Si en el primer trimestre ens vam centrar a descobrir com la filosofia ens ajuda a revelar la realitat i a trobar una primera certesa en el "Jo" de Descartes, en aquesta etapa fem un pas més enllà per explorar qui som nosaltres i com hem de viure.
Aquest trimestre ha estat un viatge de contrastos. Hem partit de l’antiguitat amb l'antropologia de Plató, on hem analitzat la naturalesa de l’ànima i la seva lluita interna entre la raó i els desitjos. Posteriorment, ens hem endinsat en la modernitat de Kant, que ens ha ensenyat que el nostre coneixement té límits però que la nostra moralitat ha de ser universal i basada en el deure. Finalment, hem sacsejat aquests fonaments amb la crítica vitalista de Nietzsche, qui ens proposa trencar amb els valors establerts per abraçar la vida i la voluntat de poder.
L’objectiu d’aquest apartat no és només exposar els sabers teòrics apresos, sinó reflexionar sobre com aquestes idees, sovint oposades, configuren la nostra manera d’entendre l'ètica, la tecnologia i el sentit de la nostra pròpia existència en el món actual.
-Sabers bàsics
L’Antropologia Platònica (Dualisme Antropològic): He après que Plató concep l'ésser humà com una unió accidental de cos (presó, món sensible) i ànima (immutable, món de les idees). L'ànima és tripartida: Racional (prudència), Irascible (fortalesa) i Concupiscible (temprança).
L’Idealisme Transcendental de Kant: He comprès que no coneixem les coses com són en si (Noümen), sinó com se'ns apareixen (Fenomen). Kant revoluciona el pensament amb el "Gir Copernicà": el subjecte no és passiu, sinó que ordena la realitat mitjançant les categories de l'espai i el temps.
La Crítica de Nietzsche a la Cultura Occidental: He estudiat la distinció entre el que és apol·lini (ordre, raó, mesura) i el que és dionisíac (caos, vida, passió). Nietzsche proposa la "Mort de Déu" per superar el nihilisme i permetre l'arribada de l'Übermensch (Superhome), que crea els seus propis valors.
-Destreses desenvolupades
Anàlisi Comparativa: Capacitat per contrastar la visió de l'ànima de Plató (universalista) amb la visió vitalista de Nietzsche (que critica la metafísica com una negació de la vida).
Pensament Crític sobre l'Ètica: Aplicació de l'Imperatiu Categòric de Kant (actuar segons màximes que vulguis que siguin llei universal) per avaluar dilemes morals moderns.
-Nous interrogants
L'Algoritme i el Fenomen de Kant: Si la nostra realitat digital està filtrada per algoritmes (que decideixen què veiem), estem vivint en un "Fenomen" artificial creat per una màquina? Podem arribar mai a veure el "Noümen" (la realitat real) darrere del feed de TikTok o Instagram?
Rellevància: Vital per entendre la nostra autonomia i llibertat d'informació.
L’Übermensch i la Transhumanisme: El Superhome de Nietzsche, que supera la condició humana actual, podria ser equivalent a l'ésser humà millorat tecnològicament (IA integrada, biotecnologia)? És la tecnologia la nostra manera de "crear nous valors" o és una nova forma d'esclavitud?
Rellevància: Crucial per al debat ètic sobre els límits de la ciència i l'evolució de la nostra espècie.
-Interès despertat
M'ha fascinat el concepte de Nihilisme en Nietzsche. La idea que els valors tradicionals s'han buidat de contingut em sembla molt connectada amb la sensació de desorientació de la societat actual (xarxes socials, consumisme). També m'ha sorprès el rigor de Kant: la idea que la moral no depèn de la felicitat, sinó del deure.
Què em queda per aprendre?
Tot i haver aprofundit en la base de l'antropologia i l'ètica, sento que encara hi ha camí per recórrer en la comprensió d'aquests sistemes tan complexos:
L'aplicació pràctica de l'Imperatiu Categòric: Tot i que entenc la teoria de Kant, em queda per aprendre com aplicar amb total rigor la seva ètica en situacions quotidianes on els deures entren en conflicte, especialment en un món on la moral sembla cada cop més relativa.
La transició del Nihilisme a l'Übermensch: M'interessa seguir explorant el procés de creació de valors de Nietzsche. Encara em resulta difícil visualitzar com una societat sencera podria desprendre's de les estructures morals tradicionals sense caure en un buit absolut, i m'agradaria veure com altres filòsofs posteriors han abordat aquesta por al buit.
La relació entre ànima i neurociència: Després d'estudiar la divisió de l'ànima de Plató, em queda el dubte de com dialogaria aquesta visió clàssica amb els descobriments actuals de la neurociència sobre el funcionament del cervell. És la "part racional" de Plató el que avui anomenem escorça prefrontal?