Artenquarentena
El museu Getty i el Rijksmuseum han llançat un nou repte per a entretenir-nos en aquest període de quarantena: representar (a la nostra manera) obres mestres d'autors com Klimt o Vermeer.
Escollireu un quadre conegut i intentareu reproduir-la imitant la composició, la llum, l'escenari...tirau de la vostra creativitat per fer aquest treball.
Micaela Amengual
Antonello da Messina, Anunciació 1476
Oli sobre taula , 45 x 34,5 cm, Palermo, Palau Abatellis, Galeria Regional
Antonello da Messina, (1430-1479) va ser un pintor sicilià del Renaixement. La seua obra palesa una punyent influència dels primitius flamencs. Va influir en el desenvolupament de la pintura del nord d'Itàlia, especialment de Venècia, el que resulta poc comú per a un pintor de la Itàlia meridional de l'època.
Micaela Amengual
La creació d'Adam de Miquel Àngel,
a la Capella Sixtina, amb el Creador a punt de tocar-lo amb un dit per donar-li la vida
Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni[ (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.
Durant més de setanta anys, el seu treball es va realitzar a Florència i Roma, que era on vivien els seus grans mecenes, la família Mèdici de Florència i els diferents Papes romans. Va ser el primer artista occidental al qual van publicar dues biografies en vida.
Tania Torrens
Mireia Fornes
Frida Kahlo
"Autoretrat amb collaret d'espines" 1940.
"Autoretrat amb collaret d'espines" va ser pintat en 1940. En aquesta obra, Frida Kahlo es pinta a si mateixa de front amb una corona d'espines en forma de collaret. Les espines s'enfonsen en el seu coll en representació del seu dolor després del divorci. Del collaret penja un colibrí mort, les seves ales esteses imiten a les celles de Frida. Sobre la seva espatlla esquerra hi ha un gat negre preparat per a saltar sobre el colibrí. En la seva espatlla dreta, està el seu mico, mascota que li va regalar Diego Rivera.
Mireia Fornes
Vermeer, la tela de La jove de la perla
El bust de la jove, de perfil, es retalla davant d'un fosc fons neutre i el seu cap, entregirat, dirigeix la mirada cap a l'espectador. La seva boca, oberta lleugerament com si anés a parlar, dota de major realisme la composició, recordant obres de Ticià, Tintoretto, Rembrandt o Rubens.
La model vesteix una jaqueta de tonalitats brunes i groguenques, en la qual sobresurt el coll blanc de la camisa, i cobreix el seu cap amb un turbant blau del qual cau un drap d'intens color groc, que hi crea un contrast cromàtic. La gran perla que li ha donat nom adorna l'orella de la jove, i recull el brillant reflex de la llum que n'il·lumina el rostre.
Johannes Vermeer o Jan Vermeer (Delft, 1632 - 1675) fou un pintor neerlandès especialitzat en interiors domèstics, retrats i vistes urbanes, l’obra de Vermeer és de les més singulars i aïllades de la pintura barroca.
Aina Bover
René Magritte, "Els amants"
El belga René Magritte va ser un dels grans mestres del surrealisme.
Utilitza imatges ambigües que pretenen canviar la percepció de la realitat preconcebuda i aguditzar la sensibilitat de l’espectador en relació a allò que ens rodeja.
Va estar influenciat per De Chirico, un altre mestre del surrealisme.
Magritte manipula imatges quotidianes com un joc en el que vol retornar-nos la frescor de la mirada.
Així, que dues persones es besin és també una imatge quotidiana, però que es besin amagats rere dos vels canvia totalment la percepció d’aquest gest.
Son dues persones sense identitat, però, per què? Es un amor prohibit? Potser un amor secret? Es tracta simplement de dos desconeguts que s’han agradat sense conèixer-se? Es perquè alguns amors son cecs?
Magritte no ens explica res, simplement, planteja. A partir d’aquí haurem de ser nosaltres els espectadors, els que haurem de treure les conclusions i fer la nostra interpretació.
I també cal fixar-se en el context perquè el pintor belga acostuma a jugar amb la idea de l’interior-exterior: aquí no sabem si el blau dels fons és una paret pintada d’aquest color o es tracta del cel. Una paret limita, però si és un espai obert, és el cel dels amants. Cadascú haurà de fer la seva interpretació.
Carlotta Mas
Jaques-Louis David, "La mort de Marat"
La mort de Marat és una pintura a l'oli realitzada per Jacques-Louis David el 1793 i que actualment s'exposa al Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica de Brussel·les.
La pintura representa la mort el 1793 de Jean-Paul Marat, l'escriptor del diari radical L'Ami du peuple (L'amic del poble), molt relacionat amb la facció jacobina durant el regnat del Terror, encara que mai no en va ser un membre indiscutible.
Marat va ser apunyalat el 13 de juliol, mentre escrivia a la seva banyera, per Charlotte Corday, la qual recolzava la facció girondina, més moderada i que va viatjar de Normandia a París obsessionada amb la idea d'assassinar l'home a qui ella percebia com una «bèstia» i així «salvar França». Va aconseguir aproximar-se-li usant el subterfugi de parlar-li de traïdors a la causa de la revolució. Corday el va assassinar amb un ganivet que havia amagat entre les seves robes. Va aconseguir entrar a la casa de Marat amb la pretensió de presentar-li una llista de gent que hauria de ser executada com a enemics de França. Marat li ho va agrair i li va dir que serien guillotinats la setmana següent, moment en el qual Corday immediatament el va apunyalar. Va ser guillotinada poc després.
Emmanuela Klaus Llabres
Frida Kahlo
Rocio Botteri Calderón
OREST KIPRENSKY, "Poor Lisa", 1827
El artista era un verdadero psicólogo que creó magníficos retratos de mujeres, pudo transmitir el alma y la delicadeza de las heroinas femeninas que retrataba.