Abril
Versió de Maria del Mar Bonet
Com un ocell posat
a dalt de tot d'un arbre,
Abril vigila el seu temps
alerta, que tot canvia.
L'herba més petita de les plantes
verdeja mentides de bon temps,
i el cel, ara gris, ara bon dia.
Entre el polsim daurat
que fan els plàtans
passa la gent indiferent,
entre espurnes vives i ferides
canta i ajuda el vent.
Un abril em va portar
per l'aire una cançó,
el meu amic la cantava,
també la vull cantar jo.
Ai, abril, mes amorós,
aire de llum,
vol de llavors!
Què ens durà el riu d'abril
dins el corrent:
aigua neta, aigua bruta,
bones hores o mal temps?
Seran de mort o de vida
aquestes flors?
Jo vull la del meu amic,
clavell de bones olors.
Estimat, no estiguis trist
si et costa alenar;
si no ens ha canviat el març
un bon abril ho farà.
ABRIL
Abril menut,
abril menut que prens
la mà a la primavera
i vas deixant l'hivern.
Com pots deixar
com pots deixar que el maig
t'aparti de la terra,
tu que prepares el bon temps?
Jo tinc entre el meu cant
un altre abri lmés gran:
tinc un amor, besades i cançons,
i no et diré el seu nom!
Petit estel,
el meu pàl·lid estel,
reflex de tendresa
d'aquell que mira al cel.
Mirant-te anit
tan dolç i tan tendret,
vaig oblidar adormir-me,
Santa Maria dels Estels!
Jo tinc entre el meu cant...
Rosella al vent,
petit bocí vermell,
la teva pell tremola
quan dansa amb tu el ponent.
Faré un vestit,
faré un vestit ben roig
que duri poc, que es trenqui,
quan se'l posi el meu amor.
Jo tinc entre el meu cant.
POETA DEL MES - MARÇ - ABRIL
Maria del Mar Bonet - 1947 Palma
Parlar de Maria del Mar Bonet és parlar de Cultura, d'innovació i tradició. Ha traspassat fronteres i durant cinquanta anys ha construït una obra immensa i d'una qualitat magnífica a la qual nosaltres volem retre-li aquest humil homenatge, difonent la poesia que ella ha musicat.
DANSA DE PRIMAVERA
Febrer m'ha duït la carta tan precisa:
vol que els lilàs s'obrin pels dits
i, en el cor, m'hi creixi una palmera.
Què exigent que ve la primavera!
Què exigent que ve la primavera,
i el meu cor tan malaltís,
tenc por que es cremi dins de la foguera,
no puc desfer-me del seu encís.
No puc desfer-me del seu encís,
obrir les branques i ballar amb ella,
pentinar-me al seu vent la cabellera,
cantar les llunes de les seves nits.
Cantar les llunes de les seves nits,
cantar vermells de la tardor,
cantar el silenci de la nova neu,
cantar, si torna, el dolorós amor.
Cantar, si torna, el dolorós amor
i néixer un poc més en l'intent,
i créixer un poc més cada entretemps
i volar amb el vent i les noves llavors.
Volar amb el vent i les noves llavors;
qui sap on el vent em portarà,
a dins el cor d'una terra antiga,
o creixeré al fons de la mar.
Febrer m'ha duït la carta tan precisa:
vol que els lilàs s'obrin pels dits
i, en el cor, m'hi creixi una palmera.
Què exigent que ve la primavera!
ALENAR
El sol que no surti avui
i que tornin els estels
que jo t'he de mester a prop
per jugar amb els teus cabells.
Si tu toques i jo cant
vol dir que mos entenem
i tot el camí que feim
serà per anar endavant.
A València hi ha un carrer
que té geranis i sombres,
humitats i tenebrors
saliva i enteniment.
Si voleu saber quin és:
el carrer dels Cavallers.
Tres portes tinc a ca meva
obertes a tots els vents:
la que està oberta per tu
l'altra per la bona gent,
la tercera per la mort
que la tancarà el meu temps.
Àngel caigut
principi del foc
magrana oberta,
tot això ets tu per mi
jo n'estic certa.
Adéu lluna de nit
adéu sol de migdia
adéu a tots els estels
qui me féreu companyia.
Adéu als que heu escoltat
la meva veu per amiga
jo he cantat en nom vostro
la vostra veu és la mia.
POETA DEL MES - FEBRER
LLuis Maicas, Inca 1954
Al llarg d'aquests darrers 40 anys ha reunit una obra variadíssima i extensa, amb més de 80 publicacions. Ha escrit dietaris, quaderns de viatge, catàlegs, poemes, epigrames, articles, assaig i novel.les.
Ha col.laborat amb pintors, músics, escriptors i fotógrafs per desenvolupar una activitat cultural inquieta.
La seva és una mirada escèptica davant el conformisme de la majoria. En Lluís Maicas ha trobat refugi en la poesia per observar i escriure sobre l'absurd, la injustícia, el convencionalisme d'alguns i ho fa amb humor i de vegades, fins i tot amb sarcasme. Diu que escriu "allò que li agradaria llegir i que llegeix allò que li agradaria escriure". En tot cas, tot i no ser conegut per una gran majoria, en Lluís Maicas sap que hi ha un cercle selecte de lectors a qui sorprèn i que el segueixen estimulant a escriure i a crear el seu món particular.
Des del poeta del mes, li volem retre aquest humil i merescut homenatge.
EL MES DE FEBRER
El mes de febrer
Mal m'estar dir-ho jo, que en soc part
interessada, però el mes de febrer,
tot i la seva fama de mes inclement,
xerec i de mal passar, és el millor
de l'any. Essent el mes més curt,
diuen que perquè els escrivans
li furtaren dos dies i dues nits,
deixa que els jorns es facin llargs
i que floreixin els ametllers,
no pas per estalviar-se el blanc
de la neu, ans per il.luminar
els conreus amb el blanc fulgent
de les flors. El mes de febrer
porta abric xeviot ennuvolat,
bufanda de caixmir i guants de pell
d'estiu, car als matins se li glacen
les articulacions dels dies de les mans.
Malgrat les proposicions del déu
del temps, febrer mai no s'ha volgut
canviar amb cap altre mes de l'any
La casa cremada i altres incendis, 2018
OBRA
És l’autor de:
1977.- 1877-1977, 100 anys de calçat a Inca. Opuscle.
1980.- Aproximació a la bibliografia d’Inca. Recerca. Amb Gabriel Fiol.
Dossier de la nova plàstica a Mallorca. Recerca. Ed. Berenguer d’Anoia.
1991.- Bèsties domèstiques. Poemes.
1992.- Bricolage à trois. Poesia objectual.
1993.- 40 de febre. Carpeta&text.
Auditoria. Poemes.
1994.- Suite mínima. Poemes.
Baladufa sèrbia. Poesia objectual.
1995.- Campana incerta. Poemes.
El contracte. Narració.
1996.- Bon mal viatge. Instal·lació i catàleg. Galeria Joan Oliver “Maneu”.
Tatuatge. Poemes.
1997.- Viatge al cor. Poemes. Ed. Los Iconos de Ferón.
Trilogia amorosa. Cibacroms.
El seny del lladre. Poemes.
1998.- Àngela. Narració. Ed. Los Iconos de Ferón. Amb Miquel Mestre.
Escapulons d’ungla. Poemes.
L’unglaret. Poesia objectual.
El seny del foll. Poemes.
1999.- Exposició poesia objectual. Galeria Joan Oliver “Maneu”.
Natures mortes. Poemes. Ed. Perifèrics.
2000.- D’ofici botxí. Poemes.
2001.- Registre fòssil. Poemes. Ed. Perifèrics Poesia.
SEX. Poemes. Amb il·lustracions de diversos autors.
Oracle orat. Poemes.
2002.- Paraula de poeta. Poemes. Col·lecció Poemes Essencials, núm. 20.
Botí d’estiu. Llibre catàleg de peces.
2003.- Calendari confidencial. Col·lecció Naufràgils número 1. (Març)
Un ballo in masquera. Col·lecció Naufràgils número 2. (Juny)
La saviesa del foll. Col·lecció Naufràgils número 3. (Setembre)
Quadern de viatge. Dietari. Ed. Perifèrics Debat.
Trilogia amorosa. Naufràgils Especial I. (Desembre)
2004.- Paisatges. Col·lecció Naufràgils número 4. (Març)
La terra borda. Poemes. Il·lustracions de Pep Coll. Joan Oliver Maneu Editor.
Escacs. Col·lecció Naufràgils número 5. (Juny)
Capolat. Col·lecció Naufràgils número 6. (Setembre)
L’hàbit del foll. Naufràgils Especial II. (Desembre)
2005.- El ventre de les marees. Exposició i catàleg. Galeria Joan Oliver “Maneu”. Amb textos de Miquel Mestre.
Naufràgils. Col·lecció Naufràgils número 7. (Març)
Quadern de viatge 2. Dietari. Ed. Perifèrics Debat.
La pedra viva. Dietari mínim. Ed. Perifèrics Debat. Editat conjuntament amb QdV2.
Cascs. Col·lecció Naufràgils número 8. (Juny)
Una vida imperfecta. Col·lecció Naufràgils número 9. (Setembre)
Quatre històries i un fals quadern. Naufràgils Especial III. (Desembre)
2006.- La terra borda. Poemes. Biblioteca d’Escriptors Mallorquins.
L’Alguer. Poemes i Fotos. Col·lecció “inca tombouctou” número u. (Desembre)
Cronologia de les coses inútils. Exposició i catàleg. Galeria can Janer. Inca.
Original i còpies. Llibre mecanografiat d’un sol exemplar sobre un projecte de 1995.
2007.- Cremen les paraules. Poemes. Il·lustracions de Tófol Sastre. Ed. El Tall.
Cremen les paraules. Poemes. Capsa amb il·lustracions de Tòfol Sastre. 49 exemplars.
El pes de l’acer. Novel·la. Ed. Ensiola
Sidi bu-Said. Poemes i fotos. Col·lecció “inca tombouctou” número dos. (Juliol).
Naufràgils. Recull dels 9+3 números de la col·lecció. Disseny de l’edició: Enric Aguilera.
Quadern de viatge 3. Dietari. Ed. Perifèrics Debat.
2008.- Retrat submergit. Poemes. Il·lustracions Tòfol Sastre.
Cartes de navegació dels mars del Sàhara. Poemes i collages.
La memòria del mamut. Poemes i collages.
2009.- Autoretrat en obres. Poemes. Ed. Perifèrics Poesia.
Quadern de viatge 4. Dietari. Ed. Perifèrics Debat.
Exposició de peces a la galeria Joan Oliver “Maneu”. (Nov/Des).
2011.- Teràpies de sedició. Dietari. Ed. Ensiola Testimoni.
2012.- Sediments de paisatge. Fotografia urbana.
L’home provisional. Novel·la. Ed. Perifèrics Narrativa.
Dosis. Dosis de prosa. Col·lecció Gincrònics. Maig.
No afeixuguen els presents que no pesen. Col·lecció Gincrònics. Setembre.
L’armistici. Dietari. Ed. Ensiola Testimoni.
Culpables de suïcidi. Col·lecció Gincrònics.. Desembre
2013.- Un sospir dins l’ambre. Col·lecció Gincrònics. Març.
El cel de l’infern. Poemes. Ed. Lleonard Muntaner.
Dosis dos. Dosis de prosa. Col·lecció Gincrònics. Setembre.
Obra dispersa de Wallace J. Moore. Col·lecció Gincrònics. Desembre.
2014.- Petit format. Col·lecció Gincrònics. Març.
On resideix l’ombra. Poemes. Ed. Perifèrics Poesia.
2015.- No es convida particularment. Prosa. Col·lecció llopvolant (1). Maig.
Escric perquè és barat. Poemes. Col·lecció llopvolant (2). Setembre.
Monòleg de l’atracador. Prosa/teatre. Col·lecció llopvolant (3). Desembre.
2016.- Doble joc de tres. Novel·la. Ed. Ensiola.
Pols de mirall. Poemes. Col·lecció llopvolant (4). Març.
Un viatge a Itàlia. Poemes. Col·lecció llopvolant (5). Juny.
Horitzonts de sal. Fotos i versos. Col·lecció llopvolant (6). Setembre.
Inventari d’itineraris. Exposició i catàleg. Galeria Joan Oliver “Maneu”. (Set/Oct).
Bloc talibà. Textos i collages. Col·lecció llopvolant (7). Desembre.
2017.- On els homes estimen les rotondes. Poemes. Col·lecció llopvolant (8). Març.
Flor de sofre. Poemes. Col·lecció llopvolant (9). Juny.
Cases de pas. Dietari. Ed. Perifèrics Debat.
L’últim alè abans de l’últim alè. Poemes. Ed. Ensiola.
2018.- Sortida d’emergència. Poemes. Col·lecció Baladufa (1). Novembre.
La casa cremada i altres incendis. Poemes. Ed. Perifèrics poesia.
2019.-Direcció prohibida. Poemes. Col·lecció Baladufa (2). Febrer.
Gual permanent. Poemes. Col·lecció Baladufa (3). Maig.
Goteres de llum. Poemes. Ed. Ensiola. Desembre.
2020.-Llibre de reclamacions. Poemes. Col·lecció Baladufa (4). Gener.
Epicuris a l’escola. Amb Pere Bonet. Plaquette de cançons. Agost
2021 -L'Armistici, editorial Ensiola.
http://lluismaicas.cat/lluis-maicas-2/
POETA DEL MES - GENER
Antònia Vicens (Santanyí, Mallorca, 1941), escriptora catalana de més ferma i interessant trajectòria.
De ben petita li agrada sentir la llengua que parlen al seu poble i escoltar la gent gran, i és a partir d'aquestes experiències que neixen els primers relats. El 1965 rep el primer reconeixement per la seva obra, en guanyar el concurs literari de Cantonigrós amb un recull de tres contes. Però l'autèntica prova de foc de la seva literatura és el premi Sant Jordi 1967 que obté amb la novel·la 39º a l'ombra, reeditada per Edicions 62 el 2002, una obra que rep comentaris ben entusiastes dels crítics de l'època. Aquest premi impulsa la seva literatura i, des d'aleshores, ha publicat nombroses novel·les, mentre la crítica i el lector hi continuen veient una escriptora tenaç i intel·ligent, preocupada per temes com la condició de la dona, la soledat i la terra pròpia, és a dir, els canvis que ha patit l'illa de Mallorca durant els últims 30 anys i com ha influït aquest fet en les últimes generacions.
A més d'altres novel·les, com La Santa (1980), Terra seca (1987), Febre alta (1998), Lluny del tren (2002), Ungles perfectes (2007) o Ànima de gos (2011); ha publicat llibres de contes recollits en el volum Tots els contes (2005), narrativa juvenil, els reculls de poesia Lovely (2009), Sota el paraigua el crit (2013), Fred als ulls (2015) i Tots els cavalls (2017), Premi Cavall Verd de poesia, i un llibre de memòries en col·laboració amb Josep Maria Llompart: Vocabulari privat (1993). Té obra traduïda a l'alemany i el castellà.
El 1998 és presidenta en funcions de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual també és vicepresidenta a les Illes de 1997 a 2004. El 2016 n'és nomenada sòcia d'honor. Aquest mateix any rep el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Palma, la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Santanyí i el Premi Josep M. Llompart de l'Obra Cultural Balear.
Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo.
Actualització: Nausica Solà.
Fotografies de l'arxiu personal de l'autora i del pòrtic © Lleonard Muntaner Edicions.
LOVELY
Vas al Corte Inglés i a la planta dels cosmètics
t’embadaleixes davant les promeses de joventut eterna.
La dependenta de la firma Lancaster
pintada como una geisha et ven un pintallavis que no empraràs mai
perquè si bé et precisa la forma de la boca
t’accentua les fines i transversals línies del llavi superior.
Pagues i et regala una mostra del perfum Lovely
de Sarah Jessicar Parker.
La dependenta de la firma Helena Rubinstein
de pell madura mal dissimulada
sota dos dits de Face Sculptor Make-up Rich Lifting Foundation
et ven una crema de nit reafirmant que no et posaràs mai.
Perquè després de desar la cuina desar les paraules
escurades amb els plats i les culleres
després de ficar a la banyera
els somnis bruts i el pensaments opacs
t’estiraràs al sofà i t’ompliràs de la porqueria
que llença la televisió.
Pagues i et regala una mostra de perfum Lovely
de Sarah Jessica Parker.
Però no et perfumaràs. L' aroma de Lovely
no és compatible amb la pell dels teus records.
ressenya
Els poemes de Lovely es vertebren, sobretot, entorn del record de la infantesa. Es tracta d’un retaule d’ambients i de personatges provinents dels primers anys de vida de l’autora, a la Mallorca de postguerra, passats pel sedàs de la memòria. En aquest sentit, és força il·lustrador el “pòrtiC”, el poema que enceta el volum, escrit des del present. Una dona compra cosmètics en uns grans magatzems tot i saber que no els acabarà usant: “Però no et perfumaràs. L’aroma de Lovely / no és compatible amb la pell dels teus records”. És, la pell dels records, el punt de partida corpori del retorn a la infantesa, a què Vicens fa referència també en altres poemes: “Els records / són minúsculs com les monedes d’un cèntim. Cal / tenir-ne les butxaques plenes per poder anar al forn / a comprar pa”.
Així doncs, i des d’aquesta base autobiogràfica i memorial, a les parts centrals de Lovely Vicens basteix un tapís sobre la infantesa, la llibertat, l’educació rebuda i els valors sobre els quals reposava. Una doctrina basada en els preceptes del nacionalcatolicisme i del patriarcat que, des de la perspectiva del temps, l’autora condemna. Destaquen, en aquest àmbit, una sèrie de poemes emmarcats entre parèntesi, que configuren una clara crítica a la manera d’educar del moment: “(No era amor la mà / que t’ensenyava a caminar. // No era tendresa la cullera / que t’ensenyava el camí a la boca. // Deien: / Aquesta nena ens pertany / tenim tan poques coses!)”. En aquesta sèrie, unificada pel tret tipogràfic del parèntesi i també per la repetició d’alguns versos clau, Vicens agrupa la pròpia veu i la del lector o lectora, a qui s’adreça en segona persona, i les diferencia d’un exogrup: aquell plural en tercera persona conjugat en passat, que podria englobar els pares i educadors repressors.
Per altra banda, cal fer referència també a com Vicens retrata els personatges del pare i de la mare. Podríem identificar la mare com una de les principals encarregades de l’educació que tant critica en alguns poemes, mentre que el pare, que treballa fora de casa —és mariner, contrabandista—, rep un tractament més idealitzat. Així doncs, són diversos els passatges en què Vicens cita directament la mare mentre critica alguns hàbits del pare, mentre que ell és mostrat com un personatge benefactor: és qui regala a l’autora, “[s]atisfet d’haver pogut comprar la mar / a la seva filla”, la seva primera llibreria, o la màquina d’escriure. És, també, el personatge del pare, la figura homenatjada des del dol: són diversos els poemes que retornen la trama al present i ens presenten un home vell, preocupat per la decadència del propi cos, que finalment agonitza amb la filla al seu costat.
En definitiva, Lovely és un exemple clar de com la poesia pot ésser un catalitzador per a expressar l’experiència personal femenina en temps de repressió, i de com l’assumpció de la pròpia veu pot esdevenir un camí vàlid vers la reelaboració del relat col·lectiu d’una generació.
Portell i Clar, Sebastià (2016), "Antònia Vicens. Lovely", Lletra de Dona en Centre Dona i Literatura, Barcelona, Centre Dona i Literatura / Universitat de Barcelona, fecha de consulta.
http://www.ub.edu/cdona/lletradedona/lovely