo de la URSS, Rational Youth - Dancing on the Berlin Wall, Frankie Goes to Hollywood - Two Tribes, Peter Gabriel - Juegos sin fronteras..., i d'altres que ja hem afegit a Spotify.

Fonts consultades

• 15 Cold War-Era protest songs that made a difference. The Culture Trip [en línia]. 6 de desembre de 2016 [Consulta: 23 de maig 2017].
  Disponible a <https://theculturetrip.com/north-america/usa/articles/15-cold-war-era-protest-songs-that-made-a-difference>

• Flashback: Cold War songs of the ’80s. Metro Weekly [en línia]. 2 de març de 2014 [Consulta: 18 de maig 2017]. Disponible a <http://www.metroweekly.com/2014/03/flashback-cold-war-songs-of-th>

• Powaski, Ronald E. La Guerra fría : Estados Unidos y la Unión Soviética, 1917-1991. Barcelona : Crítica, 2000.

• Viquipèdia [en línia]. San Francisco (California): Wikimedia Foundation, 2017. [Consulta: 24 de febrer de 2017].
  Disponible a <https://ca.wikipedia.org>

• Villares, Ramón. El Mundo contemporáneo : del siglo XIX al XXI. Madrid : Santillana, 2012.