Joana Raspall

PODRIES

Per tot això pensa

que importa tenir

      les mans ben obertes

i ajudar qui ve

      fugint de la guerra,

fugint del dolor

      i de la pobresa.

L’aquàrium

Hi havia una aquàrium on vivien peixos, cavallets de mar, taurons, pops i crancs.

Els animalets no eren feliços perquè volien viure al mar però no podien perquè estaven malalts.

Un dia va arribar un dofí amb un missatge, si cantaven a la mateixa hora, el mateix dia i la mateixa melodia podrien tornar al mar. Llavors tots els animals es van posar d’acord i van fer una gran festa que va fer feliços a tots els animals.

Pseudònim: COR DE MAR

EN MIGUEL I L’ÈRIC

Temps era temps hi havia un nen que es deia Miguel i cada dissabte jugava un partit de futbol. Tenia un amic que es deia Èric i era molt nerviós. Quan estava així vomitava, es trobava malament i pensava que no guanyarien el partit.

Un dia, l’Èric va convidar en Miguel a casa seva i, com que en Miguel era molt espavilat, va fer un experiment per aconseguir tranquil·litzar-lo. En Miguel li va donar una poció feta amb pèls de peluix suau, abraçades de pares, olor de gespa de camp de futbol, gust de gelat de nata i xocolata i un bon plat de macarrons. Eren totes les coses que li agradaven a l’Èric. Era la poció de la tranquil·litat. Quan l’Èric la va tastar mai més es va posar nerviós.

Conte contat, conte acabat.

ÈRIC INIESTA FERNÁNDEZ CE MONTSENY

L'EMMA I EL DRAC MÀGIC

Era una vegada una nena que es deia Emma que li encantaven els dracs. Un dia estava jugant amb el seu drac i PATAPAM!! va aparèixer un drac màgic. L'Emma es pensava que era dolent però resulta que ea un drac bo. El drac li va dir:

- Hola ! Com et dius?

L'Emma tota espantada va dir:

– Em dic Emma....Què hi fas aquí?

– Vols donar una volta pel món?

– És clar que sí!!!!!

– Molt bé!! Doncs comencem per anar a Paris!!

Al cap d'unes hores....

– Oh mira !! La torre Eiffel!!!

Després van anar fins als Estats Units i van veure l'Estàtua de la Llibertat. Després van passar per Barcelona i van volar per la Sagrada Família. Després van anar a l’Índia i van veure uns budes i per últim van anar a Equador i van donar una volta amb vaixell i van veure meduses.

Com que feia molts dies que estaven viatjant, havien de tornar. L'Emma li va demanar al drac que es quedés amb ella per poder viatjar més.

– Haig d'anar a buscar un altre nen o nena per fer el mateix que he fet amb tu.

– D'acord drac!! Moltes gràcies pel viatge!!

I tot això és tan veritat com si no hagués passat!!!

Psudònim: Primavera

EL MEU DRAC

La Marta té una dragona

molt mona

Per que menja poma

I té quatre potes

molt grosses.

El cos de colors

i molt gros!

Pseudònim: Dragona

El Castell de contes

Hi havia una vegada un castell ni molt gran ni molt petit. Allà hi vivien tots els personatges d’un munt de contes. Descansaven mentre no havien de treballar. I és que cada cop que una persona es posa a llegir un conte d’aquells, els personatges que toca surten a treballar. Per això quan els nens fan matemàtiques ens podem trobar els tres porquets i les set cabretes dormint tranquil·lament al paller.

El que té més feina és el llop. Quan surten les cabretes li toca sortir. Quan fan els tres porquets, li toca també. La Caputxeta i l’àvia, un altre cop el llop. El pobre descansa molt poc. I a sobre quan es fica al llit de l’àvia, li comencen a fer preguntes i no el deixen dormir. Senyora Caputxeta, el llop no necessita preguntes. Més aviat li calen unes vacances.

Potser li poden demanar a la fada de la Ventafocs que l’ajudi o que la Malèfica el punxi amb una agulla.

Però sigui com sigui tot va bé quan la Blancaneus crida: És l’hora de dinar!!! Llavors tot són rialles. No hi ha bons ni dolents, només amics que mengen macarrons i expliquen contes sobre nens i adults que no saben res sobre castells i fantasia.

Pseudonim: Col

EL MEU COSÍ

El meu cosí és molt alt i mol fort. Té els ulls marrons i és prim. És patós, fa tonteries i les vol fer. Tot ha de ser com ell vol i es creu el millor, però, tot i així l’estimo molt. Li agrada molt caçar sargantanes, saltamartins, grills i gallines.

Cada estiu anem a Santa Eulàlia de Ronsana i jo vaig molt amb ell. Viu a Sant Cugat i el seu joc preferit és el “Runner” i el “Clash Royal”. El seu menjar preferit és l’ou ferrat i les mandonguilles. També li agrada fer coses com agafar menjar a la nit i de vegades fem alguna entremaliadura. Li agraden molt les pantalles i és divertit.

Pseudònim: IMP

El drac i l’aventura a la muntanya

Hi havia una vegada un drac que es deia Pau. Era de color blau i lila i en comptes de treure foc per la boca treia flors. Aquell dia va pensar que podria fer una excursió a la muntanya i va dir: - sí, estic decidit. Aniré a la muntanya i se’n va anar. Quan va arribar a la muntanya va veure un riu i va anar a mirar els peixos que hi havia al riu. Quan era al riu va veure un peix molt estrany que era de coloraines i no va veure que va caure al riu. I va anar tirant corrent avall i com que no veia a ningú per aquella zona va començar a cridar:- socors, socors! I al final una senyora que passejava per allà el va sentir i el va ajudar.

Conte contat ja s’ha acabat.

Pseudònim: Purpurina

Les emocions

Una cosa

més valuosa que la plata

una cosa més valuosa que l’or

l’amistat està plena de colors.

Té negre

té blau

té vermell.

Cada color

té una emoció.

Pseudònim: Lali

HIVERN

L’ hivern ha arribat

i una capa de neu

ha deixat gel i glaç

per totes parts.

Jo encara sóc

una mica petit

i bastant eixerit,

però quan sigui gran

me n’aniré

sigui on sigui…

i l’hivern sempre hi será.

L’ hivern està

a punt de marxar,

però m’ha deixat

un record al cap!

Me’n recordo d’aquelles

muntanyes nevades,

i les teulades,

i sobretot

quan cada matí

em despertava

i ho veia tot.

Pseudònim: Janviro

LA BOSSA MÀGICA I EL MONSTRE

Havia una vegada una nena que es deia Júlia que li agradaven molt les aventures. Era un matí molt lluminós i la Júlia va sortir de casa a jugar i de cop va sentir un soroll i va anar a investigar, després va trobar una bossa al terra i va pensar: la mare m'ha dit que no toqui res que no és meu. Llavors va caure un ocellet d'un arbre i li va dir la Júlia a l'ocellet:

Que estàs bé, que t’has fet mal?
No estic bé, de totes maneres gràcies - va dir l’ocellet.

I després de tant xerrar es van fer tots dos amics.

Perque no obres la bossa? - va dir l’ocellet.

I la Júlia li va respondre: - doncs perque la meva mare no em deixa tocar coses que no son meves, però per no fer cas un cop no passa res.

I llavors la Júlia i l’ocellet van obrir la bossa junts, i de cop la bossa els va absorbir a tots dos. Després es van despertar a un terra tot ple de portals màgics.

De cop, l’ocellet li bategava el cor molt fort i li va dir a la Júlia:

Ara si que no em sento bé, mira aquell portal - va dir l’ocellet malalt, i va tornar a dir:
Mira aquell portal! hi ha la meva família volant! Ves a buscar-los, jo em quedaré aquí, tu tranquil.la.
Tu queda’t aquí, no et preocupis confia en mi. - Va dir la Júlia. I va fer un salt i es va endinsar al portal. Quan va entrar va veure la família de l’ocellet volant i va cridar i cridar fins que els pares de l’ocellet es van enterar. Llavors van anar baixant fins que van baixar del tot i van dir:
Que saps on es el nostre fill?
Si, seguiu-me. - Va dir la Júlia.

I els pares de l’ocellet van seguir a la Júlia. Quan van arribar, van trobar a l’ocellet plorant de por per un monstre. Els pares de l’ocellet estaven tremolant de por i van dir:

Que, que, que fem?
No us preocupeu jo ho arreglaré. - Va dir la Júlia.

Llavors en un instant la Júlia va pujar pel braç del monstre i el va empenyar i va salvar a l’ocellet. Va marxar volant i la Júlia va tornar a ser a casa seva jugant.

Pseudònim: Presentadors

Les estrelles

S’ha acabat el trimestre

i miro per la finestra.

Veig una estrella

i cada cop és més bella.

Amb les seves germanetes

juguen totes a picar manetes.

Són elles les que il·luminen l’Univers

i així s’acaba aquest vers.

Pseudònim: Llum verda

LA TELA I EL TALLÓ VAN D’EXCURSIÓ

En un país molt llunyà vivia una girafa que es deia Tela i un lleó que es deia Talló. Un dia la Tela i el Talló estaven menjant tranquils fins que va aparèixer l’àliga Siga i els va dir:

- La zebra ratllada s’ha fet mal!

No es van esperar ni un minut més i van agafar les motxilles i se’n van anar. De camí van trobar un riu sense ponts, sort que hi havia unes pedres i van anar saltant de pedra en pedra.

Més tard van arribar a un bosc on hi havia una serp que estava enganxada a una planta i la van ajudar. Van continuar caminant fins arribar a un altre bosc on hi havia molts arbres i es van perdre.

Van agafar les brúixoles, però no trobaven ni rastre de la zebra ratllada.

Buscant i buscant es van trobar un caçador que portava una escopeta i va disparar a un animal.

Després de molt temps van trobar a la zebra, però no tenien res per curar-la, només hi havia fulles i arbres. La Tela va tenir una idea. Va agafar una fulla i la va lligar a la pota. La van portar a casa i allà li van embenar la pota i la van curar del tot i van viure feliços per sempre.

I a la cric-cric, el conte ja està dit!

Pseudònim: Orques18

Joana té dues grans passions que giren al voltant de la paraula: els llibres i la poesia. Per això és bibliotecària i escriptora.

Aquestes dues passions s'uneixen pel seu amor als xiquets i els resultats són uns poemes intel·ligents i encisadors que atrapen als lectors joves i adults.

EL GRAN VIATGE

Hi havia una vegada un elefant i un conill que eren els millors amics.

Un dia van decidir embarcar-se en una aventura per Kazajistan per buscar un tresor. Van caminar dia i nit fins que van trobar un mapa. Quan portaven mig camí van veure una serp i els va preguntar:

-Puc unir-me a vosaltres, si us plau?

-Sí, pots unir-te a nosaltres -va contestar l’elefant.

Van trobar una casa i van entrar. De sobte, es van tancar les portes. Era una casa encantada. Van intentar obrir la porta per on havien entrat, però no podien.

Es van donar compte que per poder sortir, havien de resoldre un enigma.

L’enigma era el següent: “Sóc el segon però en canvi, sóc el més petit dels meus dotze germans. Qui sóc?”

Van estar pensant durant deu minuts i la serp que era molt llesta va dir: “febrer!”.

Després de dir la paraula se’ls hi va obrir la porta i van poder sortir.

Seguint les indicacions del mapa, van arribar a una mina molt, molt, gran. Van entrar-hi i allà hi havia cent monstres. Quan els monstres els hi van dir que marxessin, van dir que no volien marxar, perquè venien de molt lluny per trobar un tresor.

Els monstres els van proposar un concurs de polzes. Qui tingui més força i habilitat amb els seus polzes guanya.

L’elefant i el conill van perdre. Només quedava la serp, que va lluitar amb la cua. A mig combat va entrar un dragó a la mina i va ajudar a la serp perquè no li agradaven els monstres.

El dragó va guanyar a noranta-nou monstres. Finalment, només quedava la serp i el monstre més gran.

La serp es va concentrar molt i va guanyar. El monstre també va marxar.

Quan va acabar el concurs de polzes, l’elefant, el conill i la serp li van preguntar al dragó qui era i el dragó va contestar:

-Sóc un dragó. Puc unir-me a la vostra colla?

Quan tots els animals van entrar al fons de la mina, van trobar milers i milers de diamants.

Quan van sortir de la mina estaven molt contents i van ser els millors amics. Des d’aquell dia mai més es van separar.

Pseudònim: DIAMANT

Report abuse