ESGLESIA PARROQUIAL
D'ASCÓ
D'ASCÓ
La Esglesia Parroquial d'Ascó també es coneguda com Esglesia de Sant Joan Baptista d'Ascó
Interior frontal de la església
Sant Joan Baptista és una església parroquial al centre de la vila d'Ascó (Ribera d'Ebre) catalogada a l'inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Església de planta rectangular i absis poligonal, que es troba construïda entre edificis, quedant lliure la façana principal. Consta d'una nau central coberta amb volta de canó, que és dividida per arcs torals que descansen sobre una cornisa i pilastres. Els laterals consten de capelles amb volta de creueria que s'obren a la nau amb arcs de mig punt. L'absis és romànic-gòtic octogonal (tallat per la clau de volta), amb volta de creueria. La sagristia fa de contrafort amb voltes de canó de pedra. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per un gran arc rebaixat, sota el qual hi ha un portal envoltat per un frontó dibuixat. La il·luminació de la nau es fa amb finestres quadrades situades entre els nervis de l'absis, entre els arcs torals i amb la rosassa. Els sostres estan ricament decorats amb pintura al fresc.
Història
L'any 1148, Ramon Berenguer IV en dotar la Catedral de Tortosa es va reservar l'Església d'Ascó per construït i mantenir la seva capella comtal a la Seu tortosina. A la seva mort, l'església d'Ascó passà a la Catedral de Tortosa, l'any 1163. L'any 1607 encara conservava la seva estructura primitiva octogonal. El 1703 s'amplià des de la clau de volta del presbiteri, en repoblar-se la vila de cristians, després de l'expulsió de moriscos l'any 1610. El 1668, per una cadira del persbiteri d'Ascó -on volia seure el Comanador de l'Orde de l'Hospital, senyor d'Ascó i comarca, i que no permeteren ni el Rector ni el Bisbe- calgué la intervenció de 152 doctors de la Llei de Barcelona, València i Tortosa. El 1901, per tal d'incloure el lloc de naixença del Beat de Pere Sans dins el cor de l'església d'Ascó, es va comprar la casa del costat i s'amplià l'edifici amb el cor.
S'accedeix a l'esglesia per una escalinata, al final de la qual hi ha la portada profusament decorada. És d'arc de mig punt, custodiada per pilastres que sostenen una cornisa.