Maria Aurèlia Capmany

Maria Aurèlia Capmany, escriptora, pedagoga i política, va néixer a Barcelona el 3 d'agost del 1918; era filla d'Aureli Capmany i neta de Sebastià Farnés, tots dos estudiosos del folklore. Durant l'època dels anys 40 participa activament en moviments clandestins; durant els anys 1951 i 1952 és directora de l'institut Albéniz a Badalona; posteriorment (anys 52-53) va ser becada per l'Institut Francès i cursa estudis en la Universitat de La Sorbona. Des de finals dels anys 60 conviurà amb Jaume Vidal Alcover.

La seva producció literària s'inicià l'any 1947, quan queda finalista amb l'obra Necessitem morir. Dos anys més tard guanya el premi Joanot Martorell amb El cel no és transparent. En els seus primers anys va estar molt influenciada per Salvador Espriu. En aquesta època escriu, entre altres, L'altra ciutat, Betúlia, El gust de la pols i Un lloc entre els morts, amb el que va guanyar el premi Sant Jordi a 1968. En aquestes obres ja es pot entreveure el seu tarannà feminista que esclatarà de forma concisa a Feliçment, jo soc una dona.

El 1959 s'introdueix en l'àmbit del teatre, escrivint Tu i l'hipòcrita interpretada per l'Agrupació Dramàtica de Barcelona. D'entre altres obres destaquen Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, Advocat dels obrers de Catalunya. També va fer obres pel teatre de cabaret, que eren interpretats a La Cova Del Drac, un local de moda de l'època. Es poden destacar Dones, flor i pitança i La Cultura de la Coca-Cola. També va fer d'actriu en diverses obres com L'Auca del senyor Esteve o Primera història d'Esther, i en el cinema, a El vicari d'Olot, de Ventura Pons.

Durant l'època dels 80 segueix el seu camí com a escriptora amb obres com Lo color més blau, Mala memòria, i la novel·la per a joves, La rialla del mirall. A més d'això, també col·labora com redactora d'articles en alguns diaris. Com a política va fer de regidora de Cultura a l'Ajuntament de Barcelona durant la primera legislatura del PSC.

Finalment, mor el 2 d'octubre de 1991, pocs mesos després de la mort de Jaume Vidal Alcover.

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

BROCH, À. “Maria Aurèlia Capmany, temps i història”, dins AADD Maria Aurèlia Capmany, Quaderns de la Càtedra Baixeras, Publicacions de la URV, Tarragona 2016.

CASTELLANO, M.A. Carola Milà i la felicitat de ser dona. Universitat Oberta de Barcelona 2014.

JULIÀ CAPDEVILA, Lluïsa (2007): Tradició i orfenesa, Palma de Mallorca, ed. Lleonar Muntaner.

LUCZAK, Bàrbara. “El subjecte i l’espai en Feliçment, jo soc una dona», dins Montserrat Palau i Raül-David Martínez (eds), Maria Aurèlia Capmany: l’afirmació en la paraula. Valls: Cossetània edicions, 2002

PALAU VERGÉS, Montserrat (2008): Maria Aurèlia Capmany. Escriure la vida en femení, Tarragona, Arola Editors.

PALAU, Montserrat i Martínez GILI, Raül-David (2002): Maria Aurèlia Capmany: l’afirmació en la paraula Valls, Cossetània edicions.