La introducció de les TIC no implica en sí un canvi, ja que podem fer exactament el mateix que fèiem, però amb tecnologia. Però aquesta possibilitat l’hem de descartar. No partim de zero. Bona part del que fem els professors a l’aula és vàlid, només ens cal donar-hi una nova mirada o un nou enfocament i algunes de les pràctiques que no ens han acabat de funcionar, canviar-les per altres. L’essència del canvi radica en el docent. Ell és l’artista de l’obra educadora, les tecnologies són eines a les seves mans per educar. No perdem mai el nord, els ordinadors no eduquen, tan sols ensenyen continguts, i tot i que un alumne pugui ser més competent digitalment, el docent sempre estarà en disposició d’estimular-li el sentit crític, la necessitat de la reflexió, l’anàlisi profunda, la prioritat dels valors humans o l’exigència de l’esforç necessari de síntesi.
Tothom té la possibilitat de fer petits canvis que ens facin avançar cap al model d’escola que volem, introduint nous enfocaments i noves metodologies, que afavoreixin que tots els alumnes desenvolupin al màxim les seves capacitats, al mateix temps que mantenim les bones pràctiques que veiem que són útils i ens han donat bons resultats.
És convenient facilitar formació als diferents estaments de la comunitat educativa, per donar resposta a les inquietuds que genera l’ús de les TAC a la societat. Tota la comunitat educativa ha de formar-se de manera constant, i en especial el professorat, per una qüestió de responsabilitat professional i per poder afrontar la nova realitat amb què ens trobem dia a dia. Hem de tenir en compte que hi ha diversitat entre el professorat en l’ús de les TAC, i no podem oblidar que hi ha una part del professorat que ha entrat en contacte amb el món digital al final de la seva etapa docent.