“Avui és el Dia Internacional en contra de l’Assetjament Escolar. Crec que el dia mereix que la secció d’avui no sigui en conya. Els pares que tingueu canalla al cotxe, més petits o més grans, feu-me el favor d’apujar el volum, que intentaré fer una cosa que m’agrada molt: parlar-los com si fossin gent de la meva edat.

Sempre escoltem la versió de la persona que ha rebut bullying a l’escola. Jo avui us vinc a dur la versió de la persona que ha fet bullying. Jo he fet bullying a l’escola, de primer a quart d’ESO sobretot, una mica menys a batxillerat.

Deixeu-me d’entrada dir-vos una cosa: si no teniu clar si allò que li feu a aquell company o companya és bullying, definitivament és bullying. Sempre pensem que el bullying és el que li fan els altres a aquella persona, no el que li fem nosaltres. De fet, pensem que encara la persona maltractada ens hauria d’estar agraïda a nosaltres, que només li fem coses molt més lleus que els altres, que són els dolents de veritat. Mesquiníssim punt de vista, petits cínics egocèntrics.

Trencar material escolar és bullying. Posar un malnom, un mote, és bullying. Iniciar un rumor és bullying. Fer broma del caràcter que sigui sobre l’actitud o l’aspecte d’una persona, si aquesta persona no n’està participant, és bullying.

Jo he fet totes aquestes coses que acabo de dir, i mai vaig tenir percepció de ser jo qui feia bullying. Perquè quan tu estàs maltractant l’altra persona no penses en la persona maltractada. Penses en tu mateix i en com allò t’ajudarà a cridar l’atenció de les persones de qui et vols guanyar l’amistat, d’aquells i aquelles que creus que estan per damunt de tu, i que per deixar-te accedir a ells han de veure com no ets dels dèbils, com marques clarament quin és el teu bàndol.

Estàs maltractant una persona i utilitzant-la com a eina per marcar el teu estatus. L’estatus de saber que si no ets botxí, seràs víctima. Però també estàs fent una altra cosa de la qual és més difícil adonar-se al moment. Estàs creant els teus fantasmes de demà. Estàs, a poc a poc, allunyant-te de la possibilitat de, en un futur, sentir-te bona persona del tot, sentir-te net de remordiments. Els traumes sempre tenen dues direccions, la primera, sobre la víctima, la segona, sobre l’instigador quan pren consciència del que ha fet.

Volies ser important per als altres? Ho seràs. Però no per als qui et pensaves. Seràs important en la vida d’altres persones, sí, però de les persones que ara estàs menyspreant. Seràs un mal record en les ments d’aquestes persones. Seràs un obstacle a superar durant molts, molts anys. Associaran la teva cara de merda amb tot allò que no els deixa avançar, que els fa por, que els fa pensar en el passat com una època dolenta, que condiciona les seves relacions.

I tu, petit o petita bully, amb el temps, hauràs trobat una feina, potser tens una parella estable o estàs a gust amb un grup d’amics. Intentaràs estar en pau al màxim, però un dia recordaràs la cara d’aquesta persona de la qual et reies i entendràs que sí, que allò també estava malament, i la pau desapareixerà. Perquè –i aquí ve la justícia– per a tu no hi haurà clausura. L’altra persona, com a víctima, trobarà la pau en saber-se supervivent –físicament o emocional– d’aquell moment. Mentre que tu, amb tot el coneixement i l’autoconsciència adquirida amb els anys, entendràs que mai tindràs el perdó d’aquesta persona.

Company, ets el dolent d’aquesta història. Petits i petites bullies que m’escolteu des del cotxe o des de la cuina de casa, a la vida es pot ser barana o barrera. Una persona barana ajuda els del seu entorn a tirar amunt, i puja amb ells, mentre que una persona barrera potser sí que acapara tot el protagonisme en un moment determinat, perquè frena els altres, però eventualment l’acabaran saltant. Tots seguiran pujant, ell es quedarà al mateix lloc.

Tot el que hagueu fet fins ara ja és irreversible, però que ningú us marqui el que pugueu començar a fer a partir de demà. A partir de demà sigueu baranes. I als i les que patiu assetjament a escola, només una idea molt clara: aguanteu. Esteu aprenent a aguantar molt abans que tothom. I tothom n’ha d’acabar aprenent.

Bon Dia Internacional en contra del Bullying a tothom. Cap agressió sense resposta.”

MILLOR PEL·LÍCULA

CODA: Los sonidos del silencio

MILLOR DIRECCIÓ

Jane Campion per El poder del perro

MILLOR ACTRIU PROTAGONISTA

Jessica Chastain per Los ojos de Tammy Faye

MILLOR ACTOR PROTAGONISTA

Will Smith per El método Williams

MILLOR ACTRIU DE REPARTIMENT

Ariana DeBose per West Side Story

MILLOR ACTOR DE REPARTIMENT

Troy Kotsur per CODA

MILLOR GUIÓ ORIGINAL

Belfast de Kenneth Branagh

MILLOR GUIÓ ADAPTAT

CODA, Sian Heder

MILLOR FOTOGRAFIA

Dune, Greig Fraser

MILLOR MUNTATGE

Dune, Joe Walker

MILLOR BANDA SONORA ORIGINAL

Dune, Hans Zimmer

MILLOR CANÇÓ ORIGINAL

No Time to Die, de Sin tiempo para morir (Billie Eilish y Finneas O’Connell)

MILLOR DISSENY DE VESTUARI

Cruella, Jenny Beavan

MILLOR MAQUILLATGE I PERRUQUERIA

Los ojos de Tammy Faye, Stephanie Ingram, Linda Dowds i Justin Raleigh

MILLOR DISSENY DE PRODUCCIÓ

Dune, Patrice Vermette i Zsuzsanna Sipos

MILLOR DISSENY DE SO

Dune, Mac Ruth, Mark A. Mangini, Theo Green, Doug Hemphill i Ron Bartlett

MILLORS EFECTES VISUALS

Dune, Paul Lambert, Tristan Myles, Brian Connor i Gerd Nefzer

MILLOR PEL·LÍCULA D'ANIMACIÓ

Encanto, Jared Bush, Byron Howard, Yvett Merino i Clark Spencer

MILLOR PEL·LÍCULA DOCUMENTAL

Summer of Soul, Questlove, Joseph Patel, Robert Fyvolent i David Dinerstein

MILLOR PEL·LÍCULA INTERNACIONAL

Drive My Car, Ryusuke Hamaguchi (Japó)

MILLOR CURTMETRATGE D'ACCIÓ REAL

The Long Goodbye, Aneil Karia i Riz Ahmed

MILLOR CURTMETRATGE D' ANIMACIÓ

The Windshield Wiper, Alberto Mielgo i Leo Sanchez Barbos

MILLOR CURTMETRATGE DOCUMENTAL

The Queen of Basketball, Ben Proudfoot

MILLOR PEL·LÍCULA

SIS DIES CORRENTS. Dirigida per Neus Ballús, escrita per Neus Ballús i Margarita Melgar i produïda per Miriam Porté.

MILLOR PEL·LÍCULA EN LLENGUA NO CATALANA
LIBERTAD. Dirigida i escrita per Clara Roquet i produïda per Tono Folguera, Maria Zamora, Sergi Moreno i Stefan Schmitz.
MILLOR DIRECCIÓ
Neus Ballús, per SIS DIES CORRENTS
MILLOR GUIÓ
Clara Roquet, per LIBERTAD

MILLOR PROTAGONISTA FEMENINA

Maria Morera, per LIBERTAD

MILLOR PROTAGONISTA MASCULÍ

Mohamed Mellali, per SIS DIES CORRENTS

MILLOR DIRECCIÓ DE PRODUCCIÓ
Albert Espel i Kostas Sfakianakis, per MEDITERRÁNEO
MILLOR PEL·LÍCULA DOCUMENTAL
EL RETORN: LA VIDA DESPRÉS DE L’ISIS. Dirigida per Alba Sotorra, escrita per Alba Sotorra i Júlia Parés Fabrellas, i produïda per Alba Sotorra Cinema (Alba Sotorra) i Televisió de Catalunya (Cristina Muñoz)
MILLOR PEL·LÍCULA D'ANIMACIÓ
MIRONINS (LA PEL·LÍCULA). Dirigida per Mikel Mas i Txesco Montalt, escrita per Celia Rico i Cristina Broquetas i produïda per Mikel Mas Bilbao, Ángel Coronado, Oriol Roca, Iván Agenjo i Alejandro Cervantes.

MILLOR CURTMETRATGE

FARRUCAS. Dirigit per Ian de la Rosa, escrit per Ian de la Rosa i Jana Diaz i produït per Carlotta Schiavon, Inés Massa, Jana Diaz i Pau Brunet.

MILLOR PEL·LÍCULA PER A TELEVISIÓ
FREDERICA MONTSENY, LA DONA QUE PARLA. Dirigida per Laura Mañá, escrita per Rafa Russo i Mireia Llinàs i produïda per Miriam Porté.
MILLOR DIRECCIÓ ARTÍSTICA
Balter Gallart, per LAS LEYES DE LA FRONTERA
MILLOR MUNTATGE
Neus Ballús i Ariadna Ribas, per SIS DIES CORRENTS

MILLOR ACTRIU SECUNDÀRIA

Ángela Cervantes, per CHAVALAS

MILLOR ACTOR SECUNDARI
Valero Escolar, per SIS DIES CORRENTS
MILLOR MÚSICA ORIGINAL
Arnau Bataller, per MEDITERRÁNEO
MILLOR FOTOGRAFIA
Gris Jordana (AEC), per LIBERTAD

MILLOR VESTUARI

Vinyet Escobar, per LAS LEYES DE LA FRONTERA

MILLOR SO
Daniel Fontrodona, Oriol Tarragó, Marc Bech, Marc Orts, per TRES
MILLORS EFECTES VISUALS
Alex Villagrasa, per MEDITERRÁNEO
MILLOR MAQUILLATGE I PERRUQUERIA
Sarai Rodríguez, Nacho Díaz i Benjamín Pérez, per LAS LEYES DE LA FRONTERA
MILLOR PEL·LÍCULA EUROPEA
OTRA RONDA. Dirigida per Thomas Vinterberg, escrita per Tobias Lindholm i Thomas Vinterberg, i produïda per Sisse Graum Jørgensen i Kasper Dissing.
PREMI ESPECIAL DEL PÚBLIC
MEDITERRÁNEO. Dirigida per Marcel Barrena, escrita per Danielle Schleif i produïda per Tono Folguera, Sergi Moreno, Adrià Monés, Ibon Cormenzana, Ignasi Estapé i Sandra Tapia.