JOBSHADOWING MURTOSA, PORTUGAL

O AGRUPAMENTO DE ESCOLAS DA MURTOSA 

Està constituït per cinc escoles (EBS Padre António Morais da Fonseca, EBI da Torreira,  Centro Escolar da Saldida,  EB1 do Monte i EB1 de São Silvestre) i està ubicat a Murtosa, un municipi portugués d’uns 10.000 habitants, situat al districte d'Aveiro, a la regió del Centre i a la subregió de Baixo Vouga, amb una gran tradició pesquera i de recollida del moliço, alga subaquàtica que serveix d’adob natural, en unes peculiars barques de fusta dites moliceiros.

L’entorn natural d’aquesta població lusa, amb ries, platges i dunes, és un dels seus principals atractius. Podreu obtenir més informació del agrupamento en la seua pàgina web ttps://aemurtosa.edu.pt

Els nostres companys del departament de valència Anna i Blai van visitar esta escola de l'1 al 3 d'abril de 2025 i a continuació ens conten la seua experiència.

PRIMERA JORNADA - 1 D’ABRIL 25

Ens ha rebut el nostre contacte, Pedro Leite i hem visitat o agrupamento de escolas da Murtosa, un grup d’escoles agrupades en un gran espai, encara que independents. Hui hem estat al grup de primària sobretot, on ens han explicat els diversos projectes que porten a terme.

Hem estat a les dues aules inclusives, on treballen amb alumnat amb discapacitats físiques i cognitives. En cada aula hi haurà uns 15 alumnes que són assistits per dues o tres professores en cadascuna, la qual cosa és insuficient, però s’organitzen bé.

Hem recorregut diversos espais, com ara el pati interior per als més menuts, totalment adaptat i amb materials i aparells apropiats a la curta edat. Altres llocs destacables són la biblioteca, l’hortet escolar i la sala de relaxació, subvencionada per la càmera municipal amb suport de l’AFA, molt bonica, amb elements diversos (tubs luminiscents, llit d’aigua, música ambiental, projector d’imatges…) on porten l’alumnat hiperactivat o sobreestimulat perquè s’hi relaxe.

L’organització de la participació assembleària de l’alumnat també està treballada, com es reflecteix en una acta de l’elecció de diputats estudiantils.

Cal dir que la decoració interior de l’edifici està minuciosament treballada amb participació de l’alumnat: perxes amb motius de conillets, penjolls decoratius del sostre, murals diversos, un fotoreclam amb fons de Pasqua on fer-se fotos en un cèrcol decorat amb ous pasqüers, etc.

Els corredors estan plens de vida, de plantes creant un jardí interior que cuida el personal auxiliar (adminitratius, personal de neteja, etc.), contractat per l’ajuntament, que també fan tasques de guarderia i extraescolars en períodes vacacionals i altres funcions diverses, com ara servir al bar de la sala de professorat), de panells sobre regles de seguretat, consells per controlar l’ansietat que pareix formar part d’un programa d’educació emocional… La integració vegetal en l’interior del centre és total i fins i tot hi havia un gos que ha adoptat el centre durant el dia que és estimat com a mascota per tothom.

El professorat és molt simpàtic, amable, extremadament professional, vocacional i amb un sentit de la companyonia i del treball en equip admirable.

Denís, coordinador de projectes, ens ha fet una sessió específica explicativa dels diversos projectes que porta a terme l’escola:

1. Ecoescola: a Portugal hi ha una Xarxa d’ecoescoles que fa servir el reciclatge com a valor mediambiental i alhora com a mitjà de finançament de projectes i infraestructures del centre, el qual, minvat de recursos, tracta d’autofinançar-se. El reciclatge ocupa tot el centre de forma que trobem papereres de reciclatge específic en cada classe, per tots els corredors i als espais exteriors amb missatges i murals que recorden la importància de les tres erres. L’escola és centre receptor de residus de tot tipus (paper, plàstic, piles, electrodomèstics, etc.) amb ajuda de les famílies, empreses i ajuntament. Després tot allò es ven per traure diners. L’alumnat també participa del procés de selecció i reciclatge de part del material i el professorat dedica hores lliures a l’organització i el trasllat.

També hi ha cartells a les aules i als banys per a reduir el consum energètic, per apagar els llums,etc. i pintades al costat de les clavegueres que recorden que els residus no reciclats contribueixen a la contaminació dels mars.

D’altra banda, tenen màquines d’òsmosi en tot el centre per a consum gratuït d’aigua i, per tal d’evitar el consum de botelles de plàstic, reparteixen botelles d’alumini reomplibles a alumnat i professorat.

A més a més, hi ha periòdicament xarrades de sensibilització mediambiental, com la que vam escoltar a càrrec d’un activista mediambiental, Fernando Paiva, que va tractar a la sala multiusos, dirigint-se a un grup molt nombrós d’alumnat, temes com els residus que l’alumnat deixa al pati (va abocar-ne allí davant mateix una bossa plena que acabava d’arreplegar), dels abocats al riu Mondego durant les festes universitàries de Coimbra i dels joves a tot arreu, la contaminació de les platges I del rius com a conseqüència de les empreses, de les burilles que es tiren a la platja, d’allò que es tira a la ciutat i arribar per les clavegueres a la mar, etc., de la importància de la regeneració de les dunes, del perill que representa banyar-se en determinades zones de la platja on no hi ha socorristes, de l’erosió que estan patint les costes, del perjudici que causa a la fauna i flora costanera, dels perills de l’ús excessiu del mòbil entre la població jove, etc.

4. Centre multiesportiu: Hi ha un programa multiesports que permet la coordinació amb diverses instal·lacions del poble, de forma que l’alumnat va un dia a la piscina per aprendre a nadar o per perfeccionar, un altre va a muntar a cavall amb suport de l’ajuntament de dos pobles. A més, tenen pistes exteriors grans multiesports i un gimnàs enorme amb vestidors amplis, rocòdrom, etc.

Hi ha una planificació exhaustiva de quin grup i quina activitat esportiva diferent ha de fer cada dia exposada en cartells.

5. Igualtat de gènere i inclusió: Altre projecte que desenvolupa el centre està relacionat amb la igualtat de gènere i amb la integració de l’alumnat disruptiu o amb baixes capacitats. Es tracta de la reconversió d’una de les dependències del complex educatiu en una “casa modelo”. La idea és que a l’alumnat que no progressa segons el curriculum general se li adapten uns continguts més pràctics que tinguen a veure amb la seua vida diària (cuinar, planxar, netejar, cosir…) en un àmbit rural on la pesca, l’agricultura i la ramaderia són els sectors econòmics predominants dins del primari.

SEGONA JORNADA - 2 D’ABRIL 25

En tornar a la principal, hem visitat la sala de professorat i hem conegut gran part del professorat. És una sala que té molta vida i molt bon ambient. Els espais estan diferenciats, d’una banda hi ha sala de treball, que comunica amb una altra, d’esplai, on estan els casellers i una sala d’estar, amb taules redones, pantalla de televisió, un espai de sofàs en forma de L i on hi ha una barra de bar, amb cafetera, nevera, microones…

Pel que fa a l’acollida del professorat, ens han explicat que, com  que aquest curs va arribar molt de professorat nouvingut, van fer  una gimcana per tot el centre i, en acabar, un dinar popular.

L’última sessió va consistir en l’assistència a una classe de llengua i literatura portuguesa de l’últim curs, equivalent a 2n de batxillerat (tenen 5 hores setmanals), on hi havia sols una dotzena d’alumnes, totes dones, treballant la comprensió lectora i anàlisi literària de textos de Saramago i la sintaxi, d’una manera prou participativa per part de l’alumnat. Com a llengua estrangera tenen l’opció de l’anglés o l’espanyol majoritàriament.

A l’aula la distribució de les taules i les cadires és l’estàndard, hi havia una gran pissarra tradicional, però no pantalla digital. Pel que sembla la digitalització al centre no està molt avançada, encara que sí hem vist alguna pantalla digital en aules de menuts i el subdirector ens comenta que hi ha projectors a les aules.

Finalment, hem observat que l’alumnat té el mòbil damunt la taula, encara que no l’usa durant la classe, però en els intermedis el fa servir i van amb ell pels corredors i al pati. No sembla que hi haja una normativa restrictiva en aquest àmbit.

TERCERA JORNADA - 3 D’ABRIL 25

L’organigrama del centre està compost pel director, un subdirector i 3 adjunts a direcció.

Aquest equip està al càrrec de tot el professorat, dins del qual hi ha una única psicòloga dins del departament d’Orientació,

L’àmbit administratiu està compost per un cap de serveis administratius, que està al càrrec de 8 tècnics.

A més, hi ha un grup d’auxiliars assistents que s’encarreguen de la neteja, del servei de cafeteria I de les activitats extraescolars durant la vesprada.

Aquestos dos grups, tant equip administratiu com auxiliar assistent, depenen de l’ajuntament.

Un dia a l’any se celebra al centre una fira professional que compta amb l’assistència de diferents universitats i cicles professionals que presenten l’oferta a l’alumnat, a la qual vam assistir.

El subdirector també va comentar-nos que sols hi ha una màquina expenedora de productes processats i l’eliminaran prompte per millorar la qualitat alimentària de l’alumnat.

D’altra banda, vam comprovar que els bancs del pati estan pintats de colors diferents com si fóra un mural donant vida i color a aquest espai d’oci.

Finalment assistírem a una xarrada protagonitzada per un activista mediambiental que va ser molt productiva i interessant (descrita anteriorment).

Durant la sessió vam poder comprovar que no hi ha una normativa específica que regula l’ús del mòbil, l’alumnat l’usa sense massa restriccions mentre no està fent classe i en el moment en què el professorat diu que el guarde ho fa o ja no l’ús. La mesura pedagògica està basada en el bon ús i no en la prohibició i funciona de manera general.

CONCLUSIONS:

BONES PRÀCTIQUES A IMPORTAR A L'IES EL CABANYAL

1. La creació d’una sala de relaxació per a l’alumnat hiperactivat o sobreestimulat perquè s’hi relaxe considerem que és una bona idea.

2. L’organització de la participació assembleària de l’alumnat al nostre centre no està gens treballada, així que pensem que seria convenient que els coordinadors de cicle fomentaren les assemblees i en coordinàrem l’acció estudiantil.

3. La qualitat alimentària de l’alumnat podria millorar eliminant les màquines expenedores de productes processats i buscant alguna fórmula alternativa més sana (concerts amb les botigues de proximitat, com ara forns o fruiteries…).

4. El reciclatge com a valor mediambiental s’hauria de fomentar més introduint papereres de reciclatge específic en cada classe, per tots els corredors i als espais exteriors amb missatges i murals que recorden la importància de les tres erres.

5. La mobilitat sostenible s’hauria de fomentar amb implicació de les famílies perquè l’alumnat vinga al centre amb bicicleta. Caldria habilitar un gran pàrquing de bicis, demanar la construcció de carrils bici al voltant del centre i la col·locació de guals en tots els passos de zebra. Finalment cada curs escolar hi hauria de fer-se un dia de cicloturisme col·lectiu i tancar l’escola per a crear sensibilització.

6. També caldria col·locar cartells a les aules i als departaments per a recordar que cal apagar els llums i la pantalla digital per a reduir el consum energètic.

7. D’altra banda, la ubicació de màquines d’òsmosi en tot el centre per a consum gratuït d’aigua per a l’alumnat és una idea genial i, per tal d’evitar el consum de botelles de plàstic, comprar i repartir botelles d’alumini reomplibles a alumnat i professorat.

8. La realització periòdica de xarrades de sensibilització mediambiental sobre l’entorn més immediat mostrant els residus que l’alumnat mateix deixa pel pati I els seus voltants i mostrant fotos de les deixalles que cada cap de setmana deixa el botellot a l’avinguda i altres iniciatives semblants seria molt interessant.

9. Celebrar cada any el dia dels valors, que anirien canviant cada any associats a un projecte concret, que pot ser recordat amb una llegenda a la porta de cada aula.

10. La realització d’una campanya de sensibilització per tindre cura de les instal·lacions, posant cartells als banys i a altres espais és també important.

11. La insonorització d’alguns espais del centre, com ara l’aula de Música, que pateixen una major contaminació acústica, podria ser un projecte atractiu per al centre.

12. La millora dels espais comuns, especialment la sala de professorat, que caldria estructura amb espais diferenciats, d’una banda la sala de treball i d’altra la d’esplai, amb compra de taules redones,  un espai de sofàs en forma de L i una barra amb cafetera, nevera, microones…

13. L’acollida del professorat podria millorar molt creant una comissió específica que treballe per la sociabilització, preparant festes estacionals, jocs, guies amb la informació bàsica del centre… perquè el professorat nouvingut s’hi integre més fàcilment.

14. Un pla integral amb consells per controlar l’ansietat que pateix alumnat i professorat hauria de formar part d’un programa d’educació emocional que no existeix al nostre centre.

15. La presència de plantes al nostre centre és residual, tot I que la campanya anual que es fa. La integració vegetal en l’interior del centre és mínima i s’hauria de potenciar molt més, ja que la conscienciació i implicació dels membres del claustre és quasi inexistent.

16. Altra idea importable és donar color al pati pintant els bancs grisos de ciment i així aconseguir una major afecció de l’alumnat en relació amb el seu espai d’oci.

17. El centre hauria de reservar una part del pressupost a projectes de millora d’aquest tipus i allà on no arribe sempre es poden buscar fórmules d’autofinançament, com mercadets, rifes, etc.

Porto, 4 d’abril de 2025

Anna Moreno i Blai Villa