Lírica

Bressol de vida, camins de somnis

Pont de cultures ai, qui ho diria

Ha estat el mar

Mireu-lo fet una claveguera

Mireu-lo anar I venir sense parar

Sembla mentida

Que en el seu ventre

Es fes la vida

Ai, qui ho diria

Sense rubor

Mireu-lo fet una claveguera

Ferit de mort

De la manera

Que el desvalisen

I l'enverinen

Ai, qui ho diria

Que ens dona el pa

Mireu-lo fet una claveguera

Mireulo anar I venir sense parar

On son els savis

I els poderosos

Que s'anomenen

Ai, qui ho diria

Conservadors?

Mireu-lo fet una claveguera

Ferit de mort

Quanta abundancia

Quante bellesa

Quanta energia

Ai, qui ho diria

Feta malbé

Per ignorancia, per imprudencia

Per inconsciencia I per mala llet

Jo que volia

Que m'enterressin

Entre la platja

Ai, qui ho diria

I el firmament

I serem nosaltres

Ai, qui ho diria

Els qui t'enterrem

Maremar, feu-vos present

A l'altar del meu paisatge,

Maremar, que els antics déus

Avui són molt lluny de casa.

Un tro per la recança

Un port per la ferida

I per l'amor, la cala.

Maremar, doneu-nos vent

Hi ha demà i vela blanca,

Maremar, i si potser

Ni huracà, ni massa calma.

Que el temps és curt i passa

Com una estranya dansa

De pas sense petjada.

Mira com ve l'aire

Que et vol convidar al seu ball.

Gira i ves enlaire,

Núvol d'esperança blanc.

Pren-lo i embriaga't

Amb la seva flaire

Com nomès ho fa un amant.

Mira com ve l'aire

Que et vol convidar al seu ball.

Maremar, doneu-nos pau

Però amb el tremp de l'olivera.

Que no posa mai

El seu ramatge verd-blau

A la mà d'aquell

Que la voldria sotmesa.

Que omplim d'estels la barca,

Però que un pesat bagatge

No ens malmeni les xarxes.

Mira com ve l'aire

Que et vol convidar al seu ball.

Gira i ves enlaire,

Núvol d'esperança blanc.

Pren-lo i embriaga't

Amb la seva flaire

Com només ho fa un amant.

Mira com ve l'aire

Que et vol convidar al seu ball.

Maremar...

Vigila el mar,

que la pluja no és teva

i el sol enlluerna a poc a poc.

Vigila el mar,

que la boira t'esbulla

i el vent plora el record.

Vigila el mar,

que l'ocell ja no canta

i els terrats,

i els terrats,

i els terrats s'han cobert de brutor.

Vigila el mar,

que les cales són preses

i els pins callen la cançó.

Vigila el mar,

que els teus ja no tornen

i naus estranyes

omplen el teu port.

Vigila el mar,

que l'ocell ja no canta

i els terrats,

i els terrats,

i els terrats s'han cobert de brutor.