Embedded Files
En aquesta SA, l'únic interrogant que he sigut capaç de resoldre, segons el meu punt de vista, de manera satisfactòria, és la capacitat que ha causat que l'ésser humà sigui el dominant en la Terra, i que es distingeixi de la resta d'éssers vius: el pensament. Aquesta és la facultat que considero que respon a la qüestió de la SA 3: Què ens fa ser humans?
En l'anterior trimestre vam aprendre què és el dualisme antropològic. Aquest descriu, molt resumidament, que l'ésser humà està dividit en dues parts: cos (material i mortal) i ànima (immaterial i immortal). Aquesta teoria em sembla convincent, però crec que no és prou completa. És per això que la reformulació cartesiana, que hem après aquest trimestre, ha sigut clau per al desenvolupament del dualisme antropològic.
René Descartes, un filòsof francès del segle XVII, considerat el "pare de la filosofia moderna", va ser qui va replantejar l'ànima del dualisme antropològic, proposant que és, en realitat, la substància pensant. Aquesta és l'encarregada de pensar, dubtar, imaginar i voler, i deixa en evidència l'existència de l'ésser humà amb el famós raonament: Penso, llavors existeixo ("Cogito, ergo sum"). La substància extensa, que és la part oposada a la substància pensant, fa referència al cos, que, segons l'antropologia cartesiana, no és necessari per al pensament i es redueix a un mecanisme depenent de la ment (la substància pensant). Un altre punt que diferencia el dualisme d'en Descartes amb el dualisme antropològic és que proposa que la glàndula pineal era el punt d'unió del cos amb la ment, i que es localitzava al cervell.
Em sembla que l'antropologia cartesiana és la teoria més encertada per definir què ens fa ser humans, ja que evidencia el fet que existim i pensem, i la capacitat de pensar no és present en cap ésser viu, llevat dels humans.
Aquest trimestre hem tractat conceptes que, personalment, m'han semblat difícils de comprendre en profunditat. La principal causa ha sigut el fet que havíem de comprendre, a més del concepte per si mateix, el context històric. Per tant, implicava un doble treball: entendre la idea i comprendre el marc històric en el qual s'ha desenvolupat. Per exemple, en la teoria anteriorment explicada, es presenta el cos com un mer mecanisme, que funciona com una espècie d'engranatge. Tenint en compte el marc històric, el desenvolupament d'aquesta teoria coincideix amb el desenvolupament de la tecnologia d'engranatges i creació de màquines innovadores com el rellotge de peu. També la forta presència de la religió cristiana va coincidir amb el moment en què es va elaborar la teoria de l'antropologia cartesiana. El punt és que tant el progrés de la tecnologia i el gran impacte de la religió cristiana van poder incidir en el dualisme antropològic d'en Descartes. És per això que considero que, en gairebé tots els conceptes, és important assimilar tant el concepte en si mateix com el context històric, per així poder comprendre com és que s'han formulat aquestes consideracions i com és que encara són vigents.
En síntesi, en aquest segon trimestre he après, entre altres idees, el concepte de substància pensant que va proposar Descartes, i també a tenir en compte el context històric en el qual s'han desenvolupat les teories, per tal de comprendre-les i tenir una visió més general de les coses. Per tant, considero que he après una destresa (el fet que a partir d'ara tractaré de tenir en compte el context històric en el qual es desenvolupen les idees) i un saber (l'antropologia cartesiana).
Page updated
Report abuse