BASES DEL DIVUITÈ CONCURS LITERARI BERENGUER D’ANOIA (2020-2021)
BASES
1. Hi pot participar tot l’alumnat de l’IES Berenguer d’Anoia.
2. Les obres que es presentin hauran d’ésser originals i inèdites, redactades en llengua catalana.
3. L’autor/a ha de signar l’obra amb un pseudònim i l’ha de lliurar en un sobre tancat on hi figuri ben visible el seu pseudònim i el premi al qual opta. A l’interior del sobre n’hi ha d’haver un altre, també tancat, on hi farà constar les dades personals: nom complet i curs.
4. Els originals s’hauran de presentar mecanografiats lletra ARIAL o similar cos 12 amb interlineat 1,5 per una sola cara i grapats a consergeria.
5. La modalitat Imatge i paraula s’ha de lliurar per correu@ a comissioling@iesberenguer.net
CATEGORIES
A. 1n i 2n d’ESO, Aula UEECO
B. 3r i 4t d’ESO i Formació Professional
C. Batxillerat i Grau Mitjà de Comerç
MODALITATS
• NARRACIÓ CURTA: podrà tenir una extensió d’entre 2.000 i 12.000 caràcters
• IMATGE I PARAULA: vincula un text de 140 caràcters a una imatge
• POESIA: constarà d’un poema com a mínim de 14 versos.
• CONTE IL·LUSTRAT: està adreçat als alumnes de Batxillerat. Podrà tenir una extensió d’entre 1 i 5 fulls (el text).
• CÒMIC: està adreçat als alumnes d’ESO. Haurà de tenir un mínim de 20 vinyetes.
El termini per presentar les obres és dilluns 29 d’abril a les 14:30
PREMIS
➔ UN PREMI DE NARRACIÓ CURTA I UN DE POESIA PER A CADA CATEGORIA
➔ UN ÚNIC PREMI PER A CONTE IL·LUSTRAT I CÒMIC.
➔ EL PREMI SERÀ DE 150€ EN VALS PER ALS COMERÇOS D’INCA
➔ EL VEREDICTE ES FARÀ PÚBLIC DIA 17 DE MAIG I EL LLIURAMENT DELS PREMIS DIA 20, DE MAIG A LES 18:00.
➔ EL JURAT PODRÀ DECLARAR DESERTA UNA O MÉS CATEGORIES.
JURAT
Bàrbara Calatayud, dept Educació Plàstica
Tomeu Morro, conserge
Elena Ferrer, dept d'Orientació
Tomeu Amengual, dept de Biologia
Margalida Marí, AMIPA
Marc Mercadé, dept Filosofia
LA LÀMPARA
Un dia un nin pensà com seria tenir una làmpara com la
d’Aladdin. Li va demanar com a regal de Nadal a sa
mare. La mare al·lucinant li va dir que era una ximpleria i
que no esperàs que d’alguna làmpara sortís un geni que li
concedís tres desitjos o una cosa així. En arribar el dia de
Nadal, al nin li varen regalar una làmpara, però no una com
la que volia, sinó un llum de peu. El nin tornà a la seva
habitació decebut pensant què podria fer amb allò. Quan
entrà es va trobar amb un segon regal, la làmpara que
volia. Va agafar-la amb tanta il·lusió que li va caure a terra.
En menys de dos segons va aparèixer el mal geni de la
mare que el va castigar sense videojocs.
JO ERA UNA JUGUETA
Jo era una jugueta que no sabía perquè era allà. Estava al carrer
enmig de molts vehicles. Òbviament no em podia moure, perquè si
qualcú em veia moure’m ho contaria a tot el món i per a que jo
serveixi, els nins han de voler jugar amb nosaltres, i els nins no
volen juguetes que es mouen quan ells no miren, o xerren quan ells
no volen.
No sabia com havia arribat i no estava molt segur de què fer. Però
una nit del 24 de desembre, un home passejava pel carrer, no hi
havia cap cotxe i mirava al front, però alguna cosa el va obligar a
mirar cap avall i em va trobar. Va mirar-me i després d’examinar-me
em va collir. A pesar de ser una simple joguina, em va recollir,
em va donar una oportunitat de servir i després va anar a un trineu
amb un parell de rens, i em va ficar a una bossa on hi havia unes
poques juguetes. Després d’un temps, l’home barbós va agafar la
bossa on era (ho vaig veure per un petit forat) i amb unes poques
joguines més, ens va embolicar a una capsa i ens va deixar allà.
Al dia següent un nin petit va desembolicar la capsa on era i amb
tota l’emoció possible em va veure a mi i a les altres joguines i va
començar a jugar amb nosaltres. I vaig ser immensament feliç,
perquè veure a un nin feliç, a les joguines, ens fa feliços.
Era un divendres, faltaven pocs dies perquè s’acabessin les
vacances de Nadal… Va nevar a la ciutat per primer cop en
molts d’anys. La meva germana i jo ens vàrem posar unes
botes, una gorra, els guants i la bufanda i vam baixar a jugar
amb la neu. Vam fer un ninot molt bonic. Moments més tard
van començar a passar coses molt estranyes. Es van apagar
els llums que il·luminaven el nostre carrer. La gent va
començar a córrer cada cop més ràpid. El seu rostre ho deia
tot, hi havia por a les seves cares. La mare ens va cridar des
del balcó.
-Ràpid, correu nenes!!! - va dir amb cara de pànic.
Un terrible virus havia arribat als nostres carrers.
NADAL
Nadal, temporada de reunions, rialles i bons moments familiars o
amb amics. Sempre pareix que tot és perfecte. La família sencera
petits dient-entre si el que li han demanat als tres Reis Mags de
regal, però demana-li a una persona que ha sortit de l’armari el dia
de Nadal davant tota la seva família, amb una mirada de
desaprovació venint de tota ella…