La perspectiva cònica és un recurs de la representació gràfico-plàstica que serveix per a representar els objectes, ambients o paisatges, amb profunditat i sensació d'espai real.
És un recurs utilitzat prioritàriament en el mon de l'arquitectura, la ingenyeria civil, l'art, l'interiorisme, els video-jocs, el còmic i la il·lustració.
La perspectiva cònica surgeix en el Renaixement, Segle XV, en l'àmbit artístic.
Encara que ja era coneguda pels grecs en el segle V a de C, és amb artistes com Giotto, Brunellesqui, Leonardo da Vinci o Alberto Durero, tots ells renaxentistes, quan es desenvolupa amb estudis i tratats projectius.
PLÀNOLS
PLÀNOL DEL QUADRE Plànol on es produeix la projecció o dibuix.
PLÀNOL GEOMETRAL Plànol de terra on es col·loca la figura a dibuixar o projectar
PLÀNOL D'HORITZÒ Plànol paral·lel a terra i que passa per l'alçaria dels ulls de l'espectador.
LÍNIES
LÍNIA DE TERRA Límit inferior del dibuix.
LÍNIA D'HORITZÒ Intersecció plànol d'horitzò i plànol del quadre.
PUNTS
PUNT DE VISTA Ulls de l'espectador o dibuixant.
PUNT PRINCIPAL Projecció del punt de vissta en el plànol del quadre.
PUNS DE DISTÀNCIA Punts en la línia d'horitzò a la mateixa distància del punt principal (distància principal).
DISTÀNCIA PRINCIPAL Distància entre el Punt de vista i el punt Principal P: PV
La TASCA 5 :: és un exercici d'aula que has d'entregar el mateix dia de su realització.
RECURSOS
En aquest video podeu analitzar la forma de treball de la Perspectiva cònica Obliqua, per punts mètrics. Si descarregueu l'arxiu i ho imprimiu, podeu practicar el traçat, a la vegada que apreneu.