Feliçment, jo soc una dona
Després de la lectura d'aquesta obra, hem iniciat el seu aprofundiment a partir d'una reflexió que fa la mateixa autora en el programa El meu avi a TV3, en el qual afirma que, per poder lluitar contra la repressió social, cultural i política franquista, va haver d'utilitzar les armes de què disposava: l'adaptació diària i en cada circumstància. Així, Feliçment, soc una dona, esdevé a la nostra comprensió, com els diferents mons en els quals viu la Carola Milà i el seu procés d'adaptació i supervivència.
La novel·la - d'estil picaresc - narra quina és la progressió vital d'una dona, nascuda amb el segle XX (concretament el 1899) i filla de mare soltera de la classe obrera, fins a la vellesa, en la qual és rica i pot dedicar el seu temps lliure a escriure la seva autobiografia. La novel·la està narrada en primera persona (a excepció de quan la mateixa protagonista decideix fer-ho en tercera) i descriu una dona que -malgrat les misses diàries - va més enllà de la moral catòlica del moment i s'adapta a les circumstàncies per tal de sobreviure i mantenir la seva llibertat gràcies al seu enginy i capacitat de camuflatge.
Ens entrem, doncs, en El mons de la Carola
Els mons de la Carola
Dels centres concèntrics al primer amor
En aquest primer món, la Carola va fent el seu primer recorregut vital amb experiències que marcaran la seva infantesa i adolescència. Des dels crits de la senyora Marina fins als cops de l'avi passant per les rialles a la cuina. L'estada en el convent del Bon Consell treu a la Carola de l'analfabetisme i li dona la possibilitat d'aprendre aquelles labors pròpies de les dones en un món patriarcal. Unes estranyes visions desencadenaran la sortida d'aquest lloc on ella creia que podia trobar el seu espai. La tornada a la porteria de Can Pujades, malgrat que sembla que es tornar a un espai fosc, però ella ha madurat i pot veure altres realitats que amb els ulls d'infant eren invisibles. També serà l'esglaó de la col·locació a la botiga de guants al carrer Fernando. I d'aquí... l'amor i mort d'en Tobies.
La narració està ubicada entre el carrer de Joan Giralt, el mercat de Santa Caterina, el Born, Sant Pere més Baix i la casafabril de can Pujades, als afores de la ciutat. Un entorn obrer i d'espais anarquistes que es contraposen a les referències a l'"altre Barcelona" burgesa que es reuneix al teatre Romea. Es crea un contrast entre l'ambient crispat fruit del pistolerisme, l'incendi a redacció del Cu-Cut i La Veu de Catalunya o l'atemptat a les Rambles.
De manera subtil i pícara, Carola supera la marginalitat del seu origen (filla il·legítima de l'hereu dels amos de la fàbrica on treballava la seva mare) per entrar en un altre món.
Les seves relacions
El nom de Carola Milà correspon al primer món, que comprèn des de la seva infantesa fins a l'adolescència, on coneixem els primers cercles concèntrics de creixement. El primer és el moment on comença a conviure amb la seva mare, la qual desapareixerà aviat de la seva vida. L’època en la que creix en la portaria dels Pujades, entre cops i carícies i en la qual distingim dos moments importants, un, l'entrada al Convent del Bon Consell, on creiem que l'autora ens presenta una possible crítica a l'Església, descrivint la relació entre la protagonista i la madre San Cristòbal. El segon, on s'enamora del Tobies, que representa el món obrer i anarquista, i que es converteix en el seu primer amor, i amb qui troba la llibertat. És un món que estarà trencat per tres morts violentes, la de l'avi, i la seva dona, i la del Tobies, figures masculines que representen la identitat de la Carola, més la mort dins seu, en forma d'un avortament natural.
Els cercles de creixement
La pressió de la burgesia feminista: La Carmina Torres
El segon mon comença amb la Carmina sent acollida per la senyora Reinal, després d’haver-se enfrontat a la mort, per primera vegada, en el seu entorn familiar, del seu primer amor i dins seu. Per superar aquest trencament psicològic i emocional es recolza en la senyora Reinal, qui podríem dir que la senyora Reinal veu en la carola la seva filla.
Es batejada amb el nom de Carmina Torres i entra en un món, al barri de Sarrià, completament diferent i desconegut per ella. On es convertirà en una noia refinada, més elegant i educada, una dona digna de la classe burgesa.
Es veurà immersa en un món burges i es veurà obligada a participar en un feminisme de saló amb el qual no es veu completament identificada.
A mesura que ella s’endinsarà en aquell món un home apareix a l’escena. L’Agustí Turull.
La Carmina s’enamorarà però la senyora Reinal no ho aprovarà. Ella es veurà controlada i manipulada per l'Agustí i la Paquita, qui voldran fer d’ella una dona a mesura dels seus propis interessos.
La Maria, la seva amiga, l'única persona que li fa costat, ella era el raig de llum dins la foscor d’un món basat per la manipulació. La Carmina vivia bé, tenia una vida estable, però sota el domini del protocol, i envoltada del deure i del feminisme de saló.
Estan vivint en una època on no només es fan discursos feministes de la classe burgesa, sinó que ho intenten dur a terme amb la creació d’escoles femenines. que participa activament en la vida social com a presidenta de la Junta de protecció i promoció del Treball i la Cultura de la Dona, un grup feminista des d’on treballar per educar les dones obreres amb principis conservadors i marcats per la divisió de classe.
Vivia en un fals mirall, però això es podia superar amb la figura de la María que era el pilar que aguantava aquest segon món, però quan aquesta va morir aquest món es va enderrocar i no tenir cap raó per quedar-se. La relació es trenca sobtadament quan Bertolozzi es trasllada a Madrid, on Carola decideix no seguir-la. Per segona vegada dins la seva vida apareix la mort i per tant sorgeix un altre canvi de vida.
Efectivament la mort marca el temps de la Carola Milà i en aquest moment agafa el nom de Llorença que es dedica a la prostitució. Haurà d'aprendre a sobreviure i a guanyar-se la vida tan ràpid com pugui. Es convertirà en una dona madura i valenta, però acabarà sota el domini d'un altre home, l'Esteve Plans. Aquest, un dels seus clients esdevindrà - sense amor per part d'ella- el seu marit i pare de la seva filla, la Rosa Milà.
Arran de l'inesperat embaràs, Esteve i Carola es casen per evitar difamacions. A mesura que va passant el temps, ella s'implica amb la família Plans i fins hi tot arriba a formar part d'ella. No serà fins l'arribada de la guerra civil espanyola quan es quedarà. juntament amb la Joana, sola a Barcelona. En aquest període de la seva vida, coneixerà al Benito Garrido, i junts viuran un temps breu però intens S’enamoraran i viuran junts, però aquest amor fugaç arribarà al seu final quan en Benito mori a la guerra. En aquest moment Carola torna a viure en soledat. A més a més, quan la família Plans torna a la ciutat, la relació amb la seva filla Rossy està malmesa per la falta de moments viscuts juntes. Així doncs, vista superada per les circumstàncies, Carola s'intenta treure la vida i com podem veure la mort torna a donar peu a l'últim mon.
Després d'aquest intent de suïcidi per part de la Carola, decideix tornar a deixar la seva vida enrere i se'n va a París, on renaixerà com Judith Nagy, una dona hongaresa de 37 anys. Durant aquesta etapa coneix a Adrien, un noi jove amb el que viurà durant dos anys. Aquest amor és un amor semblant als altres però la Carola, en aquest cas Judith, ha arribat a un punt de la seva vida en la que no suporta més aquestes situacions. “Però Adrien m’estimava amb un amor tan exigent que jo el sentia com una amenaça”. En aquesta frase citada del llibre podem veure la maduresa a la que ha arribat amb el pas dels anys. Aquesta maduresa també es veu reflectida en el seu restaurant, ja que ens ensenya una dona independent i forta, la qual havia d’amagar durant anys per poder adaptar-se als diferents homes que havien passat per la seva vida. Finalment, un cop es a Mallorca escrivint el llibre, ens fa veure la dona en la que s’ha convertit i podem saber que no es penedeix de res del seu passat amb la frase: Escriuré un nou llibre amb tot el que no hi està escrit
Feliçment, sóc una dona, es una historia de superació i d’adaptació, on ens explica un procés de supervivència a través de quatre mons. Un llibre trencador per a l’època en el que va ser escrit, l’any 69, una època marcada pel franquisme, la força de la religió i de la figura de la dona, marcada per l’adaptació i la manipulació.
La novel·la comença en el 1899, la Carola Milà neix pràcticament amb el segle XX i la narració d’aquesta biografia termina el 1968, a Mallorca coincidint amb el boom del turisme. Des del punt de vista històric la novel·la fa al·lusió als fets més destacables del segle XX com la Setmana Tràgica (de passada), extensió de l’Eixample, la primera Guerra Mundial, el pistolerisme, Dictadura de Primo de Rivera, la guerra civil 1936-39 (aquí de manera més directa ja què és un dels moment de la seva vida: coneix al Benito) i la segona Guerra Mundial. Tanmateix, la novel·la descriu moments socials i religiosos com el sindicalisme, la burgesia, l’escola religiosa, la prostitució, els restaurants, el teatre, els cabarets...; així com l’evolució de la ciutat de Barcelona (de la desaparició de la muralla de mar fins a l’expansió de l’Eixample; també es fa referència a les fàbriques – en aquell moment situades lluny del nucli- i als barris residencials i rics de Sarrià i Sant Gervasi.
La novel·la és una autobiografia de la Carola Milà (recordem que és nascuda el darrer dia del 1899), escrita a Mallorca quan la Carola ja és una dona gran i repassa la pròpia vida, la recrea i la interpreta per construir-se com a personatge; com ja s’ha dit aprofita aquest “repàs” vital per fer una interpretació personal dels esdeveniments més importants del segle XX (alguns el fa de passada, com les guerres mundial, d’altres en posa una mica més d’interès... tot en funció de la seva afectació vital) .
Uns dels elements més enriquidors d’aquesta autobiografia són els canvis de veu: hi ha moments en els qual la Carola Milà narra en primer persona i d’altres que parla en tercera persona.
Així, des del naixement (l’últim dia del segle XIX) fins al 1956, quan resideix a Paris i s’assabenta de la mort del seu marit (l’Esteva Plans) i pot marxar a Mallorca i en un entorn tranquil pot escriure les seves memòries, la protagonista va recreant moments de la seva vida com si fos un auca de les situacions viscudes i algunes que es tanquen sense una explicació clara, com quan marxa del convent...
Sovint sembla com si manqués una unitat narrativa, però també és cert que la unitat la dona la mateixa Carola i en els seus moments adaptatius.