La història familiar no és necessària perquè una persona pugui desenvolupar la malaltia d'Alzheimer. No obstant això, els estudis mostren que els que tenen o un pare o un germà amb la malaltia d'Alzheimer són més propensos a desenvolupar la malaltia que els que no tenen un familiar de primer grau amb Alzheimer. Per què? 

Cadascun de nosaltres tenim uns gens dels nostres pares. Alguns d’aquests, augmenten la probabilitat de desenvolupar la malaltia, mentre que d’altres, seran una causa segura de patir-la. 

El gen més comú relacionat amb la malaltia de l’Alzheimer és un gen de risc anomenat apolipoproteïna E (APOE), aquest, té tres formes comunes APOE e2 (la menys comuna en la població i que disminueix el risc de patir Alzheimer) APOE e3 (la més comuna, però no sembla influenciar o augmentar el risc d’Alzheimer) i APOE e4 (es relaciona amb un increment del risc de patir Alzheimer).

Mencionat abans, cada persona té dues còpies de cada gen, un del nostre pare i l’altre de la nostra mare. Com que vam heretar un gen APOE de cada un dels nostres pares, tindrem dues còpies d’aquest. Si tenim una còpia APOE e4, augmenta el risc d’arribar a desenvolupar la malaltia i si se’n tenen dos, el risc serà major.  

Encara això, l’aparició de l’Alzheimer no sempre dependrà dels gens, sinó també d'altres factors, com ara l'estil de vida, la raça, l'ètnia, l'entorn…