Quins interrogants m'han aparegut?

L'únic interrogant que em va sorgir era sobre el racionalisme cartesià, l'única cosa que, personalment, m'ha semblat interessant en aquest trimestre, ja que coincideix amb les meves ideologies i trobo que és menys abstracte que els altres filòsofs, és a dir, és més concís. Va ser durant una classe, en la qual vas mostrar-nos uns treballs de filosofia fets pels alumnes de 1r de batxillerat, en els quals un grup explicava un concepte o una teoria, i argumentaven per què hi estaven d'acord. En aquesta classe, vas demanar qui estava d'acord amb cadascun dels conceptes/teories, i quan vas demanar pel dualisme d'en Descartes, vaig aixecar la mà. Vas dir que justifiqués per què estava d'acord amb la seva teoria, i vaig justificar-la dient que és l'única que deixa clara l'existència de l'ésser humà gràcies a la capacitat de pensar. No obstant això, em vas proposar un contraargument: Una persona en coma, és un ésser humà, tot i que no pensi?

En el seu moment no vaig prestar-li gaire importància. No va ser fins uns dies més tard, que mentre jugava amb el meu germà de tres mesos, vaig recordar que els nadons no pensen i, per tant, podia ser que no fossin éssers humans. Així doncs, vaig recordar el contraargument que em vas proposar i vaig posar-me a pensar i qüestionar l'antropologia cartesiana. La conclusió a la qual vaig arribar va ser que, en el cas dels nadons, la capacitat de pensar estava en potència, ja que posteriorment seria present (si creixen de la manera adequada), i, en el cas de les persones que no poden pensar (ja sigui perquè estan en coma, hagin patit qualque lesió cerebral, etc.), continuen sent éssers humans pel fet que la substància pensant la considero inherent a l'ésser humà, i no té per què estar sempre en funcionament per ser pròpia dels éssers humans, fins i tot si algú no pensa mai en la seva vida, perquè la substància pensant és l'essència humana, i pot no manifestar-se.