CENTRAL NUCLEAR

La central nuclear d'Ascó és una central nuclear de segona generació situada a la Ribera d'Ebre (província de Tarragona), entre les localitats d'Ascó i Flix; i al marge dret del riu Ebre. La central dista 65 kilòmetres de LLeida i es troba a uns 110 quilòmetres de la desembocadura de l'Ebre.

Aquesta central nuclear està formada per dos reactors nuclears: Ascó I i Ascó II. El primer reactor va començar a operar el 10 de desembre de 1984i el segon el 8 de març de 1986. Els reactors tenen una potència de 1.032,5 MW i 1.027,2 MW. Ambdós són reactors termics d'aigua a pressió, és a dir, de tipus PWR . El seu sistema de refrigeració capta aigua del riu Ebre i consta de torres naturals i forçades.

El 2021 el Consell de Segurata Nuclear va decidir allargar la vida útil de la central fins al 2029 en el cas d'Ascó I i el 2030 per a Ascó II. Superant els 40 anys pels quals estaven dissenyats els reactors.

HISTORIA

L'energia nuclear es va començar a utilitzar a Catalunya l'any 1974 amb la posada en marxa de la central nuclear de Vandellòs (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp). Durant la dècada dels vuitanta es va consolidar amb la construcció de tres nous reactors, dos a Ascó (Ribera d'Ebre) i un altre a Vandellòs. L'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), una agrupació d'empreses formada pel Grup Endesa i Iberdrola, és des d'aleshores l'encarregada de l'explotació de les centrals.

La construcció de les centrals nuclears Ascó I i Ascó II va durar més de 10 anys. El 1974 es va atorgar el permís de construcció a Ascó I i un any després a Ascó II. Després de la concessió dels permisos, van començar les obres de la central.

El llarg procés de construcció de les centrals va començar amb l'adequació de les més de 250 hectàrees de terra. Durant mesos, excavadores i camions van treballar per anivellar el terreny, transportant terra d'un lloc a l'altre. El següent pas va ser començar a construir els edificis.

És en aquesta fase quan arriben nombrosos treballadors especialitzats de tot Espanya: encofradors, mecànics, enginyers, soldadors, etc.

No va ser fins al mes de juny de 1983 que es va sincronitzar el reactor de la unitat 1 per primera vegada, si bé la seva operació comercial no va arribar fins al desembre de 1984. Per la seva part, el segon grup es va connectar per primera vegada l'octubre de 1985 i va iniciar l'operació comercial el març de 1986.

GESTIÓ
La central nuclear d'Ascó, igual que la de Vandellòs, és gestionada per l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II, A.I.E (ANAV), que està participada per Endesa i Iberdrola.

El reactor I de la central d'Ascó és gestionat al 100% per Endesa, i el II en un 85% per Endesa i un 15% per Iberdrola

ANAV és l'agrupació de dues companyies que gestionaven independentment el funcionament de Vandellos ll i de les dues centrals d'Ascó.

Aquesta agrupació produeix anualment més de 24.000 milions de Quilowatts hora d'electricitat, el que suposa aproximadament el 50% de l'energia elèctrica consumida a Catalunya.

IMPACTE AMBIENTAL

En l'avaluació d'impacte ambiental publicada el 2011, favorable a la construcció d'un magatzem de residus radioactius en la pròpia central, es van assenyalar els elements ambientals significatius de l'entorn del projecte.

No s'ubica en cap espai natural protegit, ni de la Xarxa Natura 2000, ni protegits per lleis nacionals o autonòmiques. Els espais protegits més propers són el Lloc d'Importància Comunitaria Riberes i Illes de l'Ebre, i el LIC i ZEPA Serra de Montsant-Pas de l'Ase, situats a més de 2,8 km al nord i a una mica més de 2 km al sud de la central. Una mica més de 2 km al sud de la zona es localitzen les àrees importants per a la conservació de les aus (IBA) Serra del Montsant i de Prades i Ports de Beseit-Muntanya Turmell.5

A l'entorn de la central no hi ha cap espècie de planta protegida, sensible, endèmica o amenaçada.

Pel que fa a la fauna, la parcel·la es troba dins l'àrea de l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) i la comunitat d'amfibis alberga espècies com el gripau corredor (Bufo calamita), tòtil (Alytes obstetricans) o gripau d'esperons (Pelobates cultripes).

Reserva de la Biosfera Comarques de l'Ebre

El 2012 el consell internacional de coordinació del programa Man and Biosphere de la Unesco va paralitzar la candidatura de les comarques de l'Ebre com a reserva de la biosfera per l'existència de la central nuclear d'Ascó. El projecte s'haurà de modificar per excloure els "territoris nuclears" si es vol evitar el rebuig definitiu a la candidatura.

Sucesos

2005

• El 14 de enero de 2005, tras una parada automática del reactor desde plena potencia falló una turbobomba del sistema de agua de alimentación auxiliar. El suceso fue clasificado Nivel 1 en la Escala INES.​

2007

• El 29 de mayo de 2007, se declararon inoperables una motobomba y la turbobomba de agua de alimentación auxiliar. Se procedió a parar la planta. La causa del caudal inferior al previsto era que una arandela metálica estaba obstruyendo el paso de caudal. El suceso fue clasificado Nivel 1 en la Escala INES.​

2008

Artículo principal: Incidente en Ascó 2007/2008

Vista de la torre de refrigeración de la central nuclear de Ascó.

El día 5 de abril de 2008 el Consejo de Seguridad Nuclear(CSN) informó de un incidente sucedido en la central nuclear de Ascó. Aunque fue categorizado inicialmente como nivel 1 en la Escala Internacional de Accidentes Nuclear (INES), el CSN decidió elevar el incidente a nivel 2 el día 14 de abril por inadecuado control del material radiactivo y por proporcionar información incompleta y deficiente al organismo regulador. Esto supuso la destitución del director y el jefe de protección radiológica de la central.

La estimación de actividad vertida finalmente ascendía a un máximo de 84,95 millones de bequerelios (2,3 milicurios (mCi)) de ⁶⁰Co, ⁵⁴Mn, ⁵¹Cr y ⁵⁹Fe.

El día 22 de abril se habían realizado 900 medidas de trabajadores, previéndose la vigilancia sobre un total de 1550, constatando en todos los casos medidos la ausencia de contaminación radiactiva.​

En mayo del 2009 el incidente de fuga de partículas radiactivas del 2007-2008 se tradujo en la imposición de una multa de más de 15 millones de euros por parte del Ministerio de Industria.​

2011

El 21 de enero de 2011, se realizaron movimientos indebidos de unas compuertas por tener un peso superior al admitido . El hecho no tuvo impacto en las personas ni en el medio ambiente y fue categorizado como nivel 1 (INES).​

2012

En noviembre de 2012, el informe del Sistema Integrado de Supervisión de Centrales Nucleares (SISC) del último trimestre de 2011 afirmó que inspectores del CSN no pudieron encontrar documentación sobre el almacenamiento de 233 fuentes radiactivas encapsuladas que se contabilizan en el programa general de residuos radiactivos. Según la empresa las fuentes cuyo paradero se desconoce, habrían sido almacenadas en bidones, y parte de los cuales se habrían transportado al almacén de baja y media actividad de El Cabril (Córdoba), aunque no existe documentación que lo avale, añade el documento del SISC. Las otras fuentes se habrían depositado en el interior de bidones que estarían aún en el almacén temporal de residuos radiactivos de la nuclear, junto con residuos de diversa naturaleza, "constatándose discrepancias entre lo indicado en el inventario o transmitido verbalmente a la inspección, y lo indicado en la documentación de los bidones".

Características y datos técnicos

Los dos grupos tienen prácticamente las mismas características con alguna pequeña excepción que se mencionará más adelante en la descripción:​

• General

  • Tipo de unidad: Nuclear.

  • Potencia por unidad: 1032,5 MW el primer grupo y 1027,2 MW el segundo.

  • Año puesta en servicio: 1984 el primero y 1986 el segundo.

  • Combustible: UO2 enriquecido.

• Reactor

  • Tipo de reactor: PWR.

  • Diseño: Westinghouse.

  • Elementos de combustible

    • Distribución de las barras: 6 bancos de 8 barras/banco.

  • Barras de combustible

    • Material de la vaina: Zircaloy 4.

  • Vasija del reactor

    • Diámetro interior: 4,878 m.

    • Altura total: 11,039 m.

    • Peso neto: 429 t.

• Barras de control

  • Material absorbente: Cd-In-Ag.

• Contención

  • Altura interior: 59,06 m.

  • Diámetro interior: 40 m.

• Sistema de refrigeración del reactor

  • Presión nominal de servicio: 157,2 bar.

  • Velocidad media: 4,7 m/s.

  • Temperatura del refrigerante (entrada): 288,7 °C.

  • Temperatura del refrigerante (salida): 327,3 °C.

  • Bombas del refrigerante

    • Número de bombas: 3.

• Generadores de vapor

  • Número de generadores por reactor: 3.

  • Tipo de generador: Framatom/Siemens.

  • Superficie de transferencia de cada generador: 6103 m².

  • Condiciones del vapor a plena carga en tobera de salida

    • Caudal: 1969 t/h.

    • Temperatura del vapor: 281,2 °C.

• Turbina

  • Potencia máxima: 1200 MW.

  • Número de cuerpos: 1 AP 2 BP.

  • Velocidad de régimen: 1500 rpm.

• Condensador

  • Fluido refrigerante y procedencia: Agua río Ebro.

  • Caudal condensado: 4150 m³/h.

  • Caudal refrigerante: 134,28 m³/h.

• Torre de refrigeración

  • Altura: 160 m.

  • Diámetro de la base: 117 m.

• Alternador

  • Tipo de alternador: Síncrono 4 polos.

  • Fabricante: Westinghouse.

  • Tensión en bornes: 21 kV.

  • Refrigeración del estátor: Agua.

  • Frecuencia: 50 Hz.

• Transformador

  • Fabricante: ABB.

  • Número por unidad: 3.